Cada cosa al seu temps

Cada cosa al seu temps. Municipalitzar no és llevar-se un dia i anul·lar de cop i volta la gestió privada. Requereix estudiar molt bé –sí, estudiar– tots els aspectes del contracte, econòmics, temporals, laborals, avaluar cada element del plec de clàusules establert amb l'empresa per dissenyar el procés de recuperació de la gestió pública garantint sempre la prestació de servei  en les millors condicions per a la ciutadania.

Escoltant l'oposició en el Ple del mes d'octubre preocupa terriblement la simplificació dels arguments, la immaduresa que permet acusar gratuïtament el govern de Sabadell d'haver renunciat a recuperar la gestió directa del cementiri municipal. Aprovar el pla d'inversions no implica en cap cas renunciar aquest objectiu que arribarà quan estigui madur, quan s'hagin fet totes les passes necessàries. No fos cas –com va etzibar Maties Serracant a Josep Ayuso– que a algú se li acudís denunciar-nos a la primera de canvi.

Quina és la pretensió dels grups de l'oposició? Que l'Ajuntament renunciï a exigir a la concessionària les inversions que ha de fer per contracte? Això, de fet és el que feia el govern privatitzador per excel·lència, el del PSC. Cap control, cap exigència a fer complir les seves obligacions, tan sols mirar cap a una altra banda mentre Torra SA incomplia sistemàticament els acords. No és acceptable cap més incompliment. Mentre el contracte sigui vigent, l'hauran d'assumir. I si no els interessa ja saben que hi poden renunciar.

Cada cosa al seu temps. I dijous va ser el temps d'aprovar finalment el Reglament de cessió de locals, després d'un immens treball per posar-hi ordre, per saber quins locals estaven cedits i en quines condicions. Ha estat molt més complex del que preveia el govern, perquè el PSC va deixar també en aquest àmbit una herència de caos, de greuges comparatius entre entitats amb privilegis i entitats sense cap dret, de cessions dispars, sense cap mena de criteri i encara menys de transparència.

El Reglament de cessió de locals era una demanda de fa molts anys dels grups que érem a l'oposició. Al març de 2009 ja es va aprovar una moció presentada conjuntament per CiU, ICV-EUiA, Entesa per Sabadell i ERC, que es va aprovar amb el vot contrari del PSC.  I al juny de 2012 CiU va tornar a portar el tema al Ple i es va tornar a aprovar, aquest cop per unanimitat. Però el mandat del Ple no un, sinó dos cops, no va ser suficient motivació perquè el govern del PSC agafés el guant. Si bé es van fer unes quantes desenes de reunions, mai no van tenir voluntat de tirar-ho endavant i els esborranys van quedar tristament arraconats en algun calaix.

No interessava. Com no els interessa ara. Ja va dir la sra. Carrasco, regidora del PSC, que aquest no era el seu reglament. És clar que no, al seu grup mai no li va interessar tenir criteris reguladors, d'equitat i transparents, així podien fer i desfer lliurement. I algunes entitats van ser víctimes d'aquesta manera de fer, ja fos per quedar fora del circuit o bé per quedar-hi atrapades. La Glòria Rubio, tinenta d'alcalde de Territori, ho va explicar ben clarament, veníem d’una situació de completa subjectivitat on l'equip de govern decidia per exemple qui pagava les despeses de consums i qui no.

Malauradament, malgrat els reiterats elogis al llarg procés de debat i el reconeixement del bon nivell de diàleg i la bona feina feta pel govern i l'equip tècnic, cap dels grups de l'oposició es va atrevir a votar a favor del reglament. Els arguments, escassos. Perquè no s'inclou el pagament de consums? Perquè no s'inclouen les concessions administratives? Perquè les cessions són per 4 anys?

Els compromisos del govern van quedar clars: la Glòria Rubio va avançar que hi hauria un procés de concurrència per accedir a subvencions per pagar una part de les despeses de consums o manteniment de locals i es va comprometre a iniciar el procés per tenir també un reglament de concessions administratives a finals del 2017. I la regidora de Participació, Míriam Ferràndiz, va recordar que l'estratègia de participació del govern municipal va molt més enllà d’un reglament, que és un recurs més per a les entitats, amb el sedàs de la transparència, sinó també de la creació de la futura Oficina de l'Associacionisme i altres accions per afavorir la igualtat d'oportunitats de les entitats.

