SMATSA: L’oposició neda, però guarda la roba

L'oposició municipal ha decidit negar tota credibilitat al govern i als actuals equips tècnics. No volen deixar ni una sola escletxa a la prudència, sinó que s'han alineat amb la direcció de la concessionària del Servei de neteja i recollida de residus, SMATSA.

En el darrer Ple municipal ho van deixar ben clar. Si la ciutat està bruta és culpa del govern municipal (i fins i tot de la policia va dir algú), si el contracte està mal fet no cal revisar-lo.  Els arguments van ser complementaris i perillosament demagogs, enfocats bàsicament a buscar l’aplaudiment dels treballadors que assistien al Ple, sense importar si els generaven preocupació i angoixes o si s'escampaven missatges alarmistes i falsos.

Davant l'inici del procediment de revisió d'ofici del contracte, un cop els tècnics municipals han detectat que podria ser declarat nul per diversos motius, el portaveu de Ciutadans, Adrià Hernàndez, va arribar a dir que ara és poc rellevant si està ben fet o no el contracte, obviant la seva responsabilitat com a representant municipal que ha de fiscalitzar el bon funcionament dels serveis públics. I de pas va culpabilitzar els grups municipals que conformaven el Ple l'any 2012, quan es va atorgar aquesta concessió. Doncs bé, ja es pot imaginar, Sr. Hernàndez, que si l'Entesa per Sabadell hagués tingut la més mínima sospita de què aquest contracte era il·legal ho hauria denunciat com va fer amb molts altres temes. Llavors no ho sabíem, ara sí. I això ens impedeix mirar cap a una altra banda.

Per la seva banda, el portaveu del PSC, Josep Ayuso, mentre afirmava que el govern actual vol enganyar la ciutadania, els treballadors i els grups municipals, ens va voler confondre assegurant que el contracte s'havia fet en base a la llei vigent en aquell moment. Aquesta afirmació va ser rebatuda fàcilment pel regidor d'Economia, Albert Boada, que va recordar que la llei actual és vigent des de 2007, 5 anys abans de l'aprovació d'aquest contracte.

De fet, la postura d'Ayuso tampoc no sorprèn, no en va és l'autoproclamat successor de Manuel Bustos i Paco Bustos, que van ser els grans artífexs del contracte amb SMATSA, amb implicacions que el Cas Mercuri acabarà desvetllant. Les que resulten més sorprenents i que només s'expliquen per haver-se rendit a un populisme de resultat immediat, són les resistències dels portaveus de CiU i el PP, Carles Rossinyol i Esteban Gesa, tenint en compte que l'any 2012 aquests grups van ser molt bel·ligerants amb el fet que s'atorgués la concessió a SMATSA.

Però el regidor que es va emportar l'òscar a la millor actuació teatral de la seva vida va ser l'exPSC Carles Bosch, que amb un to encès i d'inacceptable menyspreu cap a altres membres del Ple, va fer una defensa aferrissada de l'empresa que coincideix gairebé al peu de la lletra –i segur que és casualitat– amb el comunicat difós per SMATSA l'endemà del Ple.

Tot plegat, molt interès en atacar el govern i en defensar una empresa privada que està aplicant sobrecostos que no van precisament a la butxaca dels treballadors, i molt poc interès en voler clarificar la validesa del contracte. No van servir les intervencions dels regidors de Via Pública, Xavier Guerrero, i d'Economia, Albert Boada, insistint una i altra vegada en que les prioritats són garantir el servei públic, garantir els llocs de treball i garantir que no es produeixin situacions fraudulentes i que tots els diners de la ciutadania vagin a parar exclusivament al servei. Les orelles de l'oposició feien festa.

Al final, després de tants escarafalls la proposta del govern de demanar un dictamen a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat no devia ser tan negativa, perquè només el PSC i els dos regidors no adscrits (tots ells antics regidors del govern del PSC) van votar-hi en contra. La resta de l'oposició va abstenir-se en un gest que no s'ajusta a les intervencions que van fer, però que potser era una versió del nadar i guardar la roba, no fos cas que finalment el contracte sigui declarat nul i ells quedin en evidència davant la ciutat.

Municipalitzacions i presumptes incompliments

Si el govern volia que en aquest mandat es parlés de municipalitzacions, no ho podia haver fet millor. El ple municipal n'és un exemple, és tema recurrent fins i tot portat a l'extrem que alguns grups quan volen acusar el govern de qualsevol cosa, amb allò de què el Pisuerga passa per Valladolid, li retreuen que no hagi presentat un estudi sobre les municipalitzacions.

I això donarà de sí, perquè m'imagino que el govern no farà “un estudi”, com qui fa la bíblia de les municipalitzacions, sinó que anirà analitzant cada cas, cada concessió que és recuperable, i aportarà llavors els estudis i informes econòmics i de viabilitat. Per cert, informes que segons la legislació vigent, eren preceptius per als anteriors governs que es van cuidar de privatitzar-ho pràcticament tot. Algú els ha vist, els que van fer llavors?

En el context de la memòria recent dels anys d'externalitzacions, es va debatre la moció sobre la municipalització de serveis presentada pel conjunt de l'oposició i el portaveu del PSC Josep Ayuso va insistir en què iniciar municipalitzacions sense informes tècnics i jurídics seria una irresponsabilitat i va parlar de la col·lisió del dret privat i el públic o de l'actual manca de capacitat financera de l'administració per assumir les municipalitzacions.

Que calen aquests informes és evident, igual que calien per externalitzar. És més, l'actual govern és el principal interessat en tenir aquests estudis, perquè municipalitzar forma part del seu programa polític, no pas de dogmatismes o “reaccions compulsives”. En aquest sentit, el regidor de Nova economia, Albert Boada, va explicar tres novetats importants: la posada en marxa d'un grup de treball tècnic per coordinar tots aquests estudis i guiar els processos de municipalització, la creació d'una partida pressupostària per fer aquests estudis, i la signatura d'un conveni amb altres Ajuntaments per compartir recursos tècnics per desenvolupar els processos d'internalització de serveis amb el màxim rigor.

No puc deixar de comentar que per les referències a la col·lisió del dret privat i el públic i la presumpta manca de capacitat financera de l'Ajuntament, la intervenció del Sr. Ayuso va semblar més aviat una defensa de les externalitzacions, cosa que tampoc no sorprèn després de 16 anys de croada del PSC per privatitzar-ho tot, independentment de si era rendible econòmica i socialment, de si d'aquests manera s'allunyava la pressa de decisions de l'Ajuntament o de si amb aquesta via s'obria també la porta a episodis de corrupció a través de determinades contractacions externes. Aquesta vinculació és innegable en multitud de casos de corrupció de plena actualitat (Pokemon, Manga, Inipro...), per molt que els hi molesti als senyors Ayuso i Rossinyol, que van demanar que el govern “deixés de mirar pel retrovisor”. Massa ràpid volen oblidar.

Cal dir que el debat no va acabar del tot de ser debat. Després de puntualitzar alguns elements per respondre a falsedats que s'havien dit sobre el servei de Grua, l'alcalde va considerar que això no implicava obrir un segon torn. Amb el Reglament Orgànic a la mà certament ho podia fer, però hauria estat més elegant i més enriquidor poder continuar escoltant arguments dels que, aparentment en defensa de les municipalitzacions, qüestionaven tota l'acció de govern i més que reclamar semblava celebrar que no s'haguessin complert els acords de la moció aprovada el passat mes de juliol per unanimitat del Ple.

Però al cap i a la fi, els acords que es van aprovar llavors -consultables a l'acta- en cap cas no parlaven de sotmetre a la decisió del Ple si uns serveis eren o no municipalitzables, com s'insinuava en algunes intervencions, sinó que es limitaven a demanar: 1) l'obertura d’un expedient per a cada servei per determinar la seva situació i la dels seus treballadors i treballadores; 2) iniciar estudis que conduïssin a la municipalització dels serveis, que analitzessin que suposarà la gestió directa des de les perspectives econòmiques, tècniques i socials, preservant els llocs de treball, la viabilitat del projecte i el manteniment de la qualitat del servei; i 3) que aquest procés es fes en 6 mesos.

Per tant, l'únic acord que el govern està incomplint és el del termini de 6 mesos, perquè van ser prou il·lusos i inexperts per pensar que seria molt més senzill fer aquests estudis, especialment il·lusos si pensem que en aquest Ajuntament no hi havia cap oficina o servei encarregat de fer-los ni cap dotació pressupostària destinada a això. Segurament s'hauran de fer estudis durant molts anys, tants com calgui per entrar a fons en la realitat de cada concessió i garantir, tal com demana l'oposició i el sentit comú, un bon procés de recuperació de la gestió directa.

A banda d'això, el que sigui competència del Ple anirà a Ple i el que no ho sigui s'aprovarà a l'òrgan competent. I esperem que aviat hi pugui haver els primers fruits amb la recuperació de la prestació directa del servei de zona blava.

Funerària, concretem les dades

El passat dia 23 el Sr. Xavier Pons Torra, gerent de l’empresa Torra S.A., en un to un punt crispat per un article meu d’uns dies abans, intentava desacreditar la meva afirmació sobre els incompliments que havia fet la seva empresa en dues concessions municipals.

Tanmateix, el meu article es basava en dades objectives, que formen part d’actes administratius i que ara exposaré perquè els lectors i lectores puguin treure les seves pròpies conclusions davant de les paraules del Sr.Torra que m’acusava de fer “dues afirmacions falses: que presta serveis no autoritzats per l’Ajuntament i que no ha realitzat les inversions compromeses”.

Òbviament el Sr. Torra fa trampa, perquè en el meu article jo afirmava que Torra havia fet aquests dos incompliments en el passat i en cap cas parlava d’incompliments actuals, que desconec per complet si encara s’estan produint.

En primer lloc, em referia a l’expedient per a la regularització de serveis amb caràcter complementari que va iniciar la Regidora de Salut de l’encara govern del PSC en data 12 de març de 2014, mitjançant el decret 2530, i que es va resoldre en el ple municipal del 7 d’octubre de 2014 un cop es va comprovar que l’únic servei que havia estat regularitzat era el de venda de flors, malgrat els articles 49 i 54 del Plec de condicions que regia la concessió especificaven que calia l’autorització expressa de l’Ajuntament en cas de prestació de serveis complementaris.

Per tant, els serveis complementaris prestats durant 25 anys, des de 1989 fins 2014, haurien hagut d’estar sotmesos a un cànon de l’1,5%, diners que en la meva opinió s’haurien hagut de reclamar a la concessionària mitjançant un expedient de reclamació, que ignoro si la regidora del PSC va tramitar tal com consta a l’acta que va dir al Ple municipal del 7 d’octubre de 2014.

I en aquest sentit, en l’única cosa que he de donar la raó al Sr. Torra és en el fet que el govern municipal també va tenir una responsabilitat important en aquest incompliment, atès que si bé la concessionària tenia l’obligació de comunicar-ho a l’Ajuntament per a la seva acceptació, és innegable que l’Administració municipal hauria hagut de fer el seguiment adequat de la concessió per detectar l’existència de serveis complementaris.

En segon lloc, al meu article afirmava que la concessionària havia incomplert els compromisos d’inversió que determinava el plec de clàusules de la concessió del Cementiri municipal, perquè els anys 2010 i 2011 haurien hagut d’invertir 4,5 milions d’euros i no ho van fer fins el 2012 i 2013 quan van dedicar-hi menys de 3 milions.

Concretant una mica les dades, d’acord amb els plecs, que no oblidem que en definitiva són el contracte que té la concessionària, en el bienni 2010-2011, Torra havia d’executar obres per valor de 4.569.611,61 € en els següents conceptes: rehabilitació de la capella, pavimentació i millora d’elements urbans, configuració del vial interior, zona d’aparcament i anul·lació de la carretera interior.

De tot això, en data 3 d’abril de 2013, segon afirmava el Tinent d’alcalde de Presidència i Serveis a les Persones en resposta a una petició que jo li havia adreçat uns dies abans, únicament s’havien executat durant els anys 2010 i 2011 els treballs previs d’execució de les bases del camí principal per un valor total de 91.715,77 €, que no es van liquidar fins el febrer de 2013. És a dir, segons la informació oficial facilitada en el seu moment pel govern municipal, Torra va executar durant els anys  2010 i 2011 tan sols el 2% de la inversió prevista per a aquest bienni.

D’altra banda, segons la informació facilitada en la mateixa comunicació i per la regidora de Salut al ple municipal del 3 de desembre de 2013, durant els anys 2012 i 2013 es van executar 22.000 € per rehabilitar la capella, 588.351 € per la pavimentació i millora dels elements urbans del cementiri, 558.313 € en concepte de reordenació de la carretera del mig i construcció de nous nínxols, 245.493 € més per a una altra fase de nínxols i 1.388.615 € per a l’aparcament. Aquestes obres, que s’haurien hagut d’executar en la seva totalitat al bienni 2010-2011 sumen 2.802.772 €.

Aquesta és la realitat de les xifres, totes provinents d’informació oficial. Ara, qui vulgui, que tregui les seves pròpies conclusions.

24 de gener de 2016

Funerària, una concessió contrària al servei públic

Recentment ha sortit a la llum el conflicte dels taxistes de la ciutat pel fet que la Funerària Torra S.A., concessionària del servei municipal de pompes fúnebres, els ha exclòs majoritàriament del servei en favor d’una empresa que ofereix “cotxes de gama alta i xofers uniformats”.

El tema de fons en realitat torna a ser el dels límits de les concessions. Pot la concessionària decidir a qui subcontracta i en quines condicions? Ha de tenir una tarifa pública? Ha de promoure un servei elitista? Ha d’ofertar diversitat de serveis pel seu compte o s’ha d’ajustar a les necessitats del servei públic?

Sens cap mena de dubte, l’Ajuntament, que en el cas de Sabadell és el titular del servei, ha de garantir que aquest es presti correctament, adequant-se a les necessitats de la ciutadania i que en cap cas l’objectiu no sigui el lucre privat, sinó el servei públic. Certament el sector està liberalitzat des de fa uns anys i es podrien establir a la ciutat altres empreses que oferissin els serveis funeraris, però de moment no és el cas, i tampoc no podem oblidar que Torra S.A. ocupa un equipament públic a canvi de prestar un servei determinat amb unes tarifes que aprova el ple municipal.

Tanmateix, l’empresa Torra, deixant de banda les imputacions en el Cas Mercuri, té un historial d’irregularitats tant a la concessió del servei funerari com a la del cementiri, més recent, però ja font d’incompliments.

La cosa era tan flagrant que l’any 2014 el govern municipal –encara del PSC– va iniciar un expedient de regularització perquè l’empresa feia molts anys que oferia serveis complementaris que inexplicablement no estaven regulats i per tant tampoc hi havia una tarifa pública. I no parlem de serveis excepcionals, sinó de les coses més habituals: recordatoris, acompanyament musical, gestió documental, conducció de cerimònies... L’únic que havia estat autoritzat expressament per l’Ajuntament era la venda de flors, un fet que també ens fa sospitar que el rigor municipal respecte a aquest contracte era més aviat escàs perquè el plec de clàusules és ben clar: “es podran oferir serveis complementaris, que hauran de ser acceptats per l’Ajuntament”. I, de pas, durant tots aquests anys d’irregularitat la concessionària es va estalviar abonar el cànon de l’1,5% per aquests conceptes.

Pel que fa a la concessió del cementiri la concessionària va incomplir els compromisos d’inversió que determinava el plec de clàusules, és a dir, va incomplir la part del contracte que havia justificat –en paraules del portaveu del PSC– que s’hagués “externalitzat” el servei. Aquesta va ser llavors la moneda de canvi: “tu em fas les inversions i jo et dono la concessió per mitja vida”, però això va resultar un frau.

