Disculpi's Sr.Ayuso

Una de les coses que fan més urticària a l'alcalde Bustos és que algú li parli del seu sou o que s'atreveixi a proposar-ne la rebaixa. Cada cop que toquem aquest tema al ple, el grup socialista salta com una molla i el discurs de moda és dir que es va arribar a un consens i que si no estàs d'acord que renunciïs a la indemnització per assistències.

Des de l'Entesa per Sabadell hem defensat una reducció del 50% de les indemnitzacions per assistències que rebem els regidors i regidores de l'oposició i una rebaixa significativa de les retribucions del govern. Això molesta. De la mateixa manera que molesta que votéssim en contra d'aquestes retribucions i indemnitzacions a començament de la legislatura. Per això només els hi queda l'atac personal.

A vegades la molla salta tant que els representants del govern adopten una actitud que només es pot qualificar de mesquina, com quan el Sr. Ayuso, portaveu del grup socialista, em va retreure al ple municipal del 13 de desembre que jo cobrava més que un regidor amb dedicació exclusiva. També va afegir que si s'equivocava demanaria disculpes en un ple municipal. Consta en acta.

I efectivament s'equivocava:

- Regidor amb dedicació exclusiva: 62.230 euros (+extres com teléfon, tiquets aparcament, etc).

- Servidora: 18.800 euros per l'activitat laboral + 28.200 d'indemnitzacions com a regidora i portaveu. És a dir, 47.000 euros, que no és poc.

Si la paraula del Sr. Ayuso val alguna cosa, ja pot preparar la disculpa...

Prec adreçat a l'alcalde en el ple del 5 de gener:

Sr. Alcalde,

En el ple del 13 de desembre es va produir una situació molt desagradable durant el debat dels pressupostos, quan el Sr. Ayuso, portaveu del grup socialista, va traspassar el límit de l’ètica política per caure en l’atac personal quan va afirmar que aquesta regidora cobrava més que un regidor amb dedicació exclusiva.

Aquesta afirmació, a part de ser falsa, va estar totalment fora de lloc en el context d’un debat sobre el pressupost municipal en què les retribucions dels càrrecs electes i les indemnitzacions per assistència -que es paguen amb diners públics- formen part del debat polític en tant que formen part del pressupost.

Cal deixar clar que les meves retribucions en l’àmbit professional i privat són completament alienes a la política municipal, és a dir, no formen part del debat polític, de la mateixa manera que mai ningú en aquesta sala no s’ha referit a les retribucions dels regidors del grup socialista que compatibilitzen el càrrec amb una activitat professional.

Ara bé, tampoc no tinc cap inconvenient en fer públics els meus ingressos, perquè no tinc res a amagar, i, en pro de la transparència, Sr. Alcalde, li vull adreçar un doble prec.

En primer lloc li prego que permeti que el Sr. Secretari doni fe, per tal que consti de la manera més rigorosa possible a l’acta d’aquest ple, què l’import brut de la meva nòmina és actualment de 1.345 euros mensuals, tal com puc demostrar documentalment.

I en segon lloc li prego que insti al Sr. Ayuso a complir de manera immediata el seu compromís recollit a la pàgina 87 de l’acta del ple del 13 de desembre, quan va dir textualment: “si m’equivoco li demanaré perdó en un ple municipal, li demanaré disculpes”. 

Sr. Ayuso, estic esperant les seves disculpes. 

Un pressupost gens creïble

El debat del pressupost hauria de ser un espai per abordar els reptes que tenim com a ciutat, les necessitats de la ciutadania i la manera d’oferir els millors serveis públics des de l’Ajuntament, d’establir les línies centrals de les polítiques municipals.

Tanmateix, el govern municipal ha plantejat un debat de pressupostos que es basa merament en estimacions, perquè encara es desconeix quines seran les aportacions de la Generalitat a l’Ajuntament, i encara menys quines intencions tindrà el Sr. Rajoy.

