L'assemblea de les Candidatures Alternatives del Vallès del passat dissabte va posar sobre la taula un tema que potser pot semblar evident, però que no ho és pas: què ens uneix. Què uneix les candidatures de diferents municipis en el paraigua de les CAV?
El primer impuls podria ser dir que tenim en comú que som candidatures independents, però és evident que més enllà d'aquesta independència hi ha també uns valors comuns. Compartim uns principis sòlids i un objectiu: fer política d'esquerres i, a més, compartim una determinada manera de fer política, una altra manera de fer política.
Inevitablement ens definim, doncs, respecte dels altres, en contraposició als partits clàssics, en som l'alternativa. Potser caldria trobar una definició pròpia, que no hagués de recórrer al que no ens agrada per explicar què som, per explicar que som organitzacions de base local, que partim del coneixement de la realitat municipal, de la política de proximitat i que prenem totes les nostres decisions en el propi municipi. Per explicar que som organitzacions fidels a un codi ètic que afavoreix la renovació i que no enten la política com un modus vivendi. Per explicar que volem incidir en els nostres pobles i ciutats amb propostes fetes a mida i des d'una visió austera dels recursos públics, buscant la cohesió social i el respecte pel territori i pel patrimoni col·lectiu.
Tanmateix, la millor manera de definir què som és explicar què no volem ser i d'exemples del que no volem ser en trobem arreu.
