Massa comissionats!

Recupero un article antic, que vaig escriure quan començava la legislatura en conéixer que l'alcalde necessitava, a més dels 12 regidors i regidores del PSC , 9 comissionats, que no deixen de ser una mena de regidors no electes.

Vaig titular llavors Massa comissionats al govern de la ciutat? i plantejava que l'estructura de govern estava sobredimensionada i plena de càrrecs de confiança, que impliquen una gran inversió de diner públic. Un tema que ara, en la situació de dificultats econòmiques del municipalisme, és encara més pertinent.

Les retallades de pressupost que s'ensumen pel 2010 haurien d'afectar també aquest excés de càrrecs, que, d'altra banda, no respon tant a necessitats de gestió, sinó a una política d'anar col·locant gent afí al PSC. I això acaba tenint un altre efecte inquietant: una part considerable dels càrrecs de confiança no coneixen Sabadell i són els que prenen les decisions a la ciutat. Ens hauríem de preguntar per què. Google facilita algunes respostes.

Fotografia polèmica

El Punt va fer públic fa un parell de dies un intercanvi de missives entre els grups municipals del PSC i de CiU arrel d'una misteriosa fotografia. El portaveu del PSC acusava CiU d'haver fotografiat els seus regidors davant de l'Ajuntament. Sí, sí, justament això, acusava una regidora de fer una foto en el lloc més públic de tota la ciutat, la plaça de l'Ajuntament, a uns representants públics que es deuen a la ciutadania. Més públic impossible.

Què va impulsar el PSC a llençar aquesta acusació surrealista? No és pas delicte fer una fotografia a la via pública. En tot cas, caldria veure si seria denunciable el seu mal ús. Però ja directament queixar-se de sortir en una foto gairebé indica que aquesta foto devia de ser molt interessant. És el contingut de la foto el que amoïna al portaveu socialista?

O potser es tracta de zel professional. Només pot fer fotos dels regidors i regidores del govern el fotògraf contractat per alcaldia? Seria ben curiós en una plaça permanentment vigilada per diverses càmeres que tenen l'aparença de fanals però que enregistren dia i nit imatges que van directament a alcaldia, de les quals es deu fer un ús del tot correcte...

Alcaldes?

Des del mes de març rebo cada quinze dies una revista digital amb un títol ben excloent: Alcaldes. Certament hi ha molts més alcaldes que alcaldesses -no negarem pas una dada tan objectiva-, però s'haurien pogut esforçar una miqueta per triar un títol menys discriminatori i, ja de pas, potser també més plural i menys personalista. Sense tenir massa imaginació, em ve al cap una cosa així com "Ajuntaments", que pugués incorporar les opinions i visions d'altres regidors i regidores.

Un ajuntament afortunadament és molt més que un alcalde (o una alcaldessa) i em fa moltíssima nosa la imatge que transmet aquesta revista, totalment focalitzada en l'alcalde. Ja no dic que parlin de l'oposició, això seria una mena de miracle (laic), però com a mínim donar veu a la resta de l'equip que comparteix la responsabilitat de govern...

Per cert, el primer número el van estrenar precisament amb una entrevista a un d'aquests alcaldes tan personalistes... ja sabeu quin?

Fins quan la impunitat?

Contractacions irregulars de personal, mala gestió del patrimoni municipal, acomiadaments no procedents, criminalització de col·lectius crítics, convenis que perjudiquen la ciutat en casos com el de la Caserna o el del Castell de Can Feu, i ara també sospites d'irregularitats en l'accés a pisos socials i, el més greu, de tracte de favor envers familiars d'una regidora i una cap de servei.

Tot això passa a Sabadell. Tot això i segurament més. Però som els reis de la impunitat. Mai no passa res. En 10 anys de govern Bustos, cap regidor o regidora no ha assumit la seva responsabilitat.

Passarà ara? Em costa de creure. El mateix dia que es produïa la denúncia de les irregularitats en l'adjudicació de pisos del Complex Sant Oleguer, el portaveu del govern ja deia que no hi havia cap responsabilitat política. Ja negava la possibilitat de cessaments o dimissions. Potser hauria estat més prudent per part seva obrir una investigació rigorosa i actuar en conseqüència. Si més no, hauria estat més transparent i menys prepotent.

Aiguats i Quart Cinturó

Dilluns Sabadell va ser notícia per la forta tempesta que va caure precisament a les 5 de la tarda del primer dia d'escola. El caos circulatori va ser espectacular i es van haver de tallar diferents carrers.

Independentment de si es podrien prendre més mesures de prevenció, com ara millorar drenatges, mantenir net el clavegueram, etc., el que em crida l'atenció són els comentaris de gent que utilitza aquests aiguats per reclamar el Quart Cinturó.

Saben realment de què estan parlant? Saben quin és el traçat del Quart Cinturó? Perquè jo diria que a la gent que s'ha de moure per Sabadell de poc li serviria el QC en cas de tempesta. I a la gent que ha d'anar cap a Barcelona, que són els que es queixen més de la Gran Via, tampoc no crec que els interessi passar per Terrassa, Viladecavalls o Abrera...

Conclusió, potser això de recórrer per tot al Quart Cinturó és una mena de frase feta... o una solució magnificada.

[Imatge de David Datzira]

Diada desaprofitada

Hi ha pobles que aboquen tota la seva il·lusió a participar en consultes populars al voltant de la celebració de la Diada, com està passant a Arenys, i n'hi ha d'altres, com Sabadell, que proclamen un text institucional tan autocomplaent que fa pensar que els que l'han escrit no aspiren ni tan sols a assolir els drets nacionals que contemplava el nou Estatut -que, de fet, ja era prou descafeïnat- i que ja els hi deu estar bé la més que probable retallada que en farà el constitucional.

