diumenge, 31 de gener del 2010

El valor de participar

Divendres vaig anar a la segona assemblea de la Plataforma per l'Autodeterminació a Sabadell, que es va fer en una sala força plena de gent amb moltes ganes de participar. Tota l'assemblea va girar a l'entorn d'una idea: la consulta és una forma de teixir democràcia. I teixir democràcia és una forma sabadellenca de dir que participar és decidir.

Si tot funciona, el 25 d'abril Sabadell es mobilitzarà per participar i la idea que volia transmetre la comissió organitzadora era precisament que el més important era que molta gent participés i per això cal fer un procés molt ben fet i una campanya intensa. Però, on s'ha de fixar el llindar de l'èxit? Òbviament ningú no s'atreveix a fer una porra mínimament seriosa. No es vol supeditar l'èxit a una xifra, però el cert és que en una ciutat de 200.000 habitants el percentatge de participació serà un maldecap.

Queden tres mesos de feina intensa per animar tothom a opinar i em quedo amb les paraules del portaveu de la Plataforma, Antoni Dalmases, que va instar als assistents a defensar la consulta amb vehemència, claredat i sense perdre el sentit de l'humor.

dimecres, 27 de gener del 2010

Relleus

Avui els companys i companyes de l'Altraveu han canviat de regidors. És el segon canvi que fan en aquesta legislatura, d'acord amb el compromís de renovació i de no personalització del seu projecte. I aquesta setmana també s'ha fet efectiva la substitució del conseller comarcal de les Candidatures Alternatives del Vallès.

Una de les característiques de les CAV és precisament l'èmfasi en els valors ètics que, entre altres aspectes, passen també per la renovació dels càrrecs públics. Defensem una manera de fer que no fomenti lideratges eterns, que no personalitzi en una o unes poques persones la imatge de les formacions polítiques, que transmeti el treball col·lectiu. Per això totes les candidatures que conformen les CAV tenen una o altra fòrmula per afavorir la renovació.

Però no podem dir que tot siguin flors i violes, també cal ser conscient que nedem contracorrent. Que el món de la política no està muntat pensant en nosaltres i que, per tant, també n'hem de pagar un preu. El preu del canvi constant, especialment pel que fa a promocionar una imatge, una persona, un candidat o candidata. Perquè, al cap i a la fi, vivim en una societat mediàtica, en què una imatge val més que mil propostes, però també una societat que és prou clàssica per fer difícil transmetre la imatge d'un col·lectiu i que sempre busca la foto del líder.

divendres, 22 de gener del 2010

Desmemòria del tèxtil

Sabadell, la ciutat, va créixer al voltant de la indústria tèxtil. Va ser una de les ciutats industrials més importants del país i va generar tot un seguit d'activitats complementàries, com ara la metal·lúrgia i altres indústries auxiliars.

Sabadell, la ciutat, va atreure milers de persones d'altres indrets que van venir a viure i a treballar, que van conformar la societat actual. El creixement demogràfic, la immigració, el creixement urbanístic, la construcció de cases angleses, de polígons d'habitatges, de vapors..., el sorgiment d'una cultura obrera i d'institucions empresarials, es poden explicar entenent  què va ser la ciutat fàbrica, què va ser la indústria tèxtil llanera.

Mentre altres ciutats han anat recuperant aquest passat i n'han fet bandera, Sabadell ha anat perdent una darrera de l'altra totes les oportunitats per fer justícia a la indústria tèxtil, a les cosidores, teixidores, metxeres... als teixidors, teòrics tèxtils, tintorers... Sabadell ha anat deixant passar tots els trens malgrat tenir aprovat pel ple municipal (l'any 1998!) un projecte de Museu de la Indústria Tèxtil Llanera.

Les darreres notícies sobre el tema són surrealistes. L'alcalde dóna suport al Gremi de Fabricants per fer el museu, li passa la pilota. L'alcalde ignora completament el compromís del ple i les demandes ciutadanes. I tristament, el Pissit, el vapor que estava destinat a ser seu principal d'aquest museu, acabarà sent un teatre.

diumenge, 17 de gener del 2010

Contractar la família?

L'any passat, l'Ajuntament de Sabadell va contractar temporalment el germà de la regidora que té precisament la responsabilitat de Promoció econòmica com a informador de les obres dels Fons Estatals d'Inversió Local. Ara fa pocs mesos, la parella d'un altre regidor del PSC fa aprovar les oposicions d'auxiliar administratiu. Dues mostres de la mateixa cosa, que personalment em crea com a mínim inquietud.

Tanmateix, si el procés de selecció s'ha fet correctament, és a dir, si aquestes persones han tingut les mateixes oportunitats que tota la resta que s'hi presentaven i han hagut de fer les mateixes proves en les mateixes condicions, legalment no hi ha res a dir. Potser és sorprenent, però la llei no estableix cap tipus d'incompatibilitat en l'accés als llocs de treball de l'administració que impedeixi la concurrència de familiars dels càrrecs electes. I, per tant, si s'ha complert l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, hem d'entendre que aquestes persones estan entre les millors de totes les que es van presentar.

Així doncs, la qüestió no és denunciable jurídicament però, és ètic?

dimecres, 13 de gener del 2010

Qui treballa a l'Ajuntament?

[Publicat al Diari de Sabadell, 12/01/2010]

L'Ajuntament de Sabadell compta amb una plantilla de 1582 treballadors i treballadores, 1440 dels quals funcionaris. Això sense tenir en compte el creixent nombre de persones que treballen en serveis municipals en règim de concessió administrativa, com ara el manteniment de parcs i jardins, la recollida d'escombraries i neteja viària, la neteja d'equipaments, les escoles bressol, el cementiri municipal, els serveis d'atenció domiciliària i molts d'altres. Així doncs, quan parlem de la plantilla municipal en realitat estem parlant només d'una part dels treballadors i treballadores, només dels que estan contractats directament.

