Es posa així un punt i seguit a una etapa de
gairebé 14 anys de mal govern, que deixa com a herència una ciutat grisa, apàtica,
que ha perdut gran part del seu sentit crític, com a conseqüència d’una
estratègia reeixida per destruir la participació real, amagant-la rere la
creació de consells presumptament participatius; establint relacions
clientelars amb les entitats; i perseguint i criminalitzant tot tipus de discrepància.
Una etapa que ha acabat amb la imputació
–minimitzada en tot moment pel PSC– de Manuel Bustos, tres regidors, tres
càrrecs de confiança i el cap de la policia municipal per delictes contra
l’administració pública en el Cas Mercuri. Un llarg procés, que ha propiciat
l’acció unitària de l’oposició i ha forçat finalment la renúncia a l’alcaldia,
malgrat els imputats Manuel Bustos, Paco Bustos i Joan Manau, mantinguin
indignament l’acta de regidor i romanguin al consistori sense cap altra
obligació que la d’assistir al ple municipal un cop al mes.
El nou vell escenari que va començar el 5 de
març ve protagonitzat per un alcalde que és un clar exponent de la continuïtat
de l’Estil Bustos. L’hereu del bustisme
ha estat 14 anys la seva mà dreta, ha estat també el portaveu socialista durant
molts anys i la persona en qui Manuel Bustos va confiar com a alcalde
accidental.
Juan Carlos Sánchez és l’alcalde accidental
que va negar-se a cessar els càrrecs de confiança imputats quan ho va exigir el
ple municipal, motiu pel qual va ser reprovat pel conjunt de l’oposició. I és
també qui els ha renovat –tret de Montserrat Costa– un cop ha estat investit
alcalde. És el mateix que dissabte passat, malgrat dir que seria “l’alcalde de
tots”, va anar als jutjats a donar suport a Manuel Bustos.
El nou alcalde porta una motxilla molt
pesada i encara que vulgui canviar alguna cosa de lloc i fer algun gest més o
menys públic, per ara no està disposat a emprendre l’operació de regeneració
democràtica que necessiten tant l’Ajuntament com la ciutat.
La regeneració comença inevitablement perquè
tots els imputats abandonin l’Ajuntament i deixin de cobrar diners públics.
Regenerar significa també fer net a l’estructura municipal, no deixar res sota
les catifes. I per això cal anar més enllà i emprendre mesures absolutament
transparents per recuperar el funcionament municipal des de baix, des de la
funció pública com a garantia de dedicació al servei públic, d’eficàcia i d’austeritat.
La regeneració ha de passar per la humilitat
i l’honestedat. Per posar l’interès públic per davant d’interessos personals i
partidistes, per establir relacions horitzontals amb les entitats de la ciutat,
fugint del clientelisme, per respectar la pluralitat de l’Ajuntament, de la
ciutat i dels mitjans de comunicació.
La regeneració passa per renunciar a moltes
de les polítiques que han caracteritzat els governs Bustos durant catorze anys,
en definitiva, per tornar a generar confiança en la cosa pública, és a dir, per
tornar a l’arrel de la democràcia, de la democràcia real, és clar!
Sabadell, 11 de març de 2013