Tombem la truita

Els diaris van plens de notícies sobre trames de corrupció que pressumptament afecten polítics de diferents colors i que fins i tot esquitxen l'alcalde d'una ciutat de pes com Santa Coloma.

Pels que pensem que la política ha de recuperar la dignitat, aquest degoteig de notícies que qüestionen l'ètica de la classe política té un punt de tristesa, però alhora l'esperança de què, si es coneix la veritat del que ha passat en els darrers anys en molts ajuntaments, potser serà el primer pas per tombar la truita i acabar amb la impunitat.

És una obvietat que el greu no són aquests titulars, sinó precisament la seva absència durant molt de temps, mentre persones sense escrúpuls han utilitzat l'administració i el diner públic per enriquir-se i per jugar amb el poder.

L'efecte positiu de tot plegat ha de ser que la gent digui prou, que ens fem responsables de les institucions col·lectives i ens comprometem a gestionar-les i defensar-les des de l'ètica política i la dignitat personal.

Esforç casteller

Aquest any els Saballuts han sortit contents de la seva diada i han vist com el treball fet durant la temporada ha tingut la seva recompensa, que no és altra que la seva pròpia satisfacció. I aquest és precisament un valor a destacar en un any que ha estat intens en la polèmica recurrent pel caràcter competitiu que donen molts mitjans de comunicació, i molt especialment el programa Quarts de nou, de TVC, al fet casteller.

En línies generals, i a banda de rivalitats molt concretes, les colles fan castells per superar-se, i no tant per superar els altres, i si no fos així no tindrien cap sentit les desenes de colles que hi ha escampades pel territori i que mai no faran castells de gamma extra. I no per això viuen amargades.

Les expressions de cultura popular tenen l'extraordinària virtut de ser inclusives -un concepte molt de moda en educació-, és a dir, no exclouen ningú, tothom hi pot participar d'una manera o altra. I les colles castelleres són la màxima expressió d'aquesta inclusivitat: grans i petits, famílies senceres, gent de totes les edats, mides i condicions poden participar activament. I tota la gent que mouen les colles, milers de persones cada cap de setmana, no busquen la copa castellera (que sortosament encara no s'ha inventat), sinó passar una bona estona fent castells i superar-se dia a dia amb cooperació i esforç col·lectiu, uns valors que ja aniria bé que es fessin extensius a altres àmbits de la societat.

Pressupostos a l'alçada dels problemes actuals

Que les economies municipals estan tocades no és cap secret, algunes més que d'altres, però qui més qui menys pateix la disminució d'ingressos com a conseqüència de la baixa activitat en la construcció, que durant molts anys ha aportat molts diners als ajuntaments. D'altra banda, l'administració local assumeix cada cop més competències sense que vagin sempre acompanyades de recursos, i el nou model de finançament tampoc no afavoreix que es pugui superar aquest greuge històric amb els municipis.

Tanmateix, la maquinària ha de seguir funcionant i les demandes de serveis bàsics per als sectors socials que estan en una situació més precària s'han multiplicat en els darrers mesos i els ajuntaments han de fer front a aquestes demandes.

En aquest context, el disseny dels pressupostos pel 2010 no es pot limitar a retallar una miqueta d'aquí una miqueta d'allà, sinó que cal emprendre polítiques clares d'eliminació de les despeses supèrflues i una filosofia global d'austeritat que, d'altra banda, sempre hauria d'estar present en la gestió del diner públic.

Propostes com la reducció del 30% de la partida de  càrrecs electes i personal eventual, que ha fet l'alcalde de Cerdanyola (i que sorprenentment han tingut escassa repercussió als mitjans de comunicació) són un element més per reflexionar sobre les necessitats reals dels Ajuntaments.

Tornant a Sabadell, és coherent que l'Ajuntament mantingui un exèrcit de càrrecs eventuals amb sous molt elevats, mentre retalla en altres partides que potser tenen més repercussió per a la ciutadania? És ètic? És una mesura suficient la congelació dels sous dels càrrecs electes? Quins sacrificis està disposat a fer el govern municipal? Tindrem un pressupost que doni resposta als problemes actuals de la ciutadania? Estarem a l'alçada?