No és realista, no és responsable i no és creïble tirar endavant un pressupost amb tantes incògnites, amb tantes incerteses, en un moment en què i cal ser molt curós amb les despeses i ajustar-les a les necessitats reals de la ciutat.

Per això, l’Entesa per Sabadell va demanar a l’alcalde que prorrogués el pressupost de 2011 fins que es resolguessin les incerteses econòmiques i poguéssim fer un pressupost molt més realista, una opció que han pres altres municipis, perquè no té cap mena de sentit aprovar un pressupost basat en la “intuïció”, tal i com va firmar el Tinent d’alcalde Sr. Ramón Burguès. Una pròrroga però que no va ser acceptada.

Així, el pressupost que va aprovar inicialment el PSC, amb l’abstenció del PP i EUiA, no és un pressupost creïble perquè no sabem quins ingressos rebrem de les altres administracions, però també per altres especulacions, com ara estimar 2,5 milions d’euros d’ingressos per l’ICIO, que aquest any amb prou feina ha arribat al milió i mig. Però, de fet, l’objectiu del govern de Manuel Bustos no és pas fer un pressupost creïble, sinó complir el tràmit. Després ja l’aniran modificant, com ho demostra la pràctica dels darrers anys, en què el pressupost final s’ha incrementat de l’ordre del 60% respecte de l’aprovat inicialment.

D’aquest pressupost pel 2012 no compartim la disminució de les actuacions de protecció i promoció social o els programes de promoció social: nova ciutadania, cooperació i solidaritat, o joventut, mentre s’hi destina un excés de recursos a la direcció de drets civils i ciutadania, entre altres coses per un comissionat o un tècnic auxiliar de protocol. I no acceptem la retallada de més d’un milió d’euros en personal, que implicarà un retrocés en els drets laborals dels treballadors i treballadores municipals.

D’altra banda, xifren el programa d’inversions en 11,5 milions d’euros, el 6% del pressupost, però les inversions reals amb prou feines seran de 5 milions. No hi haurà diners per projectes com la Ciutat de la Música, això sí, després de gastar més d’1,5 milions d’euros en projectes, comissionats i gratificacions.

En canvi, sí que qüestionem que pràcticament l’únic projecte pel que han aconseguit inversió externa sigui un projecte tan negatiu per a la ciutat com el Complex Olímpia. Una inversió que implica la cessió durant 50 anys a la Federació Catalana de Futbol, que privatitzarà l’ús d’un equipament que és de tota la ciutat.

Davant d’una proposta de pressupost continuista, des de l’Entesa per Sabadell vam fer arribar tot un seguit de propostes d’estalvi, d’austeritat, que l’equip de govern un cop més ha rebutjat. Una austeritat que defensem des de l’any 1999, també en èpoques de bonança quan hi havia més ingressos, perquè els diners públics han de ser administrats des de la responsabilitat i destinar-los a serveis a la ciutadania.

En aquest sentit, un petit pas ha estat l’eliminació de les flors dels fanals, que en els darrers cinc anys han costat un milió tres cents mil euros. Amb aquesta mesura, cada any estalviarem 240.000 euros, que, per posar un exemple, és gairebé el doble del que li costa l’SCAI a l’Ajuntament.

Però amb això no hi ha prou, hi ha moltes més mesures d’estalvi que no afecten els serveis, però que el govern no aplicarà: mesures de reducció de càrrecs de confiança, de les retribucions dels càrrecs polítics, eliminació de propaganda institucional, restricció de contractacions externes, etc.

En definitiva, aquest és un pressupost sense credibilitat perquè gran part dels ingressos es basa en xifres incertes i estimacions sense cap base. Un pressupost sense novetats, continuista, que no fa esforços reals per reduir la despesa innecessària i concentrar-se en les necessitats de la ciutat. Un pressupost opac perquè, un cop més, el temps mostrarà que el resultat final poc tindrà a veure amb el que es va aprovar el 13 de desembre.

[Article publicat al Diari de Sabadell el 28/12/2011]