Cada cosa al seu temps

Cada cosa al seu temps. Municipalitzar no és llevar-se un dia i anul·lar de cop i volta la gestió privada. Requereix estudiar molt bé –sí, estudiar– tots els aspectes del contracte, econòmics, temporals, laborals, avaluar cada element del plec de clàusules establert amb l'empresa per dissenyar el procés de recuperació de la gestió pública garantint sempre la prestació de servei  en les millors condicions per a la ciutadania.

Escoltant l'oposició en el Ple del mes d'octubre preocupa terriblement la simplificació dels arguments, la immaduresa que permet acusar gratuïtament el govern de Sabadell d'haver renunciat a recuperar la gestió directa del cementiri municipal. Aprovar el pla d'inversions no implica en cap cas renunciar aquest objectiu que arribarà quan estigui madur, quan s'hagin fet totes les passes necessàries. No fos cas –com va etzibar Maties Serracant a Josep Ayuso– que a algú se li acudís denunciar-nos a la primera de canvi.

Quina és la pretensió dels grups de l'oposició? Que l'Ajuntament renunciï a exigir a la concessionària les inversions que ha de fer per contracte? Això, de fet és el que feia el govern privatitzador per excel·lència, el del PSC. Cap control, cap exigència a fer complir les seves obligacions, tan sols mirar cap a una altra banda mentre Torra SA incomplia sistemàticament els acords. No és acceptable cap més incompliment. Mentre el contracte sigui vigent, l'hauran d'assumir. I si no els interessa ja saben que hi poden renunciar.

Cada cosa al seu temps. I dijous va ser el temps d'aprovar finalment el Reglament de cessió de locals, després d'un immens treball per posar-hi ordre, per saber quins locals estaven cedits i en quines condicions. Ha estat molt més complex del que preveia el govern, perquè el PSC va deixar també en aquest àmbit una herència de caos, de greuges comparatius entre entitats amb privilegis i entitats sense cap dret, de cessions dispars, sense cap mena de criteri i encara menys de transparència.

El Reglament de cessió de locals era una demanda de fa molts anys dels grups que érem a l'oposició. Al març de 2009 ja es va aprovar una moció presentada conjuntament per CiU, ICV-EUiA, Entesa per Sabadell i ERC, que es va aprovar amb el vot contrari del PSC.  I al juny de 2012 CiU va tornar a portar el tema al Ple i es va tornar a aprovar, aquest cop per unanimitat. Però el mandat del Ple no un, sinó dos cops, no va ser suficient motivació perquè el govern del PSC agafés el guant. Si bé es van fer unes quantes desenes de reunions, mai no van tenir voluntat de tirar-ho endavant i els esborranys van quedar tristament arraconats en algun calaix.

No interessava. Com no els interessa ara. Ja va dir la sra. Carrasco, regidora del PSC, que aquest no era el seu reglament. És clar que no, al seu grup mai no li va interessar tenir criteris reguladors, d'equitat i transparents, així podien fer i desfer lliurement. I algunes entitats van ser víctimes d'aquesta manera de fer, ja fos per quedar fora del circuit o bé per quedar-hi atrapades. La Glòria Rubio, tinenta d'alcalde de Territori, ho va explicar ben clarament, veníem d’una situació de completa subjectivitat on l'equip de govern decidia per exemple qui pagava les despeses de consums i qui no.

Malauradament, malgrat els reiterats elogis al llarg procés de debat i el reconeixement del bon nivell de diàleg i la bona feina feta pel govern i l'equip tècnic, cap dels grups de l'oposició es va atrevir a votar a favor del reglament. Els arguments, escassos. Perquè no s'inclou el pagament de consums? Perquè no s'inclouen les concessions administratives? Perquè les cessions són per 4 anys?

Els compromisos del govern van quedar clars: la Glòria Rubio va avançar que hi hauria un procés de concurrència per accedir a subvencions per pagar una part de les despeses de consums o manteniment de locals i es va comprometre a iniciar el procés per tenir també un reglament de concessions administratives a finals del 2017. I la regidora de Participació, Míriam Ferràndiz, va recordar que l'estratègia de participació del govern municipal va molt més enllà d’un reglament, que és un recurs més per a les entitats, amb el sedàs de la transparència, sinó també de la creació de la futura Oficina de l'Associacionisme i altres accions per afavorir la igualtat d'oportunitats de les entitats.

Ara toca aplicar el reglament i publicar al web municipal tota la informació sobre els locals i els criteris de cessió. I a poc a poc anem avançant.

30 d’octubre de 2016 

Un reglament per transparentar la cessió de locals

Per entendre la necessitat que té aquesta ciutat de posar ordre en les cessions de locals a través d'un reglament transparent cal remuntar-se un parell de legislatures fins l'any 2009, quan el PSC va decidir unilateralment cedir un local a l'Associació Llatinoamericana de Sabadell –filial de la potent Fedelatina vinculada al responsable de Formació i Ciutadania del PSC, Josep Maria Sala–, menystenint altres entitats formades pel col·lectiu d'origen llatinoamericà. Van ser precisament aquestes entitats les primeres en reaccionar, alertant del tracte de favor a l'entitat presidida per Ligia Castelo que podia estar motivat per interessos electoralistes per captar el vot d'origen immigrat a les eleccions municipals.

Aquest rebuig va provocar la implicació de la major part de grups municipals de l'oposició i al ple del 3 de març de 2009 es va debatre una moció presentada conjuntament per CiU, ICV, l’Entesa per Sabadell i ERC per demanar que no es cedís aquest local i que es fes una diagnosi de la situació de cessions i de necessitats de les entitats per tal d'elaborar una proposta. Finalment la moció es va aprovar amb el vot contrari del PSC, que unes hores abans del ple havia intentat a la desesperada que es retirés la proposició, rectificant sobre el local.

Després d'això res efectiu. Es va debatre en comissió informativa una proposta de reglament que el govern no va arribar a portar mai a Ple “perquè no hi havia consens” i en el mandat següent es va continuar marejant la perdiu. És a dir, 7 anys perduts ! Perduts per a la transparència i per a l'equitat, però molt ben utilitzats pel PSC que podia continuar la seva política clientelar impunement.

Ha calgut tot un any de treball per posar ordre en el caos. Entitats que tenien diferents tipus d'acord, algunes sense conveni, altres amb llicències demanials, unes pagant subministraments, altres amb tot gratuït, dates que no sempre quadren... Ha estat molt més complex i lent del que ens podríem haver imaginat.

Però finalment el Ple del passat dijous va debatre una proposta de Reglament de cessió que parteix d'una radiografia real de la situació, que ja ha passat un procés participatiu amb les entitats i amb els grups municipals i que ara està en exposició pública per poder-hi fer al·legacions.

La tinenta d'alcalde de Territori i Habitatge, Glòria Rubio, va defensar el Reglament sobre les llicències demanials com el primer pas cap a la transparència i per ordenar el que ens hem trobat, amb la voluntat política de tenir un teixit associatiu fort i divers amb qui l'Ajuntament estableixi unes relacions sanes, lluny de les relacions clientelars que hi havia fins ara. És aquesta la primera vegada que es posen per escrit uns criteris per a aquestes cessions i es planteja un període de transició on caldrà acompanyar les entitats, alhora que es treballarà també en la millora del reglament de centres cívics i en la concreció de les concessions administratives, que ja estan molt regulades per la legislació.

Al meu entendre, els grups municipals de l'oposició no van estar a l'alçada del que es posava sobre la taula i van votar-hi en contra, tot i ser una aprovació inicial en què és molt habitual abstenir-se. No van voler donar ni un bri d'aire al govern en un càstig sorprenent, tenint en compte que venim d'anys d'opacitat. Cap grup municipal no va entrar en el fons de la qüestió, ni en la situació de desregulació que hem patit ni en els aspectes regulats.

Els únics arguments esgrimits per votar en contra van ser que no hi havia un calendari per treballar el reglament de concessions administratives, el desacord amb el fet que no es cobreixi directament el cost dels subministraments i el fet que el reglament contempli multes de fins 6.000 € pels incompliments.

En aquest sentit, Glòria Rubio va respondre amb convicció que el govern ja s'ha compromès a continuar treballant en els propers mesos amb les concessions administratives (que són aproximadament el 10% de les cessions) i que no es poden donar subvencions encobertes amb diners públics i per tant l'ajut al pagament de subministraments s'ha de fer amb concurrència pública.

No va ser prou per convèncer l'oposició que hauria preferit no tenir reglament a tenir-ne aquest, que hauria preferit mantenir el caos i l'opacitat en detriment de la transparència, tot i que realment no sabem per què.

Desbloquejant la gestió municipal

L'any nou ha portat una nova dinàmica al Ple municipal per la superació de la tònica dels darrers mesos de votacions de l'oposició en bloc i per la consolidació del govern, que ara comença a dominar les formes i el fons dels assumptes municipals.

Malgrat la sensació inicial de dia de la marmota, pel retorn del punt de nomenament de director/a de Ràdio Sabadell 2 anys i mig després del primer intent fallit, aquest cop la suma de vots del govern i CiU va assolir els dos terços necessaris per aprovar la candidatura de Montse Pérez Creus.

Si bé alguns grups de l'oposició van reclamar que es tornés a iniciar el procés de tria i Josep Ayuso va parlar en un primer moment de “frau democràtic”, cosa que va haver de matisar a la segona ronda atrapat pel fet que el dictamen era el mateix que havia impulsat el PSC l'any 2013, el regidor d'Eines comunicatives, Miquel Soler, va defensar la necessitat de trencar quant abans millor amb la provisionalitat de la situació de l'emissora. Cal recordar en aquest sentit, que el procés que es va dur a terme el 2012 va ser amb convocatòria pública i va rebre 15 sol·licituds, de les quals, després d'una fase de presentació de projectes, es van posar a votació al ple les dues propostes que van comptar amb més recolzament per part del Consell Assessor i Consultiu de la Ràdio: la de Manolo Garrido, que llavors va obtenir els vots del PSC i el PP, i la de Montse Pérez, que va sumar els vots de CiU, l'Entesa per Sabadell, ICV i EUiA.

El regidor de la Crida per Sabadell, Albert Boada, que va formar part del procés de selecció com a membre del Consell assessor i consultiu, va recordar que els candidats que finalment van arribar a la votació del Ple representaven dos models de ràdio diferents: un era la continuïtat del bustisme i del control polític de la Ràdio –i de fet ni tan sols tenia titulació–, l’altre un projecte professional pel fet que no era la candidata de ningú, sinó la que tenia el millor currículum sobre la taula.

Finalment s'ha trencat el bloqueig, Ràdio Sabadell comença una nova etapa amb una direcció que té l'encàrrec de desterrar el partidisme i apostar per una ràdio plural després de 16 anys de control per part del govern del PSC que fins i tot quan no va poder imposar el seu candidat, va continuar exercint aquest control dotant Manolo Garrido de competències que eren pròpies de la direcció.

Però el Ple també va desbloquejar un altre tema important heretat de l'anterior mandat: la cessió d'una part de Can Balsach al Casal El Tallaret, que ja va ser objecte d'una moció que es va aprovar per unanimitat ara fa un any, però que no era fàcil de materialitzar perquè calia buscar un termini de concessió que fes possible la inversió de 200.000 € que hi haurà de fer l'entitat creaultenca.

Sorprenentment, malgrat tots els grups van assegurar que els hi semblava positiva la cessió i la major part van recordar que el compromís provenia d'una moció, al portaveu de CiU, Carles Rossinyol, el va trair el subconscient quan la va qualificar de “regal de nassos” i el portaveu del PSC, Josep Ayuso, va qüestionar les condicions del plec de clàusules i en un exemple del cinisme més autèntic va acusar el govern de fer una concessió directa, sense fer un concurs públic, que qualsevol podria pensar erròniament que era el que havia fet el govern del PSC durant 16 anys. I aquí podríem recordar unes quantes concessions directes i més aviat opaques. En qualsevol cas, el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Maties Serracant, que va animar el PSC a presentar al·legacions si ho considerava convenient, va clarificar que aquest espai ha estat buit i abandonat durant dècades i hi ha hagut una única proposta per donar-li ús, que prové d'una àmplia reivindicació del barri aglutinada en el Casal El Tallaret. També va recordar a Rossinyol que aquesta cessió tindrà un important cost per l'entitat, que a més de posar-hi treball i esforços, hi haurà de destinar molts diners.

Finalment, la cessió es va aprovar amb l’abstenció del PSC i C’s i el vot afirmatiu de la resta de grups municipals, inclosa CiU que no es devia atrevir a votar en contra d'aquest “regal” per por al seu propi electorat.

1 de febrer de 2016

Manipulació

Que els instruments de participació ciutadana són absolutament inoperants i ineficaços a Sabadell és una realitat prou coneguda. Una inoperància que és deliberada, que respon a l'objectiu d'utilitzar els consells sectorials i altres organismes com a espai de legitimació de la política del govern municipal i no pas com a marc per al diàleg i la deliberació. Així, les reunions dels consells de districte, per exemple, esdevenen una mena de cinema en què el govern explica presentacions powerpoint i les entitats hi assisteixen com a mers espectadors. No s'espera altra cosa de la seva presència.

Ara bé, hi ha vegades que fins i tot es traspassa aquesta ratlla de la inoperància i s'entra en un terreny molt més fosc, el del xantatge a les entitats, que han de triar entre signar una declaració a favor del Quart Cinturó i continuar així en la llista dels bons, o bé no signar-la i veure el seu nom en una llista negra.

Aquesta ratlla s'ha traspassat aquesta darrers dies de manera barroera, pressionant les entitats de la ciutat per tal que donessin suport a una declaració escrita des d'alcaldia, sense cap tipus de debat previ, que no recull les diferents sensibilitats representades al consistori ni al teixit social, una declaració que el PSC no s'ha atrevit a portar al ple municipal per tal que fos debatuda públicament.

L'alcalde no les deu tenir totes quan ha de recórrer a estratagemes d'aquest tipus per aconseguir suports.

El valor de participar

Divendres vaig anar a la segona assemblea de la Plataforma per l'Autodeterminació a Sabadell, que es va fer en una sala força plena de gent amb moltes ganes de participar. Tota l'assemblea va girar a l'entorn d'una idea: la consulta és una forma de teixir democràcia. I teixir democràcia és una forma sabadellenca de dir que participar és decidir.

Si tot funciona, el 25 d'abril Sabadell es mobilitzarà per participar i la idea que volia transmetre la comissió organitzadora era precisament que el més important era que molta gent participés i per això cal fer un procés molt ben fet i una campanya intensa. Però, on s'ha de fixar el llindar de l'èxit? Òbviament ningú no s'atreveix a fer una porra mínimament seriosa. No es vol supeditar l'èxit a una xifra, però el cert és que en una ciutat de 200.000 habitants el percentatge de participació serà un maldecap.

Queden tres mesos de feina intensa per animar tothom a opinar i em quedo amb les paraules del portaveu de la Plataforma, Antoni Dalmases, que va instar als assistents a defensar la consulta amb vehemència, claredat i sense perdre el sentit de l'humor.

Ciutadania

L'acte institucional de commemoració del Dia del Migrant va comptar amb una breu, però suggerent conferència sobre la ciutadania impartida pel professor de Ciències Socials Àngel Castiñeira. Una reflexió sobre la conquesta dels diferents drets, primer civils, després polítics i posteriorment socials, abocava al moment actual en què estan en joc els drets multiculturals, amb el repte de construir la ciutadania a partir del respecte per la diferència cultural.

Però el que em va interessar més de la conferència va ser una referència al concepte de democràcia participativa a partir de la premisa de què no és el mateix ser ciutadà que ser bon ciutadà. Una ciutat és també la suma dels seu ciutadans i ciutadanes i, en aquest sentit, cal que les entitats i les persones siguin actives i participin en la presa de decisions. Si no hi ha participació hi ha una ciutadania de baixa categoria.

I em sembla que quan deia participació no volia dir exactament existència de molts consells sectorials i altres òrgans similars en què es tracta la gent com a espectadors de powerpoints de l'obra de govern, sinó a espais de reflexió i participació activa, a espais d'aprenentatge i de creixement ciutadà, a espais on hi càpiga la crítica i on es puguin prendre decisions.