Ple de novembre. Un
punt tan poc atractiu com una expropiació adquireix un protagonisme inesperat
perquè la tinenta d’alcalde d’urbanisme, Glòria Rubio, posa xifres absolutament
escandaloses sobre la taula.
Entre els anys
2002-2009 l’Ajuntament va dur a terme 8 expropiacions per ministeri de la llei
–col·loquialment anomenades “forçoses”–, amb un cost total de 32,8 milions
d’euros, dels quals ni més ni menys que 6 milions es van destinar a pagar
interessos. És a dir, gairebé 33 milions de diner públic destinats a aquestes
expropiacions.
En els darrers
mesos, el nou govern ha afrontat aquesta gestió de manera completament
diferent, dialogant amb els propietaris, i això ha propiciat expropiacions de
mutu acord o convenis urbanístics, amb un cost molt menor i òbviament sense
pagament d’interessos.
Les xifres són
clares: el cost mitjà per a la ciutat d’un metre quadrat en el cas
d’expropiacions forçoses era de 636 €. A les expropiacions de mutu acord el
cost és de 83,17 €; als convenis urbanístics de 7 €. Cadascú que tregui les
seves conclusions!
Jo em faig meves
les de la Glòria Rubio: no sabem (encara) si va ser deixadesa, ineptitud,
voluntat d’afavorir al privat... Sigui com sigui, l’herència rebuda posa els
pèls de punta perquè estem pagant crèdits que es van haver de demanar per fer
front a aquestes expropiacions.
Com a resposta,
Josep Ayuso intenta desqualificar la Glòria Rubio i recorda que “alguns”, en
referència clara a l’Entesa per Sabadell, els acusaven de fer “urbanisme a la
carta” quan aconseguien convenis urbanístics. No ens intenti confondre, Sr.
Ayuso, una cosa és un convenir urbanístic, que busca un acord d’interès per a
les dues parts, amb el benentès que una de les parts és l’interès públic, i una
altra cosa ben diferent és modificar les qualificacions urbanístiques sense
justificació objectiva i transparent, en operacions on només traspua un
benefici per al propietari.
Seguim amb el Ple.
Un altre petit escàndol –aquest encara més inadvertit– és constatar que és
novetat que es portin a Ple procediments sancionadors per expedients de
disciplina urbanística. Parlem de la finca de Ca n’Alzina, un àmbit de
protecció especial, on es produeixen abocaments irregulars i ara s’aprova la
imposició de sancions, que, no obstant, hauran de quedar suspeses fins que
finalitzi el procediment judicial.
Glòria Rubio
explica que l’any 2009 la Policia Municipal ja havia alertat en els seus
informes de l’existència d’obres sense llicència. Sorprenentment (o no), fins
2013 no s’obren expedients. Faig un apunt per recordar que a finals de 2012
havia esclatat el Cas Mercuri i que poc després l’Entesa per Sabadell havia
denunciat abocaments irregulars a diferents punts del rodal: el Torrent de
Castelltort, el Torrent de Sobarber (Ca n’Ustrell ) i la Riera Seca-Riera de
Santiga (Ca n’Alzina). Aquest és el context en què es van obrir els expedients.
Finalment, al
novembre de 2016 dos d’aquests expedients tenen una resolució, perquè
iniciar-los està molt bé, però el que cal és seguir-los i vetllar perquè
avancin i es pugui exigir a la propietat la restauració de la realitat
alterada. Un cop més, el portaveu del PSC em sorprèn. Desconec si és amnèsia,
cinisme o si es creu la seva pròpia reconstrucció dels fets, però davant de
l’estupor dels que escolten és capaç d’afirmar en el Ple municipal –i constarà
en acta– que els expedients es van iniciar quan es va tenir notícia dels fets.Resposta: la Policia municipal ja havia alertat dels fets 4 anys abans.
Res a afegir.
30 de novembre de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada