L'any nou ha portat una nova
dinàmica al Ple municipal per la superació de la tònica dels darrers mesos de
votacions de l'oposició en bloc i per la consolidació del govern, que ara
comença a dominar les formes i el fons dels assumptes municipals.
Malgrat la sensació inicial de dia
de la marmota, pel retorn del punt de nomenament de director/a de Ràdio
Sabadell 2 anys i mig després del primer intent fallit, aquest cop la suma de
vots del govern i CiU va assolir els dos terços necessaris per aprovar la
candidatura de Montse Pérez Creus.
Si bé alguns grups de l'oposició van
reclamar que es tornés a iniciar el procés de tria i Josep Ayuso va parlar en
un primer moment de “frau democràtic”, cosa que va haver de matisar a la segona
ronda atrapat pel fet que el dictamen era el mateix que havia impulsat el PSC
l'any 2013, el regidor d'Eines comunicatives, Miquel Soler, va defensar la
necessitat de trencar quant abans millor amb la provisionalitat de la situació
de l'emissora. Cal recordar en aquest sentit, que el procés que es va dur a
terme el 2012 va ser amb convocatòria pública i va rebre 15 sol·licituds, de
les quals, després d'una fase de presentació de projectes, es van posar a
votació al ple les dues propostes que van comptar amb més recolzament per part
del Consell Assessor i Consultiu de la Ràdio: la de Manolo Garrido, que llavors
va obtenir els vots del PSC i el PP, i la de Montse Pérez, que va sumar els
vots de CiU, l'Entesa per Sabadell, ICV i EUiA.
El regidor de la Crida per Sabadell,
Albert Boada, que va formar part del procés de selecció com a membre del
Consell assessor i consultiu, va recordar que els candidats que finalment van
arribar a la votació del Ple representaven dos models de ràdio diferents: un
era la continuïtat del bustisme i del
control polític de la Ràdio –i de fet ni tan sols tenia titulació–, l’altre un
projecte professional pel fet que no era la candidata de ningú, sinó la que
tenia el millor currículum sobre la taula.
Finalment s'ha trencat el bloqueig,
Ràdio Sabadell comença una nova etapa amb una direcció que té l'encàrrec de
desterrar el partidisme i apostar per una ràdio plural després de 16 anys de
control per part del govern del PSC que fins i tot quan no va poder imposar el
seu candidat, va continuar exercint aquest control dotant Manolo Garrido de
competències que eren pròpies de la direcció.
Però el Ple també va desbloquejar un
altre tema important heretat de l'anterior mandat: la cessió d'una part de Can
Balsach al Casal El Tallaret, que ja va ser objecte d'una moció que es va
aprovar per unanimitat ara fa un any, però que no era fàcil de materialitzar
perquè calia buscar un termini de concessió que fes possible la inversió de
200.000 € que hi haurà de fer l'entitat creaultenca.
Sorprenentment, malgrat tots els
grups van assegurar que els hi semblava positiva la cessió i la major part van
recordar que el compromís provenia d'una moció, al portaveu de CiU, Carles
Rossinyol, el va trair el subconscient quan la va qualificar de “regal de
nassos” i el portaveu del PSC, Josep Ayuso, va qüestionar les condicions del
plec de clàusules i en un exemple del cinisme més autèntic va acusar el govern
de fer una concessió directa, sense fer un concurs públic, que qualsevol podria
pensar erròniament que era el que havia fet el govern del PSC durant 16 anys. I
aquí podríem recordar unes quantes concessions directes i més aviat opaques. En
qualsevol cas, el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Maties Serracant, que va animar
el PSC a presentar al·legacions si ho considerava convenient, va clarificar que
aquest espai ha estat buit i abandonat durant dècades i hi ha hagut una única
proposta per donar-li ús, que prové d'una àmplia reivindicació del barri
aglutinada en el Casal El Tallaret. També va recordar a Rossinyol que aquesta
cessió tindrà un important cost per l'entitat, que a més de posar-hi treball i
esforços, hi haurà de destinar molts diners.
Finalment, la cessió es va aprovar
amb l’abstenció del PSC i C’s i el vot afirmatiu de la resta de grups
municipals, inclosa CiU que no es devia atrevir a votar en contra d'aquest
“regal” per por al seu propi electorat.
1 de febrer de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada