Quadern, un exemple de dignitat

A Sabadell cada cop passen coses més greus. Direu que el mateix passa a tot arreu, però el cert és que aquí ens haurien de donar un premi als més pressionadors. Aquest sí que se'l mereixen l'alcalde i el seu sèquit.

Ja fa anys que passen coses, que la ciutat està segrestada, les entitats pateixen tot tipus de pressions i amenaces més o menys velades i fins i tot sembla que la llibertat de premsa fa vacances.

Ara, però, la proximitat de les eleccions ha intensificat aquesta pressió. Per una banda en forma d'insistent invitació a les entitats de la ciutat per assistir a les trobades organitzades per un grup pressumptament independent que convida l'alcalde a explicar les seves propostes. Han estat els propis regidors del PSC, que també deuen formar part d'aquest emergent col·lectiu ciutadà tan altruïsta, els que han trucat als presidents o altres membres de les entitats per instar-los a assistir.

Però la cirereta ha estat la notícia de la dimissió del consell de redacció de la revista Quadern, fruit de les pressions per col·locar-hi una entrevista a l'alcalde, que no s'adequava a la línia de la revista i que va ser imposada, forçada, sense el coneixement previ del consell. Mai a la llarga història de Quadern no hi havia hagut una intromissió semblant, mai no havia calgut una resposta d'extrema dignitat: la dimissió massiva, una acció valenta i radical que contesta èticament el que no té cap mena de justificació: l'abús de poder.

El ple de la lectura

Durant el ple municipal del mes de desembre em va inquietar la sobtada afició a la lectura de la major part dels regidors i regidores del grup socialista. Fins i tot vaig prendre nota del que llegien, hi havia una gran diversitat: un regidor llegia -molt aplicat- un informe enquadernat, un tinent d'alcalde llegia el diari (potser un diari d'esports, ves a saber), el regidor de cultura llegia amb devoció una novel·la, una regidora llegia i rellegia una llibreta mentre remugava, i una tinenta d'alcalde llegia una revista. Vaig pensar que potser havien esmorzat sopa de lletres.

Reconec que tenia curiositat per saber si aquesta afició lectora continuaria en el ple de gener, però aquest cop la major part de regidors i regidores socialistes només llegien la pantalla del móbil i comentaven la jugada.

M'he preguntat sovint per què van al ple, a banda de per cobrar el sou a final de mes. La majoria no tenen cap mena d'interès en el debat ni mostren cap tipus de consideració ni respecte per la resta de regidors i regidores. La majoria es dedica només a fer temps, com si fessin un viatge en tren.

La pregunta, però, hauria de ser una altra, la pregunta hauria de ser per què volen ser regidors i regidores? I, sobretot, per què algú ha decidit que aquestes són les millors persones per representar el PSC?

El projecte de l'Entesa

El passat 23 d’octubre l’assemblea de l’Entesa per Sabadell va prendre la decisió de concórrer a les eleccions municipals de maig de 2011 defensant una vegada més el seu propi projecte polític, un cop constatat que la resta d’organitzacions polítiques descartaven la possibilitat de crear una candidatura conjunta a l’esquerra del PSC.

L’Entesa per Sabadell defensa que és possible una altra manera de fer política que, de fet, és imprescindible per recuperar la política com a activitat a favor dels serveis públics i com a espai per generar propostes per fer progressar la nostra societat.

L’Entesa ofereix un espai independent per a totes les persones que volen exercir activament el dret de ciutadania, més enllà de la restringida participació de votar cada quatre anys. Un espai on fer propostes, suggeriments, crítiques i on tothom es pot implicar en primera línia. Un espai que vol superar les tradicionals dinàmiques dels partits polítics clàssics, que sovint tenen la presa de decisions allunyada de la nostra ciutat i que han acabat esdevenint una mena de franquícies.

El projecte de l’Entesa és eminentment sabadellenc i vallesà. Es basa en una manera de treballar que parteix de la proximitat que aporta el coneixement de la ciutat, els contactes periòdics amb les entitats i les aportacions que fan molts ciutadans i ciutadanes que saben què volen per a la seva ciutat. Un treball que té referents també en altres municipis del Vallès amb qui ens coordinem a les Candidatures Alternatives del Vallès – CAV.

El projecte de l’Entesa s’ha anat construint dia a dia durant dotze anys, a partir d’un treball rigorós, propositiu, honest i transparent, i actualment és un projecte plenament consolidat. Rigorositat perquè plantegem alternatives a les iniciatives del govern després d’estudiar-les a fons per tal de millorar-les pensant en l’interès comú i en la ciutat. Propositiu perquè fem contínuament aportacions per aconseguir una ciutat amb més serveis i més qualitat de vida i amb una gestió racional dels seus recursos pensant únicament en els interessos de la ciutat. No en va, som el grup municipal que hem fet més propostes i hem presentat més al·legacions i suggeriments en tota la legislatura. Honestedat, perquè ens devem únicament a la ciutat i a les persones que ens han fet confiança i perquè ens regim per un codi ètic i de conducta i fem un constant exercici de transparència publicant al nostre web totes les propostes i documents i donant compte públicament en la presentació de la memòria anual.

En aquests anys hem après molt sobre Sabadell i hem conegut més a fons les diferents realitats socioeconòmiques i els diferents col·lectius que conformen la nostra ciutat, i paral·lelament hem anat consolidant un model de ciutat per a Sabadell. L’Entesa ha esdevingut un referent en la política municipal, sabem quines són les prioritats de la ciutat i, avui més que mai, estem convençuts de què el projecte que defensem és l’opció més beneficiosa per a Sabadell, una opció feta des de la ciutat i per a la ciutat.

[Publicat al Diari de Sabadell, 17/11/2010]

Què hem fet amb el teu vot

El final del curs polític és també el temps de les valoracions i de fer balanç de la feina feta, dels èxits aconseguits i, també, dels molts i molts temes que queden pendents per al proper curs. A l'Entesa per Sabadell aquesta valoració es converteix també en un tríptic que, amb el títol Què hem fet amb el teu vot?, és una síntesi de la Memòria del Grup Municipal.

Podrieu pensar que és un producte propagandístic més, però al darrera d'aquest tríptic hi ha molt més, hi ha el compromís del Grup Municipal de l'Entesa de retre comptes a la ciutat i, sobretot, de fer un retorn als nostres votants perquè sàpiguen quines actuacions hem pogut dur a terme gràcies a la seva confiança.

Aquesta pràctica, la del retorn honest a la ciutadania, hauria de formar part de la bona praxi en el món de la política. En primer lloc com a exercici ètic dels càrrecs electes que han d'actuar amb transparència, però també per involucrar més els ciutadans i ciutadanes en les polítiques que els afecten dia a dia i per fugir de la sensació de què només els preguntem què n'opinen un cop cada quatre anys, quan ens barallem pels seus vots.

CAV: una altra manera de fer... política

L'assemblea de les Candidatures Alternatives del Vallès del passat dissabte va posar sobre la taula un tema que potser pot semblar evident, però que no ho és pas: què ens uneix. Què uneix les candidatures de diferents municipis en el paraigua de les CAV?

El primer impuls podria ser dir que tenim en comú que som candidatures independents, però és evident que més enllà d'aquesta independència hi ha també uns valors comuns. Compartim uns principis sòlids i un objectiu: fer política d'esquerres i, a més, compartim una determinada manera de fer política, una altra manera de fer política.

Inevitablement ens definim, doncs, respecte dels altres, en contraposició als partits clàssics, en som l'alternativa. Potser caldria trobar una definició pròpia, que no hagués de recórrer al que no ens agrada per explicar què som, per explicar que som organitzacions de base local, que partim del coneixement de la realitat municipal, de la política de proximitat i que prenem totes les nostres decisions en el propi municipi. Per explicar que som organitzacions fidels a un codi ètic que afavoreix la renovació i que no enten la política com un modus vivendi. Per explicar que volem incidir en els nostres pobles i ciutats amb propostes fetes a mida i des d'una visió austera dels recursos públics, buscant la cohesió social i el respecte pel territori i pel patrimoni col·lectiu. 

Tanmateix, la millor manera de definir què som és explicar què no volem ser i d'exemples del que no volem ser en trobem arreu.

Vedets de la política

Després de 30 anys de democràcia, alguna cosa haurem fet malament tots plegats perquè el joc polític s'assembli cada cop més al món de l'espectacle. La major part de liders polítics es caracteritzen pels seus escassos valors ètics i per una ànsia de protagonisme personal que els converteix en vedets. I en aquest panorama hi ha alguns lideratges que creixen gràcies als escàndols i a la percepció de conflicte, que utilitzen la provocació per generar titulars victimistes que tenen espai garantit en els mitjans de comunicació.

Per motius laborals vaig seguir de prop la situació que es va produir divendres a la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la UAB, quan una d'aquestes vedets va pronunciar una conferència convidada per un professor. L'objectiu d'aquest activitat no era pas la conferència, que finalment es va celebrar a porta tancada amb una dotzena d'assistents, sinó el conflicte i, com a conseqüència el titular. I, òbviament, va aconseguir el titular i la propaganda gratuïta.

Després de 30 anys de democràcia, si haguessim fet bé les coses tots plegats, hauríem de ser capaços d'ignorar aquest tipus de provocacions -que únicament beneficien la vedet- i de respectar que totes les idees polítiques es puguin expressar lliurement i puguin ser rebudes des de la ignorància o rebatudes amb diàleg. Si això no és possible ni tan sols en una universitat, potser que revisem els nostres valors col·lectius.

Responsabilitats

Assumir responsabilitats no és una cosa habitual en la nostra cultura política, gairebé no hi estem acostumats. Tanmateix, és un element imprescindible en l'ètica política i en el bon govern. 

Davant de l'evidència de mala praxi, assumir-ne la responsabilitat és un gest que no només implica un reconeixement d'un error, sinó que genera confiança. Tothom es pot equivocar, però entestar-se en amagar-ho o en negar-ho és encara una equivocació més gran.

En el cas de les adjudicacions irregulars d'habitatges per a gent gran al Complex de Sant Oleguer, l'alcalde Manuel Bustos no només no vol assumir públicament cap tipus de responsabilitat, sinó que ha negat sistemàticament qualsevol possibilitat d'arribar al fons de la qüestió. No va voler constituir una comissió d'investigació i en cap moment no ha donat cap mena d'explicació.

Però és evident que ell ja fa temps que era conscient de què no s'havien fet les coses bé, perquè al mes de juny va relegar discretament la regidora de Serveis Socials de part de les seves competències, molt abans que aquest canvi del cartipàs pugués ser interpretat com una assumpció de responsabilitats. Així doncs, què va portar l'alcalde a fer aquest canvi? Sabia que havia de rebaixar-la, però, en canvi, no ho volia reconéixer? Potser hauria estat més intel·ligent reconéixer els seus errors i aplicar mesures per corregir-los.

Relleus

Avui els companys i companyes de l'Altraveu han canviat de regidors. És el segon canvi que fan en aquesta legislatura, d'acord amb el compromís de renovació i de no personalització del seu projecte. I aquesta setmana també s'ha fet efectiva la substitució del conseller comarcal de les Candidatures Alternatives del Vallès.

Una de les característiques de les CAV és precisament l'èmfasi en els valors ètics que, entre altres aspectes, passen també per la renovació dels càrrecs públics. Defensem una manera de fer que no fomenti lideratges eterns, que no personalitzi en una o unes poques persones la imatge de les formacions polítiques, que transmeti el treball col·lectiu. Per això totes les candidatures que conformen les CAV tenen una o altra fòrmula per afavorir la renovació.

Però no podem dir que tot siguin flors i violes, també cal ser conscient que nedem contracorrent. Que el món de la política no està muntat pensant en nosaltres i que, per tant, també n'hem de pagar un preu. El preu del canvi constant, especialment pel que fa a promocionar una imatge, una persona, un candidat o candidata. Perquè, al cap i a la fi, vivim en una societat mediàtica, en què una imatge val més que mil propostes, però també una societat que és prou clàssica per fer difícil transmetre la imatge d'un col·lectiu i que sempre busca la foto del líder.

Contractar la família?

L'any passat, l'Ajuntament de Sabadell va contractar temporalment el germà de la regidora que té precisament la responsabilitat de Promoció econòmica com a informador de les obres dels Fons Estatals d'Inversió Local. Ara fa pocs mesos, la parella d'un altre regidor del PSC fa aprovar les oposicions d'auxiliar administratiu. Dues mostres de la mateixa cosa, que personalment em crea com a mínim inquietud.

Tanmateix, si el procés de selecció s'ha fet correctament, és a dir, si aquestes persones han tingut les mateixes oportunitats que tota la resta que s'hi presentaven i han hagut de fer les mateixes proves en les mateixes condicions, legalment no hi ha res a dir. Potser és sorprenent, però la llei no estableix cap tipus d'incompatibilitat en l'accés als llocs de treball de l'administració que impedeixi la concurrència de familiars dels càrrecs electes. I, per tant, si s'ha complert l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, hem d'entendre que aquestes persones estan entre les millors de totes les que es van presentar.

Així doncs, la qüestió no és denunciable jurídicament però, és ètic?

Qui treballa a l'Ajuntament?

[Publicat al Diari de Sabadell, 12/01/2010]

L'Ajuntament de Sabadell compta amb una plantilla de 1582 treballadors i treballadores, 1440 dels quals funcionaris. Això sense tenir en compte el creixent nombre de persones que treballen en serveis municipals en règim de concessió administrativa, com ara el manteniment de parcs i jardins, la recollida d'escombraries i neteja viària, la neteja d'equipaments, les escoles bressol, el cementiri municipal, els serveis d'atenció domiciliària i molts d'altres. Així doncs, quan parlem de la plantilla municipal en realitat estem parlant només d'una part dels treballadors i treballadores, només dels que estan contractats directament.

El nombre i característiques de la plantilla l'ha d'aprovar el ple municipal anualment i això és justament el que es va fer el passat 9 de desembre amb els vots del PSC i el PP. Els motius que van portar l'Entesa per Sabadell a oposar-se a la plantilla proposada pel govern es poden sintetitzar en un de molt clar: no compartim en absolut el model que s'està imposant en els darrers anys i que respon més a interessos partidistes del PSC, que no pas a cobrir les necessitats de la ciutat. 

Per exemple, es manté la figura del comissionat, encaminada bàsicament a suplir les mancances del grup municipal del PSC, així com un excés de personal eventual per a tasques que no són de confiança o d'assessorament especial, que són les úniques funcions que la llei assigna al personal eventual. 

D'altra banda, es consoliden línies que són contràries a la nostra manera d'entendre l'Administració, com ara la progressiva generalització de places de lliure designació en els llocs de comandament, des dels caps de servei i de secció fins els coordinadors de districte o les secretàries de direcció. La lliure designació està contemplada per la llei per a llocs de treball d'especial responsabilitat i confiança, que s'han de cobrir amb convocatòria pública, però a Sabadell ja s’aplica a 117 places i sense convocatòria. Aquest abús de la lliure designació fa palès que el govern del Sr. Bustos no creu en la funció pública, desconfien de l'estructura de funcionaris i busquen fórmules en el límit del que estableix l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic per anar conformant una plantilla dòcil i fidel. No volen que els comandaments prenguin decisions pensant en el servei ciutadà, sinó obeint directrius partidistes.

Amb aquestes i altres pràctiques el govern del Sr. Bustos menysté els deures i principis ètics que regeixen la funció pública, que estableixen que els empleats públics han d'actuar d'acord amb els principis d'objectivitat, neutralitat, responsabilitat, imparcialitat, confidencialitat, dedicació al servei públic, transparència, austeritat, eficàcia i honradesa. I això és així perquè la funció pública ha de posar sempre per davant el servei ciutadà i ha de tenir prou independència per fiscalitzar l'acció de govern.

A Sabadell, l'Ajuntament s'està convertint en tot el contrari, en un lloc on es deixen en segon terme els principis d'igualtat, mèrit i capacitat, i es tendeix a premiar la fidelitat política i l’obediència. Una tendència perillosa perquè, a més, resta possibilitats a la carrera professional funcionarial i, per tant, desmotiva tots els que no estan disposats a fer el joc al PSC.

Però, a més, aquest no és un episodi aïllat de la política de personal, sinó que hi ha altres elements preocupants: la contractació de personal extern per a serveis auxiliars que no són puntuals, l'abús dels processos selectius d'urgència, la contractació irregular de personal que ja va ser objecte d'una sentència judicial, la laboralització del personal del Conservatori i l'Escola Illa sense cap motiu organitzatiu que l'avalés, etc.

No sabem fins on serà capaç d'arribar l'equip de govern amb aquesta nefasta política de personal ni podem calcular el mal que està fent a l'Ajuntament i a la ciutat, però sí que sabem que l'Entesa per Sabadell no tan sols no serà corresponsable de la seva mala praxi, sinó que lluitarà per evitar-la. No volem ser corresponsables del retrocés en els objectius de la funció pública, que no són altres que garantir la qualitat dels serveis i fiscalitzar l'acció de govern, independentment de qui governi la ciutat.

Virginia Domínguez
Regidora del Grup municipal de l'Entesa per Sabadell

Sabadell, 7 de gener de 2010

EL PSC juga amb la plantilla

El diari El Punt publica avui un article sobre la denúncia que CCOO ha presentat davant de la Inspecció de Treball per l'intent de l'equip de govern de l'Ajuntament de Sabadell d'afavorir l'increment de delegats d'UGT per tal d'invertir la majoria sindical. La prova d'aquest fet, si més no irregular, és un correu electrònic que va enviar la cap de recursos humans a un delegat d'UGT amb tan poca habilitat que el va acabar rebent un altre treballador que ho va posar en coneixement de CCOO. La devia trair el subsconscient...

El que particularment trobo més greu és prendre consciència de què aquest correu electrònic revelador fa palès que l'equip de govern té una estratègia d'anar anul·lant la força sindical, a la qual sembla que alguns delegats de la UGT estarien disposats a jugar. Una estratègia que no s'atura davant d'una modificació de la plantilla que passa per la laboralització de tot el professorat del conservatori.

En resum, el PSC juga amb la plantilla per tal d'afavorir els seus propis interessos. Què més estan disposats a fer?

Tombem la truita

Els diaris van plens de notícies sobre trames de corrupció que pressumptament afecten polítics de diferents colors i que fins i tot esquitxen l'alcalde d'una ciutat de pes com Santa Coloma.

Pels que pensem que la política ha de recuperar la dignitat, aquest degoteig de notícies que qüestionen l'ètica de la classe política té un punt de tristesa, però alhora l'esperança de què, si es coneix la veritat del que ha passat en els darrers anys en molts ajuntaments, potser serà el primer pas per tombar la truita i acabar amb la impunitat.

És una obvietat que el greu no són aquests titulars, sinó precisament la seva absència durant molt de temps, mentre persones sense escrúpuls han utilitzat l'administració i el diner públic per enriquir-se i per jugar amb el poder.

L'efecte positiu de tot plegat ha de ser que la gent digui prou, que ens fem responsables de les institucions col·lectives i ens comprometem a gestionar-les i defensar-les des de l'ètica política i la dignitat personal.