El Passeig que volem

Sabadell, Passeig de la Plaça Major, el centre neuràlgic i simbòlic de la ciutat. Un espai que, tanmateix, fa molts anys que ha perdut la seva centralitat i el seu caràcter a causa de les obres de l’aparcament, la instal·lació del mercat provisional i novament obres, ara per perllongar els ferrocarrils de la Generalitat.

Ara el Passeig té la transformació més a prop, es comença a albirar que un bon dia recuperarà la seva funció d’espai de trobada, de centre cultural i social, d’espai comercial. Ara es comença a conèixer com podria ser el nou vestit del Passeig. És, però, el vestit que ha triat el govern municipal la millor gal·la?

Lamentablement la resposta és no. Tot i haver-se celebrat fa tres anys el procés de debat Construïm el Passeig, i malgrat haver convocat un concurs arquitectònic, que va resultar desert, el cert és que el govern municipal no ha volgut escoltar les veus que reclamàvem una mica més de reflexió al voltant del futur d’aquest espai.

No han volgut reflexionar sobre les implicacions d’aquest espai: mobilitat, comerç, usos culturals o socials..., ni s’han plantejat el Passeig com una clau del centre històric, sinó que s’han concentrat únicament en un carrer, en un eix, sense anar més enllà.

Tampoc no han volgut impulsar un debat ampli, ni tan sols han cercat les opinions dels grups municipals o de les entitats de la ciutat, sinó que han elaborat des dels serveis tècnics un projecte d’obres –en exposició pública a l’agost– i han licitat simultàniament les obres, menystenint completament el propi procés reglat de participació.

Han tirat pel dret. El 5 d’octubre la Junta de Govern Local desestimava totes i cadascuna de les al·legacions presentades per diferents persones i col·lectius, entre les quals l’Entesa per Sabadell, i aprovava el projecte d’urbanització de la Fase 1, que comprèn la Plaça de l’Àngel i el Passeig Manresa.

Una urbanització parcial, que no ha tingut en compte el conjunt de l’àmbit afectat, però que per força condicionarà les següents fases i el conjunt del Passeig. Una obra que redueix la plaça de l’Àngel a àrea de jocs infantils, malgrat ser la porta d’entrada a la Plaça Major i un dels pocs llocs que podria esdevenir un gran espai arbrat. Una obra que determina un model de paviment i de mobiliari urbà, que beneeix l’actual model de mobilitat i no planteja cap proposta atrevida, innovadora, ni cap element singular.

Paradoxalment, en les darreres setmanes hem pogut descobrir les moltes possibilitats que ofereix aquest espai gràcies al debat El nou Passeig, que ha acollit la Fundació Bosch i Cardellach. Hem reflexionat sobre el diàleg amb la història que atresora aquest espai, sobre el seu caràcter a mig camí entre la plaça i el passeig, sobre les solucions tècniques per conduir l’aigua... Hem escoltat propostes agosarades que recuperen l’edificació inspirada en les antigues peixateries, o un jardí vertical, o un carril bus enfonsat mentre no arriba el tramvia.

Hem vist dibuixos, maquetes, fotografies que il·lustren el treball excel·lent, i alhora fresc i desacomplexat, d’un conjunt de professionals que han tingut la virtut de mostrar molts vestits diferents. Ens han fet descobrir diferents possibilitats a l’abast per convertir el Centre de Sabadell en un espai de qualitat, atractiu, singular i funcional, lluny de la proposta seriada i mediocre que el govern municipal està disposada a executar.

Sabadell, Passeig de la Plaça Major. Queda un sentiment agredolç, l’alè del que hauria pogut ser i no serà si no fem res, si no defensem el Passeig que volem i únicament deixem fer. El futur del Passeig és també la nostra responsabilitat.

Sabadell, 10 d’octubre de 2012

[Publicat al Diari de Sabadell el 16/10/2012]

Soterrament dels FGC: el conte de la lletera

Fa més d’un any que les obres del perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat a Sabadell estan aturades i no se sap encara res del compromís que va assumir el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, d’aconseguir una fórmula de finançament per reiniciar-les.

Paral·lelament, però, l’alcalde Manuel Bustos i el conseller van signar un conveni, de dubtós compliment, per finançar el cost suplementari del soterrament entre l’Estació de Gràcia i Can Feu que el projecte inicial no preveia. Un conveni que pivota sobre les plusvàlues que presumptament s’aconseguiran per la requalificació com a residencials d’espais i equipaments públics, com ara l’aparcament de Sabadell Estació, l’antiga escola Riu-sec o la pista esportiva de la Piscina de Can Marcet.

Aquest conveni es va fer públic al mes de juny, anunciant que permetria el soterrament del ferrocarril entre el Passeig de Can Feu i el carrer de Sobarber, però el cert és que no hi ha cap garantia que aquesta obra -tan necessària com esperada- es porti a terme. En realitat, es tracta d’un conveni de cooperació institucional que es limita únicament a cercar possibles recursos econòmics amb una estratègia urbanístico-financera de difícil realització.

En concret, el que persegueix l’acord és obtenir els recursos per finançar aquest soterrament a partir de les plusvàlues que es puguin generar en una operació de requalificació urbanística de les finques que donen a l’actual via fèrria, que generaran nous fronts edificables. Un plantejament poc viable, que l’actual situació de crisi econòmica fa encara més inversemblant. D’altra banda, una operació d’aquestes característiques no es pot executar de manera immediata, perquè, entre altres tràmits, requereix una modificació del Pla General d’Ordenació Municipal, que es pot dilatar varis anys.

Per tant, l'operació es planteja sense preveure el temps necessari per obtenir les plusvàlues i al marge dels terminis d'execució de les obres del perllongament dels FGC, que, d'acord amb els compromisos fets públics per la Generalitat i l'Ajuntament, s'haurien de reprendre en les properes setmanes, generant-se un més que probable desencaix entre l'obtenció del finançament i l'execució de les obres de soterrament.

És a dir, el conveni es basa en una operació econòmica poc realista que requereix una tramitació que no és immediata, però, tanmateix, no s’estableix cap via alternativa de finançament, de manera que si no s’assoleixen les plusvàlues equivalents al cost de l’obra, el soterrament no s’executarà. Tant és així, que el propi conveni preveu la seva extinció si no s’han aconseguit plusvàlues suficients en cinc anys.

Tot indica, doncs, que assistim a una nova versió del conte de la lletera, en què abans d’arribar la llet al mercat, ja està venuda i els guanys reinvertits en el cap d’una jove somiadora. Ens resistim, però, a creure que dues administracions serioses hagin generat unes expectatives a la ciutat i als barris de Gràcia i de Can Feu a partir d’una particular versió del conte de la lletera, que deixa el soterrament d’aquest tram dels FGC a mercè d’una imaginària operació urbanístico-financera-especulativa, i que siguin capaces de signar convenis, emprendre plans de millora urbanística i modificacions de Pla General que, malauradament poden afectar espais públics d’us social per quedar en no res, com una gerra trencada.

Sabadell, 29 d’agost de 2012

Gasoducte: una obra inútil

El 16 de juliol de 2010, en el marc de l’Open Season 2015 –la trobada d’organismes de transport europeu de gas i de les comissions reguladores d’Espanya i França- el govern francès ja va anunciar que no desenvoluparia el projecte MidCat que havia de connectar la xarxa gasística espanyola amb França i, per tant, no apostaria per la interconnexió via Figueres amb un nou gasoducte.

Lamentablement, aquest anunci no va alterar els plans del ministre d’Indústria, Turisme i Comerç, Sr. Miguel Sebastián, de manera que la Direcció General de Política Energètica i Mines va autoritzar que ENAGAS iniciés la construcció del Gasoducte Martorell-Figueres, que travessa de ple el Vallès.

Així, el novembre de 2011, un any i tres mesos després de la renúncia de França a aquest projecte, les obres del gasoducte arribaven al terme municipal de Sabadell.

Tot plegat és un gran despropòsit. S’ha malmès inútilment el rodal de Sabadell amb uns impactes irreversibles, tallant arbres centenaris, alterant torrents i talussos, travessant sense miraments camps de conreu, boscos, carenes, rius i torrents, causant una gran ferida sobre el territori. I tot això sabent que no hi passaria gas?

Per si encara quedava algun dubte de què aquest gasoducte no servirà per res, el nou Pla d’Energia i Canvi Climàtic 2012-2020 de la Generalitat de Catalunya també desestima la construcció de la central de cicle combinat de Bescanó, que s’havia esgrimit com a justificació per arribar a les comarques de Girona.

Cal que les autoritats donin explicacions públiques sobre aquesta obra inútil i sobre la manca de rigor de les administracions públiques, cal que la ciutadania exigeixi responsabilitats per una inversió que ha resultat ser un frau.

Però també cal deixar constància de l’absoluta manca de transparència que ha envoltat aquesta obra. Si bé el ministeri coneixia la decisió de França d’abandonar un projecte que de fet mai no havia aprovat, i optar per interconnectar la xarxa de gas pel País Basc francès, aquesta no va transcendir fins el passat mes de gener, gràcies a unes declaracions de les autoritats franceses.

L’Entesa per Sabadell, llavors es va adreçar en primera instància a l’alcalde, que va assegurar que no en sabia res, que no havia rebut cap comunicació oficial en aquest sentit, però tampoc va manifestar que faria alguna gestió per conèixer l’abast de la informació, i en segon lloc a diferents càrrecs polítics dels governs català i espanyol.  Vam rebre diferents respostes, però la més significativa fou la de la directora general del gabinet del Ministre d’Indústria, Energia i Turisme, que va confirmar que el gasoducte no tindrà continuïtat a partir d’Hostalric, així com el fet que actualment només està en execució el tram sud del gasoducte, perquè el tram nord estava supeditat a la possibilitat, ja descartada, de connectar amb França.

Per tant, una obra que el govern espanyol va declarar d’interès general finalment esdevé una gran cicatriu al territori, que no tindrà l’ús pel qual va ser dissenyada i dimensionada, una actuació injustificada abandonada amb total impunitat, que fa pensar que algú hi tenia molt interès, i no precisament públic.

Aquests fets i aquests impactes van ser el motiu que ens va portar a presentar una moció al ple municipal del mes de maig, a la qual ICV s’hi va afegir com a proposant, i va ser aprovada amb els vots favorables del PSC, ICV, EUiA i l’Entesa per Sabadell i les abstencions del PP i CiU. Una moció que pretenia bàsicament dues coses: instar el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i Enagas a donar explicacions públiques del per què va autoritzar la construcció del Gasoducte Martorell-Figueres sense tenir les garanties necessàries d’interconnexió amb França , i instar el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i Enagas perquè en el termini màxim d'un mes constitueixi una comissió mixta de seguiment integrada per la representació del Ministeri d’Indústria, Enagas, Generalitat de Catalunya, ajuntaments afectats, un representant de l’ADENC i un representant del Col·legi Oficial de Geògrafs, amb l’objectiu d’avaluar la correcta reposició física i vegetal del territori afectat.

Amb la moció aprovada ara l’Ajuntament ha d’actuar per demanar explicacions al Ministeri pel menyspreu als municipis del Vallès i als espais naturals del rodal de Sabadell a l’haver executat unes obres per un gasoducte inútil i aconseguir unes majors garanties a l’hora de restituir els espais afectats.

El fracàs econòmic dels governs Bustos

El decret llei 4/2012 ha tingut la virtut de confirmar el que des de l’Entesa venim denunciant des de l’any 1999: la gestió irresponsable del diner públic dels successius governs encapçalats per Manuel Bustos, en connivència amb altres grups municipals. En aquests 12 anys han aconseguit ni més ni menys que passar d’unes finances sanejades a unes finances hipotecades.

Però el fet d’arribar a aquesta situació de l’economia municipal no ha estat per una qüestió d’atzar. Han gastat alegrement, malbaratant els diners de la ciutat amb despeses innecessàries i fent inversions de dubtosa viabilitat. En el millor dels casos, pensant que l’escenari de bonança duraria sempre. Sense cap previsió per afrontar situacions difícils, per disposar de liquidesa quan no arribessin els diners d’altres administracions.

La pràctica d’aquests anys ens situa en l’actualitat, amb 25 milions d’euros de factures impagades. El pla d’ajust aprovat en el darrer ple posa de manifest el fracàs de la política pressupostària de Manuel Bustos i també de la seva capacitat negociadora, de la relació amb la Generalitat per aconseguir els recursos necessaris per a la ciutat. Un fracàs, en definitiva, de la política municipal, per nosaltres la política amb majúscules.

Perquè fer política és diàleg, és arribar a acords, negociar, no plegar-se a la voluntat de les administracions que ens deuen diners, però per damunt de tot és administrar de manera responsable els diners dels ciutadans i ciutadanes. Si haguessin sabut fer política, ara no estaríem parlant d’un pla d’ajust que hipoteca l’Ajuntament durant 10 anys.

Ara, la ciutat haurà de finançar aquest fracàs, els comptes estaran intervinguts durant 10 anys i haurem de pagar un interès del 5% per un crèdit que permeti fer front a les factures del 2011. Les condicions les posa Madrid i, com sempre, “guanya la banca”.

En síntesi, tenim 4 milions de dèficit del 2011 i 25 milions de deute als proveïdors. Fa vergonya haver arribat a l’extrem de demanar crèdit per pagar factures de despeses ordinàries. Només Badalona i Vilanova ens superen en el rànquing dels que més deuen. Mentre, hi ha altres ajuntaments com Terrassa o fins i tot Barcelona que no deuen factures. Ciutats que no hauran de patir els efectes d’un pla d’ajust, ciutats que tindran més marge per encarar el futur.

El pla d’ajust de Sabadell és més del mateix, no fa una aposta real per canviar de política. Un error en un moment en què és ineludible un canvi radical de visió que difícilment aquest govern pot liderar. Caldria definir clarament què és prioritari, què és el que necessiten els ciutadans i ciutadanes, sobretot els que pateixen situacions de precarietat.

Aquest pla tindrà efectes negatius sobre els treballadors municipals, que ja estan patint altres retallades, però, en canvi, no toca els sous dels càrrecs polítics i contempla la reducció de només el 25% dels càrrecs de confiança.

D’altra banda, aposta per pujar impostos sense oferir més serveis, una política que és merament recaptatòria. A més, preveu ingressar 12 milions d’euros més pel 2013 gràcies a pujades d’impostos, 12 milions i mig pel 2014 i gairebé 13 milions a partir del 2015. Si bé l’any 2013 una part (3 milions i mig) prové de l’IBI extraordinari imposat pel govern espanyol. Tot fa preveure doncs que per mantenir l’augment d’ingressos els propers anys s’aplicaran increments molt per sobre de l’IPC, fent recaure als ciutadans els plats trencats de la mala gestió.

El pla contempla tímidament la recuperació per part de l’estructura municipal de tasques ara privatitzades, però es queda en un parell de casos amb poca incidència, en un camp en què es podrien arribar a estalviar molts diners invertint la tendència privatitzadora i recuperant serveis de gestió directa.

En definitiva, aquest és un pla d’ajust, encara molt genèric, que no suposa un canvi fonamental en la política del govern del PSC. Un govern que no ha sabut gestionar la crisi i tampoc no sap governar sense malbaratar. Un govern que no té cap altre recurs que traspassar la seva gestió irresponsable a la butxaca dels sabadellencs i sabadellenques.

Sabadell, 2 d'abril de 2012

[Publicat al Diari de Sabadell i a isabadell.cat el 10 d'abril de 2012]

Per un 8 de març amb molt cafeïna

Ja fa anys que trobo a faltar esperit reivindicatiu a la commemoració del 8 de març a Sabadell, però aquest any més encara. I això per què? Per què hi ha una certa rutina de fer actes perquè toca, però sense substància?

 Enguany no s'ha pogut aprovar un manifest unitari dels grups amb representació a l'Ajuntament, ni tan sols s'ha fet aquest esforç. Puc explicar que en nom de l'Entesa per Sabadell vaig manifestar que ens semblava irrenunciable fer referència a dos aspectes: 1) El 2012 ha començat amb molts casos de violència de gènere i un bon grapat han acabat en assassinat. 2) El 2012 és un any de crisi en què es posa de manifest nítidament la feminització de la pobresa.

Què fa la institució davant d'aquestes dues realitats tan dures i amb la perspectiva d'un 8 de març? Discursos buits. Un manifest descafeïnat i genèric que ni tan sols parla de violència de gènere. On  han quedat els valors dels que tant ens parla el govern municipal? On els manifestos feministes? Quin espai tenen les entitats feministes (a no confondre amb les entitats de dones) a l'acte central?

La institució s'ha apropiat del 8 de març i l'ha buidat de contingut i de radicalitat. Ja no es pot parlar d'avortament (seria polèmic) ni de maltractaments (diuen que per això ja hi ha el 25 de novembre), ni de feminització de la pobresa (només de crisi)... El manifest parla del lideratge de les dones, de la necessitat de compromís dels homes, de construir el futur junts i altres fórmules vagues...

La institució deixa de banda la reivindicació i arriba al punt de fer llegir una de les més reconegudes feministes, la Verena Stolcke, un document neutre, buit, que no diu absolutament res.

Definitivament, a aquest 8 de març li sobra sucre i li manca molta cafeïna!

Ferrocarrils: Fem memòria

Des de fa més de cinc anys, l’Entesa per Sabadell ha intentat que el projecte del perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat sigui el millor possible. Al juliol de 2006 vam presentar al·legacions a un projecte que el govern municipal havia donat per bo sense cap mena de debat ciutadà, amb la finalitat de millorar el seu disseny i la seva seguretat, així com per evitar l’enderroc de 19 edificis afectats pel traçat al barri de Gràcia i promoure el soterrament fins Sant Quirze. Posteriorment vam reclamar un debat de ciutat -malgrat el desinterès del govern municipal-, així com diverses iniciatives de millora.

Les obres van començar l’any 2008 i el primer calendari fixava l’entrada en funcionament el 2012. Tanmateix, aviat es va veure la lentitud de les obres i el govern de la Generalitat ja va decidir en època del tripartit un ajornament fins el 2015, sense prendre’s la molèstia de comunicar-ho a ningú.

Malgrat la importància del projecte, aquest s’ha caracteritzat per l’opacitat: ni el govern municipal ni la Generalitat van fer prou difusió de l’estudi informatiu i mai no s’han pres seriosament la funció de les comissions de seguiment, que s’han reunit poques vegades i sense possibilitats d’incidir.

Però l’aspecte més lamentable, darrerament, ha estat la contínua negació de l’aturada de les obres. El 30 d’agost de 2011 l’Entesa per Sabadell va alertar de la paralització de les obres i el govern municipal i la pròpia Generalitat, enlloc d’explicar-ne els motius, es van afanyar a desmentir-ho i intentar desacreditar l’Entesa, acusant-nos d’estar en contra del tren.

La realitat és que a finals de setembre es van reiniciar els treballs de la tuneladora per acabar el primer túnel, quedant la resta de les obres en un estat d’abandonament. Davant la continuada reclamació de l’Entesa per Sabadell de què s’informés de la situació real de les obres, el govern municipal va respondre sempre amb estirabots, fins i tot quan al mes de desembre el propi conseller Lluís Recoder va admetre que el finançament no estava garantit.

Ara tot són planys. El fet que el conseller anunciés l’aturada que ja havíem avançat, s’ha convertit en titulars. Ara tot són corredisses i declaracions. Ara l’alcalde ho considera inacceptable. Però s’han perdut sis mesos, un temps en què el consistori i les institucions sabadellenques hauríem pogut traslladar a la Generalitat la necessitat de continuar l’obra i la Generalitat podia haver resolt ja el finançament. S’ha perdut el temps del diàleg i ara ja són fets consumats.

Amb la ciutat plena d’entrebancs i una gran inversió enterrada i immobilitzada, tenim moltes preguntes. Des de quan sabia la conselleria que s’aturaria l’obra? Què passarà amb la tuneladora, continuaran pagant l’onerós lloguer sense que treballi? Quines garanties té l’anunci del conseller de què a l’estiu hi haurà finançament? Com aconseguirà aquest finançament?

L’Entesa per Sabadell considera que les inversions en transport públic han de ser prioritàries per avançar cap a un nou model de mobilitat, però, més enllà d’aquest objectiu, exigim que es posi fi a més de cinc anys de greus efectes sobre la mobilitat, sobre l’activitat econòmica i sobre la qualitat de vida de molts veïns i veïnes que pateixen els efectes més directes de les obres.

És inadmissible que després de sis mesos d’aturada ara es parli de sis mesos més per repensar el finançament. La ciutat fa massa temps que pateix les molèsties d’unes obres que l’afecten de punta a punta: des del Parc del nord, la Plaça Espanya, convertida en un gran moviment de terres, el Passeig, ple de forats i de tanques, o l’entorn de Sabadell Estació.

Ara més que mai cal transparència. Cal un compromís creïble sobre la data de reinici i de finalització de les obres. Cal tenir respostes. Saber si hi ha alguna possibilitat de què aquesta aturada sigui breu, o si pel contrari la cosa és seriosa i val més que ho tapem tot i recuperem la normalitat. Una normalitat sense el tren que tant esperem, però almenys amb activitat.

Virginia Domínguez

Regidora portaveu del Grup Municipal d’Entesa per Sabadell

Sabadell, 31 de gener de 2012 

[Publicat al Diari de Sabadell el 7/02/2012]

Disculpi's Sr.Ayuso

Una de les coses que fan més urticària a l'alcalde Bustos és que algú li parli del seu sou o que s'atreveixi a proposar-ne la rebaixa. Cada cop que toquem aquest tema al ple, el grup socialista salta com una molla i el discurs de moda és dir que es va arribar a un consens i que si no estàs d'acord que renunciïs a la indemnització per assistències.

Des de l'Entesa per Sabadell hem defensat una reducció del 50% de les indemnitzacions per assistències que rebem els regidors i regidores de l'oposició i una rebaixa significativa de les retribucions del govern. Això molesta. De la mateixa manera que molesta que votéssim en contra d'aquestes retribucions i indemnitzacions a començament de la legislatura. Per això només els hi queda l'atac personal.

A vegades la molla salta tant que els representants del govern adopten una actitud que només es pot qualificar de mesquina, com quan el Sr. Ayuso, portaveu del grup socialista, em va retreure al ple municipal del 13 de desembre que jo cobrava més que un regidor amb dedicació exclusiva. També va afegir que si s'equivocava demanaria disculpes en un ple municipal. Consta en acta.

I efectivament s'equivocava:

- Regidor amb dedicació exclusiva: 62.230 euros (+extres com teléfon, tiquets aparcament, etc).

- Servidora: 18.800 euros per l'activitat laboral + 28.200 d'indemnitzacions com a regidora i portaveu. És a dir, 47.000 euros, que no és poc.

Si la paraula del Sr. Ayuso val alguna cosa, ja pot preparar la disculpa...

Prec adreçat a l'alcalde en el ple del 5 de gener:

Sr. Alcalde,

En el ple del 13 de desembre es va produir una situació molt desagradable durant el debat dels pressupostos, quan el Sr. Ayuso, portaveu del grup socialista, va traspassar el límit de l’ètica política per caure en l’atac personal quan va afirmar que aquesta regidora cobrava més que un regidor amb dedicació exclusiva.

Aquesta afirmació, a part de ser falsa, va estar totalment fora de lloc en el context d’un debat sobre el pressupost municipal en què les retribucions dels càrrecs electes i les indemnitzacions per assistència -que es paguen amb diners públics- formen part del debat polític en tant que formen part del pressupost.

Cal deixar clar que les meves retribucions en l’àmbit professional i privat són completament alienes a la política municipal, és a dir, no formen part del debat polític, de la mateixa manera que mai ningú en aquesta sala no s’ha referit a les retribucions dels regidors del grup socialista que compatibilitzen el càrrec amb una activitat professional.

Ara bé, tampoc no tinc cap inconvenient en fer públics els meus ingressos, perquè no tinc res a amagar, i, en pro de la transparència, Sr. Alcalde, li vull adreçar un doble prec.

En primer lloc li prego que permeti que el Sr. Secretari doni fe, per tal que consti de la manera més rigorosa possible a l’acta d’aquest ple, què l’import brut de la meva nòmina és actualment de 1.345 euros mensuals, tal com puc demostrar documentalment.

I en segon lloc li prego que insti al Sr. Ayuso a complir de manera immediata el seu compromís recollit a la pàgina 87 de l’acta del ple del 13 de desembre, quan va dir textualment: “si m’equivoco li demanaré perdó en un ple municipal, li demanaré disculpes”. 

Sr. Ayuso, estic esperant les seves disculpes. 

Un pressupost gens creïble

El debat del pressupost hauria de ser un espai per abordar els reptes que tenim com a ciutat, les necessitats de la ciutadania i la manera d’oferir els millors serveis públics des de l’Ajuntament, d’establir les línies centrals de les polítiques municipals.

