Tastets de política

Disculpi's Sr.Ayuso

2012-01-12T15:38:00.000+01:00

Una de les coses que fan més urticària a l'alcalde Bustos és que algú li parli del seu sou o que s'atreveixi a proposar-ne la rebaixa. Cada cop que toquem aquest tema al ple, el grup socialista salta com una molla i el discurs de moda és dir que es va arribar a un consens i que si no estàs d'acord que renunciïs a la indemnització per assistències.

Des de l'Entesa per Sabadell hem defensat una reducció del 50% de les indemnitzacions per assistències que rebem els regidors i regidores de l'oposició i una rebaixa significativa de les retribucions del govern. Això molesta. De la mateixa manera que molesta que votéssim en contra d'aquestes retribucions i indemnitzacions a començament de la legislatura. Per això només els hi queda l'atac personal.

A vegades la molla salta tant que els representants del govern adopten una actitud que només es pot qualificar de mesquina, com quan el Sr. Ayuso, portaveu del grup socialista, em va retreure al ple municipal del 13 de desembre que jo cobrava més que un regidor amb dedicació exclusiva. També va afegir que si s'equivocava demanaria disculpes en un ple municipal. Consta en acta.

I efectivament s'equivocava:

- Regidor amb dedicació exclusiva: 62.230 euros (+extres com teléfon, tiquets aparcament, etc).

- Servidora: 18.800 euros per l'activitat laboral + 28.200 d'indemnitzacions com a regidora i portaveu. És a dir, 47.000 euros, que no és poc.

Si la paraula del Sr. Ayuso val alguna cosa, ja pot preparar la disculpa...

Prec adreçat a l'alcalde en el ple del 5 de gener:

Sr. Alcalde,

En el ple del 13 de desembre es va produir una situació molt desagradable durant el debat dels pressupostos, quan el Sr. Ayuso, portaveu del grup socialista, va traspassar el límit de l’ètica política per caure en l’atac personal quan va afirmar que aquesta regidora cobrava més que un regidor amb dedicació exclusiva.

Aquesta afirmació, a part de ser falsa, va estar totalment fora de lloc en el context d’un debat sobre el pressupost municipal en què les retribucions dels càrrecs electes i les indemnitzacions per assistència -que es paguen amb diners públics- formen part del debat polític en tant que formen part del pressupost.

Cal deixar clar que les meves retribucions en l’àmbit professional i privat són completament alienes a la política municipal, és a dir, no formen part del debat polític, de la mateixa manera que mai ningú en aquesta sala no s’ha referit a les retribucions dels regidors del grup socialista que compatibilitzen el càrrec amb una activitat professional.

Ara bé, tampoc no tinc cap inconvenient en fer públics els meus ingressos, perquè no tinc res a amagar, i, en pro de la transparència, Sr. Alcalde, li vull adreçar un doble prec.

En primer lloc li prego que permeti que el Sr. Secretari doni fe, per tal que consti de la manera més rigorosa possible a l’acta d’aquest ple, què l’import brut de la meva nòmina és actualment de 1.345 euros mensuals, tal com puc demostrar documentalment.

I en segon lloc li prego que insti al Sr. Ayuso a complir de manera immediata el seu compromís recollit a la pàgina 87 de l’acta del ple del 13 de desembre, quan va dir textualment: “si m’equivoco li demanaré perdó en un ple municipal, li demanaré disculpes”.

Sr. Ayuso, estic esperant les seves disculpes.

Un pressupost gens creïble

2012-01-03T17:06:00.001+01:00

El debat del pressupost hauria de ser un espai per abordar els reptes que tenim com a ciutat, les necessitats de la ciutadania i la manera d’oferir els millors serveis públics des de l’Ajuntament, d’establir les línies centrals de les polítiques municipals.

Tanmateix, el govern municipal ha plantejat un debat de pressupostos que es basa merament en estimacions, perquè encara es desconeix quines seran les aportacions de la Generalitat a l’Ajuntament, i encara menys quines intencions tindrà el Sr. Rajoy.

No és realista, no és responsable i no és creïble tirar endavant un pressupost amb tantes incògnites, amb tantes incerteses, en un moment en què i cal ser molt curós amb les despeses i ajustar-les a les necessitats reals de la ciutat.

Per això, l’Entesa per Sabadell va demanar a l’alcalde que prorrogués el pressupost de 2011 fins que es resolguessin les incerteses econòmiques i poguéssim fer un pressupost molt més realista, una opció que han pres altres municipis, perquè no té cap mena de sentit aprovar un pressupost basat en la “intuïció”, tal i com va firmar el Tinent d’alcalde Sr. Ramón Burguès. Una pròrroga però que no va ser acceptada.

Així, el pressupost que va aprovar inicialment el PSC, amb l’abstenció del PP i EUiA, no és un pressupost creïble perquè no sabem quins ingressos rebrem de les altres administracions, però també per altres especulacions, com ara estimar 2,5 milions d’euros d’ingressos per l’ICIO, que aquest any amb prou feina ha arribat al milió i mig. Però, de fet, l’objectiu del govern de Manuel Bustos no és pas fer un pressupost creïble, sinó complir el tràmit. Després ja l’aniran modificant, com ho demostra la pràctica dels darrers anys, en què el pressupost final s’ha incrementat de l’ordre del 60% respecte de l’aprovat inicialment.

D’aquest pressupost pel 2012 no compartim la disminució de les actuacions de protecció i promoció social o els programes de promoció social: nova ciutadania, cooperació i solidaritat, o joventut, mentre s’hi destina un excés de recursos a la direcció de drets civils i ciutadania, entre altres coses per un comissionat o un tècnic auxiliar de protocol. I no acceptem la retallada de més d’un milió d’euros en personal, que implicarà un retrocés en els drets laborals dels treballadors i treballadores municipals.

D’altra banda, xifren el programa d’inversions en 11,5 milions d’euros, el 6% del pressupost, però les inversions reals amb prou feines seran de 5 milions. No hi haurà diners per projectes com la Ciutat de la Música, això sí, després de gastar més d’1,5 milions d’euros en projectes, comissionats i gratificacions.

En canvi, sí que qüestionem que pràcticament l’únic projecte pel que han aconseguit inversió externa sigui un projecte tan negatiu per a la ciutat com el Complex Olímpia. Una inversió que implica la cessió durant 50 anys a la Federació Catalana de Futbol, que privatitzarà l’ús d’un equipament que és de tota la ciutat.

Davant d’una proposta de pressupost continuista, des de l’Entesa per Sabadell vam fer arribar tot un seguit de propostes d’estalvi, d’austeritat, que l’equip de govern un cop més ha rebutjat. Una austeritat que defensem des de l’any 1999, també en èpoques de bonança quan hi havia més ingressos, perquè els diners públics han de ser administrats des de la responsabilitat i destinar-los a serveis a la ciutadania.

En aquest sentit, un petit pas ha estat l’eliminació de les flors dels fanals, que en els darrers cinc anys han costat un milió tres cents mil euros. Amb aquesta mesura, cada any estalviarem 240.000 euros, que, per posar un exemple, és gairebé el doble del que li costa l’SCAI a l’Ajuntament.

Però amb això no hi ha prou, hi ha moltes més mesures d’estalvi que no afecten els serveis, però que el govern no aplicarà: mesures de reducció de càrrecs de confiança, de les retribucions dels càrrecs polítics, eliminació de propaganda institucional, restricció de contractacions externes, etc.

En definitiva, aquest és un pressupost sense credibilitat perquè gran part dels ingressos es basa en xifres incertes i estimacions sense cap base. Un pressupost sense novetats, continuista, que no fa esforços reals per reduir la despesa innecessària i concentrar-se en les necessitats de la ciutat. Un pressupost opac perquè, un cop més, el temps mostrarà que el resultat final poc tindrà a veure amb el que es va aprovar el 13 de desembre.

[Article publicat al Diari de Sabadell el 28/12/2011]

El gasoducte sense impacte. Quina presa de pèl!

2011-12-08T21:05:00.001+01:00

El 21 d'octubre el Diari de Sabadell publicava en la seva edició en paper declaracions del regidor de Medi Abient, Sr. Ricard Estrada, afirmant que el gasoducte Martorell-Figueres no tindria impacte sobre el Bosc de Can Deu. Al web del diari també es podia llegir que "El Bosc de Can Deu no se verá alterado por la construcción del gasoducto Martorell-Figueres...".

Un mes després les obres començaven a "alterar" el Bosc de Can Deu, com es prou evident al video difós per l'Entesa per Sabadell.

Heu vist que el regidor de Sostenibilitat i Gestió d'Ecosistemes (en altres paraules, Medi Ambient) hagi fet alguna declaració valorant l'impacte? Heu vist que hagi posat el seu càrrec a disposició de l'alcalde? Heu vist que hagi demanat canviar la seva regidoria per la d'Insostenibilitat i Destrucció d'Ecosistemes? Jo tampoc.

SCAI: El servei integral

2011-11-19T23:52:00.001+01:00

Sabadell disposa des de l’any 1994 d’un servei d’atenció especialitzada a les persones immigrades, que va néixer a partir de la iniciativa pionera de diferents entitats i que porta el nom d’SCAI (Servei Ciutadà d’Acolliment als Immigrants).

Aquest servei ha esdevingut el punt de referència per al col·lectiu immigrant, que sovint hi arriba per tramitar la documentació d’estrangeria, però hi troba un suport emocional i tot un seguit d’activitats d’acollida i acompanyament.

La singularitat de l’SCAI respecte dels serveis d’atenció de la major part de ciutats del nostre entorn, rau en dos elements clau: el seu abordatge integral de tots els aspectes relacionats amb la immigració, i el valor afegit del voluntariat que ha anat generant, un volum del voltant de 40 persones.

A l’SCAI treballen actualment cinc professionals, dos dels quals especialitzats en l’assessorament legal, i una en els programes de sensibilització batejats com “L’SCAI cap enfora”. Però aquesta plantilla s’incrementa espectacularment amb el voluntariat que hi dedica moltes hores a col·laborar, des de la societat civil, en l’acollida i activitats de coneixement de la ciutat i l’entorn. Aquest plantejament que combina la tramitació dels papers tan necessaris per obtenir seguretat jurídica, amb la dimensió humana de l’acollida, és un dels factors que, sense cap mena de dubte, han contribuït decisivament a fer de Sabadell una ciutat amb poca conflictivitat al voltant del fenomen de la immigració.

Ara, però, la continuïtat de l’SCAI i del model que s’havia consolidat a Sabadell està en risc per la decisió unilateral i soterrada del govern municipal de convocar un concurs públic per adjudicar el servei d’assessorament jurídic. Una notícia preocupant per diferents motius: el trencament per part del govern del consens que s’havia anat teixint al voltant de les polítiques que afecten el col·lectiu d’immigrants, el menysteniment de les entitats d’immigrants i dels usuaris del servei, la fragmentació del model integral del qual, d’entrada, només surt a concurs la part d’assessorament jurídic, i, molt previsiblement, la desaparició de l’SCAI perquè es retira la subvenció anual que suposa la part més gran del seu pressupost.

Les explicacions per imposar aquest canvi de model no són gens clares. El govern del PSC per una banda diu que l’SCAI fa un bon servei, però és evident que, per l’altra, són els responsables de l’abandonament del model actual. Per un costat retiren una subvenció de 125.000 euros, però per l’altra volen convocar un concurs per 59.000 euros però només per una part del servei actual. El que ens preguntem és per què, davant de possibles dificultats internes de l’SCAI, en comptes d’intentar trobar alguna solució i aplicar-ne millores, decideixen tirar pel dret i presentar com a fet consumat la convocatòria d’un concurs que és de coneixement general que difícilment guanyaria l’SCAI.

Però el problema va més enllà. Encara que l’SCAI guanyés aquest concurs, que només preveu un advocat a jornada completa i un tècnic a mitja jornada, qui garantiria que es presta la resta de servei que durant 18 anys ha fet l’SCAI? Un servei que l’any 2010 va fer prop de 20.000 atencions! Aniran aquests immigrants que encara no estan gaire arrelats a la ciutat al cursos del Consorci de Normalització Lingüística? No, no tenen cursos adequats al seu nivell. Aniran aquests immigrants a les escoles d’adults? No, no tenen recursos per fer l’alfabetització més bàsica. Aniran aquests immigrants als serveis socials normalitzats? No, en part per desconfiança, en part per la pròpia saturació dels serveis socials. Donarà l’administració el suport emocional que ara dóna l’SCAI?

Per tant, si la feina que fa l’SCAI, a partir de l’1 de gener no l’assumeix ningú, Sabadell haurà perdut no només una entitat pionera en l’atenció integral i gratuïta a les persones immigrades, sinó, sobretot, un plantejament ciutadà i social que ens havia valgut l’etiqueta de ciutat acollidora, que havia entès que les polítiques socials són la millor inversió per garantir la cohesió social.

L’única solució en aquest moment és no convocar el concurs i renovar la subvenció a SCAI per al proper any. I després, abordar el futur del model d’acollida de Sabadell amb serenitat i amb la participació de totes les parts implicades: govern, grups municipals, SCAI, voluntariat, i entitats que representen el col·lectiu immigrant. La pilota ara mateix la té l’equip de govern i esperem que la jugui amb prou intel·ligència sense perdre de vista l’objectiu de la justícia social.

De mentides i floretes als fanals

2011-10-19T11:22:00.000+02:00

Cinc anys denunciant la despesa absurda i desmesurada de les flors als fanals i finalment van i ens fan cas. Però fins i tot quan tenen un gest d'austeritat, un bri de sentit comú, fins i tot llavors han de mentir descaradament.

M'explico:

2006: Cost d'insal·lació 310.000 euros

2007-2010: 240.000 euros anuals

Això suma ni més ni menys 1.270.000 euros!!

A partir de juny de 2010 es perd el rastre de les contractacions. Davant d'aquest buit, el 10 d'octubre demano a l'alcalde per escrit quan es va aprovar la nova prórroga o concessió. Vuit dies després, encara no tenim resposta (malgrat en teoria han de contestar en quatre dies, però a vegades es descompten, pobres!), però, en canvi, sense dir ni ase ni bèstia el dia 13 comencen a enretirar les polèmiques jardineres.

I... aquí ve la mentida: el regidor Paco Bustos afirma que l'Ajuntament estalviarà 28.000 € anuals amb aquesta mesura. I llegint la lletra petita, sembla ser que vol dir que en els darrers mesos el manteniment el feia l'Ajuntament i per això era molt més barat. Llavors, Sr. Bustos, es pot saber com justificava l'empresa concessionària un contracte de 240.000 euors anuals?

Tanquem files contra els desnonaments

2011-10-17T00:33:00.001+02:00

Des de fa temps, diferents moviments socials i entitats –entre els quals la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca- han vingut alertant de les injustícies que es produeixen cada dia a causa de l’actual regulació hipotecària, han anat generant un estat d’opinió i han forçat que aquest tema s’incorpori a l’agenda política i que es comenci a abandonar el discurs de què es tracta de problemes particulars amb les entitats bancàries.

A Sabadell, el ple municipal del mes de febrer d’enguany ja va aprovar per unanimitat una moció presentada per l’Entesa per Sabadell, que sol·licitava al govern de l’Estat la incorporació de la dació en pagament a la legislació hipotecària; instava a aplicar mesures per paralitzar els desnonaments; i encarregava al Consell Assessor de l’Habitatge possibles mesures a nivell municipal per evitar desnonaments i garantir el reallotjament en cas necessari.

Al setembre, amb la intenció de fer una passa més, l’Entesa per Sabadell va presentar una moció sobre les mesures d’abast municipal, però la vam deixar sobre la taula per afavorir un acord ampli. Així, al ple del mes d’octubre, quatre grups municipals –Entesa per Sabadell, PSC, ICV i EUiA- vam proposar conjuntament una moció elaborada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, amb la confiança de què la resta de grups amb representació també s’hi afegissin.

Volíem aconseguir l’acord al voltant d’un tema molt sensible, que afecta a molts ciutadans i ciutadanes que viuen moments molt difícils, un problema que ultrapassa les barreres de la privacitat, de la família, de l’entorn, que esdevé un veritable problema social que requereix la implicació i la solidaritat del conjunt del ple municipal, de tota la ciutat. Consideràvem –i encara ho pensem– que la moció abordava un d’aquells temes en què la societat ha de tancar files, que ha de tenir el màxim consens polític i social.

Però, malauradament, la unanimitat no va ser possible. Els grups municipals de CiU i del PP no van ser sensibles a la proposta d’un conjunt de mesures que, des del municipi, poden contribuir a frenar les execucions hipotecàries i, en cas que aquestes no es puguin evitar, poden oferir una resposta ràpida a les famílies afectades.

L’acompanyament i assessorament legal en els diferents tràmits i negociacions, la mediació, l’atenció dels serveis socials, o la informació sobre els recursos que ofereixen diferents administracions, són actuacions que es poden promoure des dels serveis municipals per fer costat a les persones afectades. No només perquè una atenció professional pot evitar que es dugui a terme el desnonament, sinó també perquè aquestes persones rebin una atenció més càlida en una situació crítica, puguin expressar els seus dubtes i preocupacions i ajudar a resoldre’ls.

Però l’Ajuntament també pot fer més coses. Pot instar novament les administracions supramunicipals a aprovar moratòries o implementar mesures per paralitzar desnonaments. Pot declarar abusives les clàusules dels contractes hipotecaris. Pot sol·licitar informació estadística als jutjats. Pot convocar els responsables de les entitats bancàries per mirar de buscar solucions.

En definitiva, Sabadell, sola, no podrà canviar les lleis, però això no vol dir que haguem de renunciar a fer-ho, podem demanar-ho i lluitar perquè aquesta demanda es faci realitat. I, sobretot, podem actuar en molts fronts diferents en una situació social que es pot qualificar d’emergència.

En els propers mesos haurem d’estar atents per veure com s’apliquen aquests acords, com es desenvolupen nous instruments de coordinació i de seguiment dels diferents casos, com s’ofereix tot el suport a les persones afectades. Com, amb la implicació de la ciutat i el compromís de l’Ajuntament, Sabadell pot arribar a ser una ciutat lliure de desnonaments.

Sabadell, 10 d’octubre de 2011

(article publicat al Diari de Sabadell el 12/10/2011)

També podeu veure la meva intervenció de presentació de la moció a youtube

Mentides impunes de l'alcalde

2011-09-22T00:23:00.000+02:00

Ràdio Sabadell dóna cobertura a les mentides de l'alcalde sense cap mena de rigor ni dret a rèplica. A l'espai "fil directe amb l'alcalde", conduït per la sra. Aura Costa, la primera trucada d'una ciutadana pregunta per les obres del "Metro". A l'alcalde li falta temps de carregar contra l'Entesa per Sabadell per haver dit que les obres estan aturades des del juliol, una evidència que la pròpia senyora Maria pot comprovar amb els seus propis ulls.

La seva única manera de defensar-se és calumniar-nos. Diu que fem política d'alarmisme, que no hem volgut mai aquest projecte, insinua que hem posat pals a les rodes, afirma que no l'ajudem (a ell?) i ens diu que som irresponsables.

Sento indefensió, no hi ha ningú que vetilli per la pluralitat en aquesta ràdio pública? Ningú no dirà que l'Entesa per Sabadell vam interessar-nos en aquest projecte des del primer dia. Tant, que l'estiu de 2006 vam estudiar a fons el projecte i vam ser l'únic grup municipal que va presentar al·legacions al projecte, entre altres millores, per evitar que s'haguessin d'enderrocar 19 edificis al barri de Gràcia.

Ningú no dirà que l'Entesa per Sabadell vam impulsar el soterrament del tram Gràcia-Can Feu i defensàvem que fos soterrat fins Sant Quirze, hem proposat millores a les estacions, hem reclamat incansablement informació sobre el projecte i els calendaris d'afectacions d'obres.

Mentre, l'equip de govern ha marejat la perdiu. Són, juntament amb la Generalitat, els responsables de què la ciutat no disposi de cap informació oficial, perquè des de fa gairebé dos anys no es reuneix la Comissió de Seguiment. Van dient que tot va bé, d'acord amb el calendari. Senyors, l'únic calendari que es coneix fixa la posada en servei l'any 2012. Tothom pot jutjar si això té credibilitat.

Fins quan es pot mentir als ciutadans?

2011-09-13T23:44:00.000+02:00

Òbviament, la resposta és no es pot mentir, no s'ha de mentir. No m'agrada que em menteixin, que m'amaguin la realitat, i, en un exercici de reciprocitat, no menteixo als altres.

Tanmateix, la política està plena de mentides i de mitges veritats. I és una espiral sense límit. Exemple: quan diem que les obres dels FGC estan aturades des de juliol diem una cosa evident per als centenars o milers de ciutadans i ciutadanes que viuen a prop d'una estació o hi passen cada dia. Als seus ulls és prou clar que les obres estan aturades, no necessiten que els hi digui ningú.

Però la reacció del PSC és acusar-nos de mentiders mentre el govern municipal -en les seves mans- afirma que hi ha normalitat i fins i tot que les obres s'han intensificat. On? Sota terra? Fins quan es pot mentir als ciutadans?

Retallades insensibles

2011-08-25T16:22:00.000+02:00

Les retallades en el sistema de sanitat pública han deixat a molts milers de ciutadans i ciutadanes sense assistència aquest estiu en els seus CAPs. Això té conseqüències molt negatives sobre els usuaris afectats, que, casualment no són mai els del centre de les ciutats, sinó els de zones més perifèriques o pobles petits.

Per començar, aquestes persones no reben l'atenció del seu propi metge o infermera, dels professionals que coneixen cada cas, però, a més, no poden demanar cita amb antel·lació, perquè quan són desplaçats a un altre CAP passen a ser considerats transeünts. D'altra banda, s'han de desplaçar, a vegades molts quilòmetres, i ningú no s'ha preocupat de garantir el transport públic. I, tenint en compte que els usuaris no han estat avisats d'aquests canvis, excepte que hagin anat expressament al CAP a llegir el cartell que hi ha a la porta, es produeixen desplaçaments innecessaris.

Però el més greu és potser que moltes d'aquestes mesures no són provisionals. Per exemple, la major part de CAPs de Sabadell ja no tornarà a obrir els dissabtes i l'únic que obrirà en horari nocturn no tindrà servei de pediatria. Per tant, anem enrere, tornem a posar pressió a les urgències hospitalàries, després d'anys en què se'ns deia que aquestes eren només per als casos realment greus.

Tot plegat, forma part d'un vertiginós procés de regressió dels drets socials, d'una política neoliberal que tot just comença a imaginar mesures per limitar la despesa pública i afavorir descaradament els serveis d'iniciativa privada. I en aquest lamentable escenari, es fa palesa la manca de sensibilitat política davant les moltes protestes i accions reivindicatives, i l'escassa reacció de la major part dels Ajuntaments catalans que semblen acceptar amb ressignació les retallades.

Reaccions infantils que no porten enlloc

2011-07-17T21:53:00.000+02:00

Un dimarts qualsevol, al que anomenarem dia 1, l'Entesa per Sabadell emet un comunicat de premsa denunciant les retallades que afectaran 15 CAPs del Vallès i que, a més de crear prejudicis als usuaris dels centres afectats, suposarà més pressió sobre els que queden oberts i sobre el servei d'urgències de l'Hospital Taulí.

L'endemà -el dia 2- el secretari de política municipal del PSC apareix als mitjans mossegant l'Entesa. Diu que el PSC està al costat de l'Ajuntament (suposem que vol dir del govern municipal) i de l'alcalde i es concentra en atacar l'Entesa.

La reacció és infantil i no porta enlloc. No explica quines accions ha fet l'alcalde o el govern municipal davant del govern de la Generalitat. No explica per què no tenien coneixement de les mesures -o això diuen- ni si han protestat per haver estat ignorats en aquestes importants decisions. En comptes de buscar complicitats per traslladar una preocupació conjunta a la Generalitat en un tema tan sensible com la sanitat, salta com una molla contra una part del consistori. Criatures! Que la sanitat és competència de la Generalitat, no pas de l'Entesa!

Un episodi qualsevol del nostre dia a dia, que posa de manifest una escassa capacitat de fer política i de liderar la ciutat. Amb aquest panorama, una vegada més, va ser l'Entesa per Sabadell qui va haver de prendre la iniciativa per promoure una declaració institucional de l'Ajuntament per defensar la sanitat pública. Això sí, sense CiU, és clar.

Tirar-se els plats pel cap, o el trencament del grup municipal ICV-EUiA

2011-06-27T08:49:00.001+02:00

El grup municipal que porta més guionets: ICV-EUiA-Entesa hauria de correspondre a la candidatura del mateix nom que agrupa dues formacions polítiques i que es va permetre utilitzar també el terme "Entesa" que, voluntàriament o no, a Sabadell porta moltes confusions.

Doncs bé, aquest grup municipal de moment no existeix, és l'únic que no ha estat formalment constituït, perquè s'ha donat la circumstància (per dir-ho d'alguna manera) de què la cap de llista (d'ICV) i el número 2 (independent) van presentar el document de constitució del grup únicament amb els seus noms i, poca estona després, la número 3 i el número 4 (tots dos d'EUiA) van presentar un nou document amb els noms de tots quatre, però signat únicament per dos, que proposa que la portaveu del grup sigui la número 3.

Resultat: de moment, ni pels uns ni pels altres, el Secretari considera que les coses no estan clares i els dóna temps fins el 5 de juliol per constituir-se com cal, cosa que no sembla pas fàcil.

El que sorprèn és que els membres d'una coalició tan acostumats a negociar acords electoral i que són capaços de discutir durant hores pel gruix d'una ratlla verda, no establissin prèviament qui seria la portaveu del grup. I, en cas de dubte, també sembla raonable que fos la cap de llista, o almenys a la majoria de la gent li semblaria raonable, no?

I sorprén sobretot perquè el trencament pot tenir conseqüències de gran calat sobre la respresentativitat a la institució, l'economia del encara no constituït grup o el protocol municipal. En un sistema en què tots els drets i deures dels grups municipals s'estableixen en funció dels vots obtinguts, què caldria fer en aquest cas? Dividir salomònicament els vots en dues parts iguals? I quin seria el grup més petit? I, encara més, tenen dret a ser dos grups? Les respostes aviat.

La intervenció que no m'han deixat fer al ple municipal

2011-06-07T23:00:00.001+02:00

Avui s'ha tancat simbòlicament la legislatura amb un ple de comiat dels 7 regidors i regidores que no es van presentar a les eleccions. Tots 7 tenien l'oportunitat de dir unes paraules i em semblava que també era pertinent dir alguna cosa. Ho he demanat a l'alcalde, però no m'ha permès intervenir, al·legant que els protagonistes havien de ser els que plegaven.

Els que plegaven i ell, és clar. Amb el seu parlament, poc elegant, i fins i tot ofensiu, ha buscat ser l'autèntic protagonista. No n'esperava una altra cosa, o potser sí, potser esperava que el sentit institucional i el respecte pels que plegaven moderessin aquesta mena de necessitat de ser el nen en el bateig i el mort a l'enterrament.

La intervenció que no m'ha deixat fer era aquesta:

Avui, en aquest ple, tanquem una etapa i és de justícia que el reconeixement recaigui sobre els homes i dones que han dedicat un temps a representar institucionalment la ciutat i que avui s’acomiaden.

L’Albert Beltran i la Concha Manzano, amb qui he compartit moltes hores de reunió, i que sempre han mantingut bona disposició en el tracte amb l’oposició.

El Jordi Soriano i la Patricia Martínez, amb qui hem tingut clares discrepàncies, però un tracte més que correcte que m’agradaria que fos present en els seus successors.

El Pere Vallverdú, amb qui tinc més en comú del que segurament hem tingut l’oportunitat de demostrar.

El Magí Rovira, del que he après moltes coses, gràcies al seu gran coneixement de l’administració per haver fet, com ha dit sovint, tots els papers de l’auca, però de qui també he admirat el to pausat, curós, respectuós, capaç de dir coses trascendents sense semblar-ho i de fer somriure l’auditori en les seves intervencions. Una absència que es notarà, per ell, però també perquè la veu d’ERC ja no serà al consistori.

I, òbviament, el meu company de grup, Isidre Soler, un referent personal i col·lectiu, un lluitador tenaç i incansable, de qui seria massa llarg explicar tot el que he après i tot el que admiro, que ha dedicat hores i hores a canviar allò que no li agrada i que ha demostrat que hi ha una altra manera de fer política, també des de les institucions.

A tots, els vull donar les gràcies per la seva dedicació i desitjar bona sort en la nova etapa que ara comencen.

Per a una immensa minoria

2011-05-26T00:06:00.000+02:00

Els resultats de les municipals del 22M han provocat més d'una depressió pel panorama general de dretanització de molts ajuntaments. A Sabadell, però, les coses han quedat gairebé com estaven, excepte per la sortida d'ERC i l'increment d'un regidor del PP.

Això, que les coses quedin com estaven, ha estat sorprenent. Qui més qui menys esperava alguns canvis, potser petits, però moralment significatius, o potser més grans, que permetessin jocs aritmètics.

Hi ha, doncs, una certa sensació de fracàs, que no ha atrapat la gent de l'Entesa, perquè sabem de les dificultats de consolidar la nostra representació. Cada vegada és un nou triomf, cada papereta un vot de confiança.

Constato que la ciutat no és tan crítica com a vegades pot semblar. Que el 50% ja ni vota, i de l'altre, gairebé la meitat dóna suport a l'estil Bustos, no perquè no el coneguin, sinó perquè ja els hi està bé, perquè encaixa en uns valors socials que s'han relaxat.

Constato un cop més que la nostra és una opció minoritària, un espai de pensament crític i d'acció transformadora, un bastió que es rebel·la i que ja és imprescindible per a una immensa minoria. Amb aquesta minoria, carregats de raó i satisfets pel suport rebut, treballarem dia a dia.

Els debats, essència de la campanya electoral

2011-05-09T09:07:00.000+02:00

Ja hem entrat de ple en la campanya electoral, una campanya que es caracteritza un cop més per l'absència del candidat del PSC -l'actual alcalde- en els diferents debats que s'organitzen a la ciutat.

A banda de què no hi ha cap debat central de campanya, un de coorganitzat per diverses entitats o, per què no?, pel propi Ajuntament, el candidat Bustos no va voler participar en el debat emès per MolaTV el 28 d'abril, que es va dur a terme mantenint simbòlicament una cadira buida.

El candidat Bustos tampoc no va voler participar en el debat de la Intercol·legial de Sabadell, que finalment va ser anul·lat pel malestar que havia provocat que no hi assistissin tots els alcaldables. I el candidat Bustos no té previst assistir a les properes convocatòries de la Plataforma Sant Julià -sobre lel Parc de Sant Julià-, la FAIV -sobre les polítiques d'immigració- o la UES -sobre el rodal.

Amb aquesta actitud covard i prepotent, del que no necessita explicar les seves propostes ni vol exposar-se a preguntes o rèpliques, el candidat Bustos nega la importància del debat públic, menysté el valor de la confrontació d'idees i anul·la un dels elements més interessants d'una campanya electoral veritablement democràtica.

Divertimento

2011-04-25T21:47:00.000+02:00

No tinc costum de parlar de mi mateixa en aquest espai, però faig una excepció per dedicar unes línies al meu alter ego virtual, una il·lustració, una caricatura, un dibuix que em representa i que ja va triomfar quan me'l van regalar.

Per Sant Jordi, la Virginia virtual va ser l'autèntica protagonista de la paradeta de l'Entesa convertida en retallable, amb tot el que ha de tenir un retallable: els vestidets, els complements... i fins i tot una bicicleta!

No cal dir que era un divertimento, una altra manera d'aproximar-se a la gent, una idea feta a Sabadell per a la gent de Sabadell. Estil Entesa!

L'ultim ple o un ple més?

2011-04-11T23:26:00.001+02:00

El d'abril era l'últim ple municipal de la legislatura. Un ple ordinari, un ple amb contingut resolutiu, però que de seguida es va veure que estava marcat per la desgana i per una sensació de què tot era tràmit, començant per l'alcalde que volia fer via i gairebé s'exclamava quan algú demanava la paraula.

Certament no hi havia cap punt d'una importància vital, però sí diversos en què eren pertinents les intervencions de govern i oposició. Però només hi va haver intervencions en 9 dels 26 punts de la part resolutiva, en 5 dels quals vam intervenir únicament els regidors de l'Entesa per Sabadell.

La sensació que em va acompanyar tot el ple va ser de final de camí. Per una banda, pel desinterès manifest d'alguns regidors que ja saben que no continuaran i, per què preparar-se res? I per l'altra, perquè els partits estan concentrats en la campanya electoral en detriment de l'activitat municipal.

Però no puc deixar de comentar una altra sensació, que en aquest ple era més accentuada, però que ha estat la tònica de tota la legislatura: a l'Entesa dediquem temps i energies a preparar els plens, per respecte a les 6000 persones que van confiar en nosaltres, per responsabilitat institucional. I no ho dic pas perquè ens felicitin, simplement constato una realitat, la realitat de què hem fet la feina que havíem de fer.

Propaganda electoral: feta la llei, feta la trampa

2011-04-01T00:24:00.000+02:00

Dilluns es van convocar oficialment les eleccions municipals i dilluns es va iniciar un període en què, en principi, no es pot fer propaganda electoral fins que no comenci la campanya pròpiament dita.

Aquesta és la teoria, perquè la realitat és que, com sempre, els que tenen la paella pel mànec fan i desfan i hi dediquen molts mitjans, una part considerable dels quals són públics.

Per exemple, l'Ajuntament de Sabadell ha suspès la inauguració d'una exposició al Museu d'Història perquè no es poden fer inauguracions, però, tanmateix, envia un targetó explicant l'Obertura de l'exposició, tot indicant l'hora i el lloc. Feta la llei, feta la trampa.

Per exemple, l'equip de govern no pararà de fer discursos i fotos en tots els eventos que ha organitzat pel mes d'abril: Festa de la Gent Gran, Nit de la Cultura, Festa de l'Esport Sabadellenc...

Tots aquests actes es colaran per les escletxes d'una llei que, finalment, acaba beneficiant sempre els alcaldes, Una llei que, d'altra banda, permet que tot el mes de març hagi estat farcit de jornades de portes obertes, autocars que visiten equipaments amb un regidor o regidora assumint el paper de guia turístic, festes a places públiques...Una intensa marató -molt ben organitzada- d'actes públics finançats per l'administració per lluïment del batlle. Però tot legal, eh...

Quan el PSC para taula

2011-03-17T16:05:00.000+01:00

Les 9:33, faig 3 minuts tard a la Comissió Informativa de Serveis Personals. La porta està tancada, penso que avui són excepcionalment puntuals. Mentre m'hi assec veig que van pel sisè punt de l'ordre del dia. Faig una ullada a la sala per identificar tots els assistents i prenc consciència de què no hi ha cap altre representant de l'oposició. M'indigno, han començat la reunió sense cap altre grup municipal a banda del govern! Espero al torn de precs i preguntes, faig constar la desconsideració que suposa començar la reunió sense la presència de cap regidor/a de l'oposició, se suposa que les comissions informatives són precisament per informar l'oposició. El tinent d'alcalde que presideix, Josep Ayuso, diu que hi havia quòrum (quòrum de govern, és clar!) i han començat. M'indigno encara més. Durant quatre anys m'he fet un fart d'esperar per tenir quòrum, he assistit al 90% de comissions informatives d'aquesta àrea i sempre sóc puntual. Em sembla que avui ha anat tot massa ràpid. Examino amb lupa l'ordre del dia buscant una explicació, intentant entendre les presses, potser hi havia algun punt conflictiu i volien fer via? Aparentment no. Aleshores, és únicament menyspreu, desconsideració, mala educació. Marca de la casa!

Quadern, un exemple de dignitat

2011-03-08T22:51:00.001+01:00

A Sabadell cada cop passen coses més greus. Direu que el mateix passa a tot arreu, però el cert és que aquí ens haurien de donar un premi als més pressionadors. Aquest sí que se'l mereixen l'alcalde i el seu sèquit.

Ja fa anys que passen coses, que la ciutat està segrestada, les entitats pateixen tot tipus de pressions i amenaces més o menys velades i fins i tot sembla que la llibertat de premsa fa vacances.

Ara, però, la proximitat de les eleccions ha intensificat aquesta pressió. Per una banda en forma d'insistent invitació a les entitats de la ciutat per assistir a les trobades organitzades per un grup pressumptament independent que convida l'alcalde a explicar les seves propostes. Han estat els propis regidors del PSC, que també deuen formar part d'aquest emergent col·lectiu ciutadà tan altruïsta, els que han trucat als presidents o altres membres de les entitats per instar-los a assistir.

Però la cirereta ha estat la notícia de la dimissió del consell de redacció de la revista Quadern, fruit de les pressions per col·locar-hi una entrevista a l'alcalde, que no s'adequava a la línia de la revista i que va ser imposada, forçada, sense el coneixement previ del consell. Mai a la llarga història de Quadern no hi havia hagut una intromissió semblant, mai no havia calgut una resposta d'extrema dignitat: la dimissió massiva, una acció valenta i radical que contesta èticament el que no té cap mena de justificació: l'abús de poder.

Coalició del No?

2011-02-19T23:08:00.000+01:00

Em pregunto si el Sr. Josep Manuel Piedrafita és conscient de la falsedat de les seves afirmacions a l’article publicat al Diari de Sabadell el 9 de febrer. Deixant de banda la grandiloqüència de la comparació entre l’alcalde Manuel Bustos i Galileu Galilei –totalment fora de lloc–, l’article consisteix únicament en desqualificar la tasca dels grups de l’oposició, que tenen lògiques discrepàncies amb el govern en molts temes de ciutat. És evident, és obvi, és inherent al sistema democràtic.

La pluralitat i la discrepància són elements que enriqueixen la cultura democràtica i la pràctica política. El diàleg, el debat, la confrontació d’opinions, formen part de l’exercici polític i ajuden a recordar que la societat és diversa i el ple municipal n’és el reflex. Aquesta constatació, per mi evident, està molt lluny del que voldria el Sr. Piedrafita que, amb les seves afirmacions, demostra que el que desitja és un ple monocolor –el pensament únic– amb grups municipals tan obedients com el Partit Popular que, sorprenentment, no mostra mai cap mena de discrepància i actua de facto com a coalició amb el PSC des de fa gairebé quatre anys.

Així, davant de qualsevol crítica, en lloc de defensar els seus arguments, el Sr. Piedrafita i altres rellevants dirigents del PSC s’esforcen en presentar l’oposició –a excepció del PP, és clar– com a “coalició del no”, donant a entendre que hi ha alguna mena de tàctica conjunta oculta i, encara més greu, que ens oposem sistemàticament a tot i diu textualment “és el no pel no, sense alternativa”.

El senyor Piedrafita sap perfectament que cap de les seves dues falses afirmacions, la de la coalició i la del no, no és creïble per a qualsevol que segueixi mínimament la política municipal, en primer lloc per la diversitat de posicionaments que es donen entre els grups de l’oposició, que sovint també discrepen en els debats, i en segon lloc, perquè des de l’oposició alguns grups municipals treballem per la ciutat fent multitud de propostes. Una realitat tangible per molt que es vulgui manipular.

En qualsevol cas, el que no li puc acceptar de cap manera és que atribueixi a l’oposició la paralització del Parc de Salut i encara menys que afirmi que la justícia ha demostrat que no teníem raó. Perquè el Sr. Piedrafita no parla pas des del desconeixement o des de la ignorància, sinó des de la mala fe, sap perfectament que el contenciós administratiu que alguns grups vam interposar contra l’operació de la caserna no paralitzava en absolut el projecte del Parc de Salut, de la mateixa manera que sap que la Justícia no es va arribar a pronunciar sobre el conflicte, tot al·legant un defecte de forma en la tramitació, tot i no ser certa, com a subterfugi per no haver-se de pronunciar.

Així doncs, Sr. Piedrafita, li demano més respecte pels càrrecs electes dels grups de l’oposició, que defensem els nostres plantejaments amb coherència i, sobretot, li demano més respecte pels ciutadans i ciutadanes que representem, que no es mereixen que la seva manca d’arguments es tradueixi en amargor, hipocresia i falsedats.

[Publicat al Diari de Sabadell el 18/02/2011]

Apostem pel Vallès

2011-02-11T01:39:00.001+01:00

Fa aproximadament un any es va iniciar el debat de la llei de constitució de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, un ens que ha fixat el seus límits entre Barberà del Vallès i Sabadell.

Precisament la qüestió dels límits, de gran importància, pràcticament no va ser abordada en el debat. Els diferents ponents que van participar en les jornades organitzades per l’Ajuntament, van explicar majoritàriament les bondats de l’Àrea Metropolitana i van reconèixer que s’havia obviat la seva definició territorial, simplement es van limitar a incorporar en la nova administració tots els municipis que formaven part d’alguna de les entitats metropolitanes existents.

Aquest enfocament denota una visió molt pobre del debat polític a l’entorn de la realitat territorial. Perquè, al cap i a la fi, quines diferències hi ha entre Barberà i Sabadell pel que fa al fet metropolità? Barberà és metropolitana i Sabadell no?

Tampoc ningú no va preguntar si Sabadell volia formar part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ni ens van demanar quins compromisos estaríem disposats a assumir. Però, aquestes són preguntes que haurien hagut d’estar sobre la taula.

I si ens haguessin preguntat, des de l’Entesa per Sabadell hauríem respost que ens preocupaven diferents elements al voltant de l’AMB, però potser el que més seria la pèrdua de personalitat de Sabadell, engolida per la gran Barcelona o, més aviat, per la perifèria de la gran Barcelona i, sobretot, suposaria la fragmentació del Vallès.

De fet, la fragmentació del Vallès ja és una realitat. La llei, aprovada el 3 d’agost de 2010, estableix que formen part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona sis municipis vallesans: Sant Cugat, Cerdanyola, Ripollet, Montcada i Reixac, Barberà del Vallès i Badia del Vallès. Hi ha, doncs, una total incoherència entre la divisió comarcal i la nova administració metropolitana.

No podem estar d’acord amb aquesta fragmentació, no podem donar per bona una definició territorial aleatòria, que consisteix en ajuntar municipis que comparteixen serveis, sense cap mena de reflexió conjunta ni visió global del territori, posant en evidència que es persegueix crear un nou instrument de poder polític, més que no pas un govern territorial.

El Vallès no pot quedar ni diluït ni fragmentat en l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ha de tenir la seva personalitat pròpia, defensar la identitat d’un territori on viuen 1 milió de persones, que té característiques molt diferents de la metròpoli i que, com reivindica Via Vallès, té un dinamisme econòmic al voltant del corredor de la B-30.

L’Entesa aposta per reivindicar el pes del Vallès. Apostem per la suma dels municipis del Vallès Occidental i del Vallès Oriental. Apostem per una cooperació entre municipis que ens són propers, amb els que tenim molt en comú, i amb els que compartim més que amb Barcelona.

Defensem una entitat que posi fi a l’obsoleta rivalitat Sabadell-Terrassa i que potenciï el Vallès, que busqui la complicitat de Granollers, de Mollet, de Cerdanyola i Ripollet, de Rubí, de Sant Cugat, però també dels municipis més petits, que formen part de la realitat de cadascuna d’aquestes ciutats, de les seves pròpies metròpolis.

Però per impulsar una opció com aquesta, cal voluntat de lideratge, no pas per crear un contrapoder, sinó per bastir una administració que defensi els interessos del Vallès, que reivindiqui la necessitat d’inversions, que ordeni i racionalitzi la gestió dels creixements, dels espais naturals, que gestioni el territori i les infraestructures i que ofereixi serveis d’adscripció voluntària ajustats a les necessitats dels municipis.

Defensem el nostre dret a tenir una visió metropolitana, a formar aliances sòlides amb els nostres veïns, orientades a la cooperació, a optimitzar i a racionalitzar la gestió de serveis, orientades a mirar més enllà. Una entitat metropolitana del Vallès, que mantingui la coherència territorial i socioeconòmica de la plana, compliria amb els mateixos objectius positius que l’AMB: visió supramunicipal i compartir serveis per optimitzar recursos.

Sabadell, 19 de gener de 2011
[Publicat al Diari de Sabadell el 8/02/2011]

Per una ciutadania activa i desinteressada

2011-02-08T16:20:00.000+01:00

El candidat Bustos ha entrat en campanya i ho ha fet vestit d'alcalde i convidat per una oportuna plataforma creada per "un grup de sabadellencs" amb el nom Sabadell pel futur. Són lloables aquestes iniciatives de ciutadans i ciutadanes tan altruïstes que dediquen el seu temps i els seus diners a organitzar trobades multitudinàries en espais com ara Fira Sabadell o hotels de la ciutat, assumint les despeses de lloguer, catering, difusió, etc.

Però encara és més gran la generositat de l'alcalde, que ha reservat en la seva habitualment ocupada agenda una pila d'hores per dedicar a aquests ciutadans que pretenen "aportar idees per al futur de Sabadell". Uns ciutadans que, d'altra banda, deuen estar molt ben relacionats, perquè no s'estan de convocar les seves trobades a través de les entitats de la ciutat.

Davant d'aquest desplegament em ronden pel cap dues preguntes: la primera, si el candidat Bustos també tindrà temps per participar en els debats públics que organitzin els mitjans de comunicació o altres entitats de la ciutat. La segona, si aquests amables ciutadans i ciutadanes no podrien aportar més idees pel futur de la ciutat si convidessin tots els i les candidates a l'alcaldia.

En nom del consens

2011-01-30T17:36:00.000+01:00

El govern Zapatero ha abordat sense cap mena de pudor la reforma de les pensions i ha jugat les seves cartes per aconseguir un retrocés dels drets laborals amb un acord amb les cúpules dels sindicats majoritaris CCOO i UGT.

La negociació amb aquests "agents socials", que no li han consultat res a ningú, s'ha transmés als mitjans de comunicació com una reforma de consens i em sobta que gairebé ningú no qüestioni aquesta afirmació tan categòrica com falsa.

Per molt que el govern i la patronal hagin intentat convéncer l'opinió pública de què no hi ha cap més sortida que el retard en l'edat de jubilació (que també implica que els que són a l'atur trigaran més en tenir feina, algú ho ha pensat?), m'atreveixo a afirmar que no hi ha cap consens social o popular per treballar més i cotitzar més anys. Així doncs, si us plau, Sr. Zapatero, imposi la seva reforma, però no ho faci en nom del consens.

Opacitat

2011-01-15T19:31:00.002+01:00

Al mes d'octubre, després d'una tenaç "invitació" a les entitats sabadellenques a signar una declaració a favor de l'autovia orbital que ja vaig comentar en el seu moment, el govern del PSC va fer gala d'haver aconseguit el suport de 150 entitats.

Encuriosits pel fet que el llistat d'entitats no és publiqués, quan la seva finalitat era recolzar públicament una infraestructura, el 2 de novembre vam demanar a l'alcalde la relació d'entitats. La primera denegació va ser amb l'excusa de què no formava part de cap procediment administratiu.

Tossuts, el dia 15 vam insistir, mostrant la nostra sorpresa pel fet que un document del Consell de Ciutat -del qual en som membres- i que, a més va ser lliurat al Conseller d'Obres Públiques en nom de l'Ajuntament del que som regidors, no se'ns pugués mostrar. La segona denegació va ser amb l'excusa que no era un document del Consell de Ciutat.

Encara més tossuts, més que una mula, vam insitir novament el dia 22, entre altres arguments transcrivint part de l'esmentada declaració que textualment deia "... el Consell de Ciutat de Sabadell acorda...". Suposo que no cal que us digui que la tercera resposta també va ser una denegació i aquesta vegada no es van molestar en buscar cap excusa.

Amb aquest historial, no se pas si ens mereixem aquell famós premi que ens van donar fa poc a l'Ajuntament més transparent, o si potser seria més adequat el premi a la tenacitat... en l'opacitat, és clar.

El ple de la lectura

2011-01-07T00:06:00.000+01:00

Durant el ple municipal del mes de desembre em va inquietar la sobtada afició a la lectura de la major part dels regidors i regidores del grup socialista. Fins i tot vaig prendre nota del que llegien, hi havia una gran diversitat: un regidor llegia -molt aplicat- un informe enquadernat, un tinent d'alcalde llegia el diari (potser un diari d'esports, ves a saber), el regidor de cultura llegia amb devoció una novel·la, una regidora llegia i rellegia una llibreta mentre remugava, i una tinenta d'alcalde llegia una revista. Vaig pensar que potser havien esmorzat sopa de lletres.

Reconec que tenia curiositat per saber si aquesta afició lectora continuaria en el ple de gener, però aquest cop la major part de regidors i regidores socialistes només llegien la pantalla del móbil i comentaven la jugada.

M'he preguntat sovint per què van al ple, a banda de per cobrar el sou a final de mes. La majoria no tenen cap mena d'interès en el debat ni mostren cap tipus de consideració ni respecte per la resta de regidors i regidores. La majoria es dedica només a fer temps, com si fessin un viatge en tren.

La pregunta, però, hauria de ser una altra, la pregunta hauria de ser per què volen ser regidors i regidores? I, sobretot, per què algú ha decidit que aquestes són les millors persones per representar el PSC?

Sanitat pública, un dret irrenunciable

2010-12-28T23:07:00.000+01:00

En els darrers anys estem assistint a una regressió del sistema sanitari públic que afecta directament els usuaris i que té entre els seus efectes més greus la manca d’equipaments per garantir el dret a l’assistència sanitària.

A Sabadell, en els darrers anys s’han construït diferents equipaments territorials bàsics –els CAP–, però, en canvi, s’ha avançat molt poc en la creació de places hospitalàries, l’eliminació de llistes d’espera, el desenvolupament de noves especialitats, i, sobretot, en el camp de la salut mental.

El balanç és, doncs, agredolç, perquè cinc anys després del Pla de xoc 2005-2006 anunciat per la Generalitat, només s’ha dut a terme una part de les actuacions considerades prioritàries. La prioritat es concretava en cinc nous CAP, dels quals de moment han entrat en funcionament tres; la reforma del Taulí, que no aporta més llits; i la posada en marxa l’Aliança, amb una part de places públiques i una altra de privada. Però també manquen dues peces fonamentals per aconseguir un bon servei d’assistència sanitària: l’Hospital Ernest Lluch, a Cerdanyola-Ripollet, que permetrà descongestionar el de Sabadell; i el projecte específic de salut mental, que sempre és l’assignatura pendent.

Per tant, hi ha un dèficit de serveis. Un dèficit no resolt per manca d’una adequada inversió, perquè el govern de la Generalitat no ha situat la sanitat pública entre les seves prioritats. I, d’altra banda, quan es reclamen millores, enlloc de reorientar les inversions, ha optat per buscar fórmules de copagament o de privatització.

Des de l’Entesa per Sabadell defensem que l’accés universal a la sanitat ha de ser una prioritat i per això l’administració ha d’invertir més en la sanitat pública. L’assistència sanitària és un dret irrenunciable. No és un luxe, és un servei bàsic en el nostre model de societat i qüestionar que és un dret universal és qüestionar els fonaments de l’estat del benestar i els avenços socials.

Malauradament, però, el model sanitari camina cap a la gestió privada, ja sigui per concessió o per concert. I cada cop hi ha més encàrrecs a entitats privades perquè construeixin i explotin un equipament sanitari, o, fins i tot, empreses que construeixen l’equipament i el lloguen a l’administració, a més de prestar serveis no sanitaris, per exemple, ambulàncies, neteja, cafeteria, manutenció, etc. La darrera modalitat de privatització és la que el govern de la Generalitat va triar per al nou Hospital de Cerdanyola-Ripollet. Una empresa, probablement una multinacional, tindrà la concessió per construir i gestionar l’equipament.

La sanitat ha esdevingut un gran negoci per a determinades empreses. El dret a l’assistència sanitària s’ha convertit en un producte mercantil més per comprar amb el beneplàcit i la complicitat del poder polític, porti l’etiqueta de dretes o d’esquerres. I l’Administració tria aquestes opcions, que no són pas barates, perquè cal no oblidar que cap servei externalitzat o privatitzat no es fa sense marge comercial.

Però encara hi ha una altra amenaça sobre el sistema sanitari: les propostes de copagament. Una realitat que ja existeix en alguns aspectes del nostre sistema sanitari, com ara els productes farmacèutics o algunes prestacions que no cobreix la seguretat social -ulleres, ortodòncia o determinats tractaments-, però que darrerament planteja fórmules diferents. Per exemple, la possibilitat de cobrar alguna quantitat per visita o el pagament dels serveis no estrictament sanitaris, vinculats a l’hospitalització, una línia que obriria la porta a multitud de petits pagaments. Totes dues fórmules serien un primer pas per pervertir el dret a l’atenció sanitària i per excloure totes les persones amb economies fràgils. Probablement el copagament no seria pas dissuasori per al conjunt dels usuaris, però sí per a determinats sectors socioeconòmics més exposats a l’exclusió social, un fet que ens preocupa especialment perquè qüestionaria el dret a l’assistència sanitària universal i gratuïta.

[Publicat al Diari de Sabadell el 21/12/2010]

Oposició constructiva?

2010-12-09T15:13:00.001+01:00

En el darrer ple municipal el tinent d'alcalde de Serveis Centrals, Joan Manau, va lloar el Partit Popular per fer una "oposició constructiva", mentre la resta de l'oposició, sempre a parer del Sr. Manau, "només es posa d'acord per destruir, però són una veritable olla de grills quan han de fer propostes".

Potser la cita no és 100% literal, tot i que aviat ho podrem comprovar en l'acta del ple, però en qualsevol cas, el missatge queda prou clar. El Partit Popular, que és qui vota que sí absolutament a tot el que presenta el govern municipal, és prou constructiu per facilitar-li la vida al PSC, que està en minoria.

El Partit Popular de Sabadell, aquests tan constructius, no ha presentat mai, en gairebé quatre anys de legislatura, una sola proposta coneguda, no ha fet mai al·legacions a cap projecte, no ha llençat cap proposta pròpia. S'han limitat a dir que sí sempre que el govern ho ha necessitat, és a dir, en cada ple.

Mentre, els altres, els que el Sr. Manau qualifica de destructors, hem mirat de fer propostes -alguns grups més que d'altres, això sí-, de fer aportacions per millorar els projectes municipals i de fiscalitzar l'acció de govern. Aquesta és la feina que ens toca, aquesta és la funció d'una oposició responsable.

Dir que sí a tot no és ni responsable ni constructiu. I després de tants plens i tants favors, encara em costa de creure que aquest suport li surti gratis a l'alcalde.

Transparència només és explicar què es fa

2010-12-03T19:25:00.001+01:00

Malgrat fa ja uns quants dies del debat sobre el copagament a la sanitat, en què vaig participar convidada per la Plataforma per la Sanitat Pública, no m'he pogut treure del cap un dels falsos arguments del representant del PSC, David Elvira. A banda de fer afirmacions poc sostenibles per a un partit que ha liderat un govern que ha abundat en la privatització dels serveis públics, el Sr. Elvira es va dedicar a farcir el discurs amb tecnicismes i expressions fora de lloc, com ara l'arquitectura fiscal, etc.

Però el tema que m'ha seguit rondant aquests dies és l'ús que va fer del concepte de transparència. Quan el públic li demanava una mica de concreció i, sobretot, solucions per pal·liar el dèficit de places hospitalàries, va fugir d'estudi parlant de la necessitat de transparència, confonent interessadament què es fa amb com s'explica.

Transparència és només explicar què es fa, transparència no vol dir que el que es fa sigui el correcte, transparència és un deure dels càrrecs polítics i dels gestors del diner públic. Els defensors de la privatització del sistema sanitari poden ser els més transparents del món i continuar privatitzant. Però aquest no era pas el tema, el tema era posicionar-se sobre el copagament. De la mateixa manera que no permetriem a la peixateria que si demanessim gambes ens possessin sardina, no és admissible políticament que en un debat sobre copagament se'ns parli de transparència. No, Sr. Elvira, no volíem sardina, volíem saber la seva opinió i el posicionament del PSC sobre el copagament.

El projecte de l'Entesa

2010-11-18T01:06:00.001+01:00

El passat 23 d’octubre l’assemblea de l’Entesa per Sabadell va prendre la decisió de concórrer a les eleccions municipals de maig de 2011 defensant una vegada més el seu propi projecte polític, un cop constatat que la resta d’organitzacions polítiques descartaven la possibilitat de crear una candidatura conjunta a l’esquerra del PSC.

L’Entesa per Sabadell defensa que és possible una altra manera de fer política que, de fet, és imprescindible per recuperar la política com a activitat a favor dels serveis públics i com a espai per generar propostes per fer progressar la nostra societat.

L’Entesa ofereix un espai independent per a totes les persones que volen exercir activament el dret de ciutadania, més enllà de la restringida participació de votar cada quatre anys. Un espai on fer propostes, suggeriments, crítiques i on tothom es pot implicar en primera línia. Un espai que vol superar les tradicionals dinàmiques dels partits polítics clàssics, que sovint tenen la presa de decisions allunyada de la nostra ciutat i que han acabat esdevenint una mena de franquícies.

El projecte de l’Entesa és eminentment sabadellenc i vallesà. Es basa en una manera de treballar que parteix de la proximitat que aporta el coneixement de la ciutat, els contactes periòdics amb les entitats i les aportacions que fan molts ciutadans i ciutadanes que saben què volen per a la seva ciutat. Un treball que té referents també en altres municipis del Vallès amb qui ens coordinem a les Candidatures Alternatives del Vallès – CAV.

El projecte de l’Entesa s’ha anat construint dia a dia durant dotze anys, a partir d’un treball rigorós, propositiu, honest i transparent, i actualment és un projecte plenament consolidat. Rigorositat perquè plantegem alternatives a les iniciatives del govern després d’estudiar-les a fons per tal de millorar-les pensant en l’interès comú i en la ciutat. Propositiu perquè fem contínuament aportacions per aconseguir una ciutat amb més serveis i més qualitat de vida i amb una gestió racional dels seus recursos pensant únicament en els interessos de la ciutat. No en va, som el grup municipal que hem fet més propostes i hem presentat més al·legacions i suggeriments en tota la legislatura. Honestedat, perquè ens devem únicament a la ciutat i a les persones que ens han fet confiança i perquè ens regim per un codi ètic i de conducta i fem un constant exercici de transparència publicant al nostre web totes les propostes i documents i donant compte públicament en la presentació de la memòria anual.

En aquests anys hem après molt sobre Sabadell i hem conegut més a fons les diferents realitats socioeconòmiques i els diferents col·lectius que conformen la nostra ciutat, i paral·lelament hem anat consolidant un model de ciutat per a Sabadell. L’Entesa ha esdevingut un referent en la política municipal, sabem quines són les prioritats de la ciutat i, avui més que mai, estem convençuts de què el projecte que defensem és l’opció més beneficiosa per a Sabadell, una opció feta des de la ciutat i per a la ciutat.

[Publicat al Diari de Sabadell, 17/11/2010]

L'estrany concepte de paritat del govern municipal

2010-11-08T23:58:00.000+01:00

El Comitè de Seguretat i Salut Laborals de l'Ajuntament de Sabadell és, com tota la resta de comitès de Seguretat i Salut Laborals, un òrgan col·legiat participatiu, de caràcter paritari. Amb aquesta definició s'entén que les dues parts -treballadors/es i Ajuntament- són iguals en nombre i en drets, són igualment importants i han de gaudir de la mateixa consideració.

Però no és així. El govern municipal ha tirat pel dret i ha promogut una reforma del reglament que merma la paritat. Una reforma que va ser aprovada únicament amb els 7 vots de l'Ajuntament i que va rebre el vot contrari dels 5 delegats de CCOO i l'abstenció del delegat d'UGT que va assistir i l'absència de l'altre. Per tant, és únicament la part de l'empresa -l'Ajuntament- la que ha decidit desvirtuar la filosofia de la paritat que impregna la creació d'aquests comitès, que precisament busquen evitar la confrontació.

En la seva defensa, el regidor del PSC Joan Manau, va argumentar que el govern ha de governar i que no sempre és possible el consens. I en això li dono la raó, ves per on, però no és excusa per forçar la modificació d'aquest reglament per la via executiva, com si vingués d'un dia. Talment semblava que el regidor Manau insinuava que si no s'aprovava aquest canvi la governabilitat de la ciutat estava paral·litzada!

Les demandes de deixar-ho sobre la taula per continuar la negociació entre les parts que vam formular diferents grups de l'oposició no van tenir èxit i finalment el ple va aprovar inicialment el nou reglament únicament amb els vots del PSC, l'abstenció del PP i el vot contrari de la resta del consistori.

Sorprén, doncs, aquesta obstinació en canviar el reglament passant per alt l'oposició de gran part del Comitè i de mig consistori, especialment quan estem parlant de la protecció dels treballadors i treballadores, que se suposa - almenys la llei així ho planteja- que és un interès comú.

L'aposta municipalista: per què fem el pas a la política local?

2010-10-31T00:05:00.000+02:00

Aquest és el títol d'un article que recull la meva intervenció en les jornades "Construint municipi des dels moviments socials. L'aposta municipalista del teixit ciutadà 30 anys després de les primeres eleccions locals", que les Candidatures Alternatives del Vallès, amb el lideratge valent de l'Altraveu, van celebrar a Castellar del Vallès l'abril de 2009.

Deia llavors que la pregunta que en feien, per què fem el pas a la política local, tenia una primera resposta que per mi era evident: que els motius són bàsicament els mateixos que ens han portat a treballar en el món associatiu en diferents tipus d'entitat: veïnal, estudiantil, ecologista... Que els meus motius són l'aspiració a millorar la qualitat de vida i els serveis, la reivindicació d'un determinat model social i urbanístic, la indignació davant de la manera de fer dels que ens governen i la voluntat de denunciar tot el que no ens agrada i, sobretot, d'oferir alternatives.

Així comença el meu article a la publicació que recull tot el que es va dir en aquelles jornades, una publicació que, entre altres coses, serveix per fer entrar les CAV a les biblioteques i trencar així un buit que no feia justícia als pioners del 79, el COP de Ripollet, ni a totes les candidatures que han anat sorgint en els darrers quinze anys al Vallès i que han demostrat que és possible una altra manera de fer política.

Manipulació

2010-10-22T16:04:00.000+02:00

Que els instruments de participació ciutadana són absolutament inoperants i ineficaços a Sabadell és una realitat prou coneguda. Una inoperància que és deliberada, que respon a l'objectiu d'utilitzar els consells sectorials i altres organismes com a espai de legitimació de la política del govern municipal i no pas com a marc per al diàleg i la deliberació. Així, les reunions dels consells de districte, per exemple, esdevenen una mena de cinema en què el govern explica presentacions powerpoint i les entitats hi assisteixen com a mers espectadors. No s'espera altra cosa de la seva presència.

Ara bé, hi ha vegades que fins i tot es traspassa aquesta ratlla de la inoperància i s'entra en un terreny molt més fosc, el del xantatge a les entitats, que han de triar entre signar una declaració a favor del Quart Cinturó i continuar així en la llista dels bons, o bé no signar-la i veure el seu nom en una llista negra.

Aquesta ratlla s'ha traspassat aquesta darrers dies de manera barroera, pressionant les entitats de la ciutat per tal que donessin suport a una declaració escrita des d'alcaldia, sense cap tipus de debat previ, que no recull les diferents sensibilitats representades al consistori ni al teixit social, una declaració que el PSC no s'ha atrevit a portar al ple municipal per tal que fos debatuda públicament.

L'alcalde no les deu tenir totes quan ha de recórrer a estratagemes d'aquest tipus per aconseguir suports.

El canvi real?

2010-10-15T00:03:00.000+02:00

Cada cop que veig el candidat Montilla en alguna imatge de la seva precampanya amb el lema "El canvi real" penso que deu estar molt mal assessorat. No dec ser la primera ni l'última que pensa que és un lema del tot desencertat per a un senyor que actualment és el president de la Generalitat. És a dir, és -simplificant una mica, no m'ho tingueu en compte- qui té a les seves mans la possibilitat de canviar (o no) les coses. I de canviar-les en un sentit o en un altre.

Perquè, a veure, què és el canvi? És bo el canvi? Sens dubte, en el context electoral, el concepte "canvi" és interpretat com a positiu. Aquesta és l'única cosa que pot explicar l'obsessió dels assessors del candidat Montilla per estendre pel territori la imatge del canvi. Però, pot ser precisament l'opció que representa continuïtat la que es vesteixi de canvi?

Consorci Òpera: l'art de signar convenis que no diuen res

2010-10-09T09:38:00.001+02:00

El passat dimarts el ple municipal va aprovar inicialment el conveni i els estatuts del nou Consorci Òpera a Catalunya, un acord que l'endemà ja es va escenificar amb l'acte de signatura protagonitzat pel Conseller Joan Manuel Tresserras i l'alcalde Manuel Bustos.

El nou consorci, que reconeix el paper històric que ha jugat la producció operística a Sabadell, té com a objectiu desenvolupar el Centre de Producció Territorial Òpera a Catalunya. M'inquieta terriblement, però, l'article 10 del conveni, que, sota el títol "Adscripció de recursos", es refereix únicament als "mitjans humans, físics i tècnics" de l'Ajuntament, però no contempla que la Generalitat hi aporti cap tipus de recurs.

Això sí, les fotos ja estan fetes i s'han generat uns quants titulars triomfalistes. S'ha publicat que ara "el pressupost està garantit" o que "això suposarà estabilitat econòmica". A mi que em perdonin, jo no veig per enlloc ni pressupost ni estabilitat. Deu haver molts compromisos verbals d'un govern que, d'altra banda, ja té les maletes mig fetes, perquè d'escrits no n'hi ha cap. Només un conveni de dues pàgines i contingut escàs. Si això és el que garanteix el futur de l'òpera a Catalunya, malament rai!

La Mirna i tota la gent que treballa per l'òpera a Sabadell es mereixen alguna cosa més.

Quart Cinturó: tot s’hi val?

2010-09-30T00:36:00.001+02:00

[Article d'opinió d'Isidre Soler i Virginia Domínguez - Regidors del Grup Municipal d’Entesa per Sabadell]

Forçat pel calendari electoral, el Ministerio de Fomento ha tret a exposició pública l’Estudi informatiu del Cierre de la autovía Orbital de Barcelona, o sigui el Quart Cinturó, entre Terrassa i Granollers. Es posa així de manifest el veritable caràcter d’una autovia dibuixada i promoguda des de Madrid.

L’intent d’imposar el Quart Cinturó sigui com sigui ha comportat que aquest avantprojecte s’hagi tramitat de manera absolutament fraudulenta, en no haver respectat els tràmits legals necessaris, malgrat el Ministerio de Medio Ambiente havia declarat a l’abril de 2010 la caducitat de l’avaluació ambiental que s’havia fet l’any 2004. Des de llavors s’han succeït importants canvis en l’àmbit legislatiu i de planificació que afecten directament al projecte i que requeririen un nou procediment d’avaluació ambiental.

La vulneració de la legalitat impulsada i justificada des del govern central, però també des de Catalunya, amb les greus declaracions del conseller Joaquim Nadal avalant el frau, o la negativa d’alguns ajuntaments, com el de Sabadell, a reclamar una nova avaluació ambiental, fa palès que volen imposar aquesta via a qualsevol preu, encara que sigui menyspreant el territori i la legalitat.

L’Estudi informatiu també ha posat fi als intents de confondre l’opinió pública amb eufemismes, com ara denominar-lo Ronda del Vallès. L’avantprojecte deixa clar que el Ministerio de Fomento no pretén construir infraestructures per vertebrar el territori metropolità, sinó per fomentar encara més el trànsit de vehicles. Per als defensors del Quart Cinturó, el Vallès és tan sols un corredor de pas entre el sud de la península i la frontera francesa.

Amb aquest concepte, el Quart Cinturó travessa de manera sagnant tot el Vallès, des de Terrassa fins Marata, destruint al seu pas els camps i boscos de Can Bon Vilar, Ca n’Ustrell i Mas Canals, el Torrent de Colobrers, Can Moragues i els boscos de Togores i Can Vilar, per continuar malmetent els sistemes del RiuTort i els boscos de Can Canyameres on s’endinsa cap els conreus de Sentmenat i de Caldes, fins les planes agrícoles del Vallès Oriental.

La destrucció d’aquests espais tan emblemàtics com imprescindibles per a mantenir la biodiversitat del Vallès tindria uns costos ambientals, socials i territorials inassumibles. La construcció del Quart Cinturó comportaria en un termini no llunyà un augment de la pressió urbanitzadora fins fer desaparèixer els darrers espais lliures de la plana. El procés de transformació del territori seria similar al que ha patit la zona de la B-30.

El més greu és que tot i aquesta destrucció el Quart Cinturó no resoldria els principals problemes de mobilitat que té el Vallès i la regió metropolitana, tal i com avalen diferents estudis de mobilitat. Al contrari, els prop de 1.500 milions d’euros que costaria la seva construcció no s’invertirien en altres prioritats i altres infraestructures realment necessàries per millorar les comunicacions.

La millora de les comunicacions no passa per construir el Quart Cinturó, sinó que passa per reduir la mobilitat basada en el vehicle privat i potenciar una veritable xarxa ferroviària de passatgers i mercaderies que doni servei a tot el territori i per gestionar millor les infraestructures existents adequant l’actual xarxa viària i retirant els peatges. És a dir, una mobilitat basada en criteris de sostenibilitat i de respecte pel territori que faci compatible les comunicacions amb la preservació dels espais naturals.

Hi ha alternatives. No s’hi val tot. No podem acceptar projectes tan destructius que hipotequin el futur del país.

Qui assumirà la responsabilitat d’haver destruït els darrers espais naturals del Vallès; d’haver col·laborat a malmetre el medi i la salut pública; d’haver gastat tants diners públics en una obra que no resol les necessitats de mobilitat? Les organitzacions polítiques, institucions i administracions que avalen el nefast projecte del Quart Cinturó reconeixeran algun dia aquests greuges?

Apel·lem a la responsabilitat política i ètica per no deixar a les generacions futures una ciutat, un Vallès i un país sense vida i sense futur.

[Publicat al Diari de Sabadell el 29/09/2010]

Escenografia i Vapor Pissit

2010-09-26T16:49:00.004+02:00

El govern municipal s'escuda en l'encàrrec a la Fundació Bosch i Cardellach d'un informe sobre el Museu Tèxtil per no pronunciar-se sobre la preservació de l'única instal·lació de selfactines que queda a Catalunya. En canvi, ja ha comunicat a la premsa més d'un cop que una part del Vapor Pissit acollirà un equipament per a la creació teatral.

Contraposen així patrimoni i memòria del tèxtil amb manifestacions culturals també molt arrelades a la ciutat, però, no ens enganyem, aquesta no és una controvèrsia entre les entitats del món del teatre i els col·lectius que vetllem per la preservació de les selfactines. És mes, m'atreviria a dir que les mateixes persones i entitats que tenen sensibilitat per conservar el patrimoni sabadellenc tenen la mateixa sensibilitat per altres manifestacions culturals, com ara el teatre.

No és incompatible, doncs, defensar la preservació per a les futures generacions d'un patrimoni d'abast nacional i atendre la legítima petició d'unes entitats que necessiten nous espais. Ara bé, cal que tot sigui al Pissit? No hi ha altres espais a la ciutat?

Aquesta falsa disjuntiva l'ha provocat el propi govern que persevera en seguir el camí més fàcil i que ara busca guanyar temps. Com si estigués anestesiat precisa corroborar si les màquines s'ho valen, fent oïdes sordes de les peticions dels professionals del sector tèxtil, que clamen per la seva conservació in situ. Però, alhora, converteix les entitats del món del teatre en cómplices d'una decisió prou lleugera com per destruir un escenari amb peces úniques i una escenografia immillorable.

El Vapor Pissit en perill

2010-09-16T22:57:00.001+02:00

[Article publicat al Diari de Sabadell del 15/09/2010]

El Vapor Pissit, la primera gran fàbrica que va tenir el Sabadell industrial del XIX, és encara una realitat que, a més, acull maquinària molt valuosa. Tanmateix, sorprenentment tan sols està garantida la preservació d’una part d’aquest vapor: la nau del c. del Sol, que està protegida pel Pla Especial del Patrimoni de Sabadell – PEPPS. Sobre la resta, per exemple una nau que data de 1846, el PEPPS només obliga a documentar-ho, és a dir, es pot enderrocar i aquí no ha passat res.

Enderrocar una part del Pissit o alterar-la greument significaria una pèrdua irreversible per al nostre patrimoni històric i cultural, la pèrdua de l’únic conjunt d’aquestes característiques que conservem a la ciutat, que compta amb un element rellevant: el seu pati de drapaires entre les dues naus. Un conjunt que també és singular a Catalunya i que permet explicar com era una fàbrica tèxtil i com funcionava.

L’Entesa per Sabadell reivindica que el conjunt del Vapor Pissit es destini a la creació del Museu de la Indústria Tèxtil Llanera, tal com preveu el Pla museístic aprovat l’any 1997. Però, fins i tot acceptant que el vapor pogués tenir altres usos, cal garantir la conservació de la seva singularitat, és a dir, que el conjunt del Vapor Pissit es preservi íntegrament. Perquè, sens dubte, el valor del conjunt és superior al de cada element tractat de forma aïllada.

La inquietud pel futur d’aquest vapor únic ens va moure a presentar una moció en el ple municipal del mes de setembre, que proposava acordar la protecció de la totalitat d’aquest conjunt fabril i iniciar-ne la tramitació per recollir-la en el PEPPS. Malauradament, un cop més es va posar de manifest la manca de sensibilitat i el desinterès pel patrimoni del govern del PSC que s’hi va oposar amb arguments insòlits pel seu baix nivell.

En primer lloc, el regidor de cultura, Sr. Lluís Monge, va fugir d’estudi tot afirmant que l’equip de govern no faria cap actuació per “no posar en risc el Pissit” mentre no es conegués el resultat dels estudis encarregats a la Fundació Bosch i Cardellach sobre el Museu Tèxtil. Unes paraules que, paradoxalment, apunten que protegir el Vapor Pissit és posar-lo en risc.

En segon lloc, el sr. Monge va fer servir una argumentació impròpia d’un representant públic: senzillament va negar que el ple municipal pogués instar a la protecció d’un element patrimonial. És a dir, el regidor de cultura, que té entre les seves responsabilitats la de vetllar pel patrimoni històric i cultural de la ciutat, va reduir a una qüestió merament tècnica qualsevol decisió en aquest sentit. Va anul·lar la capacitat del ple municipal, del consistori, per expressar la voluntat política de preservar el patrimoni de la ciutat. El sr. Monge va fer gala de desconèixer o de menystenir les funcions i les responsabilitats dels representants públics i del ple municipal com a màxim òrgan decisori a la ciutat.

El patrimoni de la ciutat i concretament el Vapor Pissit es mereix una mica més de respecte. El Vapor Pissit, que exemplifica el sector industrial més potent que ha tingut mai Sabadell, que l’ha fet créixer com a ciutat, ha de perviure com a mostra d’aquell impuls econòmic, com a símbol d’una indústria on van treballar molts sabadellencs i sabadellenques i que va ocupar milers de persones de Catalunya i d’altres terres.

El Vapor Pissit no podrà exemplificar res si no conserva el seu pati de drapaires, al voltant del qual estan disposades les dues llargues naus paral·leles, la sala de calderes, la xemeneia, i els dipòsits d’aigua. Si no es preserva el conjunt i s’arriba a enderrocar el que actualment no està protegit serà un vapor escapçat, una construcció sense sentit. Així doncs, el futur del Vapor Pissit està en joc i no s’hi valen mitges tintes.

[Fotografia d'Isidre Soler]

Desnonaments: un debat esquerra-dreta

2010-09-12T22:17:00.000+02:00

Malgrat tots els mitjans ho han destacat, no va ser ni l’absència de l’alcalde i ni l’ús del vot de qualitat el més rellevant del darrer ple municipal. El sistema preveu la substitució accidental de l’alcalde pels seus tinents o tinentes d’alcalde; el fet que no hi fos al Ple és excepcional, però anecdòtic. I pel que fa al recurs del vot de qualitat, no hi va haver cap emoció, es va confirmar el que ja fa temps que sabem: el pacte per dalt o per baix del PP amb el PSC, del qual la veritable notícia seria saber-ne el preu.

No, al meu parer, el fet més rellevant va ser el debat a l’entorn d’una proposta per obtenir informació sobre els desnonaments que es produeixen a la ciutat i que s’estan incrementant de forma inquietant, però que, tanmateix, no sembla pas que preocupin excessivament al govern municipal.

El govern Bustos va permetre que una senzilla proposta demanant informació periòdica i debat sobre possibles solucions no prosperés, aliniant-se amb CiU i el PP. El PSC adduint que ja es fa una intensa activitat preventiva; CiU apel·lant al caire privat dels desnonaments.

Un debat esquerra-dreta en tota regla, per si algú dubtava de les clares línies que ens separen, els uns parlant de polítiques socials, de conèixer per poder fer propostes, per poder actuar; els altres refugiant-se en la privacitat de les transaccions econòmiques i en la llei hipotecària. Unes línies que van esdevenir un nou mur per enderrocar: mirar cap a una altra banda, ignorar la realitat de les famílies amb risc de desnonament, obviar la realitat de la ciutat.

L'aranya no fa vacances

2010-08-30T14:54:00.002+02:00

Observeu! L'aranya no fa vacances. Malgrat haver deixat regents amb plens poders per cuidar la teranyina, està present arreu, com a diva omnipotent, a totes les presentacions públiques de la xarxa. Es passeja, es deixa veure, esbossa un somriure, mostra la seva cara més amable mentre observa, sempre atenta, tot el que passa al seu voltant, buscant noves preses. El teixit és delicat, cal mimar-lo, estar alerta, qualsevol estrip pot generar terribles amenaces.

Fa veure que deixa fer a la seva prole, però, tanmateix, l’aranya no descansa. No les deixa soles al niu ni permet que campin lliures pel teixit de la sedosa espiral: les adula, les premia, les mima. Però, compte!, sempre busca la justa vibració del filament. No es poden sentir menyspreuades, però tampoc han de ser prou fortes per embolcar pel seu compte, de ser així la seva supervivència perillaria. I és que, com diu la dita, l’aranya sap més per vella que per ser aranya.

Què hem fet amb el teu vot

2010-07-28T16:51:00.001+02:00

El final del curs polític és també el temps de les valoracions i de fer balanç de la feina feta, dels èxits aconseguits i, també, dels molts i molts temes que queden pendents per al proper curs. A l'Entesa per Sabadell aquesta valoració es converteix també en un tríptic que, amb el títol Què hem fet amb el teu vot?, és una síntesi de la Memòria del Grup Municipal.

Podrieu pensar que és un producte propagandístic més, però al darrera d'aquest tríptic hi ha molt més, hi ha el compromís del Grup Municipal de l'Entesa de retre comptes a la ciutat i, sobretot, de fer un retorn als nostres votants perquè sàpiguen quines actuacions hem pogut dur a terme gràcies a la seva confiança.

Aquesta pràctica, la del retorn honest a la ciutadania, hauria de formar part de la bona praxi en el món de la política. En primer lloc com a exercici ètic dels càrrecs electes que han d'actuar amb transparència, però també per involucrar més els ciutadans i ciutadanes en les polítiques que els afecten dia a dia i per fugir de la sensació de què només els preguntem què n'opinen un cop cada quatre anys, quan ens barallem pels seus vots.

La sentència de l'Estatut: el final del peix al cove

2010-07-12T01:16:00.001+02:00

No fa gaire, només tres o quatre anys, la major part de la gent, a Catalunya, era partidària del nou estatut. Molts el trobaven fluix, defensaven que es podia haver avançat més, però, escolta, al final s'imposava el sentit pràctic i el peix al cove.

Però aquest temps d'espera de la sentència del Tribunal Constitucional ha posat en crisi el sentit pràctic i la multitudinària manifestació de dissabte en dóna fe. I segurament no és tant pel contingut de la sentència, que ja es veia venir, sinó pel ridícul espectacle del tribunal, i per la utilització que n'han fet el PP i el PSOE per fer campanya fora de Catalunya.

El cas és que Catalunya diu prou, diu estat propi, diu independència, com no ho havia dit mai. El cas és que, paradoxalment, ha estat l'espectacle de la constitucionalitat el que ha impulsat l'independentisme ampli. Ha impulsat que la gent surti al carrer, passant per davant dels representants polítics que encara estaven estudiant si el peix del cove s'ho valia.

El dubte és si el Tribunal Constitucional era conscient de l'efecte pervers de l'espera i de la sentència. Si no ho eren, està clar que viuen d'esquena al que passa al carrer. Si ho eren, potser es tractava de posar problemes a alguns partits, que, superada la polèmica de la capçalera, ara tenen sobre la taula una missió complexa: recol·locar-se en un escenari que ha canviat i adequar el seu discurs per intentar atrapar la societat. No sé pas si se'n sortiran.

[Imatge de David Datzira]

La hipocresia del fet metropolità

2010-06-30T23:48:00.001+02:00

El concepte no és pas meu. Va ser la diputada Dolors Clavell qui en va parlar en el cicle sobre "Sabadell i la futura àrea Metropolitana de Barcelona" que organitza l'Ajuntament. Ho comparteixo. En aquest debat (o precisament per la manca de debat real) es fan contínues referències al fet metropolità, però alhora és evident que ja va bé que tot segueixi com fins ara.

El més preocupant, però, és que, en la mateixa sessió, el propi secretari de la Mancomunitat de l'AMB, Sebastià Grau, va reconèixer que en cap moment no s'ha posat sobre la taula seriosament el debat sobre l'abast de l'Àrea metropolitana. La llei passa de puntetes pel problema dels límits, el més complex d'abordar, i busca una solució fàcil: integrar en la nova AMB tots els municipis que actualment formen part d'alguna de les tres entitats metropolitanes.

Malament anem si una nova administració és fruit de la suma d'altres ent, sense reflexionar sobre la influència real de Barcelona sobre la resta de municipis, sobre les implicacions de traçar la línia esquarterant el Vallès, sense visió estratègica, o, com plantejava el director de la Fundació Bosch i Cardellach, Josep Llobet, sense avaluar el buit que produeix l'AMB sobre el terç de la regió metropolitana que queda fora, sense òrgans de govern ni Pla Director Urbanístic.

Voldria pensar que algú, durant el procés de redacció i tramitació de la llei ha reflexionat sobre aquests aspectes, ha avaluat els pros i contres i ha decidit que cal crear una nova administració per gestionar millor determinats serveis a la ciutadania. Voldria pensar que després d'estudiar curosament cada element ha conclós que cal posar la ratlla al carrer Berenguer el Gran: al Sud Barberà, del Vallès, municipi de l'AMB, al Nord Sabadell, fora de l'AMB. Voldria pensar-ho, però no tinc cap evidència per pensar que ha estat així.

Austeritat i càrrecs de confiança

2010-06-20T23:29:00.002+02:00

Apel·lant a l'austeritat, el govern del PSC eliminarà tres places de càrrecs de confiança. Si això és molt o poc depèn de la concepció que té cadascú sobre com hauria de ser l'estructura municipal. I pel meu gust els 20 comissionats, directors d'Àrea, coordinadors i altres càrrecs nomenats a dit i amb sous desorbitats són un excès tant pel que significa pressupostàriament, com pel fet que formen part d'un model d'Administració que menysté els mèrits professionals i només valora l'obediència amb criteris partidistes.

Però, a més, no és del tot cert que s'eliminin tres places. Una, la de gerent del Conservatori, ja va desaparéixer fa un mes i llavors el govern va argumentar que ho feia perquè ja no era necessària aquesta figura (de fet, mai no ho havia estat i l'hem tingut durant set anys), sense fer cap consideració pressupostària. És més, com recordareu, la seva intenció no era pas estalviar, sinó crear un nou comissionat.

Una altra plaça, la de Comissionada de Nova Ciutadania, desapareix de la plantilla eventual però aterra en la plantilla de funcionaris en una nova plaça de Cap de Servei de Convivència i Nova Ciutadania, de lliure designació, que ocuparà sense cap mena de concurs o oposició la mateixa comissionada, que casualment és funcionària.

El darrer cas, el del Comissionat de Medi Natural, és efectivament una amortització que aparentment no es recol·loca enlloc i que sí que sembla obeir a criteris d'austeritat, però ves a saber si el seu ocupant, que és funcionari d'una altra administració ja tenia previst marxar a passar les vaques magres fora de Sabadell.

El tastet d'oficis tanca la persiana

2010-06-15T00:44:00.004+02:00

Fa pocs dies va tenir lloc l'acte de cloenda del programa de Coneixement d'oficis que, per entendre'ns, és una mena de tastet que fan alumnes de 15 i 16 anys per apropar-se al món laboral i tenir més elements per decidir què volen ser quan siguin grans. Aquest és un programa que gaudeix de molta acceptació i amb resultats molt positius en nois i noies que viuen un moment de dubte o desorientació pel que fa a la seva formació.

Fins aquí tot correcte. El que sobta, però, és que les notícies sobre l'acte de cloenda estiguin plenes de referències positives sobre el programa i les seves virtuds i, en canvi, ignorin completament que aquest haurà estat probablement el darrer acte de cloenda, perquè el programa està afectat per les retallades del Govern de la Generalitat.

Així doncs, la dependència de la subvenció externa posa en perill un programa que és innovador i, sobretot, que compleix els seus objectius i orienta cap a la professionalització un col·lectiu de joves que, d'entrada, no està massa motivat pels estudis. I tancar la persiana precisament en temps de vaques magres, quan és encara més difícil accedir al mercat laboral, significa també tancar una porta més a aquest col·lectiu.

Em pregunto si la Generalitat es dedica a passar la tisora per tot arreu sense fer més valoracions o si tenen un absolut desconeixement dels bons resultats del tastet d'oficis. Mentre bones iniciatives com aquesta es deixen perdre, probablement totes les administracions seguiran fent discursos sobre la necessitat d'apropar els joves a la qualificació professional i el món laboral. La realitat va en sentit contrari.

Especialistes en càrrecs de confiança

2010-06-04T23:22:00.003+02:00

Aparentment, el govern municipal -especialista en crear càrrecs de confiança- es veia capaç de combinar el discurs de l'austeritat i de les tissores, amb la creació d'un nou comissionat, és a dir, un càrrec de direcció política no electe, col·locat a dit.

Probablement esperaven que el nou comissionat passés inadvertit entre altres elements de l'enèsima modificació de plantilla, però no va ser així, s'ensumava la polèmica. A última hora, uns minuts abans del ple municipal, van rectificar i van excloure de la proposta el nou càrrec. Vaig pensar que havien pres consciència de la gravetat de la crisi i de l'escarni que suposava inventar un nou comissionat mentre retallaven les nòmines del personal municipal.

Però anava errada. Algunes informacions apunten que va ser el propi afectat -potser en un rampell de dignitat- que va decidir renunciar al premi.

Conclusió evident: la nova plaça no responia a una necessitat de la plantilla... o no van saber trobar cap altre candidat?

Creure, saber, pensar

2010-05-27T16:34:00.000+02:00

Fa algunes setmanes, el candidat Montilla va protagonitzar una campanya publicitària amb el lema "Segueixo creient". A banda de què, en català, creure vol dir obeir, aquest "creure" inevitablement remet a una qüestió de fe, és a dir, no es basa en arguments, sinó en doctrina.

L'abisme entre creure i pensar l'exemplifica molt bé una resposta de l'historiador Pierre Vilar en una entrevista. Quan li van preguntar si creia que Catalunya és una nació va respondre "No, no ho crec. Ho sé. Creure-ho seria una qüestió de fe, irracional. Saber-ho és el fruit de l'estudi científic d'una realitat històrica, social, econòmica...".

Creure és un fet igualment irracional en el món de la política, però saber és el fruit del coneixement de la realitat i de les problemàtiques de la societat, és el fruit del pensament crític. El coneixement és el que aporta material per elaborar conviccions i per formular propostes des de la racionalitat. Així doncs, millor deixem les creences en l'esfera personal i quan fem de polítics ens dediquem a pensar.

El viatge

2010-05-20T00:20:00.001+02:00

El Casal Pere Quart acull aquests dies l'exposició "Viatge a Tatinutropo", un suggerent itinerari, organitzat pel Consell Comarcal, que pretén que els visitants ens posem a la pell de les persones migrants i, ja de pas, desmuntem alguns dels nostres prejudicis i estereotips.

Aquest Tatinutropo, que es pot llegir de dreta a esquerra com a oportunitat, simbolitza una ciutat de destí del viatge del migrant, sobre la qual hi ha posat moltes expectatives, però també inquietuds, i això passarà amb la feina, amb els veïns o amb els companys de viatge.

La idea és bona, busca l'empatia del visitant, li dóna la volta al procés i veu com a estranys als autòctons. I segur que provoca més d'una reflexió personal, però tinc la impressió que la provoca en les persones que ja estan prèviament disposades a fer la reflexió. El problema, doncs, continua sent com es provoca reflexió en les persones que mai no aniran a veure aquesta exposició i que, en canvi, estan convençudes de què als immigrants els hi regalen menjar, habitatge i places a les escoles bressol.

El treball de l'aranya

2010-05-14T00:29:00.002+02:00

Hi ha alguna cosa en la política local que recorda l'aranya del terrat. A la zona assolellada, des d'on domina tot l'esguard, l'aranya teixeix amb paciència per anar capturant les seves víctimes. Els seus fils, prims i delicats, passen desapercebuts i així atrapa els benintencionats. D'altres es deixen seduir pels reflexes suaus i platejats del filament, hi veuen una oportunitat que cal aprofitar.

L'aranya, mica en mica, amb perseverança, va convertint el no res en petits embolcalls endolcits, on predomina el color amorf que impregna la trama. Múrria, de sobte albira una doble oportunitat. Si pot teixir, ràpidament, una nova teranyina, encara podrà repetir-la abans no comenci la propera temporada, quan la seva presència serà qüestionada. Però és prou llesta i sap que no pot abastar tota sola el nou espai, busca col·laboració. Genial! Acaba el teixit a temps i, a més, es nodreix d'algun ajudant despistat. Finalment només li ha calgut embetumar la seva xarxa amb paraules amables i esperar.

Us pot semblar estrany, però aquesta és la idea que em va venir al cap quan vaig sortir de la primera edició de la Nit de la Cultura. Una proposta interessant farcida d'incongruències en el temps.

Responsabilitats polítiques

2010-05-05T15:42:00.000+02:00

El cas dels habitatges per a gent gran de Sant Oleguer i la seva pèssima gestió ha estat objecte d’una àmplia atenció política que s’ha traslladat a diversos plens municipals, així com de gran quantitat de comunicats, rodes de premsa i articles d’opinió. També ha suscitat l’interès ciutadà en conèixer que un servei públic ha concentrat un percentatge d’irregularitats espectacular i que el govern municipal no ha fet front a aquesta realitat.

Ara, després de set mesos d’investigació, la fiscal ha emès la seva resolució que implica l’arxiu del cas. Aquest fet ha generat una roda de premsa del conjunt del grup municipal socialista, encapçalada per l’alcalde, Manuel Bustos, i la regidora de Serveis Socials, Maria Ramoneda, que curiosament s’havien mantingut en silenci durant tot aquest temps malgrat la insistent reclamació de què donessin explicacions del perquè s’havien produït les irregularitats. L’alcalde i la regidora han fet un discurs victoriós i del tot fals, pretenent donar la sensació que la gestió de Sant Oleguer va ser exemplar, ignorant interessadament, però, que la fiscal ha constatat diferents tipus d’irregularitats que afecten setanta expedients, que és més de la meitat dels expedients. És a dir, la fiscal conclou que en el 60% dels casos hi ha hagut irregularitats i, a més, afirma que no es va seguir el procediment correcte. Un veritable escàndol.

Des del primer moment que vam conèixer aquest cas, l’Entesa per Sabadell ha parlat d’irregularitats administratives i de procediment i ha reclamat l’assumpció de responsabilitat polítiques. Hem manifestat reiteradament que les possibles responsabilitats penals formaven part de la tasca de la fiscal i que s’havien de desvincular completament de les responsabilitats polítiques.

Així doncs, després de conèixer la resolució de la fiscal, no podem fer res més que continuar reclamant una explicació a l’alcalde i, sobretot, que sigui conseqüent i depuri responsabilitats per les greus irregularitats que ja vam constatar des de l’Entesa fa mesos i que ara han estat del tot confirmades per la investigació fiscal.

No s’hi val amagar el cap sota l’ala, com ha fet fins ara l’alcalde, i tampoc no s’hi val intentar fer passar gat per llebre, pretenent que la gent s’empassi que la resolució de la fiscal neteja el bon nom de la regidora i la seva gestió. La ciutadania es mereix conèixer perquè el govern va actuar de manera tan irresponsable a l’hora d’adjudicar uns habitatges públics. L’alcalde ha de prendre decisions, ha de demanar disculpes per no haver garantit un procés d’adjudicació just i transparent i determinar quins han estat els responsables de la mala gestió del procés d’adjudicacions. Ha de moure fitxa, ha d’assumir responsabilitats.

Sabadell, 29 d'abril de 2010
[Publicat al Diari de Sabadell el 5 de maig de 2010]

Posada en escena

2010-04-30T00:09:00.003+02:00

Després de set mesos d'investigació sobre les adjudicacions d'habitatges del Complex de Sant Oleguer, la fiscalia de l'Àrea de Sabadell ha resolt arxivar el cas perquè no considera que hi hagi indicis de delictes penals.

La reacció immediata del govern del PSC ha estat convocar una roda de premsa del conjunt del govern, encapçalada per l'alcalde Manuel Bustos i la regidora de Serveis Socials, Maria Ramoneda, per celebrar el que, aparentment, consideren una victòria.

Tanmateix, pel que he pogut llegir als mitjans de comunicació, tant l'alcalde com la regidora devien oblidar comentar el gruix de la resolució de la fiscal, que detalla les irregularitats del procediment que afecten al 60% de les adjudicacions pel que fa a l'incompliment de requisits i fa émfasi en el fet que mai no es va constituir l'òrgan de valoració i admissions previst en les bases aprovades pel ple.

Així doncs, la posada en escena de l'alcalde i el seu govern no és res més que això, una escena, una maniobra per fer creure a la ciutat que han obtingut una victòria i que oculta les conclusions a les que ha arribat la fiscal: el conjunt de la gestió va ser irregular. Aquest camí que ha pres l'alcalde fa que cada dia sigui més difícil que assumeixi la seva responsabilitat i la del govern que presideix. Ara ja no només hauria de reconèixer els errors en la gestió i depurar responsabilitats; ara també hauria de rectificar i admetre que la roda de premsa va ser una farsa.

El fet de comunicar

2010-04-17T22:55:00.002+02:00

Després de gairebé tres anys, després de més de quaranta plens, encara em sorprenc sovint quan veig l'endemà les cròniques en els mitjans de comunicació o quan algú m'assegura que no ha llegit enlloc les coses que li explico. Tanmateix, sóc molt conscient de què és impossible traslladar el conjunt dels temes i dels posicionaments que es donen durant les cinc hores que acostuma a durar el ple, fer-ho seria una pallisa descomunal, com ho deu ser escoltar-ho en temps real per internet.

Així doncs, penso que és absolutament impossible que un ciutadà es faci una mínima idea del que hem viscut en un ple, o del que s'ha aprovat, a partir del resum que pot trobar a la premsa. Moltes vegades, el més destacat acaba sent la frase més dissonant, s'expliquen les coses en un ordre diferent al que passen o s'atorga més relleu al tema que ha dilatat més els debats, que no forçosament és el que tindrà més impacte a la ciutat.

Ja sé allò de què la notícia és que l'home ha mossegat al gos i no a l'inrevés, però estem parlant de mitjans d'abast local que, a més de comunicar, aporten un valor afegit de proximitat. I en aquest context, la notícia sobre l'home que ha mossegat el gos hauria de travar-se amb la de la notícia plana, aquella que no suscita cap mena de polèmica, però que tindrà efectes directes sobre la ciutadania.

No sé pas com es fa, no sóc professional de la comunicació, i possiblement em direu que és massa utòpic pensar que un ciutadà s'hauria de poder informar sobre les vicissituds del ple a través dels mitjans de comunicació. Potser sí que ho és, i potser, per viure de prop les limitacions del fet de comunicar, el millor seria que tothom es fes el propòsit, si més no un cop a la vida, d'anar a un ple municipal i en tregués les seves pròpies conclusions.

Vacances Gent Gran

2010-04-07T01:40:00.000+02:00

Des dels anys noranta, l’Ajuntament de Sabadell organitza un programa de vacances per a la gent gran, que inicialment tenia el doble objectiu de fomentar el coneixement i la relació social entre persones grans de diferents barris de la ciutat i permetre gaudir d’uns dies de descans a persones amb pocs recursos econòmics. Era, per tant, un programa eminentment social, dissenyat des dels Serveis Socials municipals per atendre un sector concret de la població que no es podia permetre anar de vacances.

Amb el pas dels anys, el govern del PSC ha anat transformant aquest programa fins que pràcticament no conserva res de la seva essència inicial. Per exemple, s’han anat encarint les estades, incorporant destinacions més llunyanes que sovint incorporen bitllet d’avió. Així, ens trobem amb preus que arriben als 650 € per una estada de només 6 dies.

Hi ha hagut, doncs, un evident canvi d’objectius, una alteració de la consideració de vacances socials per convertir l’Ajuntament en un mer gestor de viatges que encarrega a una agència privada uns paquets turístics. Però, tanmateix, l’Ajuntament hi destina força diners. L’any 2009, per exemple, hi va destinar 170.000 € i l’any 2008 250.000 €, a més de dedicar-hi personal municipal. Està justificada aquesta despesa de diner públic per una activitat que ha deixat de ser un servei social?

Cal tenir en compte que les persones participants abonen entre el 87 i el 93% del preu de les vacances. És a dir, malgrat l’Ajuntament hi destina molts diners, aquesta aportació té una incidència mínima en el preu per als usuaris. D’altra banda, des de l’any passat es bonifica els participants que tinguin ingressos iguals o inferiors a l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), però aquesta bonificació únicament va beneficiar l’any 2009 el 5% dels participants, que van abonar el 50% del preu de les vacances.

El fet que només 284 de les 5.000 places ofertades estiguessin ocupades per persones amb ingressos baixos mostra que l’orientació d’aquest programa no és la correcta. Les persones amb pocs ingressos no es poden permetre accedir-hi, perquè els preus són massa alts, fins i tot estant bonificats. I, en canvi, les persones que hi accedeixen també podrien recórrer a les vacances de l’IMSERSO o als paquets turístics de les agències de viatges.

Ja fa temps que des de l’Entesa reclamem que aquestes vacances s’orientin a les persones que més ho necessitin que, al cap i la fi, haurien de ser els veritables destinataris d’aquest servei, però ara, en temps de precarietat econòmica, encara està menys justificat destinar diners públics a un programa que no té res de social.

També fa temps que venim denunciant la utilització propagandística per part del govern municipal, i de l’alcalde en particular, d’aquest programa de vacances, com també del cost que comporta els desplaçaments de l’alcalde i del seu seguici (regidora, tècniques, fotògraf, guardaespatlles, etc.) costos que acabem pagant tots.

Cal recuperar doncs la funció social del programa de vacances per a la gent gran, cal reorientar-lo per tal d’oferir uns dies de descans a persones que, si no és amb un programa molt subvencionat, mai no hi podrien participar. I no es tractar de destinar-hi més diners, sinó de gestionar-los adequadament, de buscar destinacions properes i econòmiques, i de subvencionar el 80% del cost d’un programa adreçat únicament a persones amb pocs recursos o en risc d’exclusió social.

Aquest és l’únic sentit que té que els diners públics, de tota la ciutadania, es destinin a vacances socials, que s’inverteixin en resoldre veritables necessitats i no en finançar campanyes propagandístiques del partit que governa.

[Publicat al Diari de Sabadell, 6/04/2010]

Festivals

2010-03-29T00:53:00.000+02:00

Terrassa compta amb un magnífic festival de Jazz, que el proper any celebrarà 30 anys; Cerdanyola amb un festival de Blues consolidat; i fins i tot Castellar del Vallès té la seva Setmana del Pallasso. Són tres cites que ja són referència, cadascuna en el seu àmbit, i que atreuen un públic fidel.

I Sabadell? Sabadell no ha trobat encara cap element prou sòlid i prou original per fer-se un espai en el món dels festivals. De fet, fa uns anys va fracassar un intent de fer teatre al carrer, que no podia competir amb Tàrrega. Sí que funciona, i prou bé, el festival estiuenc 30 nits, però aquest seria un altre model, la idea de tenir una activitat cada dia durant un mes, però de diferents disciplines i adreçades a una gran diversitat de públic. És un festival exitós, però no atreu més del 10% de públic de fora de la ciutat, és a dir, no és referència de res.

L'únic festival que sí que té aquest perfil és El més petit de tots, que se celebra al desembre i en el qual participen companyies molt solvents, però que té un petit problema: va adreçat al públic de 0 a 3 anys que, per motius obvis, no es fidelitza.

PSC-PP, pacte ocult

2010-03-24T22:00:00.000+01:00

Mai un pacte ocult ha estat tan evident per a qualsevol observador, però, tanmateix, el govern del PSC continua negant l’acord i el PP fugint d’estudi cada cop que hi ha un tema important sobre la taula. Però, si no hi ha pacte, encara és més alarmant la continua coincidència en la intenció de vot del portaveu del PP, Jordi Soriano, amb qualsevol de les decisions de l’alcalde Manuel Bustos.

Gairebé tres anys després de l’inici de la legislatura, l’alcalde Manuel Bustos continua trobant un respir en la comprensiva actitud del Partit Popular. Sempre que cal un cop de mà el portaveu, Jordi Soriano, està preparat i diligentment dóna un respir al PSC. Governar en minoria aparentment no suposa cap problema per un alcalde que sempre troba en el PP el suport que necessita. Ja són molts acords, molts pressupostos, molts plens municipals, com per continuar pensant que és un suport altruista “pel bé de la ciutat” o per l’interès general.

El PP ha fet possible que el PSC pogués tirar endavant els seus pressupostos, pogués derivar nombroses competències del ple a la junta de govern (on només vota el PSC), pogués desmantellar la Fundació Sabadell Solidari, pogués fer una política partidista del personal municipal, etc.

Els exemples més recents són la negativa a la creació d’una Comissió d’Investigació sobre les adjudicacions irregulars de pisos per a gent gran del Complex Sant Oleguer, l’abstenció en la moció que presentava la resta de l’oposició per reprovar la gestió de l’alcalde per aquest mateix tema, o l’abstenció en la moció de l’Entesa per garantir que el Vapor Pissit seria la seu principal del Museu Tèxtil.

Tanmateix, el PP no ostenta cap cartera i els seus dos regidors s’ofenen notablement quan des de l’oposició ens referim al seu pacte o no els considerem oposició. Perquè, tampoc no cal oposar-se a tot per ser oposició, però a alguna cosa sí, no? Fins ara, el PP ostenta el rècord absolut de vot favorable a les propostes de govern. No ha votat en contra de cap de les propostes del govern, mai no ha presentat cap proposta per corregir l’actuació del govern i, en canvi, en nombroses ocasions ha bloquejat iniciatives conjuntes de l’oposició. I és que la seva posició és veritablement privilegiada: el PSC té 13 vots, l’oposició 12 i el PP els 2 vots d’or.

Amb aquesta situació i aquests antecedents, algú pot pensar encara que no hi ha cap pacte ocult? L’únic dubte és el cost d’aquest pacte i en quin tipus d’espècies és recompensat. Si no hi hagués pacte, realment seria el suport polític més barat de la història.

[Publicat a Vilaweb, 22/03/2010]

En defensa d'un Museu Tèxtil

2010-03-20T23:57:00.004+01:00

Aquest matí el pati del Vapor Pissit ha acollit la signatura d'un acord entre l'Ajuntament de Sabadell, el Gremi de Fabricants i la Fundació Bosch i Cardellach per una cosa tan poc concreta com ara "la difusió del patrimoni industrial". I el discurs de l'alcalde no ha estat pas més concret, ha parlat més estona de la resta de patrimoni de la ciutat, que no pas d'un futur museu tèxtil.

L'elecció de l'escenari, però, no és pas casual, i la carta que tots tres convocants han enviat no sé ben bé a qui -els grups municipals per exemple no hem tingut l'honor de rebre-la-, diu que aquest acord és el primer pas en l'impuls del projecte museístic tèxtil a Sabadell. Potser caldrà tornar a fer memòria i recordar que el Museu de la Indústria Tèxtil Llanera va ser creat formalment pel ple municipal l'any 1998, que ja tenia un projecte museístic i que el Vapor Pissit va ser adquirit per l'Ajuntament en aquella època amb l'objectiu de situar-ne la seu principal. Així que ara tocaria fer més alguna cosa més que el primer pas.

Sortosament, encara queden a Sabadell moltes persones que defensen el Museu Tèxtil, que el reclamen i que, a més, no tenen res a perdre. Avui en Jordi Marminyà ha dit unes paraules en representació dels teòrics tèxtils que des de fa sis anys treballen desinteressadament per classificar i inventariar mostraris i maquinària tèxtil, i ha parlat amb una franquesa poc habitual en els actes oficials, recordant que altres espais que havien de ser museu han estat destinats a altres usos i reivindicant que tot el Vapor Pissit esdevingui museu. L'alcalde (el batlle, com diria en Marminyà) ni tan sols ha recollit el guant.

[Fotografia d'Isidre Soler]

CAV: una altra manera de fer... política

2010-03-15T00:18:00.002+01:00

L'assemblea de les Candidatures Alternatives del Vallès del passat dissabte va posar sobre la taula un tema que potser pot semblar evident, però que no ho és pas: què ens uneix. Què uneix les candidatures de diferents municipis en el paraigua de les CAV?

El primer impuls podria ser dir que tenim en comú que som candidatures independents, però és evident que més enllà d'aquesta independència hi ha també uns valors comuns. Compartim uns principis sòlids i un objectiu: fer política d'esquerres i, a més, compartim una determinada manera de fer política, una altra manera de fer política.

Inevitablement ens definim, doncs, respecte dels altres, en contraposició als partits clàssics, en som l'alternativa. Potser caldria trobar una definició pròpia, que no hagués de recórrer al que no ens agrada per explicar què som, per explicar que som organitzacions de base local, que partim del coneixement de la realitat municipal, de la política de proximitat i que prenem totes les nostres decisions en el propi municipi. Per explicar que som organitzacions fidels a un codi ètic que afavoreix la renovació i que no enten la política com un modus vivendi. Per explicar que volem incidir en els nostres pobles i ciutats amb propostes fetes a mida i des d'una visió austera dels recursos públics, buscant la cohesió social i el respecte pel territori i pel patrimoni col·lectiu.

Tanmateix, la millor manera de definir què som és explicar què no volem ser i d'exemples del que no volem ser en trobem arreu.

Vedets de la política

2010-03-07T11:22:00.001+01:00

Després de 30 anys de democràcia, alguna cosa haurem fet malament tots plegats perquè el joc polític s'assembli cada cop més al món de l'espectacle. La major part de liders polítics es caracteritzen pels seus escassos valors ètics i per una ànsia de protagonisme personal que els converteix en vedets. I en aquest panorama hi ha alguns lideratges que creixen gràcies als escàndols i a la percepció de conflicte, que utilitzen la provocació per generar titulars victimistes que tenen espai garantit en els mitjans de comunicació.

Per motius laborals vaig seguir de prop la situació que es va produir divendres a la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la UAB, quan una d'aquestes vedets va pronunciar una conferència convidada per un professor. L'objectiu d'aquest activitat no era pas la conferència, que finalment es va celebrar a porta tancada amb una dotzena d'assistents, sinó el conflicte i, com a conseqüència el titular. I, òbviament, va aconseguir el titular i la propaganda gratuïta.

Després de 30 anys de democràcia, si haguessim fet bé les coses tots plegats, hauríem de ser capaços d'ignorar aquest tipus de provocacions -que únicament beneficien la vedet- i de respectar que totes les idees polítiques es puguin expressar lliurement i puguin ser rebudes des de la ignorància o rebatudes amb diàleg. Si això no és possible ni tan sols en una universitat, potser que revisem els nostres valors col·lectius.

Responsabilitats

2010-03-03T23:57:00.005+01:00

Assumir responsabilitats no és una cosa habitual en la nostra cultura política, gairebé no hi estem acostumats. Tanmateix, és un element imprescindible en l'ètica política i en el bon govern.

Davant de l'evidència de mala praxi, assumir-ne la responsabilitat és un gest que no només implica un reconeixement d'un error, sinó que genera confiança. Tothom es pot equivocar, però entestar-se en amagar-ho o en negar-ho és encara una equivocació més gran.

En el cas de les adjudicacions irregulars d'habitatges per a gent gran al Complex de Sant Oleguer, l'alcalde Manuel Bustos no només no vol assumir públicament cap tipus de responsabilitat, sinó que ha negat sistemàticament qualsevol possibilitat d'arribar al fons de la qüestió. No va voler constituir una comissió d'investigació i en cap moment no ha donat cap mena d'explicació.

Però és evident que ell ja fa temps que era conscient de què no s'havien fet les coses bé, perquè al mes de juny va relegar discretament la regidora de Serveis Socials de part de les seves competències, molt abans que aquest canvi del cartipàs pugués ser interpretat com una assumpció de responsabilitats. Així doncs, què va portar l'alcalde a fer aquest canvi? Sabia que havia de rebaixar-la, però, en canvi, no ho volia reconéixer? Potser hauria estat més intel·ligent reconéixer els seus errors i aplicar mesures per corregir-los.

Escoles d'adults: calaix de sastre

2010-02-26T00:17:00.002+01:00

Fa un parell de setmanes, el projecte El Sabadell que volem ens va portar a la Concòrdia, un barri farcit d'equipaments educatius. Hi ha una escola bressol, gestionada per l'Associació de Veïns, tres escoles, un institut amb una llarga història, un dels centres d'esplai més actius de la ciutat i una escola d'adults, que dóna servei a 900 alumnes.

Aquesta peça, l'Escola d'Adults, és un d'aquells serveis que funciona malgrat tots els entrebancs, és a dir, malgrat l'Administració no la considera una peça central del sistema educatiu, sinó una mena de calaix de sastre on van a parar exestudiants que es reincorporen al sistema, mestresses de casa, persones que han quedat a l'atur, treballadors que volen obtenir la qualificació professional de l'ofici que fa anys que fan... o fins i tot, persones amb alguna malaltia mental, a qui han aconsellat l'escola com a lloc de relació social.

En fi, 900 alumnes, però ben diversos, que fan itineraris diferents, tenen interessos diferents, parteixen de punts de partida diferents. Tanmateix, aquesta diversitat, que en el dia a dia esdevé riquesa, no es té prou en compte a l'hora de pensar la potencialitat d'aquestes escoles i, sobretot, les seves necessitats de recursos, -especialment personals-, per fer front a aquesta singularitat i per augmentar l'oferta, que està molt per sota de la demanda actual. En un moment en què està tan de moda el concepte de la formació continuada, aquest abandonament resulta terriblement contradictori.

Estil Ferrusola

2010-02-20T23:30:00.009+01:00

Des d'ahir formo part del selecte grup de gent a qui la Sra. Marta Ferrusola ha desitjat mala sort. El mèrit no és pas meu, aquesta bona dona, que va exercir de primera dama durant els 23 anys de govern de Jordi Pujol, només va parlar amb mi un parell de minuts, però en saber que era regidora "de l'Entesa" va tirar pel dret i em va etzibar com una mena de maledicció un "així doncs, que et vagi malament".

Després va intentar justificar-se dient que ella només té presents "tres lletres", però que les porta al front, suposo que com una mena d'estrella que guia la seva acció i les seves paraules.

Deixant de banda l'anècdota, que no deixa de tenir la seva gràcia, aquest episodi, que va tenir lloc en un acte públic organitzat per una entitat sabadellenca, és una mostra del sectarisme d'una senyora que se sent reina destronada en un país que ha perdut el nord. I que en la seva croada no pot perdre cap oportunitat per combatre l'adversari, és a dir, tothom que no porti escrites "les tres lletres". En definitiva, una mostra d'un profund menyspreu per la pluralitat que es manifesta amb la manca d'elegància del seu gest espontani que certament té la virtut de la franquesa.

El buit que va deixar Farrés

2010-02-13T22:12:00.003+01:00

Avui fa un any que va morir Antoni Farrés i recupero un article que vaig escriure llavors i que el Diari de Sabadell no va publicar, fet comprensible, tenint en compte que van rebre més de cent articles sobre Farrés en poques setmanes.

El buit que deixa Farrés

Són escasses les ocasions en què una ciutat sencera lamenta una mort. I això és precisament el que va passar el passat dia 13, quan es va conèixer la mort de l’excalcalde Antoni Farrés. Milers de ciutadans i ciutadanes van passar per la sala de plens com a mostra de dol i es resistien a marxar de la plaça Sant Roc, com si aquesta concentració espontània fos també una manera de rendir tribut al que va ser el primer alcalde des de la recuperació de les llibertats democràtiques. Els que van tenir ocasió de tractar-lo personalment –que van ser molts– recordaven anècdotes i tothom rememorava episodis de la història de la ciutat.

La mort de l’alcalde Farrés ens ha deixat un gran buit, un sentiment de pèrdua. Malgrat haver deixat la política activa fa gairebé deu anys, és ara quan es certifica definitivament el final d’una etapa. Una etapa d’il·lusions i de projectes de ciutat, en què Farrés va saber liderar bons equips polítics i tècnics des de la cultura del treball, el bon govern, l’ètica personal, l’honestedat i l’austeritat. Una etapa en què tot era possible i tot estava per fer en l’urbanisme, en la sanitat, en la cohesió social...

La nostàlgia col·lectiva d’aquests dies porta a moltes converses aquests valors que paradoxalment són avui en dia escadussers. És fins i tot difícil d’entendre com en només deu anys hem perdut tant com a ciutat, com hem deixat de ser un referent en visió estratègica, en els valors de l’esquerra, en el debat i el diàleg. I no ho escric pas des de l’enyorança del farrerisme ni perquè qualsevol temps passat fos millor, sinó únicament per constatar com ha canviat la nostra societat, com hem rebaixat col·lectivament el nivell d’exigència, com hem passat de l’austeritat al malbaratament, de la discreció a l’ostentació, de la visió estratègica als grans projectes buits, de la informació a la publicitat.

Des de l’Entesa per Sabadell, sense pretendre en cap cas ser hereus de l’obra de l’alcalde Farrés, sí que ens comprometem a continuar defensant l’esperit i els valors amb què l’Entesa va néixer fa gairebé 10 anys i que ell va animar a crear: el compromís amb la ciutat i el país, l’ètica personal, la dignitat, l’austeritat i l’honestedat des d’un treball continuat al servei de les persones i de la ciutat sense exclusions.

I, sens dubte, el sentiment col·lectiu de pèrdua que hem viscut aquests dies porta l’esperança de recuperar aquests valors i de creure que encara tot és possible i val la pena lluitar per aconseguir-ho.

Virginia Domínguez
Regidora del Grup Municipal d’Entesa per Sabadell

Sabadell, 16 de febrer de 2009

Jubilacions

2010-02-08T23:42:00.001+01:00

La proposta del govern Zapatero d'ajornar l'edat de jubilació als 67 anys genera diferents debats i preguntes. En primer lloc per les formes. Ho ha decidit el PSOE i prou? Ja hi estan tots d'acord? Abans de fer una proposta d'aquestes característiques que qüestiona un element clau de l'Estat del Benestar, no es fa cap tipus de consulta? Es pregunta els afectats? (que, de fet, en som tots).

En segon lloc, per l'abast de la proposta: què es preten amb la mesura? Serà l'inici d'una tendència progressiva a anar pujant l'edat? I, molt important, necessàriament ha d'anar vinculat el pagament de les pensions als ingressos de la seguretat social?

La nostra societat té moltes contradiccions. Durant molts anys, les prejubilacions han estat (i encara ho són) una estratègia empresarial per abaratir costos laborals, per deixar anar llast, i la societat ho ha tolerat. Qui ha pagat aquest sobrecost? Com ens hem pogut permetre prescindir de tanta experiència acumulada?

En canvi, ara es planteja augmentar el temps de treball, perllongar la "vida útil" del treballador o treballadora. I això, no va en sentit contrari a la lògica del repartiment del treball? Simplificant el missatge, si la gent que treballa es jubila dos anys més tard, la gent jove que encara no treballa trigarà dos anys més en trobar feina. Hi ha algú que pensi sobre el conjunt d'implicacions d'aquestes propostes? O es tracta només d'anar llençant globus sonda per veure com respon la gent i per fer veure que hi ha algú que té propostes?

Museu tèxtil 1; Govern Bustos 0

2010-02-03T01:16:00.002+01:00

Després de gairebé 11 anys d'oblit absolut del projecte de Museu de la Indústria Tèxtil Llanera, malgrat la seva creació havia estat aprovada pel ple municipal per unanimitat l'any 1998, el govern del PSC s'ha vist obligat a fer una petita passa endavant (o endarrera, segons es miri, és clar).

Al ple municipal d'ahir tenien el repte de sortir sense ferides del debat de dues mocions presentades per l'Entesa i CiU que, amb diferents matissos, defensaven el MITL. I això sense esverar-se, perquè ens acompanyaven en la sala una quinzena de teòrics tèxtils que durant aquests anys han estat treballant en la catalogació de mostraris i altres materials del fons del museu.

La petita passa endavant (és a dir, a favor del MITL) va consistir en donar suport a la moció de CiU que únicament proposava preservar el Vapor Pissit lliure d'altres usos fins que no s'aprovi un nou projecte museològic. En canvi, el PSC va votar en contra de la moció de l'Entesa, que reivindicava el projecte museològic de l'any 1997 que tenia com a seu central el Vapor Pissit, i que demanava que el material, la maquinària i els elements industrials d'aquest vapor es conservessin in situ.

Així doncs, una victòria ajustada per al MITL i per al Pissit per començar una temporada, que es preveu dura, per tal que el PSC faci ara totes les passes que no ha fet en aquests anys de desmemòria del tèxtil i que oblidi del tot la proposta de convertir aquest vapor en un teatre.

[Fotografia de l'interior del Vapor Pissit, d'Isidre Soler]

El valor de participar

2010-01-31T23:52:00.003+01:00

Divendres vaig anar a la segona assemblea de la Plataforma per l'Autodeterminació a Sabadell, que es va fer en una sala força plena de gent amb moltes ganes de participar. Tota l'assemblea va girar a l'entorn d'una idea: la consulta és una forma de teixir democràcia. I teixir democràcia és una forma sabadellenca de dir que participar és decidir.

Si tot funciona, el 25 d'abril Sabadell es mobilitzarà per participar i la idea que volia transmetre la comissió organitzadora era precisament que el més important era que molta gent participés i per això cal fer un procés molt ben fet i una campanya intensa. Però, on s'ha de fixar el llindar de l'èxit? Òbviament ningú no s'atreveix a fer una porra mínimament seriosa. No es vol supeditar l'èxit a una xifra, però el cert és que en una ciutat de 200.000 habitants el percentatge de participació serà un maldecap.

Queden tres mesos de feina intensa per animar tothom a opinar i em quedo amb les paraules del portaveu de la Plataforma, Antoni Dalmases, que va instar als assistents a defensar la consulta amb vehemència, claredat i sense perdre el sentit de l'humor.

Relleus

2010-01-27T00:08:00.004+01:00

Avui els companys i companyes de l'Altraveu han canviat de regidors. És el segon canvi que fan en aquesta legislatura, d'acord amb el compromís de renovació i de no personalització del seu projecte. I aquesta setmana també s'ha fet efectiva la substitució del conseller comarcal de les Candidatures Alternatives del Vallès.

Una de les característiques de les CAV és precisament l'èmfasi en els valors ètics que, entre altres aspectes, passen també per la renovació dels càrrecs públics. Defensem una manera de fer que no fomenti lideratges eterns, que no personalitzi en una o unes poques persones la imatge de les formacions polítiques, que transmeti el treball col·lectiu. Per això totes les candidatures que conformen les CAV tenen una o altra fòrmula per afavorir la renovació.

Però no podem dir que tot siguin flors i violes, també cal ser conscient que nedem contracorrent. Que el món de la política no està muntat pensant en nosaltres i que, per tant, també n'hem de pagar un preu. El preu del canvi constant, especialment pel que fa a promocionar una imatge, una persona, un candidat o candidata. Perquè, al cap i a la fi, vivim en una societat mediàtica, en què una imatge val més que mil propostes, però també una societat que és prou clàssica per fer difícil transmetre la imatge d'un col·lectiu i que sempre busca la foto del líder.

Desmemòria del tèxtil

2010-01-22T19:14:00.002+01:00

Sabadell, la ciutat, va créixer al voltant de la indústria tèxtil. Va ser una de les ciutats industrials més importants del país i va generar tot un seguit d'activitats complementàries, com ara la metal·lúrgia i altres indústries auxiliars.

Sabadell, la ciutat, va atreure milers de persones d'altres indrets que van venir a viure i a treballar, que van conformar la societat actual. El creixement demogràfic, la immigració, el creixement urbanístic, la construcció de cases angleses, de polígons d'habitatges, de vapors..., el sorgiment d'una cultura obrera i d'institucions empresarials, es poden explicar entenent què va ser la ciutat fàbrica, què va ser la indústria tèxtil llanera.

Mentre altres ciutats han anat recuperant aquest passat i n'han fet bandera, Sabadell ha anat perdent una darrera de l'altra totes les oportunitats per fer justícia a la indústria tèxtil, a les cosidores, teixidores, metxeres... als teixidors, teòrics tèxtils, tintorers... Sabadell ha anat deixant passar tots els trens malgrat tenir aprovat pel ple municipal (l'any 1998!) un projecte de Museu de la Indústria Tèxtil Llanera.

Les darreres notícies sobre el tema són surrealistes. L'alcalde dóna suport al Gremi de Fabricants per fer el museu, li passa la pilota. L'alcalde ignora completament el compromís del ple i les demandes ciutadanes. I tristament, el Pissit, el vapor que estava destinat a ser seu principal d'aquest museu, acabarà sent un teatre.

Contractar la família?

2010-01-17T00:02:00.001+01:00

L'any passat, l'Ajuntament de Sabadell va contractar temporalment el germà de la regidora que té precisament la responsabilitat de Promoció econòmica com a informador de les obres dels Fons Estatals d'Inversió Local. Ara fa pocs mesos, la parella d'un altre regidor del PSC fa aprovar les oposicions d'auxiliar administratiu. Dues mostres de la mateixa cosa, que personalment em crea com a mínim inquietud.

Tanmateix, si el procés de selecció s'ha fet correctament, és a dir, si aquestes persones han tingut les mateixes oportunitats que tota la resta que s'hi presentaven i han hagut de fer les mateixes proves en les mateixes condicions, legalment no hi ha res a dir. Potser és sorprenent, però la llei no estableix cap tipus d'incompatibilitat en l'accés als llocs de treball de l'administració que impedeixi la concurrència de familiars dels càrrecs electes. I, per tant, si s'ha complert l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, hem d'entendre que aquestes persones estan entre les millors de totes les que es van presentar.

Així doncs, la qüestió no és denunciable jurídicament però, és ètic?

Qui treballa a l'Ajuntament?

2010-01-13T00:47:00.002+01:00

[Publicat al Diari de Sabadell, 12/01/2010]

L'Ajuntament de Sabadell compta amb una plantilla de 1582 treballadors i treballadores, 1440 dels quals funcionaris. Això sense tenir en compte el creixent nombre de persones que treballen en serveis municipals en règim de concessió administrativa, com ara el manteniment de parcs i jardins, la recollida d'escombraries i neteja viària, la neteja d'equipaments, les escoles bressol, el cementiri municipal, els serveis d'atenció domiciliària i molts d'altres. Així doncs, quan parlem de la plantilla municipal en realitat estem parlant només d'una part dels treballadors i treballadores, només dels que estan contractats directament.

El nombre i característiques de la plantilla l'ha d'aprovar el ple municipal anualment i això és justament el que es va fer el passat 9 de desembre amb els vots del PSC i el PP. Els motius que van portar l'Entesa per Sabadell a oposar-se a la plantilla proposada pel govern es poden sintetitzar en un de molt clar: no compartim en absolut el model que s'està imposant en els darrers anys i que respon més a interessos partidistes del PSC, que no pas a cobrir les necessitats de la ciutat.

Per exemple, es manté la figura del comissionat, encaminada bàsicament a suplir les mancances del grup municipal del PSC, així com un excés de personal eventual per a tasques que no són de confiança o d'assessorament especial, que són les úniques funcions que la llei assigna al personal eventual.

D'altra banda, es consoliden línies que són contràries a la nostra manera d'entendre l'Administració, com ara la progressiva generalització de places de lliure designació en els llocs de comandament, des dels caps de servei i de secció fins els coordinadors de districte o les secretàries de direcció. La lliure designació està contemplada per la llei per a llocs de treball d'especial responsabilitat i confiança, que s'han de cobrir amb convocatòria pública, però a Sabadell ja s’aplica a 117 places i sense convocatòria. Aquest abús de la lliure designació fa palès que el govern del Sr. Bustos no creu en la funció pública, desconfien de l'estructura de funcionaris i busquen fórmules en el límit del que estableix l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic per anar conformant una plantilla dòcil i fidel. No volen que els comandaments prenguin decisions pensant en el servei ciutadà, sinó obeint directrius partidistes.

Amb aquestes i altres pràctiques el govern del Sr. Bustos menysté els deures i principis ètics que regeixen la funció pública, que estableixen que els empleats públics han d'actuar d'acord amb els principis d'objectivitat, neutralitat, responsabilitat, imparcialitat, confidencialitat, dedicació al servei públic, transparència, austeritat, eficàcia i honradesa. I això és així perquè la funció pública ha de posar sempre per davant el servei ciutadà i ha de tenir prou independència per fiscalitzar l'acció de govern.

