Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Corrupció. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Corrupció. Mostrar tots els missatges
divendres, 31 de gener del 2014
dissabte, 21 de desembre del 2013
Un alcalde antidemocràtic i un govern enrocat
A aquestes alçades ja no hi ha cap
dubte que el Cas Mercuri està fent aflorar el veritable tarannà de l’alcalde,
Juan Carlos Sánchez.
Aquell senyor que, quan va prendre
possessió, va dir que caminaria sol, insinuant que s’obria una nova etapa
després de catorze anys de governs Bustos, i que ha fet veritables esforços per
fer veure que era “més dialogant”, és el mateix que declara obertament que no
té cap mena d’intenció de complir una moció aprovada per la majoria del ple
municipal.
Per molts esforços que faci per
construir una imatge més culta, més propera, més accessible, perd tota
credibilitat quan mostra la seva veritable cara negant-se a complir la demanda
del conjunt de l’oposició per cessar un càrrec de confiança imputat en el Cas
Mercuri, obrir expedient a l’intendent de la Policia Municipal, també imputat,
i convidar els tres regidors imputats a deixar l’acta.
Amb aquest posicionament menysprea
el Ple i les decisions acordades col·lectivament, però també esvaeix qualsevol
dubte sobre el seu tarannà, tirant per la borda els intents de representar un
model diferent.
Sr. Sànchez, ha begut oli. No ha
estat capaç de separar-se ni un sol mil·límetre de la gestió del Sr. Bustos i
això és un llast que no podrà suportar. El seu govern, enrocat en la
inexplicable defensa dels imputats per delictes contra l’administració pública,
d’aquells que queden exposats públicament en els milers de folis del sumari, és
ara còmplice polític en el Cas Mercuri.
El més intel·ligent era prendre
distància i iniciar un nou camí, estripar les cartes marcades, però la seva
opció els porta per un camí sense retorn. Si bé en el primer moment es podria
arribar a entendre la seva confiança en els companys del PSC, un cop han sortit
a la llum les transcripcions d’una part de les converses telefòniques, la seva
complicitat ja no té cap mena de justificació.
Sr. Sànchez, passarà a la història
de la ciutat com a un alcalde antidemocràtic, com un simple apèndix final de
l’estil Bustos. Ja s’ho ha pensat bé?
Sabadell, 18 de desembre de 2013
dimecres, 13 de març del 2013
Manuel Bustos ja no és l'alcalde
Manuel Bustos ja no és l’alcalde. Primer es
va apartar uns centímetres, després va tornar, però finalment ha hagut de renunciar
i ara el ple ha votat un nou alcalde, Juan Carlos Sánchez, únicament amb els
vots de grup socialista.
Es posa així un punt i seguit a una etapa de
gairebé 14 anys de mal govern, que deixa com a herència una ciutat grisa, apàtica,
que ha perdut gran part del seu sentit crític, com a conseqüència d’una
estratègia reeixida per destruir la participació real, amagant-la rere la
creació de consells presumptament participatius; establint relacions
clientelars amb les entitats; i perseguint i criminalitzant tot tipus de discrepància.
Una etapa que ha acabat amb la imputació
–minimitzada en tot moment pel PSC– de Manuel Bustos, tres regidors, tres
càrrecs de confiança i el cap de la policia municipal per delictes contra
l’administració pública en el Cas Mercuri. Un llarg procés, que ha propiciat
l’acció unitària de l’oposició i ha forçat finalment la renúncia a l’alcaldia,
malgrat els imputats Manuel Bustos, Paco Bustos i Joan Manau, mantinguin
indignament l’acta de regidor i romanguin al consistori sense cap altra
obligació que la d’assistir al ple municipal un cop al mes.
El nou vell escenari que va començar el 5 de
març ve protagonitzat per un alcalde que és un clar exponent de la continuïtat
de l’Estil Bustos. L’hereu del bustisme
ha estat 14 anys la seva mà dreta, ha estat també el portaveu socialista durant
molts anys i la persona en qui Manuel Bustos va confiar com a alcalde
accidental.
Juan Carlos Sánchez és l’alcalde accidental
que va negar-se a cessar els càrrecs de confiança imputats quan ho va exigir el
ple municipal, motiu pel qual va ser reprovat pel conjunt de l’oposició. I és
també qui els ha renovat –tret de Montserrat Costa– un cop ha estat investit
alcalde. És el mateix que dissabte passat, malgrat dir que seria “l’alcalde de
tots”, va anar als jutjats a donar suport a Manuel Bustos.
El nou alcalde porta una motxilla molt
pesada i encara que vulgui canviar alguna cosa de lloc i fer algun gest més o
menys públic, per ara no està disposat a emprendre l’operació de regeneració
democràtica que necessiten tant l’Ajuntament com la ciutat.
La regeneració comença inevitablement perquè
tots els imputats abandonin l’Ajuntament i deixin de cobrar diners públics.
Regenerar significa també fer net a l’estructura municipal, no deixar res sota
les catifes. I per això cal anar més enllà i emprendre mesures absolutament
transparents per recuperar el funcionament municipal des de baix, des de la
funció pública com a garantia de dedicació al servei públic, d’eficàcia i d’austeritat.
La regeneració ha de passar per la humilitat
i l’honestedat. Per posar l’interès públic per davant d’interessos personals i
partidistes, per establir relacions horitzontals amb les entitats de la ciutat,
fugint del clientelisme, per respectar la pluralitat de l’Ajuntament, de la
ciutat i dels mitjans de comunicació.
La regeneració passa per renunciar a moltes
de les polítiques que han caracteritzat els governs Bustos durant catorze anys,
en definitiva, per tornar a generar confiança en la cosa pública, és a dir, per
tornar a l’arrel de la democràcia, de la democràcia real, és clar!
Sabadell, 11 de març de 2013
Regeneració democràtica
Des de finals de novembre, Sabadell
viu una greu crisi política provocada per l’esclat del Cas Mercuri, en què
estan imputats, entre d’altres, l’alcalde Manuel Bustos, tres regidors del PSC,
tres càrrecs de confiança i el Cap de la Policia Municipal.
Malgrat el PSC ha volgut minimitzar
les imputacions penals de delictes contra l’administració pública (suborn,
tràfic d’influències, omissió de persecució de delicte...) i contra la salut
pública, el cert és que ens trobem davant d’una presumpta trama de corrupció de
gran abast que no es pot menystenir i que forma part d’una extensa investigació
iniciada fa gairebé tres anys.
En qualsevol cas, innocents o
culpables –i això ho haurà de determinar el jutge–, és evident que el PSC de Sabadell
i la seva direcció nacional no estan fent front a la situació amb la
responsabilitat i decisió que seria desitjable. Davant de les imputacions en
ferm per part del jutge d’instrucció, que hem d’entendre que aprecia indicis
raonables de culpabilitat, l’únic que es pot esperar és la immediata dimissió o
destitució de les persones implicades per preservar la credibilitat de la
institució. Davant de la denúncia per corrupció, cal que les organitzacions
polítiques apliquin tolerància zero si aspiren a mantenir certa dignitat i
ètica política.
A Sabadell, el conjunt de grups de
l’oposició –tant els que han donat suport a Manuel Bustos en algun dels seus
governs, com l’Entesa per Sabadell, que mai no li ha donat suport– compartim
una mateixa idea: la ciutat i l’Ajuntament no es poden permetre estar dirigits
per persones imputades per delictes de corrupció, cal recuperar la credibilitat
de la institució municipal.
Les greus acusacions que pesen sobre quatre membres del govern municipal i
els seus càrrecs de confiança i el fet que ni el govern ni el PSC no hagin
mogut fitxa per apartar de manera efectiva els imputats de les
responsabilitats, han generat una pèrdua de confiança política que ens impedeix
ser corresponsables de cap tipus d’acord o decisió que impulsi aquest govern.
Arribats a aquest punt, i veient que el PSC incompleix de manera deliberada
i xulesca els acords de la majoria del ple municipal, en una demostració de
menyspreu pel sistema democràtic, i es fa el sord davant de les peticions de
dimissió que hem formulat des de l’oposició, enrocant-se més i més en
l’immobilisme, és evident que l’únic missatge que es pot defensar políticament
és la regeneració democràtica.
En aquest sentit, malgrat les evidents diferències ideològiques i en la
pròpia concepció de la política, els cinc grups de l’oposició hem posat per
davant la defensa de la democràcia i el seu sistema de presa de decisions i hem
acordat diferents mesures per aïllar un govern farcit d’imputats que, per molt
que s’esforci en transmetre normalitat, difícilment podrà recuperar la
credibilitat i la confiança necessària per tirar endavant en minoria.
L’oposició ha actuat en aquest temps amb una extrema generositat, oferint
diferents oportunitats a l’alcalde i els regidors imputats per apartar-se del
govern i deixar la institució municipal al marge de qualsevol sospita, però la
manca de reacció del PSC, la seva actitud antidemocràtica i prepotent, la seva
obstinació per defensar càrrecs i sous per damunt dels interessos de la ciutat,
obliga a estudiar altres accions que, sent conscients de les dificultats, no
només no s’han de descartar sinó que són possiblement l’única via perquè
Sabadell tingui un govern que defensi els valors democràcia, que pensi abans
que res en la ciutadania i en les polítiques de futur que necessita aquesta
ciutat.
Sabadell, 22 de gener de 2013
Sabadell, 22 de gener de 2013
dijous, 29 d’octubre del 2009
Tombem la truita
Els diaris van plens de notícies sobre trames de corrupció que pressumptament afecten polítics de diferents colors i que fins i tot esquitxen l'alcalde d'una ciutat de pes com Santa Coloma.
Pels que pensem que la política ha de recuperar la dignitat, aquest degoteig de notícies que qüestionen l'ètica de la classe política té un punt de tristesa, però alhora l'esperança de què, si es coneix la veritat del que ha passat en els darrers anys en molts ajuntaments, potser serà el primer pas per tombar la truita i acabar amb la impunitat.
És una obvietat que el greu no són aquests titulars, sinó precisament la seva absència durant molt de temps, mentre persones sense escrúpuls han utilitzat l'administració i el diner públic per enriquir-se i per jugar amb el poder.
L'efecte positiu de tot plegat ha de ser que la gent digui prou, que ens fem responsables de les institucions col·lectives i ens comprometem a gestionar-les i defensar-les des de l'ètica política i la dignitat personal.
Pels que pensem que la política ha de recuperar la dignitat, aquest degoteig de notícies que qüestionen l'ètica de la classe política té un punt de tristesa, però alhora l'esperança de què, si es coneix la veritat del que ha passat en els darrers anys en molts ajuntaments, potser serà el primer pas per tombar la truita i acabar amb la impunitat.
És una obvietat que el greu no són aquests titulars, sinó precisament la seva absència durant molt de temps, mentre persones sense escrúpuls han utilitzat l'administració i el diner públic per enriquir-se i per jugar amb el poder.
L'efecte positiu de tot plegat ha de ser que la gent digui prou, que ens fem responsables de les institucions col·lectives i ens comprometem a gestionar-les i defensar-les des de l'ètica política i la dignitat personal.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