Ara toca aplicar el reglament i publicar al web municipal tota la informació sobre els locals i els criteris de cessió. I a poc a poc anem avançant.

30 d’octubre de 2016 

Un reglament per transparentar la cessió de locals

Per entendre la necessitat que té aquesta ciutat de posar ordre en les cessions de locals a través d'un reglament transparent cal remuntar-se un parell de legislatures fins l'any 2009, quan el PSC va decidir unilateralment cedir un local a l'Associació Llatinoamericana de Sabadell –filial de la potent Fedelatina vinculada al responsable de Formació i Ciutadania del PSC, Josep Maria Sala–, menystenint altres entitats formades pel col·lectiu d'origen llatinoamericà. Van ser precisament aquestes entitats les primeres en reaccionar, alertant del tracte de favor a l'entitat presidida per Ligia Castelo que podia estar motivat per interessos electoralistes per captar el vot d'origen immigrat a les eleccions municipals.

Aquest rebuig va provocar la implicació de la major part de grups municipals de l'oposició i al ple del 3 de març de 2009 es va debatre una moció presentada conjuntament per CiU, ICV, l’Entesa per Sabadell i ERC per demanar que no es cedís aquest local i que es fes una diagnosi de la situació de cessions i de necessitats de les entitats per tal d'elaborar una proposta. Finalment la moció es va aprovar amb el vot contrari del PSC, que unes hores abans del ple havia intentat a la desesperada que es retirés la proposició, rectificant sobre el local.

Després d'això res efectiu. Es va debatre en comissió informativa una proposta de reglament que el govern no va arribar a portar mai a Ple “perquè no hi havia consens” i en el mandat següent es va continuar marejant la perdiu. És a dir, 7 anys perduts ! Perduts per a la transparència i per a l'equitat, però molt ben utilitzats pel PSC que podia continuar la seva política clientelar impunement.

Ha calgut tot un any de treball per posar ordre en el caos. Entitats que tenien diferents tipus d'acord, algunes sense conveni, altres amb llicències demanials, unes pagant subministraments, altres amb tot gratuït, dates que no sempre quadren... Ha estat molt més complex i lent del que ens podríem haver imaginat.

Però finalment el Ple del passat dijous va debatre una proposta de Reglament de cessió que parteix d'una radiografia real de la situació, que ja ha passat un procés participatiu amb les entitats i amb els grups municipals i que ara està en exposició pública per poder-hi fer al·legacions.

La tinenta d'alcalde de Territori i Habitatge, Glòria Rubio, va defensar el Reglament sobre les llicències demanials com el primer pas cap a la transparència i per ordenar el que ens hem trobat, amb la voluntat política de tenir un teixit associatiu fort i divers amb qui l'Ajuntament estableixi unes relacions sanes, lluny de les relacions clientelars que hi havia fins ara. És aquesta la primera vegada que es posen per escrit uns criteris per a aquestes cessions i es planteja un període de transició on caldrà acompanyar les entitats, alhora que es treballarà també en la millora del reglament de centres cívics i en la concreció de les concessions administratives, que ja estan molt regulades per la legislació.

Al meu entendre, els grups municipals de l'oposició no van estar a l'alçada del que es posava sobre la taula i van votar-hi en contra, tot i ser una aprovació inicial en què és molt habitual abstenir-se. No van voler donar ni un bri d'aire al govern en un càstig sorprenent, tenint en compte que venim d'anys d'opacitat. Cap grup municipal no va entrar en el fons de la qüestió, ni en la situació de desregulació que hem patit ni en els aspectes regulats.

Els únics arguments esgrimits per votar en contra van ser que no hi havia un calendari per treballar el reglament de concessions administratives, el desacord amb el fet que no es cobreixi directament el cost dels subministraments i el fet que el reglament contempli multes de fins 6.000 € pels incompliments.

En aquest sentit, Glòria Rubio va respondre amb convicció que el govern ja s'ha compromès a continuar treballant en els propers mesos amb les concessions administratives (que són aproximadament el 10% de les cessions) i que no es poden donar subvencions encobertes amb diners públics i per tant l'ajut al pagament de subministraments s'ha de fer amb concurrència pública.

