La darrera posada en escena de Manuel Bustos, tot just abans de nadal,
pretenia generar una imatge d’un pobre home, pare de família, que estimava la
seva ciutat més que ningú altre i que mai havia trencat un plat, però va tenir
la mala sort de ser víctima d’una conxorxa política dels seus adversaris. Sens
dubte, aquest victimisme volia tocar el cor de gent de bona voluntat que amb
el pas del temps ha pogut oblidar l’abast del Cas Mercuri i els estralls del
pas pel consistori de Bustos.
Darrera d’aquesta imatge, que no dubto que el propi Bustos s’hagi acabant
creient a cop de construir-se una realitat paral·lela, hi ha un senyor que va
utilitzar el diner públic i els privilegis que li atorgava el càrrec per
incrementar el seu poder dins i fora del partit en benefici propi i per
afavorir persones i organismes del seu entorn personal. Ja es va cuidar prou
d’escombrar qualsevol lideratge intel·ligent o crític que li pogués fer ombra
al PSC i de col·locar el seu propi germà a la cúpula comarcal per controlar
els moviments «sospitosos» dels companys.
Darrera d’aquesta condemna aparentment «desproporcionada» per la retirada de
multes de trànsit als seus familiars directes, hi ha un delicte de tràfic
d’influències en què el menys important és l’import malversat. El que es posa
de manifest és l’absoluta impunitat amb què Bustos i el cap de la Policia
Josep M.Duran, utilitzaven les seves posicions de poder sent perfectament
coneixedors de què la seva conducta era incorrecta, per eximir del pagament de
multes a qui ells volien. Precisament el fet que l’import fos petit encara és
més escandalós: per què no es limitaven a pagar com ha de fer tothom que rep
una multa?
Deixant de banda les multes, cal recordar que Manuel Bustos ja ha estat
condemnat en dues altres sentències del Cas Mercuri: a 1 any i 4 mesos de
presó per tràfic d’influències i prevaricació en la peça que implicava
l’alcaldessa de Montcada; i a tornar els diners malversats en la peça del
Consorci de residus. Ja no parlem només d’un dia d’ofuscació per unes multes,
els delictes de tràfic d’influències i de malversació de cabals públics planen
en altres episodis de la vida de Bustos. I encara queden obertes altres peces
que també l’involucren i que, a l’espera de les sentències, implicarien també
penes de presó. D’altra banda, no podem oblidar que el delinqüent no va ser
només Manuel Bustos, seria injust no recordar els mèrits de diversos càrrecs
de confiança i tècnics, a més dels sis regidors dels seus governs també
imputats al Cas Mercuri: el seu germà Paco Bustos, Joan Manau, Paco Fernández,
Ricard Estrada, Montserrat Capdevila i Cristian Sanchez.
En qualsevol cas, el que es pot deduir de tot plegat és que hi havia una
actuació delictiva continuada, del tot incompatible amb la imatge presentada
pel Bustos aparentment vulnerable i innocent. En aquest sentit, sempre em ve
al cap una intervenció pública de Dolors Calvet, en un acte de l’Entesa per
Sabadell quan era regidora al primer mandat en què governava el PSC
(1999-2003) en què va afirmar que Manuel Bustos acabaria a la presó. Confesso
que en aquell moment em va semblar una exageració, però amb el pas del temps
aquesta predicció s’ha confirmat. Devia ser realment dramàtic per a tècnics i
càrrecs polítics que havien viscut de primera mà l’austeritat i honradesa dels
primers vint anys de democràcia amb els mandats d’Antoni Farrès, veure com
s’anaven destruint aquelles bases i alterant l’administració cap a un model
clientelar i amb prou forats per allotjar la corrupció.
És lícit celebrar que un polític corrupte com Manuel Bustos entri a la presó,
de la mateixa manera que vam celebrar les entrades de Rodrigo Rato, Carlos
Fabra, Jaume Matas o Luis Bárcenas, per citar-ne els més famosos. Aquestes
condemnes, que malauradament són només la part visible d’un gran iceberg,
tenen el valor de visibilitzar algunes de les pomes podrides i reforçar els
valors democràtics de la igualtat i l’exigència per la defensa del bé comú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada