Tirar-se els plats pel cap, o el trencament del grup municipal ICV-EUiA

El grup municipal que porta més guionets: ICV-EUiA-Entesa hauria de correspondre a la candidatura del mateix nom que agrupa dues formacions polítiques i que es va permetre utilitzar també el terme "Entesa" que, voluntàriament o no, a Sabadell porta moltes confusions.

Doncs bé, aquest grup municipal de moment no existeix, és l'únic que no ha estat formalment constituït, perquè s'ha donat la circumstància (per dir-ho d'alguna manera) de què la cap de llista (d'ICV) i el número 2 (independent) van presentar el document de constitució del grup únicament amb els seus noms i, poca estona després, la número 3 i el número 4 (tots dos d'EUiA) van presentar un nou document amb els noms de tots quatre, però signat únicament per dos, que proposa que la portaveu del grup sigui la número 3.

Resultat: de moment, ni pels uns ni pels altres, el Secretari considera que les coses no estan clares i els dóna temps fins el 5 de juliol per constituir-se com cal, cosa que no sembla pas fàcil.

El que sorprèn és que els membres d'una coalició tan acostumats a negociar acords electoral i que són capaços de discutir durant hores pel gruix d'una ratlla verda, no establissin prèviament qui seria la portaveu del grup. I, en cas de dubte, també sembla raonable que fos la cap de llista, o almenys a la majoria de la gent li semblaria raonable, no?

I sorprén sobretot perquè el trencament pot tenir conseqüències de gran calat sobre la respresentativitat a la institució, l'economia del encara no constituït grup o el protocol municipal. En un sistema en què tots els drets i deures dels grups municipals s'estableixen en funció dels vots obtinguts, què caldria fer en aquest cas? Dividir salomònicament els vots en dues parts iguals? I quin seria el grup més petit? I, encara més, tenen dret a ser dos grups? Les respostes aviat.

La intervenció que no m'han deixat fer al ple municipal

Avui s'ha tancat simbòlicament la legislatura amb un ple de comiat dels 7 regidors i regidores que no es van presentar a les eleccions. Tots 7 tenien l'oportunitat de dir unes paraules i em semblava que també era pertinent dir alguna cosa. Ho he demanat a l'alcalde, però no m'ha permès intervenir, al·legant que els protagonistes havien de ser els que plegaven.

Els que plegaven i ell, és clar. Amb el seu parlament, poc elegant, i fins i tot ofensiu, ha buscat ser l'autèntic protagonista. No n'esperava una altra cosa, o potser sí, potser esperava que el sentit institucional i el respecte pels que plegaven moderessin aquesta mena de necessitat de ser el nen en el bateig i el mort a l'enterrament.

La intervenció que no m'ha deixat fer era aquesta:

Avui, en aquest ple, tanquem una etapa i és de justícia que el reconeixement recaigui sobre els homes i dones que han dedicat un temps a representar institucionalment la ciutat i que avui s’acomiaden.

L’Albert Beltran i la Concha Manzano, amb qui he compartit moltes hores de reunió, i que sempre han mantingut bona disposició en el tracte amb l’oposició.

El Jordi Soriano i la Patricia Martínez, amb qui hem tingut clares discrepàncies, però un tracte més que correcte que m’agradaria que fos present en els seus successors.

El Pere Vallverdú, amb qui tinc més en comú del que segurament hem tingut l’oportunitat de demostrar.

El Magí Rovira, del que he après moltes coses, gràcies al seu gran coneixement de l’administració per haver fet, com ha dit sovint, tots els papers de l’auca, però de qui també he admirat el to pausat, curós, respectuós, capaç de dir coses trascendents sense semblar-ho i de fer somriure l’auditori en les seves intervencions. Una absència que es notarà, per ell, però també perquè la veu d’ERC ja no serà al consistori.

I, òbviament, el meu company de grup, Isidre Soler, un referent personal i col·lectiu, un lluitador tenaç i incansable, de qui seria massa llarg explicar tot el que he après i tot el que admiro, que ha dedicat hores i hores a canviar allò que no li agrada i que ha demostrat que hi ha una altra manera de fer política, també des de les institucions.

A tots, els vull donar les gràcies per la seva dedicació i desitjar bona sort en la nova etapa que ara comencen.