El somni de la unitat de l’esquerra

Cada cop que s’apropen eleccions municipals els i les votants d’opcions d’esquerres tenen el somni recurrent de la unitat de l’esquerra i els partits polítics entren en el joc de fer discursos i proclames a favor d’aquesta unitat.  

Enguany, l’Entesa per Sabadell no ha volgut entrar en aquest joc estèril. Des d’una posició realista i honesta hem explicat que la nostra opció és reforçar l’espai alternatiu d’esquerres, un espai que pivota sobre un codi ètic d’obligat compliment (cal dir-ho, perquè tenir-lo no vol dir complir-lo) i en la defensa de propostes alternatives des del que s’ha vingut anomenant la “nova política”.

Reafirmar aquest espai és interpretat interessadament per alguns com un trencament de la unitat, com si fos que aquesta unitat existís. Així mantenen la il·lusió de la ciutadania i es reforcen amb el “jo no he estat qui ha trencat” aprofitant la bona fe de bona part de la ciutadania.

Però per trencar una cosa cal que existeixi. És possible la unitat de les esquerres a Sabadell? En la meva opinió, rotundament no. I no es tracta de personalismes, capelletes o purismes, no ens equivoquem, el que ens separa són dues maneres completament diferents d’entendre la política. La política de partit –en el sentit clàssic del concepte–, de carrera professional, de pactisme, versus una pràctica política ciutadana amb renovació de persones i d’idees i posant sempre per davant els interessos de la ciutat i no els de les organitzacions polítiques o dels càrrecs electes.

L’Entesa, com la resta de les Candidatures Alternatives del Vallès, la CUP o moltes altres candidatures que han anat sorgint arrel del país, no contribuirà a crear una falsa il·lusió de la unitat sense projecte. En canvi, treballarà dia a dia per la unitat de l’espai alternatiu i per atreure nous sectors crítics amb la política de despatxos, una unitat que en el cas de Sabadell ara com ara passa per l’enfortiment i l’ampliació de la Crida per Sabadell.

El repte de la Crida és, doncs, recollir l’experiència de 15 anys ininterromputs d’oposició contundent i propositiva de l’Entesa a l’Ajuntament i l’experiència dels darrers anys de presència de la CUP al Parlament, alhora que incorpora moltes veus noves, persones que sovint aporten experiència organitzativa perquè formen part d’altres col·lectius, però que no han participat a la política institucional. És un projecte col·lectiu, que va avançant, però que continua obert a noves confluències.

Amb la feina de tothom convertirem aquest repte en l’oportunitat per portar una proposta alternativa sòlida a l’Ajuntament.  Molt està per fer, però gairebé tot és possible.

Rupturisme versus unitat

A mesura que s’acosten les eleccions municipals de 2015 van apareixent demandes d’unitat de l’esquerra, més o menys com passa cada quatre anys. Aquest cop, però, la situació de descomposició del PSC -a Sabadell agreujada per les conseqüències del Cas Mercuri- i els efectes de la creixent reducció i privatització dels serveis públics reforcen encara més les peticions d’unió.

Ara bé, és possible aquesta mítica “unitat de les esquerres”? En la meva opinió, la unitat no és un valor en si mateix. La unitat pot ser una il·lusió, probablement compartida per una majoria dels votants d’opcions d’esquerres, però, si no va acompanyada d’un projecte sòlid, de la credibilitat i honestedat de tots els seus components, no deixa de ser una ficció en què es projecten més els desitjos genèrics que no pas la materialització d’una realitat concreta.

L’ideal de la unitat pivota sobre l’eix dreta-esquerra, però deixa de banda altres elements que han estat sempre indispensables per al projecte de l’Entesa per Sabadell: l’arrelament de la pràctica política a uns valors ètics, el convenciment de què hi ha una altra manera de fer política, l’absoluta necessitat de decidir a Sabadell.

Per tirar endavant aquest trencament amb la vella política cal acabar amb el que Podemos ha batejat com a “casta” i que nosaltres hem vingut anomenant “partits clàssics” o “classe política”. Lamentablement els partits clàssics d’esquerres han format part fins avui de la casta exactament de la mateixa manera que el PSC, CiU o el PP: fent de la política una carrera professional, amb duplicitat de càrrecs, cobrant sous sobredimensionats i sobresous, utilitzant els privilegis associats al càrrec, a vegades lícits, però del tot innecessaris.

És la seva actuació la que els allunya de les polítiques rupturistes que defensa l’Entesa, polítiques que volen sacsejar l’actual sistema polític i transformar-lo des de la radicalitat democràtica perquè respongui a les necessitats reals de la societat. En definitiva, tornar a recuperar els valors de la política com a espai de diàleg, debat i sobretot transformació social.

En aquest sentit, des de fa mesos l’Entesa participa en el projecte Crida per Sabadell per construir un espai obert on hi conflueixin tots aquells col·lectius i persones que vulguin definir un projecte rupturista per a Sabadell, que tingui com a principals premisses la regeneració democràtica i la persecució de la corrupció sense cap mena d’atenuant, la definició des de Sabadell i per a Sabadell d’un projecte propi, i la defensa dels serveis públics i la justícia social.

Alguns hi voldran veure tancament, sectarisme, purisme. Nosaltres hi veiem, més que mai, la necessitat de trencar amb pràctiques que han portat la política a un atzucac i al desprestigi, l’oportunitat ineludible per regenerar la política i recuperar la política com a espai de decisió de la ciutadania.

El gasoducte sense impacte. Quina presa de pèl!

El 21 d'octubre el Diari de Sabadell publicava en la seva edició en paper declaracions del regidor de Medi Abient, Sr. Ricard Estrada, afirmant que el gasoducte Martorell-Figueres no tindria impacte sobre el Bosc de Can Deu. Al web del diari també es podia llegir que "El Bosc de Can Deu no se verá alterado por la construcción del gasoducto Martorell-Figueres...".

Un mes després les obres començaven a "alterar" el Bosc de Can Deu, com es prou evident al video difós per l'Entesa per Sabadell.

Heu vist que el regidor de Sostenibilitat i Gestió d'Ecosistemes (en altres paraules, Medi Ambient) hagi fet alguna declaració valorant l'impacte? Heu vist que hagi posat el seu càrrec a disposició de l'alcalde? Heu vist que hagi demanat canviar la seva regidoria per la d'Insostenibilitat i Destrucció d'Ecosistemes? Jo tampoc.

Reaccions infantils que no porten enlloc

Un dimarts qualsevol, al que anomenarem dia 1, l'Entesa per Sabadell emet un comunicat de premsa denunciant les retallades que afectaran 15 CAPs del Vallès i que, a més de crear prejudicis als usuaris dels centres afectats, suposarà més pressió sobre els que queden oberts i sobre el servei d'urgències de l'Hospital Taulí.

L'endemà -el dia 2- el secretari de política municipal del PSC apareix als mitjans mossegant l'Entesa. Diu que el PSC està al costat de l'Ajuntament (suposem que vol dir del govern municipal) i de l'alcalde i es concentra en atacar l'Entesa.

La reacció és infantil i no porta enlloc. No explica quines accions ha fet l'alcalde o el govern municipal davant del govern de la Generalitat. No explica per què no tenien coneixement de les mesures -o això diuen- ni si han protestat per haver estat ignorats en aquestes importants decisions. En comptes de buscar complicitats per traslladar una preocupació conjunta a la Generalitat en un tema tan sensible com la sanitat, salta com una molla contra una part del consistori. Criatures! Que la sanitat és competència de la Generalitat, no pas de l'Entesa!

Un episodi qualsevol del nostre dia a dia, que posa de manifest una escassa capacitat de fer política i de liderar la ciutat. Amb aquest panorama, una vegada més, va ser l'Entesa per Sabadell qui va haver de prendre la iniciativa per promoure una declaració institucional de l'Ajuntament per defensar la sanitat pública. Això sí, sense CiU, és clar.

La intervenció que no m'han deixat fer al ple municipal

Avui s'ha tancat simbòlicament la legislatura amb un ple de comiat dels 7 regidors i regidores que no es van presentar a les eleccions. Tots 7 tenien l'oportunitat de dir unes paraules i em semblava que també era pertinent dir alguna cosa. Ho he demanat a l'alcalde, però no m'ha permès intervenir, al·legant que els protagonistes havien de ser els que plegaven.

Els que plegaven i ell, és clar. Amb el seu parlament, poc elegant, i fins i tot ofensiu, ha buscat ser l'autèntic protagonista. No n'esperava una altra cosa, o potser sí, potser esperava que el sentit institucional i el respecte pels que plegaven moderessin aquesta mena de necessitat de ser el nen en el bateig i el mort a l'enterrament.

La intervenció que no m'ha deixat fer era aquesta:

Avui, en aquest ple, tanquem una etapa i és de justícia que el reconeixement recaigui sobre els homes i dones que han dedicat un temps a representar institucionalment la ciutat i que avui s’acomiaden.

L’Albert Beltran i la Concha Manzano, amb qui he compartit moltes hores de reunió, i que sempre han mantingut bona disposició en el tracte amb l’oposició.

El Jordi Soriano i la Patricia Martínez, amb qui hem tingut clares discrepàncies, però un tracte més que correcte que m’agradaria que fos present en els seus successors.

El Pere Vallverdú, amb qui tinc més en comú del que segurament hem tingut l’oportunitat de demostrar.

El Magí Rovira, del que he après moltes coses, gràcies al seu gran coneixement de l’administració per haver fet, com ha dit sovint, tots els papers de l’auca, però de qui també he admirat el to pausat, curós, respectuós, capaç de dir coses trascendents sense semblar-ho i de fer somriure l’auditori en les seves intervencions. Una absència que es notarà, per ell, però també perquè la veu d’ERC ja no serà al consistori.

I, òbviament, el meu company de grup, Isidre Soler, un referent personal i col·lectiu, un lluitador tenaç i incansable, de qui seria massa llarg explicar tot el que he après i tot el que admiro, que ha dedicat hores i hores a canviar allò que no li agrada i que ha demostrat que hi ha una altra manera de fer política, també des de les institucions.

A tots, els vull donar les gràcies per la seva dedicació i desitjar bona sort en la nova etapa que ara comencen.  

Per a una immensa minoria

Els resultats de les municipals del 22M han provocat més d'una depressió pel panorama general de dretanització de molts ajuntaments. A Sabadell, però, les coses han quedat gairebé com estaven, excepte per la sortida d'ERC i l'increment d'un regidor del PP.

Això, que les coses quedin com estaven, ha estat sorprenent. Qui més qui menys esperava alguns canvis, potser petits, però moralment significatius, o potser més grans, que permetessin jocs aritmètics.

Hi ha, doncs, una certa sensació de fracàs, que no ha atrapat la gent de l'Entesa, perquè sabem de les dificultats de consolidar la nostra representació. Cada vegada és un nou triomf, cada papereta un vot de confiança.

Constato que la ciutat no és tan crítica com a vegades pot semblar. Que el 50% ja ni vota, i de l'altre, gairebé la meitat dóna suport a l'estil Bustos, no perquè no el coneguin, sinó perquè ja els hi està bé, perquè encaixa en uns valors socials que s'han relaxat.

Constato un cop més que la nostra és una opció minoritària, un espai de pensament crític i d'acció transformadora, un bastió que es rebel·la i que ja és imprescindible per a una immensa minoria. Amb aquesta minoria, carregats de raó i satisfets pel suport rebut, treballarem dia a dia.

Divertimento

No tinc costum de parlar de mi mateixa en aquest espai, però faig una excepció per dedicar unes línies al meu alter ego virtual, una il·lustració, una caricatura, un dibuix que em representa i que ja va triomfar quan me'l van regalar.

Per Sant Jordi, la Virginia virtual va ser l'autèntica protagonista de la paradeta de l'Entesa convertida en retallable, amb tot el que ha de tenir un retallable: els vestidets, els complements... i fins i tot una bicicleta!

No cal dir que era un divertimento, una altra manera d'aproximar-se a la gent, una idea feta a Sabadell per a la gent de Sabadell. Estil Entesa!

L'ultim ple o un ple més?

El d'abril era l'últim ple municipal de la legislatura. Un ple ordinari, un ple amb contingut resolutiu, però que de seguida es va veure que estava marcat per la desgana i per una sensació de què tot era tràmit, començant per l'alcalde que volia fer via i gairebé s'exclamava quan algú demanava la paraula.

Certament no hi havia cap punt d'una importància vital, però sí diversos en què eren pertinents les intervencions de govern i oposició. Però només hi va haver intervencions en 9 dels 26 punts de la part resolutiva, en 5 dels quals vam intervenir únicament els regidors de l'Entesa per Sabadell.

La sensació que em va acompanyar tot el ple va ser de final de camí. Per una banda, pel desinterès manifest d'alguns regidors que ja saben que no continuaran i, per què preparar-se res? I per l'altra, perquè els partits estan concentrats en la campanya electoral en detriment de l'activitat municipal.

Però no puc deixar de comentar una altra sensació, que en aquest ple era més accentuada, però que ha estat la tònica de tota la legislatura: a l'Entesa dediquem temps i energies a preparar els plens, per respecte a les 6000 persones que van confiar en nosaltres, per responsabilitat institucional. I no ho dic pas perquè ens felicitin, simplement constato una realitat, la realitat de què hem fet la feina que havíem de fer.

El projecte de l'Entesa

El passat 23 d’octubre l’assemblea de l’Entesa per Sabadell va prendre la decisió de concórrer a les eleccions municipals de maig de 2011 defensant una vegada més el seu propi projecte polític, un cop constatat que la resta d’organitzacions polítiques descartaven la possibilitat de crear una candidatura conjunta a l’esquerra del PSC.

L’Entesa per Sabadell defensa que és possible una altra manera de fer política que, de fet, és imprescindible per recuperar la política com a activitat a favor dels serveis públics i com a espai per generar propostes per fer progressar la nostra societat.

L’Entesa ofereix un espai independent per a totes les persones que volen exercir activament el dret de ciutadania, més enllà de la restringida participació de votar cada quatre anys. Un espai on fer propostes, suggeriments, crítiques i on tothom es pot implicar en primera línia. Un espai que vol superar les tradicionals dinàmiques dels partits polítics clàssics, que sovint tenen la presa de decisions allunyada de la nostra ciutat i que han acabat esdevenint una mena de franquícies.

El projecte de l’Entesa és eminentment sabadellenc i vallesà. Es basa en una manera de treballar que parteix de la proximitat que aporta el coneixement de la ciutat, els contactes periòdics amb les entitats i les aportacions que fan molts ciutadans i ciutadanes que saben què volen per a la seva ciutat. Un treball que té referents també en altres municipis del Vallès amb qui ens coordinem a les Candidatures Alternatives del Vallès – CAV.

El projecte de l’Entesa s’ha anat construint dia a dia durant dotze anys, a partir d’un treball rigorós, propositiu, honest i transparent, i actualment és un projecte plenament consolidat. Rigorositat perquè plantegem alternatives a les iniciatives del govern després d’estudiar-les a fons per tal de millorar-les pensant en l’interès comú i en la ciutat. Propositiu perquè fem contínuament aportacions per aconseguir una ciutat amb més serveis i més qualitat de vida i amb una gestió racional dels seus recursos pensant únicament en els interessos de la ciutat. No en va, som el grup municipal que hem fet més propostes i hem presentat més al·legacions i suggeriments en tota la legislatura. Honestedat, perquè ens devem únicament a la ciutat i a les persones que ens han fet confiança i perquè ens regim per un codi ètic i de conducta i fem un constant exercici de transparència publicant al nostre web totes les propostes i documents i donant compte públicament en la presentació de la memòria anual.

En aquests anys hem après molt sobre Sabadell i hem conegut més a fons les diferents realitats socioeconòmiques i els diferents col·lectius que conformen la nostra ciutat, i paral·lelament hem anat consolidant un model de ciutat per a Sabadell. L’Entesa ha esdevingut un referent en la política municipal, sabem quines són les prioritats de la ciutat i, avui més que mai, estem convençuts de què el projecte que defensem és l’opció més beneficiosa per a Sabadell, una opció feta des de la ciutat i per a la ciutat.

[Publicat al Diari de Sabadell, 17/11/2010]

Què hem fet amb el teu vot

El final del curs polític és també el temps de les valoracions i de fer balanç de la feina feta, dels èxits aconseguits i, també, dels molts i molts temes que queden pendents per al proper curs. A l'Entesa per Sabadell aquesta valoració es converteix també en un tríptic que, amb el títol Què hem fet amb el teu vot?, és una síntesi de la Memòria del Grup Municipal.

Podrieu pensar que és un producte propagandístic més, però al darrera d'aquest tríptic hi ha molt més, hi ha el compromís del Grup Municipal de l'Entesa de retre comptes a la ciutat i, sobretot, de fer un retorn als nostres votants perquè sàpiguen quines actuacions hem pogut dur a terme gràcies a la seva confiança.

Aquesta pràctica, la del retorn honest a la ciutadania, hauria de formar part de la bona praxi en el món de la política. En primer lloc com a exercici ètic dels càrrecs electes que han d'actuar amb transparència, però també per involucrar més els ciutadans i ciutadanes en les polítiques que els afecten dia a dia i per fugir de la sensació de què només els preguntem què n'opinen un cop cada quatre anys, quan ens barallem pels seus vots.

El buit que va deixar Farrés

Avui fa un any que va morir Antoni Farrés i recupero un article que vaig escriure llavors i que el Diari de Sabadell no va publicar, fet comprensible, tenint en compte que van rebre més de cent articles sobre Farrés en poques setmanes.


El buit que deixa Farrés

Són escasses les ocasions en què una ciutat sencera lamenta una mort. I això és precisament el que va passar el passat dia 13, quan es va conèixer la mort de l’excalcalde Antoni Farrés. Milers de ciutadans i ciutadanes van passar per la sala de plens com a mostra de dol i es resistien a marxar de la plaça Sant Roc, com si aquesta concentració espontània fos també una manera de rendir tribut al que va ser el primer alcalde des de la recuperació de les llibertats democràtiques. Els que van tenir ocasió de tractar-lo personalment –que van ser molts– recordaven anècdotes i tothom rememorava episodis de la història de la ciutat.

La mort de l’alcalde Farrés ens ha deixat un gran buit, un sentiment de pèrdua. Malgrat haver deixat la política activa fa gairebé deu anys, és ara quan es certifica definitivament el final d’una etapa. Una etapa d’il·lusions i de projectes de ciutat, en què Farrés va saber liderar bons equips polítics i tècnics des de la cultura del treball, el bon govern, l’ètica personal, l’honestedat i l’austeritat. Una etapa en què tot era possible i tot estava per fer en l’urbanisme, en la sanitat, en la cohesió social...

La nostàlgia col·lectiva d’aquests dies porta a moltes converses aquests valors que paradoxalment són avui en dia escadussers. És fins i tot difícil d’entendre com en només deu anys hem perdut tant com a ciutat, com hem deixat de ser un referent en visió estratègica, en els valors de l’esquerra, en el debat i el diàleg. I no ho escric pas des de l’enyorança del farrerisme ni perquè qualsevol temps passat fos millor, sinó únicament per constatar com ha canviat la nostra societat, com hem rebaixat col·lectivament el nivell d’exigència, com hem passat de l’austeritat al malbaratament, de la discreció a l’ostentació, de la visió estratègica als grans projectes buits, de la informació a la publicitat.

Des de l’Entesa per Sabadell, sense pretendre en cap cas ser hereus de l’obra de l’alcalde Farrés, sí que ens comprometem a continuar defensant l’esperit i els valors amb què l’Entesa va néixer fa gairebé 10 anys i que ell va animar a crear: el compromís amb la ciutat i el país, l’ètica personal, la dignitat, l’austeritat i l’honestedat des d’un treball continuat al servei de les persones i de la ciutat sense exclusions.

I, sens dubte, el sentiment col·lectiu de pèrdua que hem viscut aquests dies porta l’esperança de recuperar aquests valors i de creure que encara tot és possible i val la pena lluitar per aconseguir-ho.


Virginia Domínguez
Regidora del Grup Municipal d’Entesa per Sabadell

Sabadell, 16 de febrer de 2009

Ascensors

Una de les primeres campanyes reivindicatives que vam fer des de l'Entesa va ser la dels ascensors. Reclamàvem la instal·lació de 100 ascensors cada any en edificis que no en tenien. No és tracta d'una qüestió de comoditat dels usuaris, sinó d'una veritable millora de la qualitat de vida per a moltes persones que s'han anat fent grans i perdent mobilitat. Per a algunes persones amb dificultats de mobilitat, amb malalties o amb discapacitats, un pis sense ascensor esdevé una mena de presó.

D'altra banda, els nous ascensors tenen altres efectes positius en els barris, perquè són un element clau per fer front a la degradació, per evitar que marxi la gent del barri i per atreure nous veïns i veïnes, segurament més joves, que consideren l'ascensor un element imprescindible.

Dissabte, en la primera sessió del projecte El Sabadell que volem, un grup de gent de l'Entesa vam visitar Can Puiggener i vam poder veure alguns ascensors en obres i d'altres en funcionament. És una d'aquelles propostes que s'ha anat obrint camí, en part amb el suport del Pla de barris, i no tan ràpid com hauríem volgut, però, que compleix els objectius que plantejàvem ja l'any 2002.

Proximitat

Divendres, en el sopar de tardor, vaig parlar de la feina feta per la gent de l'Entesa, de les propostes que hem defensat durant aquest any, de les irregularitats que hem denunciat, però també de la nostra manera de treballar.

Treballem des de la proximitat i el coneixement de la realitat de la ciutat, fent contactes amb entitats i amb persones compromeses, amb una visió crítica, amb fermesa sempre que cal, però també amb constància i perseverància per aconseguir incidir, per resoldre problemes quan se'ns convida a fer-ho i per plantar cara a tot allò que considerem que és perjudicial per a la ciutat.

Aquest tocar de peus a terra i aquest ser una mica a tot arreu és la clau per trobar respostes i idees per millorar la qualitat de vida en una ciutat que estimem i que coneixem, però que encara volem conèixer més.

Anem contracorrent

Els companys i companyes de l'Altraveu de Castellar, que aquest cap de setmana han reflexionat sobre la feina feta i el que queda per fer..., feien una valoració de la seva capacitat d'incidència que coincideix amb la que podria fer de l'Entesa. Molts temes que s'han treballat, unes quantes propostes aprovades que posteriorment el govern ignora si no s'està continuament a sobre, i també moltes aportacions que sí que s'han materialitzat.

Però, més enllà del llistat objectiu de feina feta, les nostres organitzacions (l'Altraveu, l'Entesa, i el conjunt de les Candidatures Alternatives del Vallès), tenen la virtut de generar debats ciutadans, d'aprofundir en la capacitat crítica com a eina de millora i per fer propostes, i de recuperar la implicació de la gent en la política local.

Aquesta manera de fer, aquesta manera de treballar, busca nous espais i nous mitjans per anar contracorrent en un món que més aviat té poc en compte les necessitats i les aspiracions de les persones.

L'Entesa, més necessària que mai

[Publicat al Diari de Sabadell, 6/10/09, a enoticies i a Asabadell.cat]

Amb el lema 10 anys fent ciutat, l’Entesa per Sabadell ha celebrat un bon nombre d’activitats que han estat un put i seguit amb espai per recordar el treball d’aquests anys, però, sobretot, per encarar el futur del projecte de l’Entesa.

Des de 1999 l’Entesa ha exercit un treball d’oposició rigorosa i constructiva, denunciant totes les actuacions del govern municipal contràries als interessos de la ciutat, i, alhora, aportant nombroses propostes en tots els àmbits, sempre pensant en com millorar la qualitat de vida de tots els sabadellencs i sabadellenques.

L’Entesa s’ha consolidat com un espai ampli de participació política de totes aquelles persones que volen construir una ciutat i una societat millors a partir dels valors de l’esquerra, del diàleg i del respecte a la pluralitat. Hem fet una política de proximitat amb rigor, des del coneixement del patrimoni històric, natural i humà de Sabadell, i hem procurat aportar sempre alternatives a la mala gestió del govern del PSC a partir d’un model de ciutat propi i de l’anàlisi i l’estudi de les millors solucions per a la ciutat.

La política de l’Entesa està pensada en clau sabadellenca. Totes les nostres propostes i totes les nostres decisions es prenen a la ciutat pensant exclusivament en Sabadell. Això ens fa diferents, en no estar condicionats per acords supramunicipals o per estratègies de partit alienes als interessos de la ciutat. Tanmateix, estem també coordinats amb les altres organitzacions que formen part de les Candidatures Alternatives del Vallès amb qui l’Entesa comparteix un mateix model de territori i els mateixos fonaments ètics en la manera de fer política.

El nostre és, doncs, un projecte fresc, obert, que vol superar el desencontre entre la política i la ciutadania, tot afavorint  la participació i la renovació. Fent compatible l’acció política amb els valors de l’ètica, l’honestedat, i el compromís polític. Una manera de fer política al servei de les persones, en què la dedicació política no esdevingui una carrera professional, sinó un servei a la comunitat.

L’Entesa treballa per al conjunt de la ciutat, per a tots els barris i tots els sectors socials, per construir col·lectivament una ciutat més justa i solidària i amb més qualitat de vida. Defensem un model de ciutat més sostenible i més habitable, que preservi el nostre rodal i fomenti les pràctiques respectuoses amb les persones i el medi ambient. L’Entesa defensa uns serveis públics equitatius i de qualitat en tots els àmbits, prioritzant l’educació, la cultura, la sanitat i l’habitatge.

Deu anys després de la seva constitució, el projecte polític de l’Entesa és més vàlid i més necessari que mai i s’ha anat enriquint i renovant amb noves propostes i noves persones. L’Entesa ha estat i vol continuar sent un referent per a totes les persones que treballen pel progrés de la ciutat, sense cap altre interès que  el benestar dels seus ciutadans i ciutadanes. Una organització que té vocació de govern i que mira al futur, i que ara com ara treballa dia a dia des de l’oposició per aconseguir un Sabadell millor.