A Sabadell, l'Ajuntament s'està convertint en tot el contrari, en un lloc on es deixen en segon terme els principis d'igualtat, mèrit i capacitat, i es tendeix a premiar la fidelitat política i l’obediència. Una tendència perillosa perquè, a més, resta possibilitats a la carrera professional funcionarial i, per tant, desmotiva tots els que no estan disposats a fer el joc al PSC.

Però, a més, aquest no és un episodi aïllat de la política de personal, sinó que hi ha altres elements preocupants: la contractació de personal extern per a serveis auxiliars que no són puntuals, l'abús dels processos selectius d'urgència, la contractació irregular de personal que ja va ser objecte d'una sentència judicial, la laboralització del personal del Conservatori i l'Escola Illa sense cap motiu organitzatiu que l'avalés, etc.

No sabem fins on serà capaç d'arribar l'equip de govern amb aquesta nefasta política de personal ni podem calcular el mal que està fent a l'Ajuntament i a la ciutat, però sí que sabem que l'Entesa per Sabadell no tan sols no serà corresponsable de la seva mala praxi, sinó que lluitarà per evitar-la. No volem ser corresponsables del retrocés en els objectius de la funció pública, que no són altres que garantir la qualitat dels serveis i fiscalitzar l'acció de govern, independentment de qui governi la ciutat.

Virginia Domínguez
Regidora del Grup municipal de l'Entesa per Sabadell

Sabadell, 7 de gener de 2010

Una esperança desfeta

2010-01-10T17:22:00.005+01:00

L'esperança desfeta de les corrandes d'exili de Joan Oliver dóna nom a una exposició que es pot veure al Museu d'Art i al Museu d'Història de Sabadell. Una exposició que busca reflectir el xoc brutal dels nous aires republicans i llibertaris amb l'ofegament social i polític que imposa el franquisme a partir de 1939.

L'exposició, comisariada pels historiadors Martí Marin i Xavier Domènech i algú més que no puc citar, perquè incomprensiblement no té títols de crèdit, recrea l'ambient associatiu i la riquesa creativa de la República al Museu d'Art, i el conservadurisme, la manca de llibertats i les penúries de la postguerra i el feixisme al Museu d'Història. Aquest contrast en blanc i negre és un exercici de memòria cada cop més necessari per recordar els valors de l'educació, l'associacionisme i la llibertat setanta anys després d'aquella desfeta, quan s'està produint un retrocés en els drets socials i s'estan recuperant idees i actituds feixistes, i quan la democràcia no és allò que molts havien somiat.

Una esperança desfeta

una recança infinita.

I una pàtria tan petita

que la somio conpleta

Un home imprescindible

2010-01-05T23:11:00.000+01:00

M'hauria agradat començar el nou any d'una altra manera, però no me'n puc estar de comentar l'actuació del nostre alcalde en la cavalcada de reis. Sota la pluja (fina, eh, no diluviava pas) anava al capdavant donant instruccions a tort i a dret, dient a la gent que s'apartés, instant la comitiva a avançar, exclamant-se del retard...

Avui l'he vist de molt a prop i, tot i que ja fa dies que observo el seu afany de protagonisme, sempre m'acaba sorprenent superant-se a si mateix. Avui fins i tot pretenia ser l'estrella per davant dels Reis de l'Orient... Probablement ell es deu considerar imprescindible; a mi em fa vergonya aliena.

I si el 2010...

2009-12-31T20:49:00.001+01:00

I si el 2010 fos l'any de l'oblit definitiu de projectes com el Quart Cinturó? I si el 2010 fos l'any en què finalment els governs de tots tipus i colors prenguessin conciència del que suposa el canvi climàtic, dels impactes de la mobilitat poc sostenible, de la necessitat de tenir cura del rodal i de la natura...?

Avui és un d'aquells dies de demanar missatges buits i tòpics impossibles, així que, per què no? Demanem que el 2010 sigui l'any de l'enterrament definitiu del projecte del Quart Cinturó. No hem estat a temps d'aturar el tram Abrera-Terrassa, però encara podem fer molt per aturar la resta.

Com a imatge pel nou any, el calendari que des de fa molts anys (ja hem perdut el compte!) edita la Campanya Contra el Quart Cinturó, un clàssic a la venda per sufragar les despeses de les activitats reivindicatives que s'han fet durant tots aquests anys...

Per un millor 2010! Per un Vallès sense el Quart Cinturó!

També és pedagogia

2009-12-26T16:52:00.000+01:00

Llegeixo al Diari de Sabadell que l’Associació Vallès Amics de la Neurologia (AVAN) durant el sopar anual ha fet un reconeixement públic a diferents persones pel suport que han donar a l’entitat. Fins aquí res a dir. Està bé que una entitat que fa un gran treball per visibilitzar la problemàtica de les malalties neurològiques i aportar-hi solucions vulgui fer un agraïment públic a persones de les quals ha rebut suport.

Ara bé, es dóna el cas que una d'aquestes persones és un càrrec públic, una regidora amb responsabilitats de gestió, una persona que actua amb recursos públics. Això em fa pensar en la incorrecció d’aquest tipus de reconeixement. No deixa de ser el reconeixement d’un col·lectiu que lluita per tirar endavant el seu projecte a qui, en teoria, ho té tot per fer-lo possible. Sense que sigui la pretensió de ningú s’estableix una relació de vassallatge.

Podem preguntar-nos per què altres entitats del mateix rang no fan el mateix? Perquè són desagraïdes o perquè la sensibilitat de la regidora es dedica especialment a l’AVAN... Ho faran a partir d’ara per veure si...? Cal fer una distinció a qui fa el que li toca fer des de la seva condició de govern? I, en aquest cas, és un mèrit únicament i exclusiva de la regidora o de l’equip de persones que té al darrera?

És evident que l’entitat vol agrair una atenció rebuda com millor sap, i poc es pot imaginar que amb el seu gest a un càrrec públic, està tocant una fibra sensible. És la regidora implicada la que, davant d'una proposta així hauria de fer veure que això no toca. I, fins i tot si ha estat una relliscada de la regidora per falta d’experiència en aquests afers, no hi ha ningú que l'assessori? On és el servei de protocol? Si fer política és també fer pedagogia, aquesta ha estat una oportunitat perduda.

Ciutadania

2009-12-20T00:11:00.002+01:00

L'acte institucional de commemoració del Dia del Migrant va comptar amb una breu, però suggerent conferència sobre la ciutadania impartida pel professor de Ciències Socials Àngel Castiñeira. Una reflexió sobre la conquesta dels diferents drets, primer civils, després polítics i posteriorment socials, abocava al moment actual en què estan en joc els drets multiculturals, amb el repte de construir la ciutadania a partir del respecte per la diferència cultural.

Però el que em va interessar més de la conferència va ser una referència al concepte de democràcia participativa a partir de la premisa de què no és el mateix ser ciutadà que ser bon ciutadà. Una ciutat és també la suma dels seu ciutadans i ciutadanes i, en aquest sentit, cal que les entitats i les persones siguin actives i participin en la presa de decisions. Si no hi ha participació hi ha una ciutadania de baixa categoria.

I em sembla que quan deia participació no volia dir exactament existència de molts consells sectorials i altres òrgans similars en què es tracta la gent com a espectadors de powerpoints de l'obra de govern, sinó a espais de reflexió i participació activa, a espais d'aprenentatge i de creixement ciutadà, a espais on hi càpiga la crítica i on es puguin prendre decisions.

En bici pel Quart Cinturó

2009-12-16T01:18:00.005+01:00

El cap de setmana vaig participar en una acció reivindicativa organitzada per la Campanya Contra el Quart Cinturó. L'activitat, una mica xocant, consistia en anar en bicicleta per un tram ja força acabat del Quart Cinturó a l'alçada de Terrassa. Una estranya sensació tenir tota aquella amplada per utilitzar només la petita part que ocupa una bici. Una certa desolació en veure sobre el terreny el terrible impacte d'aquesta autovia sobre el Vallès, deixant aquí i allà una masia o un paratge més o menys intacte, però transformant completament el paisatge i les formes de vida.

El missatge era clar: denunciar la manca de coherència de la postura de l'estat espanyol a la Conferència sobre el Canvi climàtic organitzada per l'ONU a Copenhagen, i atreure l'atenció cap a un exemple concret dels greus efectes d'un model de creixement obsolet, que continua generant fragmentació del territori i l'augment d'emissions contaminants. Aquest model es resisteix a entrar en crisi...

[Imatges de Lluís Brunet]

EL PSC juga amb la plantilla

2009-12-08T19:45:00.002+01:00

El diari El Punt publica avui un article sobre la denúncia que CCOO ha presentat davant de la Inspecció de Treball per l'intent de l'equip de govern de l'Ajuntament de Sabadell d'afavorir l'increment de delegats d'UGT per tal d'invertir la majoria sindical. La prova d'aquest fet, si més no irregular, és un correu electrònic que va enviar la cap de recursos humans a un delegat d'UGT amb tan poca habilitat que el va acabar rebent un altre treballador que ho va posar en coneixement de CCOO. La devia trair el subsconscient...

El que particularment trobo més greu és prendre consciència de què aquest correu electrònic revelador fa palès que l'equip de govern té una estratègia d'anar anul·lant la força sindical, a la qual sembla que alguns delegats de la UGT estarien disposats a jugar. Una estratègia que no s'atura davant d'una modificació de la plantilla que passa per la laboralització de tot el professorat del conservatori.

En resum, el PSC juga amb la plantilla per tal d'afavorir els seus propis interessos. Què més estan disposats a fer?

El cementiri, també en mans privades

2009-12-04T23:31:00.003+01:00

Ja feia temps que el PSC anava darrera d'externalitzar la gestió del cementiri. El primer pas va ser fa més d'un any amb l'aprovació del Pla Director, on van barrejar en un sol dictamen el propi pla director, l'ampliació del servei d'incineració i el canvi de model de gestió. Veient la manca de transparència amb què van portar tot plegat, ja vaig tenir llavors l'absolut convenciment de què es tractava de colar-nos un gol.

El govern no va fer cap esforç per explicar per què optaven per l'externalització, ni tampoc no van fer un estudi comparatiu de les diferents formes de gestió. Es van limitar a repetir una vegada i una altra que s'havien de fer inversions al cementiri i amb això n'hi havia prou per justificar la concessió. El que sí que van encarregar va ser un estudi de viabilitat econòmica i informe d'oportunitat, fet exclusivament amb criteris econòmics, que no semblava pas la mirada de l'administració que vol el millor servei per als usuaris, sinó la d'una empresa que pensava en la rendibilitat de les seves inversions.

Ara el procés arriba al final i, de fet, el ple municipal ja va aprovar la concessió a la mateixa empresa que gestiona el tanatori. Podran mantenir la qualitat del servei sense pujar els preus? Qui vetllarà perquè sigui així?

Ascensors

2009-11-30T23:59:00.009+01:00

Una de les primeres campanyes reivindicatives que vam fer des de l'Entesa va ser la dels ascensors. Reclamàvem la instal·lació de 100 ascensors cada any en edificis que no en tenien. No és tracta d'una qüestió de comoditat dels usuaris, sinó d'una veritable millora de la qualitat de vida per a moltes persones que s'han anat fent grans i perdent mobilitat. Per a algunes persones amb dificultats de mobilitat, amb malalties o amb discapacitats, un pis sense ascensor esdevé una mena de presó.

D'altra banda, els nous ascensors tenen altres efectes positius en els barris, perquè són un element clau per fer front a la degradació, per evitar que marxi la gent del barri i per atreure nous veïns i veïnes, segurament més joves, que consideren l'ascensor un element imprescindible.

Dissabte, en la primera sessió del projecte El Sabadell que volem, un grup de gent de l'Entesa vam visitar Can Puiggener i vam poder veure alguns ascensors en obres i d'altres en funcionament. És una d'aquelles propostes que s'ha anat obrint camí, en part amb el suport del Pla de barris, i no tan ràpid com hauríem volgut, però, que compleix els objectius que plantejàvem ja l'any 2002.

...i es pot saber a qui li han preguntat?

2009-11-27T01:36:00.001+01:00

Ràdio Sabadell publica una notícia que diu que

Manuel Bustos és el segon alcalde català millor valorat pels seus ciutadans

La pregunta immediata és: es pot saber a qui li han preguntat? I, sobretot, a quants? Un estudi que es pot trobar a internet, elaborat per la mateixa empresa, Mercociudad, està fet a partir d'una mostra de 9.000 enquestes per a tot l'Estat, que vol dir que a Sabadell li correspondrien únicament 115 enquestes. Com diu un amic politòleg, una broma estadísticament parlant.

Però, encara em pregunto més coses. Com han fet aquestes 115 enquestes? A la sortida del tren? Per telèfon? A la sortida de la seu del PSC? Són tots del mateix barri? O 5 persones de cada barri? I de totes les edats? Homes i dones? No sembla pas possible que xifres tan baixes puguin copsar la realitat d'una ciutat.

Així, doncs, qualsevol alcalde amb una mica de seny i una mica de sentit comú preferiria no ser objecte d'un titular forçat per una enquesta sense cap mena de fiabilitat. A Sabadell, en canvi, al PSC li ha faltat temps per sortir a fer declaracions per dir ni més ni menys que l'alcalde és "del millor d'Espanya i de Catalunya". I de pas, ja que s'hi posen, carreguen contra l'oposició i "la falsedat de les afirmacions que alguns grups polítics fan, per interès electoralista". Deuen estar molt desesperats aquests del PSC si el més important que tenen per lluir és aquesta enquesta.

Por per la mesquita

2009-11-25T01:05:00.002+01:00

La possible instal·lació d'una mesquita en una zona industrial del barri de Gràcia ha generat una reacció bel·ligerant i excloent per part d'alguns veïns i veïnes. Tenen por de veure l'espai públic ocupat pels usuaris de la mesquita, d'haver-s'hi de barrejar, de conviure. Sembla un concurs per veure qui la diu més grossa: que si es treuran les sabates, que els pisos baixaran de preu, que quan hi hagi ramadan estaran tot el dia a la plaça...

Es tracta ni més ni menys de la por a l'altre, un fenòmen ben conegut per l'Antropologia, però que, tanmateix, no deixa de sorprendre'm i, sobretot, de preocupar-me profundament. Perquè l'actitud de molts veïns i veïnes no és pas de voler conèixer, de voler entendre, d'avaluar la informació objectiva, sinó únicament d'autoprotegir-se i mirar-se el melic.

En una societat diversa, com la sabadellenca, que compta amb un 13% de persones immigrades -la major part en la darrera dècada- i amb diferents confessions religioses malgrat ser oficialment laica, aquesta actitud porta a postures radicalitzades i discriminatòries, actituds que s'estan transmetent a la canalla que conviu amb "els altres" i que els hauria de percebre com a iguals en una societat democràtica i plural.

Aquestes reaccions, aquesta por a la mesquita, és una mena d'advertència de què no hem fet prou bé els deures com a societat i que la cohesió social és terriblement fràgil.

Proximitat

2009-11-22T18:27:00.007+01:00

Divendres, en el sopar de tardor, vaig parlar de la feina feta per la gent de l'Entesa, de les propostes que hem defensat durant aquest any, de les irregularitats que hem denunciat, però també de la nostra manera de treballar.

Treballem des de la proximitat i el coneixement de la realitat de la ciutat, fent contactes amb entitats i amb persones compromeses, amb una visió crítica, amb fermesa sempre que cal, però també amb constància i perseverància per aconseguir incidir, per resoldre problemes quan se'ns convida a fer-ho i per plantar cara a tot allò que considerem que és perjudicial per a la ciutat.

Aquest tocar de peus a terra i aquest ser una mica a tot arreu és la clau per trobar respostes i idees per millorar la qualitat de vida en una ciutat que estimem i que coneixem, però que encara volem conèixer més.

Anem contracorrent

2009-11-16T22:54:00.002+01:00

Els companys i companyes de l'Altraveu de Castellar, que aquest cap de setmana han reflexionat sobre la feina feta i el que queda per fer..., feien una valoració de la seva capacitat d'incidència que coincideix amb la que podria fer de l'Entesa. Molts temes que s'han treballat, unes quantes propostes aprovades que posteriorment el govern ignora si no s'està continuament a sobre, i també moltes aportacions que sí que s'han materialitzat.

Però, més enllà del llistat objectiu de feina feta, les nostres organitzacions (l'Altraveu, l'Entesa, i el conjunt de les Candidatures Alternatives del Vallès), tenen la virtut de generar debats ciutadans, d'aprofundir en la capacitat crítica com a eina de millora i per fer propostes, i de recuperar la implicació de la gent en la política local.

Aquesta manera de fer, aquesta manera de treballar, busca nous espais i nous mitjans per anar contracorrent en un món que més aviat té poc en compte les necessitats i les aspiracions de les persones.

182.000 € per un Pla de mobilitat?

2009-11-11T23:59:00.003+01:00

Com que encara entenc millor el valor dels diners quan s'expressa en pessetes, em vaig esverar quan vaig saber que els treballs de redacció del Pla de Mobilitat Urbana havien costat més de 30 milions de pessetes (182.000 euros). Això comptant només l'encàrrec extern, perquè, almenys a Sabadell, cada cop s'encarreguen més feines externament. No vull ni saber quant ha costat en hores i hores de reunió de tècnics municipals i d'entitats voluntarioses, que pensaven que amb la seva participació definirien el futur de la ciutat.

D'entrada, per valorar si aquests diners són molts o pocs, cal veure el resultat, però precisament aquests 30 milions de pessetes, diner públic, s'han invertit en un pla que no concreta cap actuació. És cert que conté una bona diagnosi, però a partir d'aquí ja comença a fallar. Tot són bones intencions i, això sí, ja es suggereix un bon llistat de nous estudis per definir possibles actuacions futures.

Així doncs, qui garanteix que aquests diners han estat ben invertits? Qui vetlla perquè el diner públic es destini veritablement a millorar la qualitat de vida de la ciutadania? I ho pregunto sense dubtar que un bon PMU, que hagués proposat objectius agosarats i mesures concretes, hauria estat una bona inversió per al conjunt de la ciutat.

Per què no vol el govern una Comissió d'Investigació?

2009-11-07T23:05:00.002+01:00

[Publicat al Diari de Sabadell, 6/11/09 i a Asabadell.cat]

La gestió dels equipaments i dels serveis públics ha de ser acurada i s’ha de regir per procediments transparents i rigorosos. I, quan hi ha dubtes fonamentats sobre el bon funcionament dels procediments de gestió, l’administració competent hauria de ser la primera interessada en actuar per esvair qualsevol ombra de sospita, oferint tota la informació i responent totes les preguntes.

No és precisament això el que ha passat en el cas dels pisos tutelats del complex de Sant Oleguer en què el govern del PSC, amb la complicitat del PP, van vetar la Comissió d’Investigació que havien proposat tots els grups de l’oposició.

Queden així sobre la taula moltes preguntes, molts aspectes per clarificar i, a més, la pròpia negativa a aprofundir en tot aquest afer revela la por del govern a què la ciutadania conegui la veritat. No sabem què amaguen, però qui no té res per amagar no esmerça tants esforços per ocultar la veritat.

Una de les preguntes centrals que hauríem volgut fer és per què no es va constituir mai la Comissió de Valoració i Admissions. Aquesta comissió no era pas opcional, era de caràcter obligatori d’acord amb el procediment aprovat pel ple, però mai no es va arribar a reunir. L’hauria hagut de convocar el seu president, el regidor delegat d’habitatge, Sr. Juan Carlos Sánchez, i haurien hagut d’assistir-hi la regidora de Serveis Socials, Sra. Ramoneda, el gerent de VIMUSA i la Cap de Serveis Socials. Aquestes quatre persones tenien assignada la responsabilitat de valorar les sol·licituds i establir quines eren acceptades, però també havien de fer una altra tasca fonamental: havien de dissenyar el procediment d’adjudicació de les places vacants. Aquest procediment, que òbviament no va elaborar ningú, havia de donar garanties de què les coses es feien bé, es feien amb justícia, d’acord amb uns criteris i uns paràmetres de públic coneixement.

Per tant, no hi va haver comissió, fet que ja és prou greu, i no hi va haver procediment d’adjudicació de vacants, fet que implica una desregulació de les adjudicacions, però hi ha encara més irregularitats. No es va comprovar correctament l’acreditació de requisits que havien de fer els adjudicataris i, per tant, a partir dels expedients no sempre es pot demostrar el seu compliment. I, encara més, no es van emetre resolucions denegatòries motivades, és a dir, no es va comunicar per escrit la denegació als sol·licitants i, per tant, les persones que no van obtenir un habitatge no van tenir la possibilitat de recórrer aquesta resolució, un fet que no només és irregular, sinó que a més genera indefensió. I, per rematar-ho, els expedients corresponents a sol·licituds que es van excloure l’any 2004 han desaparegut, no els tenen ni a Vimusa ni al departament de Serveis Socials, no els troben. És a dir, o algú va decidir destruir-los o algú els va ordenar tan bé que ara no els troba.

Potser totes aquestes preguntes i dubtes haurien pogut tenir una resposta si la Sra. Maria Ramoneda, regidora de Serveis Socials, s’hagués dignat a donar algun tipus d’explicació, però s’ha de dir que ella també ha desaparegut, si més no de les reunions a les que abans assistia regularment en tant ocupa un càrrec de responsabilitat, i ni tan sols va tenir el detall d’oferir una explicació en el ple municipal quan es va discutir la creació de la comissió d’investigació. Les seves úniques paraules sobre aquest assumpte van ser en una entrevista feta a mida en to victimista, que la desacrediten més encara.