Ara també tenim autocaravanes

Ara ja no són només cotxes (i motos, moltes motos!) els que ocupen les voreres, ara també tenim autocaravanes! Es veu que són tan discretes que passen desapercebudes i de pas tenen aparcament gratuït i ben cèntric. Aquesta autocaravana en va gaudir com a mínim 24 hores i amb vistes al pati d'una escola. Ja entenc que no s'hi va poder resistir, aquest queixal que fa la vorera semblava fet a mida...
Com que en aquest cas una imatge val més que mil paraules, mireu la imatge!

Torna "el libre albedrío"

El retorn de competències al ple municipal és també una porta oberta al libre albedrío, un concepte que va fer servir d'una manera molt poc encertada el portaveu socialista, Juan Carlos Sánchez, en el ple de maig de 2008 quan defensava que el gruix de competències havien de ser a la Junta de Govern. Va dir llavors -i consta a l'acta- que el govern té el deure de governar i no pot deixar les decisions "al libre albedrío d'aquesta sala". Tota una declaració de principis!

Em torno a preguntar, un dia més, què deu haver canviat perquè el govern estigui disposat ara a veure retallada la seva capacitat de governar sotmetent les decisions a la consideració del ple municipal.

Al ple el que és del ple

Divendres, en un ple extraordinari sense precedents, la major part de competències que havien estat traspassades a la Junta de Govern Local després de les eleccions de 2007 van tornar novament al seu espai "natural", van retornar al ple.

Recuperar les competències del ple vol dir debatre, vol dir guanyar transparència, vol dir poder expressar públicament posicionaments d'acord o de discrepància, vol dir participar de les decisions, vol dir votar. Recuperar les competències vol dir restablir la normalitat democràtica que havia estat alterada per decisió del PSC, amb la complicitat del PP.

Però, i per què ara? Des del juny de 2007 en què es va imposar el traspàs de competències, hi havia hagut dos intents fracassats per recuperar-les, però ara, en el tercer intent, el PSC no hi ha posat cap problema. Respon aquest canvi a una voluntat de compartir les decisions difícils que portarà la crisi econòmica a la casa gran? O potser al fet que el paper de crossa del PP ja era insostenible i el govern intentarà teixir noves complicitats?

L'Entesa, més necessària que mai

[Publicat al Diari de Sabadell, 6/10/09, a enoticies i a Asabadell.cat]

Amb el lema 10 anys fent ciutat, l’Entesa per Sabadell ha celebrat un bon nombre d’activitats que han estat un put i seguit amb espai per recordar el treball d’aquests anys, però, sobretot, per encarar el futur del projecte de l’Entesa.

Des de 1999 l’Entesa ha exercit un treball d’oposició rigorosa i constructiva, denunciant totes les actuacions del govern municipal contràries als interessos de la ciutat, i, alhora, aportant nombroses propostes en tots els àmbits, sempre pensant en com millorar la qualitat de vida de tots els sabadellencs i sabadellenques.

L’Entesa s’ha consolidat com un espai ampli de participació política de totes aquelles persones que volen construir una ciutat i una societat millors a partir dels valors de l’esquerra, del diàleg i del respecte a la pluralitat. Hem fet una política de proximitat amb rigor, des del coneixement del patrimoni històric, natural i humà de Sabadell, i hem procurat aportar sempre alternatives a la mala gestió del govern del PSC a partir d’un model de ciutat propi i de l’anàlisi i l’estudi de les millors solucions per a la ciutat.

La política de l’Entesa està pensada en clau sabadellenca. Totes les nostres propostes i totes les nostres decisions es prenen a la ciutat pensant exclusivament en Sabadell. Això ens fa diferents, en no estar condicionats per acords supramunicipals o per estratègies de partit alienes als interessos de la ciutat. Tanmateix, estem també coordinats amb les altres organitzacions que formen part de les Candidatures Alternatives del Vallès amb qui l’Entesa comparteix un mateix model de territori i els mateixos fonaments ètics en la manera de fer política.