No va ser prou per convèncer l'oposició que hauria preferit no tenir reglament a tenir-ne aquest, que hauria preferit mantenir el caos i l'opacitat en detriment de la transparència, tot i que realment no sabem per què.

Transparència i herències del PSC

Al nou govern municipal li toca la feina d’endreçar la Casa del comú després d’anys de deixadesa, més o menys interessada. Per exemple, el Ple municipal del mes de març va aprovar la classificació d’empreses públiques municipals, que probablement no es va fer en el seu moment perquè llavors els sous dels gerents d’aquestes empreses s’haurien hagut de limitar a un màxim de 63.000 € anuals, molt per sota per exemple dels 78.500 € que percebia el gerent de VIMUSA l’any 2014.

Però algunes herències encara són més escandaloses. Com ara que en aquests anys, mentre ens deien que fomentaven el transport públic, s’estigués produint una pèrdua de vehicles i un envelliment temerari de la flota. Així, el regidor d’Espai Públic, Xavier Guerrero, va explicar que des del 2008 la flota ha perdut 6 dels 68 autobusos que tenia, que s’han retirat de circulació sense substituir-los per noves unitats. Això ha provocat un empitjorament del servei que no pot incrementar línies ni freqüències.

A més, Guerrero va denunciar la manca d’inversions en aquests anys que té com a resultat que la mitjana d’edat dels vehicles que ha heretat el nou govern és de 13,6 anys i que hi ha 5 vehicles de més de 21 anys, totalment obsolets des del punt de vista mediambiental i de la seguretat. El Ple va aprovar per unanimitat –també amb el vot del PSC, que no va fer ni la més mínima autocrítica– una primera compra de 3 vehicles amb un import de 780.000 euros, amb el compromís de substituir durant aquest mandat tots els vehicles anteriors a l’any 2000, que són insostenibles per les seves emissions.

Una tercera herència molt present a la Sala de plens van ser les irregularitats comeses a Ca n’Alzina, perquè els regidors i regidores de la Crida per Sabadell van lluir samarretes amb el lema Prou corrupció. Fora imputats de l’Ajuntament, en al·lusió al portaveu del PSC i exregidor d’Urbanisme, Josep Ayuso.

En un altre ordre de coses, el Grup municipal de CiU va presentar una moció per crear el registre de grups d’interès que estableix la Llei de transparència de Catalunya, aprovada l’any 2014, llençant l’acusació que l’Ajuntament incompleix aquesta llei. La regidora de Transparència i Organització, Elena Hinojo, va respondre amb decisió que el govern de la ciutat està plenament compromès amb la llei de transparència, però que en el cas del registre, la pròpia Generalitat va preveure crear un mecanisme que encara no existeix per a disposar d’un registre únic per tal que els municipis es poguessin adherir. D’altra banda, va recordar al portaveu de CiU, Carles Rossinyol, que és ell qui presideix la Comissió de Transparència de l’Ajuntament i té la potestat de proposar l’ordre del dia, però que mai no ha inclòs aquest tema per debatre a la Comissió, fet que va provocar una reacció totalment fora de to de Rossinyol, atrapat doblement pels arguments d’Hinojo.

El debat, però, va quedat totalment eclipsat per la surrealista intervenció del PSC, que en boca de Carles Bosch, va acusar el govern municipal de manca de respecte i coacció per vetar entitats per participar en una processó de setmana santa, referint-se ni més ni menys que a la Legión, i va comparar el reglament de cessió de locals que s’està impulsant amb la Santa Inquisició. Amb la sala de plens perplexa pel discurs histriònic del regidor, que en cap moment va abordar el contingut de la moció, l’alcalde Juli Fernàndez va intervenir per reafirmar-se en la decisió que la banda municipal no participaria en un acte on desfilaven els legionaris i va defensar amb contundència que tothom té cabuda a la ciutat, excepte les expressions feixistes i els cossos paramilitars. Qui anava a pensar que el PSC seria el defensor de l’herència d’una subcultura que ve de lluny i que evoca una realitat tan antidemocràtica! 

Contra el clientelisme: reglament de cessió de locals

Els 16 anys de bustisme a Sabadell són la història del “amb mi o contra mi”, la història d'aïllar les entitats crítiques –o les persones crítiques dins de les entitats– i elevar les entitats afins i els aduladors. Són la història de fomentar els presidencialismes, d'anomenar-los “amic” en els discursos, de fer sentir importants els representants de les entitats, no les entitats com a col·lectiu.

Així es va anar construint una xarxa clientelar que algun dia caldrà analitzar a fons, un teixit de protagonismes que va tenir com a principal conseqüència el rebuig de la cultura de l'associacionisme de base i l'empobriment de les relacions ciutadanes.

En aquest context de control social, l'any 2009 el PSC va decidir unilateralment cedir un local a l'Associació Llatinoamericana de Sabadell, fet que va suscitar la reacció immediata d'altres col·lectius de persones immigrades, que es van començar a organitzar com a FAIV, i de la major part de l'oposició municipal. Cal recordar que aquesta entitat, fins llavors pràcticament desconeguda, estava vinculada a Fedelatina, una entitat tutelada pel socialista Josep M. Sala, un dels mentors i protectors de Manuel Bustos.

L'operació havia estat tan descarada i tan partidista que el PSC va haver de rectificar i va retirar la cessió abans que s'arribés a materialitzar. 

El Ple municipal del març de 2009 va aprovar una moció, a proposta de CiU, per tal d'elaborar un Reglament de cessió de locals públics, amb la finalitat de poder establir criteris objectius i transparents per determinar a quines entitats i en quines condicions es cedien els locals de titularitat municipal.

Han passat més de 6 anys des d'aquell mandat del Ple i, malgrat es va treballar una proposta de reglament, el PSC mai no el va voler portar a debat i a aprovació perquè mai no els va interessar tenir criteris més enllà dels seus interessos clientelars.

Acabar amb aquesta situació de discriminació, opacitat i caciquisme és imprescindible per recuperar la confiança de les entitats, preservar la seva independència i posar en valor l'associacionisme, alhora que es fa una gestió acurada i transparent dels locals municipal, que en definitiva són béns públics que s'han de gestionar amb rigor i fugint de tot favoritisme.

Contra el clientelisme: Reglament de cessió de locals ja!

Opacitat

Al mes d'octubre, després d'una tenaç "invitació" a les entitats sabadellenques a signar una declaració a favor de l'autovia orbital que ja vaig comentar en el seu moment, el govern del PSC va fer gala d'haver aconseguit el suport de 150 entitats.

Encuriosits pel fet que el llistat d'entitats no és publiqués, quan la seva finalitat era recolzar públicament una infraestructura, el 2 de novembre vam demanar a l'alcalde la relació d'entitats. La primera denegació va ser amb l'excusa de què no formava part de cap procediment administratiu.

Tossuts, el dia 15 vam insistir, mostrant la nostra sorpresa pel fet que un document del Consell de Ciutat -del qual en som membres- i que, a més va ser lliurat al Conseller d'Obres Públiques en nom de l'Ajuntament del que som regidors, no se'ns pugués mostrar. La segona denegació va ser amb l'excusa que no era un document del Consell de Ciutat.

Encara més tossuts, més que una mula, vam insitir novament el dia 22, entre altres arguments transcrivint part de l'esmentada declaració que textualment deia "... el Consell de Ciutat de Sabadell acorda...". Suposo que no cal que us digui que la tercera  resposta també va ser una denegació i aquesta vegada no es van molestar en buscar cap excusa.

Amb aquest historial, no se pas si ens mereixem aquell famós premi que ens van donar fa poc a l'Ajuntament més transparent, o si potser seria més adequat el premi a la tenacitat... en l'opacitat, és clar.

Què hem fet amb el teu vot

El final del curs polític és també el temps de les valoracions i de fer balanç de la feina feta, dels èxits aconseguits i, també, dels molts i molts temes que queden pendents per al proper curs. A l'Entesa per Sabadell aquesta valoració es converteix també en un tríptic que, amb el títol Què hem fet amb el teu vot?, és una síntesi de la Memòria del Grup Municipal.

Podrieu pensar que és un producte propagandístic més, però al darrera d'aquest tríptic hi ha molt més, hi ha el compromís del Grup Municipal de l'Entesa de retre comptes a la ciutat i, sobretot, de fer un retorn als nostres votants perquè sàpiguen quines actuacions hem pogut dur a terme gràcies a la seva confiança.

Aquesta pràctica, la del retorn honest a la ciutadania, hauria de formar part de la bona praxi en el món de la política. En primer lloc com a exercici ètic dels càrrecs electes que han d'actuar amb transparència, però també per involucrar més els ciutadans i ciutadanes en les polítiques que els afecten dia a dia i per fugir de la sensació de què només els preguntem què n'opinen un cop cada quatre anys, quan ens barallem pels seus vots.

Per què no vol el govern una Comissió d'Investigació?

[Publicat al Diari de Sabadell, 6/11/09 i a Asabadell.cat]

La gestió dels equipaments i dels serveis públics ha de ser acurada i s’ha de regir per procediments transparents i rigorosos. I, quan hi ha dubtes fonamentats sobre el bon funcionament dels procediments de gestió, l’administració competent hauria de ser la primera interessada en actuar per esvair qualsevol ombra de sospita, oferint tota la informació i responent totes les preguntes.

No és precisament això el que ha passat en el cas dels pisos tutelats del complex de Sant Oleguer en què el govern del PSC, amb la complicitat del PP, van vetar la Comissió d’Investigació que havien proposat tots els grups de l’oposició.

Queden així sobre la taula moltes preguntes, molts aspectes per clarificar i, a més, la pròpia negativa a aprofundir en tot aquest afer revela la por del govern a què la ciutadania conegui la veritat. No sabem què amaguen, però qui no té res per amagar no esmerça tants esforços per ocultar la veritat.

Una de les preguntes centrals que hauríem volgut fer és per què no es va constituir mai la Comissió de Valoració i Admissions. Aquesta comissió no era pas opcional, era de caràcter obligatori d’acord amb el procediment aprovat pel ple, però mai no es va arribar a reunir. L’hauria hagut de convocar el seu president, el regidor delegat d’habitatge, Sr. Juan Carlos Sánchez, i haurien hagut d’assistir-hi la regidora de Serveis Socials, Sra. Ramoneda, el gerent de VIMUSA i la Cap de Serveis Socials. Aquestes quatre persones tenien assignada la responsabilitat de valorar les sol·licituds i establir quines eren acceptades, però també havien de fer una altra tasca fonamental: havien de dissenyar el procediment d’adjudicació de les places vacants. Aquest procediment, que òbviament no va elaborar ningú, havia de donar garanties de què les coses es feien bé, es feien amb justícia, d’acord amb uns criteris i uns paràmetres de públic coneixement.

Per tant, no hi va haver comissió, fet que ja és prou greu, i no hi va haver procediment d’adjudicació de vacants, fet que implica una desregulació de les adjudicacions, però hi ha encara més irregularitats. No es va comprovar correctament l’acreditació de requisits que havien de fer els adjudicataris i, per tant, a partir dels expedients no sempre es pot demostrar el seu compliment. I, encara més, no es van emetre resolucions denegatòries motivades, és a dir, no es va comunicar per escrit la denegació als sol·licitants i, per tant, les persones que no van obtenir un habitatge no van tenir la possibilitat de recórrer aquesta resolució, un fet que no només és irregular, sinó que a més genera indefensió. I, per rematar-ho, els expedients corresponents a sol·licituds que es van excloure l’any 2004 han desaparegut, no els tenen ni a Vimusa ni al departament de Serveis Socials, no els troben. És a dir, o algú va decidir destruir-los o algú els va ordenar tan bé que ara no els troba.

Potser totes aquestes preguntes i dubtes haurien pogut tenir una resposta si la Sra. Maria Ramoneda, regidora de Serveis Socials, s’hagués dignat a donar algun tipus d’explicació, però s’ha de dir que ella també ha desaparegut, si més no de les reunions a les que abans assistia regularment en tant ocupa un càrrec de responsabilitat, i ni tan sols va tenir el detall d’oferir una explicació en el ple municipal quan es va discutir la creació de la comissió d’investigació. Les seves úniques paraules sobre aquest assumpte van ser en una entrevista feta a mida en to victimista, que la desacrediten més encara.

En resum, un cúmul de despropòsits i una bona llista d’actuacions irregulars que eren prou mereixedores d’una comissió d’investigació per tal d’arribar al fons de la qüestió i conèixer el veritable abast del que el govern qualifica “errors administratius”. I que, un cop finalitzada la seva tasca, hauria pogut derivar en l’establiment de responsabilitats polítiques perquè algú hauria hagut d’assumir les conseqüències d’un procediment desastrós, que de ben segur ha causat greuges a tercers, és a dir, hi ha altres persones que han sortit perjudicades. Però, malauradament, assumir responsabilitats queda fora del comportament habitual del govern del PSC i la impunitat de moment segueix guanyant la partida.

Al ple el que és del ple

Divendres, en un ple extraordinari sense precedents, la major part de competències que havien estat traspassades a la Junta de Govern Local després de les eleccions de 2007 van tornar novament al seu espai "natural", van retornar al ple.

Recuperar les competències del ple vol dir debatre, vol dir guanyar transparència, vol dir poder expressar públicament posicionaments d'acord o de discrepància, vol dir participar de les decisions, vol dir votar. Recuperar les competències vol dir restablir la normalitat democràtica que havia estat alterada per decisió del PSC, amb la complicitat del PP.

Però, i per què ara? Des del juny de 2007 en què es va imposar el traspàs de competències, hi havia hagut dos intents fracassats per recuperar-les, però ara, en el tercer intent, el PSC no hi ha posat cap problema. Respon aquest canvi a una voluntat de compartir les decisions difícils que portarà la crisi econòmica a la casa gran? O potser al fet que el paper de crossa del PP ja era insostenible i el govern intentarà teixir noves complicitats?

Novetats al ple

El ple municipal de dimarts va ser novedós en un parell de coses: per una banda, tota l'oposició portava a ple una moció. I he dit tota l'oposició, inclós el PP, que a Sabadell fa el trist paper de crossa del PSC del senyor Bustos.

Algú es preguntarà per què hi havia aquest front comú de l'oposició, què demanàvem? Una cosa ben senzilla: la constitució d'una comissió d'investigació sobre el procediment d'adjudicació dels pisos tutelats de Sant Oleguer destinats a gent gran sense habitatge en propietat. Una cosa tan senzilla com un bri de transparència, com donar compte a la ciutat de la gestió d'un equipament públic.

Com era previsible, el PP va canviar d'opinió i va baixar del tren en marxa. L'argument -el mateix que fa servir el govern-, que la documentació ja és a fiscalia. No van servir de res les explicacions de la resta de portaveus sobre les diferències entre la causa penal (= Fiscalia) i les irregularitats administratives i responsabilitats polítiques (= Comissió d'Investigació). El PP es va tancar en banda i li va posar fàcil al govern un cop més. Així que el resultat no va ser cap novetat.

Però ja he dit que hi va haver dues novetats. I la segona va ser un mal tràngol per alguns regidors, n'estic segura. La votació va ser nominal i cada regidor i regidora va haver proclamar el seu vot en veu alta, tots 27 ens vam haver de mullar: 12 vots favorables a la moció, 13 contraris i 2 abstencions. Moció rebutjada. I l'endevinalla està cantada.

Fins quan la impunitat?

Contractacions irregulars de personal, mala gestió del patrimoni municipal, acomiadaments no procedents, criminalització de col·lectius crítics, convenis que perjudiquen la ciutat en casos com el de la Caserna o el del Castell de Can Feu, i ara també sospites d'irregularitats en l'accés a pisos socials i, el més greu, de tracte de favor envers familiars d'una regidora i una cap de servei.

Tot això passa a Sabadell. Tot això i segurament més. Però som els reis de la impunitat. Mai no passa res. En 10 anys de govern Bustos, cap regidor o regidora no ha assumit la seva responsabilitat.

Passarà ara? Em costa de creure. El mateix dia que es produïa la denúncia de les irregularitats en l'adjudicació de pisos del Complex Sant Oleguer, el portaveu del govern ja deia que no hi havia cap responsabilitat política. Ja negava la possibilitat de cessaments o dimissions. Potser hauria estat més prudent per part seva obrir una investigació rigorosa i actuar en conseqüència. Si més no, hauria estat més transparent i menys prepotent.