I si el 2010...

I si el 2010 fos l'any de l'oblit definitiu de projectes com el Quart Cinturó? I si el 2010 fos l'any en què finalment els governs de tots tipus i colors prenguessin conciència del que suposa el canvi climàtic, dels impactes de la mobilitat poc sostenible, de la necessitat de tenir cura del rodal i de la natura...?

Avui és un d'aquells dies de demanar missatges buits i tòpics impossibles, així que, per què no? Demanem que el 2010 sigui l'any de l'enterrament definitiu del projecte del Quart Cinturó. No hem estat a temps d'aturar el tram Abrera-Terrassa, però encara podem fer molt per aturar la resta.

Com a imatge pel nou any, el calendari que des de fa molts anys (ja hem perdut el compte!) edita la Campanya Contra el Quart Cinturó, un clàssic a la venda per sufragar les despeses de les activitats reivindicatives que s'han fet durant tots aquests anys...

Per un millor 2010! Per un Vallès sense el Quart Cinturó!

També és pedagogia

Llegeixo al Diari de Sabadell que l’Associació Vallès Amics de la Neurologia (AVAN) durant el sopar anual ha fet un reconeixement públic a diferents persones pel suport que han donar a l’entitat. Fins aquí res a dir. Està bé que una entitat que fa un gran treball per visibilitzar la problemàtica de les malalties neurològiques i aportar-hi solucions vulgui fer un agraïment públic a persones de les quals ha rebut suport.

Ara bé, es dóna el cas que una d'aquestes persones és un càrrec públic, una regidora amb responsabilitats de gestió, una persona que actua amb recursos públics. Això em fa pensar en la incorrecció d’aquest tipus de reconeixement. No deixa de ser el reconeixement d’un col·lectiu que lluita per tirar endavant el seu projecte a qui, en teoria, ho té tot per fer-lo possible. Sense que sigui la pretensió de ningú s’estableix una relació de vassallatge.

Podem preguntar-nos per què altres entitats del mateix rang no fan el mateix? Perquè són desagraïdes o perquè la sensibilitat de la regidora es dedica especialment a l’AVAN... Ho faran a partir d’ara per veure si...? Cal fer una distinció a qui fa el que li toca fer des de la seva condició de govern? I, en aquest cas, és un mèrit únicament i exclusiva de la regidora o de l’equip de persones que té al darrera?

És evident que l’entitat vol agrair una atenció rebuda com millor sap, i poc es pot imaginar que amb el seu gest a un càrrec públic, està tocant una fibra sensible. És la regidora implicada la que, davant d'una proposta així hauria de fer veure que això no toca. I, fins i tot si ha estat una relliscada de la regidora per falta d’experiència en aquests afers, no hi ha ningú que l'assessori? On és el servei de protocol? Si fer política és també fer pedagogia, aquesta ha estat una oportunitat perduda.

Ciutadania

L'acte institucional de commemoració del Dia del Migrant va comptar amb una breu, però suggerent conferència sobre la ciutadania impartida pel professor de Ciències Socials Àngel Castiñeira. Una reflexió sobre la conquesta dels diferents drets, primer civils, després polítics i posteriorment socials, abocava al moment actual en què estan en joc els drets multiculturals, amb el repte de construir la ciutadania a partir del respecte per la diferència cultural.

Però el que em va interessar més de la conferència va ser una referència al concepte de democràcia participativa a partir de la premisa de què no és el mateix ser ciutadà que ser bon ciutadà. Una ciutat és també la suma dels seu ciutadans i ciutadanes i, en aquest sentit, cal que les entitats i les persones siguin actives i participin en la presa de decisions. Si no hi ha participació hi ha una ciutadania de baixa categoria.

I em sembla que quan deia participació no volia dir exactament existència de molts consells sectorials i altres òrgans similars en què es tracta la gent com a espectadors de powerpoints de l'obra de govern, sinó a espais de reflexió i participació activa, a espais d'aprenentatge i de creixement ciutadà, a espais on hi càpiga la crítica i on es puguin prendre decisions.

En bici pel Quart Cinturó

El cap de setmana vaig participar en una acció reivindicativa organitzada per la Campanya Contra el Quart Cinturó. L'activitat, una mica xocant, consistia en anar en bicicleta per un tram ja força acabat del Quart Cinturó a l'alçada de Terrassa. Una estranya sensació tenir tota aquella amplada per utilitzar només la petita part que ocupa una bici. Una certa desolació en veure sobre el terreny el terrible impacte d'aquesta autovia sobre el Vallès, deixant aquí i allà una masia o un paratge més o menys intacte, però transformant completament el paisatge i les formes de vida.

El missatge era clar: denunciar la manca de coherència de la postura de l'estat espanyol a la Conferència sobre el Canvi climàtic organitzada per l'ONU a Copenhagen, i atreure l'atenció cap a un exemple concret dels greus efectes d'un model de creixement obsolet, que continua generant fragmentació del territori i l'augment d'emissions contaminants. Aquest model es resisteix a entrar en crisi...

[Imatges de Lluís Brunet]

EL PSC juga amb la plantilla

El diari El Punt publica avui un article sobre la denúncia que CCOO ha presentat davant de la Inspecció de Treball per l'intent de l'equip de govern de l'Ajuntament de Sabadell d'afavorir l'increment de delegats d'UGT per tal d'invertir la majoria sindical. La prova d'aquest fet, si més no irregular, és un correu electrònic que va enviar la cap de recursos humans a un delegat d'UGT amb tan poca habilitat que el va acabar rebent un altre treballador que ho va posar en coneixement de CCOO. La devia trair el subsconscient...

El que particularment trobo més greu és prendre consciència de què aquest correu electrònic revelador fa palès que l'equip de govern té una estratègia d'anar anul·lant la força sindical, a la qual sembla que alguns delegats de la UGT estarien disposats a jugar. Una estratègia que no s'atura davant d'una modificació de la plantilla que passa per la laboralització de tot el professorat del conservatori.

En resum, el PSC juga amb la plantilla per tal d'afavorir els seus propis interessos. Què més estan disposats a fer?

El cementiri, també en mans privades

Ja feia temps que el PSC anava darrera d'externalitzar la gestió del cementiri. El primer pas va ser fa més d'un any amb l'aprovació del Pla Director, on van barrejar en un sol dictamen el propi pla director, l'ampliació del servei d'incineració i el canvi de model de gestió. Veient la manca de transparència amb què van portar tot plegat, ja vaig tenir llavors l'absolut convenciment de què es tractava de colar-nos un gol.

El govern no va fer cap esforç per explicar per què optaven per l'externalització, ni tampoc no van fer un estudi comparatiu de les diferents formes de gestió. Es van limitar a repetir una vegada i una altra que s'havien de fer inversions al cementiri i amb això n'hi havia prou per justificar la concessió. El que sí que van encarregar va ser un estudi de viabilitat econòmica i informe d'oportunitat, fet exclusivament amb criteris econòmics, que no semblava pas la mirada de l'administració que vol el millor servei per als usuaris, sinó la d'una empresa que pensava en la rendibilitat de les seves inversions.

Ara el procés arriba al final i, de fet, el ple municipal ja va aprovar la concessió a la mateixa empresa que gestiona el tanatori. Podran mantenir la qualitat del servei sense pujar els preus? Qui vetllarà perquè sigui així?