En resum, un cúmul de despropòsits i una bona llista d’actuacions irregulars que eren prou mereixedores d’una comissió d’investigació per tal d’arribar al fons de la qüestió i conèixer el veritable abast del que el govern qualifica “errors administratius”. I que, un cop finalitzada la seva tasca, hauria pogut derivar en l’establiment de responsabilitats polítiques perquè algú hauria hagut d’assumir les conseqüències d’un procediment desastrós, que de ben segur ha causat greuges a tercers, és a dir, hi ha altres persones que han sortit perjudicades. Però, malauradament, assumir responsabilitats queda fora del comportament habitual del govern del PSC i la impunitat de moment segueix guanyant la partida.

Pas enrera en sanitat

2009-11-05T01:38:00.000+01:00

Com si no fos prou greu que no s'hagi portat a la pràctica el Pla de xoc de la sanitat, ara, a més, la Generalitat pretén concentrar l'atenció pediàtrica de dos barris (Gràcia i Merinals) en un sol CAP. Una mesura que justifiquen perquè "no hi ha pediatres", fet que revela una manca de planificació preocupant.

Si s'acaba portant a la pràctica, aquesta política de concentració significarà un pas enrera d'un servei tan bàsic com la sanitat i, a més, tindrà altres conseqüències sobre la conciliació laboral o la mobilitat. Algú hi ha pensat? Fa tota la impressió que la decisió s'ha pres en un despatx allunyat de la realitat de la ciutat.

Tombem la truita

2009-10-29T23:50:00.013+01:00

Els diaris van plens de notícies sobre trames de corrupció que pressumptament afecten polítics de diferents colors i que fins i tot esquitxen l'alcalde d'una ciutat de pes com Santa Coloma.

Pels que pensem que la política ha de recuperar la dignitat, aquest degoteig de notícies que qüestionen l'ètica de la classe política té un punt de tristesa, però alhora l'esperança de què, si es coneix la veritat del que ha passat en els darrers anys en molts ajuntaments, potser serà el primer pas per tombar la truita i acabar amb la impunitat.

És una obvietat que el greu no són aquests titulars, sinó precisament la seva absència durant molt de temps, mentre persones sense escrúpuls han utilitzat l'administració i el diner públic per enriquir-se i per jugar amb el poder.

L'efecte positiu de tot plegat ha de ser que la gent digui prou, que ens fem responsables de les institucions col·lectives i ens comprometem a gestionar-les i defensar-les des de l'ètica política i la dignitat personal.

Esforç casteller

2009-10-26T01:40:00.002+01:00

Aquest any els Saballuts han sortit contents de la seva diada i han vist com el treball fet durant la temporada ha tingut la seva recompensa, que no és altra que la seva pròpia satisfacció. I aquest és precisament un valor a destacar en un any que ha estat intens en la polèmica recurrent pel caràcter competitiu que donen molts mitjans de comunicació, i molt especialment el programa Quarts de nou, de TVC, al fet casteller.

En línies generals, i a banda de rivalitats molt concretes, les colles fan castells per superar-se, i no tant per superar els altres, i si no fos així no tindrien cap sentit les desenes de colles que hi ha escampades pel territori i que mai no faran castells de gamma extra. I no per això viuen amargades.

Les expressions de cultura popular tenen l'extraordinària virtut de ser inclusives -un concepte molt de moda en educació-, és a dir, no exclouen ningú, tothom hi pot participar d'una manera o altra. I les colles castelleres són la màxima expressió d'aquesta inclusivitat: grans i petits, famílies senceres, gent de totes les edats, mides i condicions poden participar activament. I tota la gent que mouen les colles, milers de persones cada cap de setmana, no busquen la copa castellera (que sortosament encara no s'ha inventat), sinó passar una bona estona fent castells i superar-se dia a dia amb cooperació i esforç col·lectiu, uns valors que ja aniria bé que es fessin extensius a altres àmbits de la societat.

Pressupostos a l'alçada dels problemes actuals

2009-10-22T01:56:00.002+02:00

Que les economies municipals estan tocades no és cap secret, algunes més que d'altres, però qui més qui menys pateix la disminució d'ingressos com a conseqüència de la baixa activitat en la construcció, que durant molts anys ha aportat molts diners als ajuntaments. D'altra banda, l'administració local assumeix cada cop més competències sense que vagin sempre acompanyades de recursos, i el nou model de finançament tampoc no afavoreix que es pugui superar aquest greuge històric amb els municipis.

Tanmateix, la maquinària ha de seguir funcionant i les demandes de serveis bàsics per als sectors socials que estan en una situació més precària s'han multiplicat en els darrers mesos i els ajuntaments han de fer front a aquestes demandes.

En aquest context, el disseny dels pressupostos pel 2010 no es pot limitar a retallar una miqueta d'aquí una miqueta d'allà, sinó que cal emprendre polítiques clares d'eliminació de les despeses supèrflues i una filosofia global d'austeritat que, d'altra banda, sempre hauria d'estar present en la gestió del diner públic.

Propostes com la reducció del 30% de la partida de càrrecs electes i personal eventual, que ha fet l'alcalde de Cerdanyola (i que sorprenentment han tingut escassa repercussió als mitjans de comunicació) són un element més per reflexionar sobre les necessitats reals dels Ajuntaments.

Tornant a Sabadell, és coherent que l'Ajuntament mantingui un exèrcit de càrrecs eventuals amb sous molt elevats, mentre retalla en altres partides que potser tenen més repercussió per a la ciutadania? És ètic? És una mesura suficient la congelació dels sous dels càrrecs electes? Quins sacrificis està disposat a fer el govern municipal? Tindrem un pressupost que doni resposta als problemes actuals de la ciutadania? Estarem a l'alçada?

Ara també tenim autocaravanes

2009-10-19T01:06:00.013+02:00

Ara ja no són només cotxes (i motos, moltes motos!) els que ocupen les voreres, ara també tenim autocaravanes! Es veu que són tan discretes que passen desapercebudes i de pas tenen aparcament gratuït i ben cèntric. Aquesta autocaravana en va gaudir com a mínim 24 hores i amb vistes al pati d'una escola. Ja entenc que no s'hi va poder resistir, aquest queixal que fa la vorera semblava fet a mida...
Com que en aquest cas una imatge val més que mil paraules, mireu la imatge!

Torna "el libre albedrío"

2009-10-16T01:18:00.004+02:00

El retorn de competències al ple municipal és també una porta oberta al libre albedrío, un concepte que va fer servir d'una manera molt poc encertada el portaveu socialista, Juan Carlos Sánchez, en el ple de maig de 2008 quan defensava que el gruix de competències havien de ser a la Junta de Govern. Va dir llavors -i consta a l'acta- que el govern té el deure de governar i no pot deixar les decisions "al libre albedrío d'aquesta sala". Tota una declaració de principis!

Em torno a preguntar, un dia més, què deu haver canviat perquè el govern estigui disposat ara a veure retallada la seva capacitat de governar sotmetent les decisions a la consideració del ple municipal.

Al ple el que és del ple

2009-10-14T00:59:00.000+02:00

Divendres, en un ple extraordinari sense precedents, la major part de competències que havien estat traspassades a la Junta de Govern Local després de les eleccions de 2007 van tornar novament al seu espai "natural", van retornar al ple.

Recuperar les competències del ple vol dir debatre, vol dir guanyar transparència, vol dir poder expressar públicament posicionaments d'acord o de discrepància, vol dir participar de les decisions, vol dir votar. Recuperar les competències vol dir restablir la normalitat democràtica que havia estat alterada per decisió del PSC, amb la complicitat del PP.

Però, i per què ara? Des del juny de 2007 en què es va imposar el traspàs de competències, hi havia hagut dos intents fracassats per recuperar-les, però ara, en el tercer intent, el PSC no hi ha posat cap problema. Respon aquest canvi a una voluntat de compartir les decisions difícils que portarà la crisi econòmica a la casa gran? O potser al fet que el paper de crossa del PP ja era insostenible i el govern intentarà teixir noves complicitats?

L'Entesa, més necessària que mai

2009-10-10T23:01:00.006+02:00

[Publicat al Diari de Sabadell, 6/10/09, a enoticies i a Asabadell.cat]

Amb el lema 10 anys fent ciutat, l’Entesa per Sabadell ha celebrat un bon nombre d’activitats que han estat un put i seguit amb espai per recordar el treball d’aquests anys, però, sobretot, per encarar el futur del projecte de l’Entesa.

Des de 1999 l’Entesa ha exercit un treball d’oposició rigorosa i constructiva, denunciant totes les actuacions del govern municipal contràries als interessos de la ciutat, i, alhora, aportant nombroses propostes en tots els àmbits, sempre pensant en com millorar la qualitat de vida de tots els sabadellencs i sabadellenques.

L’Entesa s’ha consolidat com un espai ampli de participació política de totes aquelles persones que volen construir una ciutat i una societat millors a partir dels valors de l’esquerra, del diàleg i del respecte a la pluralitat. Hem fet una política de proximitat amb rigor, des del coneixement del patrimoni històric, natural i humà de Sabadell, i hem procurat aportar sempre alternatives a la mala gestió del govern del PSC a partir d’un model de ciutat propi i de l’anàlisi i l’estudi de les millors solucions per a la ciutat.

La política de l’Entesa està pensada en clau sabadellenca. Totes les nostres propostes i totes les nostres decisions es prenen a la ciutat pensant exclusivament en Sabadell. Això ens fa diferents, en no estar condicionats per acords supramunicipals o per estratègies de partit alienes als interessos de la ciutat. Tanmateix, estem també coordinats amb les altres organitzacions que formen part de les Candidatures Alternatives del Vallès amb qui l’Entesa comparteix un mateix model de territori i els mateixos fonaments ètics en la manera de fer política.

El nostre és, doncs, un projecte fresc, obert, que vol superar el desencontre entre la política i la ciutadania, tot afavorint la participació i la renovació. Fent compatible l’acció política amb els valors de l’ètica, l’honestedat, i el compromís polític. Una manera de fer política al servei de les persones, en què la dedicació política no esdevingui una carrera professional, sinó un servei a la comunitat.

L’Entesa treballa per al conjunt de la ciutat, per a tots els barris i tots els sectors socials, per construir col·lectivament una ciutat més justa i solidària i amb més qualitat de vida. Defensem un model de ciutat més sostenible i més habitable, que preservi el nostre rodal i fomenti les pràctiques respectuoses amb les persones i el medi ambient. L’Entesa defensa uns serveis públics equitatius i de qualitat en tots els àmbits, prioritzant l’educació, la cultura, la sanitat i l’habitatge.

Deu anys després de la seva constitució, el projecte polític de l’Entesa és més vàlid i més necessari que mai i s’ha anat enriquint i renovant amb noves propostes i noves persones. L’Entesa ha estat i vol continuar sent un referent per a totes les persones que treballen pel progrés de la ciutat, sense cap altre interès que el benestar dels seus ciutadans i ciutadanes. Una organització que té vocació de govern i que mira al futur, i que ara com ara treballa dia a dia des de l’oposició per aconseguir un Sabadell millor.

Novetats al ple

2009-10-08T01:20:00.005+02:00

El ple municipal de dimarts va ser novedós en un parell de coses: per una banda, tota l'oposició portava a ple una moció. I he dit tota l'oposició, inclós el PP, que a Sabadell fa el trist paper de crossa del PSC del senyor Bustos.

Algú es preguntarà per què hi havia aquest front comú de l'oposició, què demanàvem? Una cosa ben senzilla: la constitució d'una comissió d'investigació sobre el procediment d'adjudicació dels pisos tutelats de Sant Oleguer destinats a gent gran sense habitatge en propietat. Una cosa tan senzilla com un bri de transparència, com donar compte a la ciutat de la gestió d'un equipament públic.

Com era previsible, el PP va canviar d'opinió i va baixar del tren en marxa. L'argument -el mateix que fa servir el govern-, que la documentació ja és a fiscalia. No van servir de res les explicacions de la resta de portaveus sobre les diferències entre la causa penal (= Fiscalia) i les irregularitats administratives i responsabilitats polítiques (= Comissió d'Investigació). El PP es va tancar en banda i li va posar fàcil al govern un cop més. Així que el resultat no va ser cap novetat.

Però ja he dit que hi va haver dues novetats. I la segona va ser un mal tràngol per alguns regidors, n'estic segura. La votació va ser nominal i cada regidor i regidora va haver proclamar el seu vot en veu alta, tots 27 ens vam haver de mullar: 12 vots favorables a la moció, 13 contraris i 2 abstencions. Moció rebutjada. I l'endevinalla està cantada.

Voreres ocupades

2009-10-04T00:37:00.005+02:00

Em preocupa i em molesta que els cotxes campin lliurement per les voreres, malmetent-les i posant en perill la gent que hi passa. Però encara em preocupa més quan ho fan els pares i mares que acompanyen canalla a l'escola.

Perquè uns quants amenacen la resta de la comunitat (no perdem de vista que, per sort, la major part de famílies van a l'escola caminant), però també pel que transmeten aquests pares i mares als seus fills i filles. Nens i nenes que deuen considerar del tot normal ocupar l'espai dels vianants i aquesta normalitat pot tenir un efecte multiplicador.

On són els camins segurs? Un projecte que s'havia d'implantar a Sabadell i que amb prou feines s'aplica a un parell d'escoles.

Sap greu carregar més feina sobre l'escola, que ja en té prou, però en un cas com aquest en què algunes famílies han renunciat a educar en la convivència i el respecte el seu paper és fonamental per acabar amb la impunitat dels conductors incívics.

I que no sigui dit que qui ha col·locat aquest senyal no està compromés amb els vianants. Com que devia sospitar que la prohibició no faria prou efecte, hi ha afegit un cartell per reforçar el missatge...

Massa comissionats!

2009-09-30T00:26:00.004+02:00

Recupero un article antic, que vaig escriure quan començava la legislatura en conéixer que l'alcalde necessitava, a més dels 12 regidors i regidores del PSC , 9 comissionats, que no deixen de ser una mena de regidors no electes.

Vaig titular llavors Massa comissionats al govern de la ciutat? i plantejava que l'estructura de govern estava sobredimensionada i plena de càrrecs de confiança, que impliquen una gran inversió de diner públic. Un tema que ara, en la situació de dificultats econòmiques del municipalisme, és encara més pertinent.

Les retallades de pressupost que s'ensumen pel 2010 haurien d'afectar també aquest excés de càrrecs, que, d'altra banda, no respon tant a necessitats de gestió, sinó a una política d'anar col·locant gent afí al PSC. I això acaba tenint un altre efecte inquietant: una part considerable dels càrrecs de confiança no coneixen Sabadell i són els que prenen les decisions a la ciutat. Ens hauríem de preguntar per què. Google facilita algunes respostes.

Fotografia polèmica

2009-09-25T01:29:00.001+02:00

El Punt va fer públic fa un parell de dies un intercanvi de missives entre els grups municipals del PSC i de CiU arrel d'una misteriosa fotografia. El portaveu del PSC acusava CiU d'haver fotografiat els seus regidors davant de l'Ajuntament. Sí, sí, justament això, acusava una regidora de fer una foto en el lloc més públic de tota la ciutat, la plaça de l'Ajuntament, a uns representants públics que es deuen a la ciutadania. Més públic impossible.

Què va impulsar el PSC a llençar aquesta acusació surrealista? No és pas delicte fer una fotografia a la via pública. En tot cas, caldria veure si seria denunciable el seu mal ús. Però ja directament queixar-se de sortir en una foto gairebé indica que aquesta foto devia de ser molt interessant. És el contingut de la foto el que amoïna al portaveu socialista?

O potser es tracta de zel professional. Només pot fer fotos dels regidors i regidores del govern el fotògraf contractat per alcaldia? Seria ben curiós en una plaça permanentment vigilada per diverses càmeres que tenen l'aparença de fanals però que enregistren dia i nit imatges que van directament a alcaldia, de les quals es deu fer un ús del tot correcte...

Alcaldes?

2009-09-22T00:56:00.002+02:00

Des del mes de març rebo cada quinze dies una revista digital amb un títol ben excloent: Alcaldes. Certament hi ha molts més alcaldes que alcaldesses -no negarem pas una dada tan objectiva-, però s'haurien pogut esforçar una miqueta per triar un títol menys discriminatori i, ja de pas, potser també més plural i menys personalista. Sense tenir massa imaginació, em ve al cap una cosa així com "Ajuntaments", que pugués incorporar les opinions i visions d'altres regidors i regidores.

Un ajuntament afortunadament és molt més que un alcalde (o una alcaldessa) i em fa moltíssima nosa la imatge que transmet aquesta revista, totalment focalitzada en l'alcalde. Ja no dic que parlin de l'oposició, això seria una mena de miracle (laic), però com a mínim donar veu a la resta de l'equip que comparteix la responsabilitat de govern...

Per cert, el primer número el van estrenar precisament amb una entrevista a un d'aquests alcaldes tan personalistes... ja sabeu quin?

Fins quan la impunitat?

2009-09-19T23:46:00.002+02:00

Contractacions irregulars de personal, mala gestió del patrimoni municipal, acomiadaments no procedents, criminalització de col·lectius crítics, convenis que perjudiquen la ciutat en casos com el de la Caserna o el del Castell de Can Feu, i ara també sospites d'irregularitats en l'accés a pisos socials i, el més greu, de tracte de favor envers familiars d'una regidora i una cap de servei.

Tot això passa a Sabadell. Tot això i segurament més. Però som els reis de la impunitat. Mai no passa res. En 10 anys de govern Bustos, cap regidor o regidora no ha assumit la seva responsabilitat.

Passarà ara? Em costa de creure. El mateix dia que es produïa la denúncia de les irregularitats en l'adjudicació de pisos del Complex Sant Oleguer, el portaveu del govern ja deia que no hi havia cap responsabilitat política. Ja negava la possibilitat de cessaments o dimissions. Potser hauria estat més prudent per part seva obrir una investigació rigorosa i actuar en conseqüència. Si més no, hauria estat més transparent i menys prepotent.

Aiguats i Quart Cinturó

2009-09-17T01:04:00.004+02:00

Dilluns Sabadell va ser notícia per la forta tempesta que va caure precisament a les 5 de la tarda del primer dia d'escola. El caos circulatori va ser espectacular i es van haver de tallar diferents carrers.

Independentment de si es podrien prendre més mesures de prevenció, com ara millorar drenatges, mantenir net el clavegueram, etc., el que em crida l'atenció són els comentaris de gent que utilitza aquests aiguats per reclamar el Quart Cinturó.

Saben realment de què estan parlant? Saben quin és el traçat del Quart Cinturó? Perquè jo diria que a la gent que s'ha de moure per Sabadell de poc li serviria el QC en cas de tempesta. I a la gent que ha d'anar cap a Barcelona, que són els que es queixen més de la Gran Via, tampoc no crec que els interessi passar per Terrassa, Viladecavalls o Abrera...

Conclusió, potser això de recórrer per tot al Quart Cinturó és una mena de frase feta... o una solució magnificada.

[Imatge de David Datzira]

Diada desaprofitada

2009-09-13T19:16:00.003+02:00

Hi ha pobles que aboquen tota la seva il·lusió a participar en consultes populars al voltant de la celebració de la Diada, com està passant a Arenys, i n'hi ha d'altres, com Sabadell, que proclamen un text institucional tan autocomplaent que fa pensar que els que l'han escrit no aspiren ni tan sols a assolir els drets nacionals que contemplava el nou Estatut -que, de fet, ja era prou descafeïnat- i que ja els hi deu estar bé la més que probable retallada que en farà el constitucional.

Aquesta declaració o manifest o proclama que es llegeix en l'acte central de la Diada, en presència de tot el consistori i d'un gran nombre d'entitats, es felicitava enguany dient que "hem recuperat les nostres institucions, la nostra llengua segueix viva i la cultura catalana segueix present i forta". Cap referència a l'Estatut, cap referència al finançament, cap referència al dret a decidir. Una ocasió desaprofitada!

No cal dir que no van acceptar cap de les esmenes de l'Entesa i, per tant, no va tenir el nostre suport.

Aprendre a estimar la política

2009-09-10T01:33:00.004+02:00

Fa ja uns quants anys Schweppes va llençar una campanya publicitària amb el lema "Aprenda a amar la tónica", un lema que penso que és molt aplicable a la política. Apropar-se a la política en una època en què està tan desprestigiada és una mica com començar a tastar la tònica, una beguda amarga, que d'entrada potser no acaba de fer el pes...

De fet, tampoc no és estrany que la gent mínimament compromesa no se senti atreta per la política, perquè sovint els càrrecs polítics donen mal exemple, incompleixen les regles més elementals de l'ètica personal i creen rebuig entre les persones honestes.

Cal donar la volta a aquesta tendència, no podem deixar la política -la cosa pública- en mans de persones que pensen més en la seva posició o en el seu benefici individual. Cal que les persones compromeses amb la societat i amb el bé comú s'impliquin per tirar endavant les institucions. Cal que molta gent superi aquest rebuig i aprengui a estimar la política per recuperar la il·lusió col·lectiva.