Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L'aranya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L'aranya. Mostrar tots els missatges

dilluns, 30 d’agost del 2010

L'aranya no fa vacances

Observeu! L'aranya no fa vacances. Malgrat haver deixat regents amb plens poders per cuidar la teranyina, està present arreu, com a diva omnipotent, a totes les presentacions públiques de la xarxa. Es passeja, es deixa veure, esbossa un somriure, mostra la seva cara més amable mentre observa, sempre atenta, tot el que passa al seu voltant, buscant noves preses. El teixit és delicat, cal mimar-lo, estar alerta, qualsevol estrip pot generar terribles amenaces.

Fa veure que deixa fer a la seva prole, però, tanmateix, l’aranya no descansa. No les deixa soles al niu ni  permet que campin lliures pel teixit de la sedosa espiral: les adula, les premia, les mima. Però, compte!, sempre busca la justa vibració del filament. No es poden sentir menyspreuades, però tampoc han de ser prou fortes per embolcar pel seu compte, de ser així la seva supervivència perillaria. I és que, com diu la dita, l’aranya sap més per vella que per ser aranya.

divendres, 14 de maig del 2010

El treball de l'aranya

Hi ha alguna cosa en la política local que recorda l'aranya del terrat. A la zona assolellada, des d'on domina tot l'esguard, l'aranya teixeix amb paciència per anar capturant les seves víctimes. Els seus fils, prims i delicats, passen desapercebuts i així atrapa els benintencionats. D'altres es deixen seduir pels reflexes suaus i platejats del filament, hi veuen una oportunitat que cal aprofitar.

L'aranya, mica en mica, amb perseverança, va convertint el no res en petits embolcalls endolcits, on predomina el color amorf que impregna la trama. Múrria, de sobte albira una doble oportunitat. Si pot teixir, ràpidament, una nova teranyina, encara podrà repetir-la abans no comenci la propera temporada, quan la seva presència serà qüestionada. Però és prou llesta i sap que no pot abastar tota sola el nou espai, busca col·laboració. Genial! Acaba el teixit a temps i, a més, es nodreix d'algun ajudant despistat. Finalment només li ha calgut embetumar la seva xarxa amb paraules amables i esperar.

Us pot semblar estrany, però aquesta és la idea que em va venir al cap quan vaig sortir de la primera edició de la Nit de la Cultura. Una proposta interessant farcida d'incongruències en el temps.