La possible instal·lació d'una mesquita en una zona industrial del barri de Gràcia ha generat una reacció bel·ligerant i excloent per part d'alguns veïns i veïnes. Tenen por de veure l'espai públic ocupat pels usuaris de la mesquita, d'haver-s'hi de barrejar, de conviure. Sembla un concurs per veure qui la diu més grossa: que si es treuran les sabates, que els pisos baixaran de preu, que quan hi hagi ramadan estaran tot el dia a la plaça...
Es tracta ni més ni menys de la por a l'altre, un fenòmen ben conegut per l'Antropologia, però que, tanmateix, no deixa de sorprendre'm i, sobretot, de preocupar-me profundament. Perquè l'actitud de molts veïns i veïnes no és pas de voler conèixer, de voler entendre, d'avaluar la informació objectiva, sinó únicament d'autoprotegir-se i mirar-se el melic.
En una societat diversa, com la sabadellenca, que compta amb un 13% de persones immigrades -la major part en la darrera dècada- i amb diferents confessions religioses malgrat ser oficialment laica, aquesta actitud porta a postures radicalitzades i discriminatòries, actituds que s'estan transmetent a la canalla que conviu amb "els altres" i que els hauria de percebre com a iguals en una societat democràtica i plural.
Aquestes reaccions, aquesta por a la mesquita, és una mena d'advertència de què no hem fet prou bé els deures com a societat i que la cohesió social és terriblement fràgil.