Parlant d’herències

Les herències de l’etapa de govern del PSC van estar molt presents al Ple del mes de febrer, l’herència activa i la passiva.

L’activa, en referència a la Pista Coberta d’Atletisme, que la regidora d’esports Marisol Martínez, va recordar que costa a la ciutat més de 300.000 € anuals que es mengen un pressupost municipal que hauria d’estar destinat a promocionar l’esport de base i, sobretot, a facilitar que hi puguin accedir els infants amb menys recursos. En un intent poc reeixit de buscar contradiccions en el nou govern, el portaveu del PSC, Josep Ayuso, va etzibar, sense concretar, que algun grup que ara és al govern volia tancar aquesta instal·lació. Segurament el dard anava adreçat a l’Entesa per Sabadell, però era de curt abast, perquè el Sr. Ayuso deu recordar que l’Entesa mai no va plantejar tancar la Pista, sinó buscar el suport necessari perquè el finançament d’un equipament d’abast nacional no recaigués en la ciutadania de Sabadell, sinó en la Generalitat. I si no ho recorda, pot llegir l’acta del Ple municipal del 3  juliol de 2012 i li quedarà ben clar. Per cert, que la moció es va aprovar per unanimitat, però ni l’alcalde ni el regidor d’esports van ser capaços d’aconseguir en els anys següents ni un sol euro per finançar la Pista...

La passiva, perquè es va posar en evidència que el PSC, en els seus 16 anys de regnat, no va tenir cap interès per crear el Museu de la Indústria Tèxtil Llanera, el MITL. A la presentació de la moció de CiU –pràcticament idèntica a la que va presentar l’Entesa per Sabadell al Ple de 2010–, el portaveu Carles Rossinyol, va recordar que feia exactament 18 anys que el Ple municipal havia aprovat unànimement la creació del Museu Tèxtil. En aquest sentit, el regidor de Territori, Maties Serracant, va posar de manifest que aquest acord no es va respectar a l’etapa dels governs Bustos i fins i tot alguns dels elements que havien de formar part del MITL es van destinar a altres usos, com ara el Despatx Lluch o el Molí de Sant Oleguer. També va denunciar que el conjunt del Vapor Pissit no estigués protegit, protecció que ja va demanar l’Entesa per Sabadell a través d’una moció l’any 2010, que no es va aprovar pel vot contrari del PSC i l’abstenció del PP del sempre cooperant Jordi Soriano.

Tot i així, el regidor del PSC, Carles Bosch, que es postula per liderar el seu grup municipal, va afirmar, sense despentinar-se, que volen que el Museu Tèxtil es faci quant abans millor, i que es pot comptar amb el seu grup per fer-ho. Un cinisme comparable al de la seva companya Ana Carrasco, que en el debat de la moció a favor de l’educació pública va defensar una educació “que formi ciutadans crítics”, que és exactament el contrari del que el PSC ha volgut en aquests anys: ciutadans crítics, ciutadans que preguntin, que qüestionin, que proposin... Un partit que ha perseguit la dissidència, que ha aïllat les entitats crítiques i fins i tot ha trinxat el propi partit en pro del bustisme.

I aquesta és una altra herència que continua ben present, la del bustisme, amb la col·laboració de CiU, C’s i PP, que en comptes de marcar fronteres amb l’hereu Ayuso, continuen buscant l’oposició en bloc del tots contra el nou govern, fins i tot l’endemà de conèixer la ratificació pel Tribunal Suprem de la sentència que condemna Manuel Bustos i Paco Bustos per la peça de Montcada. Aquest bloc es va visualitzar en una moció surrealista que instava el govern a presentar el pressupost de l’any 2016 que, tal com va recordar l’alcalde, va ser presentada amb posterioritat a què els grups coneguessin el calendari de presentació i aprovació del Pressupost. Juli Fernández els va demanar la retirada de la moció, per innecessària, sabent que el 18 de març tindrà lloc l’aprovació inicial del pressupost, però els grups del PSC, CiU, C’s i el PP no la van retirar, deixant de manifest que l’objectiu no era tenir pressupost, sinó una excusa més per criticar el govern. De fet, el que més vaig trobar a faltar en aquest debat va ser que algú digués clarament que el més interessat en tenir pressupost i no dependre del corsé que implica un pressupost prorrogat és precisament el govern.

Sabadell, 27 de febrer de 2016

Cas Mercuri: imputats fora de l'Ajuntament

Un alcalde antidemocràtic i un govern enrocat

A aquestes alçades ja no hi ha cap dubte que el Cas Mercuri està fent aflorar el veritable tarannà de l’alcalde, Juan Carlos Sánchez.

Aquell senyor que, quan va prendre possessió, va dir que caminaria sol, insinuant que s’obria una nova etapa després de catorze anys de governs Bustos, i que ha fet veritables esforços per fer veure que era “més dialogant”, és el mateix que declara obertament que no té cap mena d’intenció de complir una moció aprovada per la majoria del ple municipal.

Per molts esforços que faci per construir una imatge més culta, més propera, més accessible, perd tota credibilitat quan mostra la seva veritable cara negant-se a complir la demanda del conjunt de l’oposició per cessar un càrrec de confiança imputat en el Cas Mercuri, obrir expedient a l’intendent de la Policia Municipal, també imputat, i convidar els tres regidors imputats a deixar l’acta.

Amb aquest posicionament menysprea el Ple i les decisions acordades col·lectivament, però també esvaeix qualsevol dubte sobre el seu tarannà, tirant per la borda els intents de representar un model diferent.

Sr. Sànchez, ha begut oli. No ha estat capaç de separar-se ni un sol mil·límetre de la gestió del Sr. Bustos i això és un llast que no podrà suportar. El seu govern, enrocat en la inexplicable defensa dels imputats per delictes contra l’administració pública, d’aquells que queden exposats públicament en els milers de folis del sumari, és ara còmplice polític en el Cas Mercuri.

El més intel·ligent era prendre distància i iniciar un nou camí, estripar les cartes marcades, però la seva opció els porta per un camí sense retorn. Si bé en el primer moment es podria arribar a entendre la seva confiança en els companys del PSC, un cop han sortit a la llum les transcripcions d’una part de les converses telefòniques, la seva complicitat ja no té cap mena de justificació.

Sr. Sànchez, passarà a la història de la ciutat com a un alcalde antidemocràtic, com un simple apèndix final de l’estil Bustos. Ja s’ho ha pensat bé?

Sabadell, 18 de desembre de 2013 

Cas Mercuri: un any després continua la doctrina Bustos

Un any després que sortís a la llum la investigació sobre el Cas Mercuri, amb greus imputacions per delictes contra l’administració pública, cap dels regidors i regidores del PSC ha abandonat la doctrina Bustos, cap se n’ha separat ni un sol centímetre. Tots, el nou alcalde inclòs, continuen defensant l’obra de govern i les decisions i accions desenvolupades en el període investigat, malgrat cada cop és més evident que les imputacions estan més que justificades.

El motiu probablement cal cercar-lo en el propi sumari. Els noms de Cristian Sánchez, la nova regidora Anna Carrasco, o la parella de la tinenta d’alcalde Marta Farrés, apareixen entre els beneficiaris de la trama de favors protagonitzada per Manuel Bustos. I no és pas forassenyat pensar que altres noms no hi apareixen perquè han tingut la sort que els favors no es van explicitar per telèfon o que eren anteriors a les dates de les escoltes.

La llarga mà de Bustos continua exercint el poder. Si més no, ell mateix gaudeix d’un càrrec a la Diputació que li permet cobrar ni més ni menys que 85.400 € anuals –a més de la percepció com a regidor- i els altres dos imputats, Paco Bustos i Joan Manau, s’han convertit en assessors a l’Àrea Metropolitana, una entitat que destina 2 milions d’euros anuals als sous de personal eventual designat a dit pels partits polítics.

Aquestes pràctiques vergonyants, que permeten que els partits –especialment el PSC i CiU– tinguin una extensa xarxa d’alliberats pagats amb diners públics, és un dels elements més denunciables de l’actual sistema polític, en què les elits polítiques primen la fidelitat i l’afinitat política –en altres paraules, tenir el carnet– per sobre de les qualitats i actituds professionals a l’hora d’accedir a les places de responsabilitat a l’administració pública o a l’hora de premiar amb places eventuals i de lliure designació.

Cal reconèixer que sr. Manuel Bustos és un mestre en l’art de la col·locació. Només cal fixar-nos en la sentència a favor de la secció sindical de CCOO l’any 2009, que havia denunciat la contractació sense cap tipus de concurs de 16 treballadors i treballadores que anteriorment havien estat personal de confiança. O bé fer un repàs de les darreres llistes electorals del PSC o de l’executiva de la seva agrupació local, per comprovar com la major part dels seus integrants, si actualment no exerceixen com a regidors, “treballen” en algun organisme públic o al propi Ajuntament, on han arribat de la mà del sempre atent Manuel Bustos.

Aquesta xarxa, amb una clara equiparació a les pràctiques mafioses, és la que ha permès que durant més de 14 anys l’estil Bustos regnés. El silenci davant de la mala praxi, la complicitat –per acció o per omissió– de tants regidors de confiança, càrrecs de confiança, tècnics de confiança... és terreny abonat per al delicte. El convenciment de què tothom té un preu i la capacitat de trobar-lo té unes conseqüències dramàtiques en un món –el de la política institucional– que actualment està denigrat, empobrit èticament, pervertit, perquè està ocupat en gran part per persones sense escrúpols, amb un nul interès pels projectes col·lectius i un interès molt marcat per la seva carrera individual o partidista.

La incapacitat del PSC de fer neteja i iniciar una nova etapa lliure del bustisme serà la seva fi. Amb la renúncia de Manuel Bustos tenien una oportunitat per fer foc nou, però l’han desaprofitat. Refermant-se en les decisions de l’etapa anterior i actuant amb prepotència en les decisions noves, per exemple negant-se a consensuar un nou director per Ràdio Sabadell i menyspreant els consells d’administració de les empreses municipals, l’alcalde Joan Carles Sánchez i els seus regidors estan immersos en un espiral que preveu un futur més que incert. 

Un any després de l’esclat del Cas Mercuri la situació de l’Ajuntament és més que preocupant. El govern és el mateix. Part de l’oposició no va tenir la valentia d’encarar una moció de censura per fer net i acabar amb tota sospita de corrupció. La ciutat en patirà les conseqüències durant molt de temps, però alguns en seran més responsables que altres.

Manuel Bustos ja no és l'alcalde

Manuel Bustos ja no és l’alcalde. Primer es va apartar uns centímetres, després va tornar, però finalment ha hagut de renunciar i ara el ple ha votat un nou alcalde, Juan Carlos Sánchez, únicament amb els vots de grup socialista.

Es posa així un punt i seguit a una etapa de gairebé 14 anys de mal govern, que deixa com a herència una ciutat grisa, apàtica, que ha perdut gran part del seu sentit crític, com a conseqüència d’una estratègia reeixida per destruir la participació real, amagant-la rere la creació de consells presumptament participatius; establint relacions clientelars amb les entitats; i perseguint i criminalitzant tot tipus de discrepància.

Una etapa que ha acabat amb la imputació –minimitzada en tot moment pel PSC– de Manuel Bustos, tres regidors, tres càrrecs de confiança i el cap de la policia municipal per delictes contra l’administració pública en el Cas Mercuri. Un llarg procés, que ha propiciat l’acció unitària de l’oposició i ha forçat finalment la renúncia a l’alcaldia, malgrat els imputats Manuel Bustos, Paco Bustos i Joan Manau, mantinguin indignament l’acta de regidor i romanguin al consistori sense cap altra obligació que la d’assistir al ple municipal un cop al mes.

El nou vell escenari que va començar el 5 de març ve protagonitzat per un alcalde que és un clar exponent de la continuïtat de l’Estil Bustos. L’hereu del bustisme ha estat 14 anys la seva mà dreta, ha estat també el portaveu socialista durant molts anys i la persona en qui Manuel Bustos va confiar com a alcalde accidental.

Juan Carlos Sánchez és l’alcalde accidental que va negar-se a cessar els càrrecs de confiança imputats quan ho va exigir el ple municipal, motiu pel qual va ser reprovat pel conjunt de l’oposició. I és també qui els ha renovat –tret de Montserrat Costa– un cop ha estat investit alcalde. És el mateix que dissabte passat, malgrat dir que seria “l’alcalde de tots”, va anar als jutjats a donar suport a Manuel Bustos.

El nou alcalde porta una motxilla molt pesada i encara que vulgui canviar alguna cosa de lloc i fer algun gest més o menys públic, per ara no està disposat a emprendre l’operació de regeneració democràtica que necessiten tant l’Ajuntament com la ciutat.