Els anys 2010 i 2011 Torra S.A. hauria hagut de fer inversions per 4,5 milions d’euros al cementiri, però no es va gastar ni un sol euro. I en els anys 2012 i 2013 la inversió no arribava als 3 milions, ni tan sols complia llavors el que hauria hagut de fer dos anys abans.

Només amb aquest exemple de dos serveis que, per cert, no eren en absolut deficitaris, es posa de manifest la dificultat per garantir des de la privatització l’interès públic i serveis de qualitat. Ni tan sols tenint el millor dels plecs de clàusules –que no és el cas– és fàcil garantir el seu compliment perquè a la pràctica es lliura el servei i el control d’aquest a una empresa amb ànim de lucre que té uns interessos diferents als municipals.

Davant d’aquesta realitat només hi ha una sortida: recuperar la gestió directa dels serveis públics, permetent estalviar l’equivalent al benefici industrial i prioritzant la prestació del servei al conjunt de la ciutadania amb total transparència.

Transparència només és explicar què es fa

Malgrat fa ja uns quants dies del debat sobre el copagament a la sanitat, en què vaig participar convidada per la Plataforma per la Sanitat Pública, no m'he pogut treure del cap un dels falsos arguments del representant del PSC, David Elvira. A banda de fer afirmacions poc sostenibles per a un partit que ha liderat un govern que ha abundat en la privatització dels serveis públics, el Sr. Elvira es va dedicar a farcir el discurs amb tecnicismes i expressions fora de lloc, com ara l'arquitectura fiscal, etc.

Però el tema que m'ha seguit rondant aquests dies és l'ús que va fer del concepte de transparència. Quan el públic li demanava una mica de concreció i, sobretot, solucions per pal·liar el dèficit de places hospitalàries, va fugir d'estudi parlant de la necessitat de transparència, confonent interessadament què es fa amb com s'explica.

Transparència és només explicar què es fa, transparència no vol dir que el que es fa sigui el correcte, transparència és un deure dels càrrecs polítics i dels gestors del diner públic. Els defensors de la privatització del sistema sanitari poden ser els més transparents del món i continuar privatitzant. Però aquest no era pas el tema, el tema era posicionar-se sobre el copagament. De la mateixa manera que no permetriem a la peixateria que si demanessim gambes ens possessin sardina, no és admissible políticament que en un debat sobre copagament se'ns parli de transparència. No, Sr. Elvira, no volíem sardina, volíem saber la seva opinió i el posicionament del PSC sobre el copagament.

El cementiri, també en mans privades

Ja feia temps que el PSC anava darrera d'externalitzar la gestió del cementiri. El primer pas va ser fa més d'un any amb l'aprovació del Pla Director, on van barrejar en un sol dictamen el propi pla director, l'ampliació del servei d'incineració i el canvi de model de gestió. Veient la manca de transparència amb què van portar tot plegat, ja vaig tenir llavors l'absolut convenciment de què es tractava de colar-nos un gol.

El govern no va fer cap esforç per explicar per què optaven per l'externalització, ni tampoc no van fer un estudi comparatiu de les diferents formes de gestió. Es van limitar a repetir una vegada i una altra que s'havien de fer inversions al cementiri i amb això n'hi havia prou per justificar la concessió. El que sí que van encarregar va ser un estudi de viabilitat econòmica i informe d'oportunitat, fet exclusivament amb criteris econòmics, que no semblava pas la mirada de l'administració que vol el millor servei per als usuaris, sinó la d'una empresa que pensava en la rendibilitat de les seves inversions.

Ara el procés arriba al final i, de fet, el ple municipal ja va aprovar la concessió a la mateixa empresa que gestiona el tanatori. Podran mantenir la qualitat del servei sense pujar els preus? Qui vetllarà perquè sigui així?

Per què no vol el govern una Comissió d'Investigació?

[Publicat al Diari de Sabadell, 6/11/09 i a Asabadell.cat]

La gestió dels equipaments i dels serveis públics ha de ser acurada i s’ha de regir per procediments transparents i rigorosos. I, quan hi ha dubtes fonamentats sobre el bon funcionament dels procediments de gestió, l’administració competent hauria de ser la primera interessada en actuar per esvair qualsevol ombra de sospita, oferint tota la informació i responent totes les preguntes.

No és precisament això el que ha passat en el cas dels pisos tutelats del complex de Sant Oleguer en què el govern del PSC, amb la complicitat del PP, van vetar la Comissió d’Investigació que havien proposat tots els grups de l’oposició.

Queden així sobre la taula moltes preguntes, molts aspectes per clarificar i, a més, la pròpia negativa a aprofundir en tot aquest afer revela la por del govern a què la ciutadania conegui la veritat. No sabem què amaguen, però qui no té res per amagar no esmerça tants esforços per ocultar la veritat.

Una de les preguntes centrals que hauríem volgut fer és per què no es va constituir mai la Comissió de Valoració i Admissions. Aquesta comissió no era pas opcional, era de caràcter obligatori d’acord amb el procediment aprovat pel ple, però mai no es va arribar a reunir. L’hauria hagut de convocar el seu president, el regidor delegat d’habitatge, Sr. Juan Carlos Sánchez, i haurien hagut d’assistir-hi la regidora de Serveis Socials, Sra. Ramoneda, el gerent de VIMUSA i la Cap de Serveis Socials. Aquestes quatre persones tenien assignada la responsabilitat de valorar les sol·licituds i establir quines eren acceptades, però també havien de fer una altra tasca fonamental: havien de dissenyar el procediment d’adjudicació de les places vacants. Aquest procediment, que òbviament no va elaborar ningú, havia de donar garanties de què les coses es feien bé, es feien amb justícia, d’acord amb uns criteris i uns paràmetres de públic coneixement.

Per tant, no hi va haver comissió, fet que ja és prou greu, i no hi va haver procediment d’adjudicació de vacants, fet que implica una desregulació de les adjudicacions, però hi ha encara més irregularitats. No es va comprovar correctament l’acreditació de requisits que havien de fer els adjudicataris i, per tant, a partir dels expedients no sempre es pot demostrar el seu compliment. I, encara més, no es van emetre resolucions denegatòries motivades, és a dir, no es va comunicar per escrit la denegació als sol·licitants i, per tant, les persones que no van obtenir un habitatge no van tenir la possibilitat de recórrer aquesta resolució, un fet que no només és irregular, sinó que a més genera indefensió. I, per rematar-ho, els expedients corresponents a sol·licituds que es van excloure l’any 2004 han desaparegut, no els tenen ni a Vimusa ni al departament de Serveis Socials, no els troben. És a dir, o algú va decidir destruir-los o algú els va ordenar tan bé que ara no els troba.

Potser totes aquestes preguntes i dubtes haurien pogut tenir una resposta si la Sra. Maria Ramoneda, regidora de Serveis Socials, s’hagués dignat a donar algun tipus d’explicació, però s’ha de dir que ella també ha desaparegut, si més no de les reunions a les que abans assistia regularment en tant ocupa un càrrec de responsabilitat, i ni tan sols va tenir el detall d’oferir una explicació en el ple municipal quan es va discutir la creació de la comissió d’investigació. Les seves úniques paraules sobre aquest assumpte van ser en una entrevista feta a mida en to victimista, que la desacrediten més encara.

En resum, un cúmul de despropòsits i una bona llista d’actuacions irregulars que eren prou mereixedores d’una comissió d’investigació per tal d’arribar al fons de la qüestió i conèixer el veritable abast del que el govern qualifica “errors administratius”. I que, un cop finalitzada la seva tasca, hauria pogut derivar en l’establiment de responsabilitats polítiques perquè algú hauria hagut d’assumir les conseqüències d’un procediment desastrós, que de ben segur ha causat greuges a tercers, és a dir, hi ha altres persones que han sortit perjudicades. Però, malauradament, assumir responsabilitats queda fora del comportament habitual del govern del PSC i la impunitat de moment segueix guanyant la partida.