El nombre i característiques de la plantilla l'ha d'aprovar el ple municipal anualment i això és justament el que es va fer el passat 9 de desembre amb els vots del PSC i el PP. Els motius que van portar l'Entesa per Sabadell a oposar-se a la plantilla proposada pel govern es poden sintetitzar en un de molt clar: no compartim en absolut el model que s'està imposant en els darrers anys i que respon més a interessos partidistes del PSC, que no pas a cobrir les necessitats de la ciutat. 

Per exemple, es manté la figura del comissionat, encaminada bàsicament a suplir les mancances del grup municipal del PSC, així com un excés de personal eventual per a tasques que no són de confiança o d'assessorament especial, que són les úniques funcions que la llei assigna al personal eventual. 

D'altra banda, es consoliden línies que són contràries a la nostra manera d'entendre l'Administració, com ara la progressiva generalització de places de lliure designació en els llocs de comandament, des dels caps de servei i de secció fins els coordinadors de districte o les secretàries de direcció. La lliure designació està contemplada per la llei per a llocs de treball d'especial responsabilitat i confiança, que s'han de cobrir amb convocatòria pública, però a Sabadell ja s’aplica a 117 places i sense convocatòria. Aquest abús de la lliure designació fa palès que el govern del Sr. Bustos no creu en la funció pública, desconfien de l'estructura de funcionaris i busquen fórmules en el límit del que estableix l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic per anar conformant una plantilla dòcil i fidel. No volen que els comandaments prenguin decisions pensant en el servei ciutadà, sinó obeint directrius partidistes.

Amb aquestes i altres pràctiques el govern del Sr. Bustos menysté els deures i principis ètics que regeixen la funció pública, que estableixen que els empleats públics han d'actuar d'acord amb els principis d'objectivitat, neutralitat, responsabilitat, imparcialitat, confidencialitat, dedicació al servei públic, transparència, austeritat, eficàcia i honradesa. I això és així perquè la funció pública ha de posar sempre per davant el servei ciutadà i ha de tenir prou independència per fiscalitzar l'acció de govern.

A Sabadell, l'Ajuntament s'està convertint en tot el contrari, en un lloc on es deixen en segon terme els principis d'igualtat, mèrit i capacitat, i es tendeix a premiar la fidelitat política i l’obediència. Una tendència perillosa perquè, a més, resta possibilitats a la carrera professional funcionarial i, per tant, desmotiva tots els que no estan disposats a fer el joc al PSC.

Però, a més, aquest no és un episodi aïllat de la política de personal, sinó que hi ha altres elements preocupants: la contractació de personal extern per a serveis auxiliars que no són puntuals, l'abús dels processos selectius d'urgència, la contractació irregular de personal que ja va ser objecte d'una sentència judicial, la laboralització del personal del Conservatori i l'Escola Illa sense cap motiu organitzatiu que l'avalés, etc.

No sabem fins on serà capaç d'arribar l'equip de govern amb aquesta nefasta política de personal ni podem calcular el mal que està fent a l'Ajuntament i a la ciutat, però sí que sabem que l'Entesa per Sabadell no tan sols no serà corresponsable de la seva mala praxi, sinó que lluitarà per evitar-la. No volem ser corresponsables del retrocés en els objectius de la funció pública, que no són altres que garantir la qualitat dels serveis i fiscalitzar l'acció de govern, independentment de qui governi la ciutat.

Virginia Domínguez
Regidora del Grup municipal de l'Entesa per Sabadell

Sabadell, 7 de gener de 2010

diumenge, 10 de gener del 2010

Una esperança desfeta

L'esperança desfeta de les corrandes d'exili de Joan Oliver dóna nom a una exposició que es pot veure al Museu d'Art i al Museu d'Història de Sabadell. Una exposició que busca reflectir el xoc brutal dels nous aires republicans i llibertaris amb l'ofegament social i polític que imposa el franquisme a partir de 1939.


L'exposició, comisariada pels historiadors Martí Marin i Xavier Domènech i algú més que no puc citar, perquè incomprensiblement no té títols de crèdit, recrea l'ambient associatiu i la riquesa creativa de la República al Museu d'Art, i el conservadurisme, la manca de llibertats i les penúries de la postguerra i el feixisme al Museu d'Història. Aquest contrast en blanc i negre és un exercici de memòria cada cop més necessari per recordar els valors de l'educació, l'associacionisme i la llibertat setanta anys després d'aquella desfeta, quan s'està produint un retrocés en els drets socials i s'estan recuperant idees i actituds feixistes, i quan la democràcia no és allò que molts havien somiat.

Una esperança desfeta
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio conpleta

dimarts, 5 de gener del 2010

Un home imprescindible

M'hauria agradat començar el nou any d'una altra manera, però no me'n puc estar de comentar l'actuació del nostre alcalde en la cavalcada de reis. Sota la pluja (fina, eh, no diluviava pas) anava al capdavant donant instruccions a tort i a dret, dient a la gent que s'apartés, instant la comitiva a avançar, exclamant-se del retard...

Avui l'he vist de molt a prop i, tot i que ja fa dies que observo el seu afany de protagonisme, sempre m'acaba sorprenent superant-se a si mateix. Avui fins i tot pretenia ser l'estrella per davant dels Reis  de l'Orient... Probablement ell es deu considerar imprescindible; a mi em fa vergonya aliena.