El
decret llei 4/2012 ha tingut la virtut de confirmar el que des de l’Entesa venim
denunciant des de l’any 1999: la gestió irresponsable del diner públic dels
successius governs encapçalats per Manuel Bustos, en connivència amb altres
grups municipals. En aquests 12 anys han aconseguit ni més ni menys que passar
d’unes finances sanejades a unes finances hipotecades.
Però
el fet d’arribar a aquesta situació de l’economia municipal no ha estat per una
qüestió d’atzar. Han gastat alegrement, malbaratant els diners de la ciutat amb
despeses innecessàries i fent inversions de dubtosa viabilitat. En el millor
dels casos, pensant que l’escenari de bonança duraria sempre. Sense cap
previsió per afrontar situacions difícils, per disposar de liquidesa quan no
arribessin els diners d’altres administracions.
La
pràctica d’aquests anys ens situa en l’actualitat, amb 25 milions d’euros de
factures impagades. El pla d’ajust aprovat en el darrer ple posa de manifest el
fracàs de la política pressupostària de Manuel Bustos i també de la seva
capacitat negociadora, de la relació amb la Generalitat per aconseguir els
recursos necessaris per a la ciutat. Un fracàs, en definitiva, de la política
municipal, per nosaltres la política amb majúscules.
Perquè
fer política és diàleg, és arribar a acords, negociar, no plegar-se a la
voluntat de les administracions que ens deuen diners, però per damunt de tot és
administrar de manera responsable els diners dels ciutadans i ciutadanes. Si
haguessin sabut fer política, ara no estaríem parlant d’un pla d’ajust que
hipoteca l’Ajuntament durant 10 anys.
Ara,
la ciutat haurà de finançar aquest fracàs, els comptes estaran intervinguts
durant 10 anys i haurem de pagar un interès del 5% per un crèdit que permeti
fer front a les factures del 2011. Les condicions les posa Madrid i, com
sempre, “guanya la banca”.
En
síntesi, tenim 4 milions de dèficit del 2011 i 25 milions de deute als
proveïdors. Fa vergonya haver arribat a l’extrem de demanar crèdit per pagar factures
de despeses ordinàries. Només Badalona i Vilanova ens superen en el rànquing
dels que més deuen. Mentre, hi ha altres ajuntaments com Terrassa o fins i tot
Barcelona que no deuen factures. Ciutats que no hauran de patir els efectes
d’un pla d’ajust, ciutats que tindran més marge per encarar el futur.
El pla
d’ajust de Sabadell és més del mateix, no fa una aposta real per canviar de
política. Un error en un moment en què és ineludible un canvi radical de visió
que difícilment aquest govern pot liderar. Caldria definir clarament què és
prioritari, què és el que necessiten els ciutadans i ciutadanes, sobretot els
que pateixen situacions de precarietat.
Aquest
pla tindrà efectes negatius sobre els treballadors municipals, que ja estan
patint altres retallades, però, en canvi, no toca els sous dels càrrecs
polítics i contempla la reducció de només el 25% dels càrrecs de confiança.
D’altra
banda, aposta per pujar impostos sense oferir més serveis, una política que és
merament recaptatòria. A més, preveu ingressar 12 milions d’euros més pel 2013 gràcies
a pujades d’impostos, 12 milions i mig pel 2014 i gairebé 13 milions a partir
del 2015. Si bé l’any 2013 una part (3 milions i mig) prové de l’IBI
extraordinari imposat pel govern espanyol. Tot fa preveure doncs que per
mantenir l’augment d’ingressos els propers anys s’aplicaran increments molt per
sobre de l’IPC, fent recaure als ciutadans els plats trencats de la mala gestió.
El
pla contempla tímidament la recuperació per part de l’estructura municipal de
tasques ara privatitzades, però es queda en un parell de casos amb poca
incidència, en un camp en què es podrien arribar a estalviar molts diners
invertint la tendència privatitzadora i recuperant serveis de gestió directa.
En
definitiva, aquest és un pla d’ajust, encara molt genèric, que no suposa un
canvi fonamental en la política del govern del PSC. Un govern que no ha sabut
gestionar la crisi i tampoc no sap governar sense malbaratar. Un govern que no
té cap altre recurs que traspassar la seva gestió irresponsable a la butxaca
dels sabadellencs i sabadellenques.
Sabadell, 2 d'abril de 2012
[Publicat al Diari de Sabadell i a isabadell.cat el 10 d'abril de 2012]