El nostre és, doncs, un projecte fresc, obert, que vol superar el desencontre entre la política i la ciutadania, tot afavorint  la participació i la renovació. Fent compatible l’acció política amb els valors de l’ètica, l’honestedat, i el compromís polític. Una manera de fer política al servei de les persones, en què la dedicació política no esdevingui una carrera professional, sinó un servei a la comunitat.

L’Entesa treballa per al conjunt de la ciutat, per a tots els barris i tots els sectors socials, per construir col·lectivament una ciutat més justa i solidària i amb més qualitat de vida. Defensem un model de ciutat més sostenible i més habitable, que preservi el nostre rodal i fomenti les pràctiques respectuoses amb les persones i el medi ambient. L’Entesa defensa uns serveis públics equitatius i de qualitat en tots els àmbits, prioritzant l’educació, la cultura, la sanitat i l’habitatge.

Deu anys després de la seva constitució, el projecte polític de l’Entesa és més vàlid i més necessari que mai i s’ha anat enriquint i renovant amb noves propostes i noves persones. L’Entesa ha estat i vol continuar sent un referent per a totes les persones que treballen pel progrés de la ciutat, sense cap altre interès que  el benestar dels seus ciutadans i ciutadanes. Una organització que té vocació de govern i que mira al futur, i que ara com ara treballa dia a dia des de l’oposició per aconseguir un Sabadell millor.

Novetats al ple

El ple municipal de dimarts va ser novedós en un parell de coses: per una banda, tota l'oposició portava a ple una moció. I he dit tota l'oposició, inclós el PP, que a Sabadell fa el trist paper de crossa del PSC del senyor Bustos.

Algú es preguntarà per què hi havia aquest front comú de l'oposició, què demanàvem? Una cosa ben senzilla: la constitució d'una comissió d'investigació sobre el procediment d'adjudicació dels pisos tutelats de Sant Oleguer destinats a gent gran sense habitatge en propietat. Una cosa tan senzilla com un bri de transparència, com donar compte a la ciutat de la gestió d'un equipament públic.

Com era previsible, el PP va canviar d'opinió i va baixar del tren en marxa. L'argument -el mateix que fa servir el govern-, que la documentació ja és a fiscalia. No van servir de res les explicacions de la resta de portaveus sobre les diferències entre la causa penal (= Fiscalia) i les irregularitats administratives i responsabilitats polítiques (= Comissió d'Investigació). El PP es va tancar en banda i li va posar fàcil al govern un cop més. Així que el resultat no va ser cap novetat.

Però ja he dit que hi va haver dues novetats. I la segona va ser un mal tràngol per alguns regidors, n'estic segura. La votació va ser nominal i cada regidor i regidora va haver proclamar el seu vot en veu alta, tots 27 ens vam haver de mullar: 12 vots favorables a la moció, 13 contraris i 2 abstencions. Moció rebutjada. I l'endevinalla està cantada.

Voreres ocupades

Em preocupa i em molesta que els cotxes campin lliurement per les voreres, malmetent-les i posant en perill la gent que hi passa. Però encara em preocupa més quan ho fan els pares i mares que acompanyen canalla a l'escola.

Perquè uns quants amenacen la resta de la comunitat (no perdem de vista que, per sort, la major part de famílies van a l'escola caminant), però també pel que transmeten aquests pares i mares als seus fills i filles. Nens i nenes que deuen considerar del tot normal ocupar l'espai dels vianants i aquesta normalitat pot tenir un efecte multiplicador.

On són els camins segurs? Un projecte que s'havia d'implantar a Sabadell i que amb prou feines s'aplica a un parell d'escoles.

Sap greu carregar més feina sobre l'escola, que ja en té prou, però en un cas com aquest en què algunes famílies han renunciat a educar en la convivència i el respecte el seu paper és fonamental per acabar amb la impunitat dels conductors incívics.

I que no sigui dit que qui ha col·locat aquest senyal no està compromés amb els vianants. Com que devia sospitar que la prohibició no faria prou efecte, hi ha afegit un cartell per reforçar el missatge...