Aquesta declaració o manifest o proclama que es llegeix en l'acte central de la Diada, en presència de tot el consistori i d'un gran nombre d'entitats, es felicitava enguany dient que "hem recuperat les nostres institucions, la nostra llengua segueix viva i la cultura catalana segueix present i forta". Cap referència a l'Estatut, cap referència al finançament, cap referència al dret a decidir. Una ocasió desaprofitada!

No cal dir que no van acceptar cap de les esmenes de l'Entesa i, per tant, no va tenir el nostre suport.

Aprendre a estimar la política

Fa ja uns quants anys Schweppes va llençar una campanya publicitària amb el lema "Aprenda a amar la tónica", un lema que penso que és molt aplicable a la política. Apropar-se a la política en una època en què està tan desprestigiada és una mica com començar a tastar la tònica, una beguda amarga, que d'entrada potser no acaba de fer el pes...

De fet, tampoc no és estrany que la gent mínimament compromesa no se senti atreta per la política, perquè sovint els càrrecs polítics donen mal exemple, incompleixen les regles més elementals de l'ètica personal i creen rebuig entre les persones honestes.

Cal donar la volta a aquesta tendència, no podem deixar la política -la cosa pública- en mans de persones que pensen més en la seva posició o en el seu benefici individual. Cal que les persones compromeses amb la societat i amb el bé comú s'impliquin per tirar endavant les institucions. Cal que molta gent superi aquest rebuig i aprengui a estimar la política per recuperar la il·lusió col·lectiva.

Estafada

Estafada és com em vaig sentir dimarts en el ple municipal quan el PP va rectificar el seu vot. Es votava la ratificació de l'addenda al conveni del Castell de Can Feu i hi havia hagut un debat tens en què tota l'oposició (excepte el PP, és clar) qüestionava les bondats d'aquest acord. Resultat: PSC sí (13 vots), PP abstenció (2 vots) i tota la resta no: CiU (5 vots), ICV-EUiA (4), Entesa per Sabadell (2) i ERC (1). L'alcalde compta els vots i diu que s'aprova per majoria. Fins aquí tot normal. Portàvem tres hores de ple i tocava fer un descans.

Després del descans l'alcalde diu que el portaveu del PP li ha comunicat que el seu vot s'ha interpretat malament, que ell havia votat que sí. Malgrat tots protestem, l'alcalde accepta el canvi de vot. Va ser llavors quan vaig tenir aquesta profunda sensació d'estafa. Aquesta és una de les virtuds de l'estil Bustos, no acaben mai de sorprendre't, et penses que ho has vist tot, però no, ara resulta que es pot canviar el vot en un ple municipal i no passa res de res. Si no ho hagués vist amb els meus propis ulls no m'ho hauria cregut. Però és que el portaveu del PP seu justament davant meu, veig el seu clatell durant les cinc o sis hores que dura el ple i veig perfectament què vota. I va votar abstenció, tothom ho va veure.

I per què tant enrenou si de totes maneres ja havien guanyat? La resposta és ben senzilla, la ratificació d'aquesta addenda requeria una majoria més àmplia. Mentre votàvem no teníem consciència d'això, ni el govern ni l'oposició, però després... cadascú que tregui les seves pròpies conclusions.

De qui és el castell?

El desembre de 2006 l'alcalde Manuel Bustos i els propietaris del castell van signar un conveni per al desenvolupament urbanístic de la zona del castell de Can Feu i el seu entorn.

El nucli d'aquest conveni girava a l'entorn d'una requalificació dels terrenys del futur polígon industrial, que permet doblar el sostre edificable i canviar la qualificació a industrial i oficines, cosa que implica una important plusvàlua.

També s'autoritzava l'Ajuntament de Sabadell a realizar visites a la finca i al castell amb comunicació prèvia i sota la seva responsabilitat pel que fa a les mesures de seguretat.

Des d'aquell moment l'alcalde va començar una campanya propagandística dient a tort i a dret que el castell era de la ciutat, en el butlletí municipal (un mitjà de comunicació públic) i en els seus discursos públics.

Però el cert és que la propietat del castell està condicionada al desenvolupament de la resta del conveni, és a dir, entre altres coses, a fer una modificació de Pla general que no ha avançat gens des del 2006 i al pagament per part de la propietat de 2 milions d'euros per a la rehabilitació. Ara, però, en una addenda al conveni s'obre la possibilitat de què aquesta quantitat la donin en sòl i no en metàl·lic, de manera que probablement ens trobarem d'aquí un temps amb un castell en estat ruinós sense cap ús previst i sense finançament per fer front a les obres per condicionar-lo i mantenir-lo.

Ara per ara, doncs, el castell no és de propietat municipal. Amb l'addenda signada al juliol l'Ajuntament en tindrà la possessió, que no vol dir res més que el podrà utilitzar sense comunicar-ho cada vegada, però la propietat segueix estant condicionada a l'aprovació definitiva de la modificació del Pla General.

Tinc un blog

Comença un nou curs polític i aquesta és una excusa com qualsevol altra per donar forma a una idea que feia temps que em ballava pel cap: un blog. Un espai on expressar comentaris, pensaments, idees, reflexions... Un espai propi.

Aquest és un espai propi per parlar (per escriure) de política local, de la ciutat... , un projecte personal que inevitablement estarà vinculat ideològicament a l'Entesa per Sabadell (no podria ser d'una altra manera) però que reflectirà el meu punt de vista, la meva mirada, i, per tant, només jo sóc responsable del seu contingut.

Penso que escriure ajuda a pensar, a ordenar idees, a situar arguments i aquest és l'objectiu d'aquest espai, però també obrir una finestra a qui em vulgui conèixer una mica més.