L'oposició
municipal ha decidit negar tota credibilitat al govern i als actuals equips
tècnics. No volen deixar ni una sola escletxa a la prudència, sinó que s'han
alineat amb la direcció de la concessionària del Servei de neteja i recollida
de residus, SMATSA.
En el darrer
Ple municipal ho van deixar ben clar. Si la ciutat està bruta és culpa del
govern municipal (i fins i tot de la policia va dir algú), si el contracte està
mal fet no cal revisar-lo. Els arguments
van ser complementaris i perillosament demagogs, enfocats bàsicament a buscar
l’aplaudiment dels treballadors que assistien al Ple, sense importar si els
generaven preocupació i angoixes o si s'escampaven missatges alarmistes i falsos.
Davant l'inici
del procediment de revisió d'ofici del contracte, un cop els tècnics municipals
han detectat que podria ser declarat nul per diversos motius, el portaveu de
Ciutadans, Adrià Hernàndez, va arribar a dir que ara és poc rellevant si està
ben fet o no el contracte, obviant la seva responsabilitat com a representant
municipal que ha de fiscalitzar el bon funcionament dels serveis públics. I de
pas va culpabilitzar els grups municipals que conformaven el Ple l'any 2012,
quan es va atorgar aquesta concessió. Doncs bé, ja es pot imaginar, Sr.
Hernàndez, que si l'Entesa per Sabadell hagués tingut la més mínima sospita de
què aquest contracte era il·legal ho hauria denunciat com va fer amb molts
altres temes. Llavors no ho sabíem, ara sí. I això ens impedeix mirar cap a una
altra banda.
Per la seva
banda, el portaveu del PSC, Josep Ayuso, mentre afirmava que el govern actual
vol enganyar la ciutadania, els treballadors i els grups municipals, ens va
voler confondre assegurant que el contracte s'havia fet en base a la llei
vigent en aquell moment. Aquesta afirmació va ser rebatuda fàcilment pel
regidor d'Economia, Albert Boada, que va recordar que la llei actual és vigent
des de 2007, 5 anys abans de l'aprovació d'aquest contracte.
De fet, la
postura d'Ayuso tampoc no sorprèn, no en va és l'autoproclamat successor de
Manuel Bustos i Paco Bustos, que van ser els grans artífexs del contracte amb
SMATSA, amb implicacions que el Cas Mercuri acabarà desvetllant. Les que
resulten més sorprenents i que només s'expliquen per haver-se rendit a un
populisme de resultat immediat, són les resistències dels portaveus de CiU i el
PP, Carles Rossinyol i Esteban Gesa, tenint en compte que l'any 2012 aquests
grups van ser molt bel·ligerants amb el fet que s'atorgués la concessió a
SMATSA.
Però el regidor
que es va emportar l'òscar a la millor actuació teatral de la seva vida va ser
l'exPSC Carles Bosch, que amb un to encès i d'inacceptable menyspreu cap a
altres membres del Ple, va fer una defensa aferrissada de l'empresa que
coincideix gairebé al peu de la lletra –i segur que és casualitat– amb el
comunicat difós per SMATSA l'endemà del Ple.
Tot plegat,
molt interès en atacar el govern i en defensar una empresa privada que està
aplicant sobrecostos que no van precisament a la butxaca dels treballadors, i
molt poc interès en voler clarificar la validesa del contracte. No van servir
les intervencions dels regidors de Via Pública, Xavier Guerrero, i d'Economia,
Albert Boada, insistint una i altra vegada en que les prioritats són garantir
el servei públic, garantir els llocs de treball i garantir que no es produeixin
situacions fraudulentes i que tots els diners de la ciutadania vagin a parar
exclusivament al servei. Les orelles de l'oposició feien festa.
Al final,
després de tants escarafalls la proposta del govern de demanar un dictamen a la
Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat no devia ser tan negativa, perquè
només el PSC i els dos regidors no adscrits (tots ells antics regidors del
govern del PSC) van votar-hi en contra. La resta de l'oposició va abstenir-se
en un gest que no s'ajusta a les intervencions que van fer, però que potser era
una versió del nadar i guardar la roba, no fos cas que finalment el contracte
sigui declarat nul i ells quedin en evidència davant la ciutat.