Tanmateix, el govern municipal ha plantejat un debat de pressupostos que es basa merament en estimacions, perquè encara es desconeix quines seran les aportacions de la Generalitat a l’Ajuntament, i encara menys quines intencions tindrà el Sr. Rajoy.

No és realista, no és responsable i no és creïble tirar endavant un pressupost amb tantes incògnites, amb tantes incerteses, en un moment en què i cal ser molt curós amb les despeses i ajustar-les a les necessitats reals de la ciutat.

Per això, l’Entesa per Sabadell va demanar a l’alcalde que prorrogués el pressupost de 2011 fins que es resolguessin les incerteses econòmiques i poguéssim fer un pressupost molt més realista, una opció que han pres altres municipis, perquè no té cap mena de sentit aprovar un pressupost basat en la “intuïció”, tal i com va firmar el Tinent d’alcalde Sr. Ramón Burguès. Una pròrroga però que no va ser acceptada.

Així, el pressupost que va aprovar inicialment el PSC, amb l’abstenció del PP i EUiA, no és un pressupost creïble perquè no sabem quins ingressos rebrem de les altres administracions, però també per altres especulacions, com ara estimar 2,5 milions d’euros d’ingressos per l’ICIO, que aquest any amb prou feina ha arribat al milió i mig. Però, de fet, l’objectiu del govern de Manuel Bustos no és pas fer un pressupost creïble, sinó complir el tràmit. Després ja l’aniran modificant, com ho demostra la pràctica dels darrers anys, en què el pressupost final s’ha incrementat de l’ordre del 60% respecte de l’aprovat inicialment.

D’aquest pressupost pel 2012 no compartim la disminució de les actuacions de protecció i promoció social o els programes de promoció social: nova ciutadania, cooperació i solidaritat, o joventut, mentre s’hi destina un excés de recursos a la direcció de drets civils i ciutadania, entre altres coses per un comissionat o un tècnic auxiliar de protocol. I no acceptem la retallada de més d’un milió d’euros en personal, que implicarà un retrocés en els drets laborals dels treballadors i treballadores municipals.

D’altra banda, xifren el programa d’inversions en 11,5 milions d’euros, el 6% del pressupost, però les inversions reals amb prou feines seran de 5 milions. No hi haurà diners per projectes com la Ciutat de la Música, això sí, després de gastar més d’1,5 milions d’euros en projectes, comissionats i gratificacions.

En canvi, sí que qüestionem que pràcticament l’únic projecte pel que han aconseguit inversió externa sigui un projecte tan negatiu per a la ciutat com el Complex Olímpia. Una inversió que implica la cessió durant 50 anys a la Federació Catalana de Futbol, que privatitzarà l’ús d’un equipament que és de tota la ciutat.

Davant d’una proposta de pressupost continuista, des de l’Entesa per Sabadell vam fer arribar tot un seguit de propostes d’estalvi, d’austeritat, que l’equip de govern un cop més ha rebutjat. Una austeritat que defensem des de l’any 1999, també en èpoques de bonança quan hi havia més ingressos, perquè els diners públics han de ser administrats des de la responsabilitat i destinar-los a serveis a la ciutadania.

En aquest sentit, un petit pas ha estat l’eliminació de les flors dels fanals, que en els darrers cinc anys han costat un milió tres cents mil euros. Amb aquesta mesura, cada any estalviarem 240.000 euros, que, per posar un exemple, és gairebé el doble del que li costa l’SCAI a l’Ajuntament.

Però amb això no hi ha prou, hi ha moltes més mesures d’estalvi que no afecten els serveis, però que el govern no aplicarà: mesures de reducció de càrrecs de confiança, de les retribucions dels càrrecs polítics, eliminació de propaganda institucional, restricció de contractacions externes, etc.

En definitiva, aquest és un pressupost sense credibilitat perquè gran part dels ingressos es basa en xifres incertes i estimacions sense cap base. Un pressupost sense novetats, continuista, que no fa esforços reals per reduir la despesa innecessària i concentrar-se en les necessitats de la ciutat. Un pressupost opac perquè, un cop més, el temps mostrarà que el resultat final poc tindrà a veure amb el que es va aprovar el 13 de desembre.

[Article publicat al Diari de Sabadell el 28/12/2011]