La regeneració comença inevitablement perquè tots els imputats abandonin l’Ajuntament i deixin de cobrar diners públics. Regenerar significa també fer net a l’estructura municipal, no deixar res sota les catifes. I per això cal anar més enllà i emprendre mesures absolutament transparents per recuperar el funcionament municipal des de baix, des de la funció pública com a garantia de dedicació al servei públic, d’eficàcia i d’austeritat.

La regeneració ha de passar per la humilitat i l’honestedat. Per posar l’interès públic per davant d’interessos personals i partidistes, per establir relacions horitzontals amb les entitats de la ciutat, fugint del clientelisme, per respectar la pluralitat de l’Ajuntament, de la ciutat i dels mitjans de comunicació.

La regeneració passa per renunciar a moltes de les polítiques que han caracteritzat els governs Bustos durant catorze anys, en definitiva, per tornar a generar confiança en la cosa pública, és a dir, per tornar a l’arrel de la democràcia, de la democràcia real, és clar!

Sabadell, 11 de març de 2013

Regeneració democràtica

Des de finals de novembre, Sabadell viu una greu crisi política provocada per l’esclat del Cas Mercuri, en què estan imputats, entre d’altres, l’alcalde Manuel Bustos, tres regidors del PSC, tres càrrecs de confiança i el Cap de la Policia Municipal.

Malgrat el PSC ha volgut minimitzar les imputacions penals de delictes contra l’administració pública (suborn, tràfic d’influències, omissió de persecució de delicte...) i contra la salut pública, el cert és que ens trobem davant d’una presumpta trama de corrupció de gran abast que no es pot menystenir i que forma part d’una extensa investigació iniciada fa gairebé tres anys.

En qualsevol cas, innocents o culpables –i això ho haurà de determinar el jutge–, és evident que el PSC de Sabadell i la seva direcció nacional no estan fent front a la situació amb la responsabilitat i decisió que seria desitjable. Davant de les imputacions en ferm per part del jutge d’instrucció, que hem d’entendre que aprecia indicis raonables de culpabilitat, l’únic que es pot esperar és la immediata dimissió o destitució de les persones implicades per preservar la credibilitat de la institució. Davant de la denúncia per corrupció, cal que les organitzacions polítiques apliquin tolerància zero si aspiren a mantenir certa dignitat i ètica política.

A Sabadell, el conjunt de grups de l’oposició –tant els que han donat suport a Manuel Bustos en algun dels seus governs, com l’Entesa per Sabadell, que mai no li ha donat suport– compartim una mateixa idea: la ciutat i l’Ajuntament no es poden permetre estar dirigits per persones imputades per delictes de corrupció, cal recuperar la credibilitat de la institució municipal.

Les greus acusacions que pesen sobre quatre membres del govern municipal i els seus càrrecs de confiança i el fet que ni el govern ni el PSC no hagin mogut fitxa per apartar de manera efectiva els imputats de les responsabilitats, han generat una pèrdua de confiança política que ens impedeix ser corresponsables de cap tipus d’acord o decisió que impulsi aquest govern.

Arribats a aquest punt, i veient que el PSC incompleix de manera deliberada i xulesca els acords de la majoria del ple municipal, en una demostració de menyspreu pel sistema democràtic, i es fa el sord davant de les peticions de dimissió que hem formulat des de l’oposició, enrocant-se més i més en l’immobilisme, és evident que l’únic missatge que es pot defensar políticament és la regeneració democràtica.

En aquest sentit, malgrat les evidents diferències ideològiques i en la pròpia concepció de la política, els cinc grups de l’oposició hem posat per davant la defensa de la democràcia i el seu sistema de presa de decisions i hem acordat diferents mesures per aïllar un govern farcit d’imputats que, per molt que s’esforci en transmetre normalitat, difícilment podrà recuperar la credibilitat i la confiança necessària per tirar endavant en minoria.

L’oposició ha actuat en aquest temps amb una extrema generositat, oferint diferents oportunitats a l’alcalde i els regidors imputats per apartar-se del govern i deixar la institució municipal al marge de qualsevol sospita, però la manca de reacció del PSC, la seva actitud antidemocràtica i prepotent, la seva obstinació per defensar càrrecs i sous per damunt dels interessos de la ciutat, obliga a estudiar altres accions que, sent conscients de les dificultats, no només no s’han de descartar sinó que són possiblement l’única via perquè Sabadell tingui un govern que defensi els valors democràcia, que pensi abans que res en la ciutadania i en les polítiques de futur que necessita aquesta ciutat.

Sabadell, 22 de gener de 2013