El govern Zapatero ha abordat sense cap mena de pudor la reforma de les pensions i ha jugat les seves cartes per aconseguir un retrocés dels drets laborals amb un acord amb les cúpules dels sindicats majoritaris CCOO i UGT.
La negociació amb aquests "agents socials", que no li han consultat res a ningú, s'ha transmés als mitjans de comunicació com una reforma de consens i em sobta que gairebé ningú no qüestioni aquesta afirmació tan categòrica com falsa.
Per molt que el govern i la patronal hagin intentat convéncer l'opinió pública de què no hi ha cap més sortida que el retard en l'edat de jubilació (que també implica que els que són a l'atur trigaran més en tenir feina, algú ho ha pensat?), m'atreveixo a afirmar que no hi ha cap consens social o popular per treballar més i cotitzar més anys. Així doncs, si us plau, Sr. Zapatero, imposi la seva reforma, però no ho faci en nom del consens.
Cert. Una mala proposta que ha estat rebaixada pels sindicats, però que no per això deixa de ser una mala proposta. Pèssima. Socialment injusta. Cal batallar-la, ara des del carrer. No tindrem vaga general, que hauríem, però hem de trobar les vies. Junts sumem.
ResponElimina