El Passeig que volem

Sabadell, Passeig de la Plaça Major, el centre neuràlgic i simbòlic de la ciutat. Un espai que, tanmateix, fa molts anys que ha perdut la seva centralitat i el seu caràcter a causa de les obres de l’aparcament, la instal·lació del mercat provisional i novament obres, ara per perllongar els ferrocarrils de la Generalitat.

Ara el Passeig té la transformació més a prop, es comença a albirar que un bon dia recuperarà la seva funció d’espai de trobada, de centre cultural i social, d’espai comercial. Ara es comença a conèixer com podria ser el nou vestit del Passeig. És, però, el vestit que ha triat el govern municipal la millor gal·la?

Lamentablement la resposta és no. Tot i haver-se celebrat fa tres anys el procés de debat Construïm el Passeig, i malgrat haver convocat un concurs arquitectònic, que va resultar desert, el cert és que el govern municipal no ha volgut escoltar les veus que reclamàvem una mica més de reflexió al voltant del futur d’aquest espai.

No han volgut reflexionar sobre les implicacions d’aquest espai: mobilitat, comerç, usos culturals o socials..., ni s’han plantejat el Passeig com una clau del centre històric, sinó que s’han concentrat únicament en un carrer, en un eix, sense anar més enllà.

Tampoc no han volgut impulsar un debat ampli, ni tan sols han cercat les opinions dels grups municipals o de les entitats de la ciutat, sinó que han elaborat des dels serveis tècnics un projecte d’obres –en exposició pública a l’agost– i han licitat simultàniament les obres, menystenint completament el propi procés reglat de participació.

Han tirat pel dret. El 5 d’octubre la Junta de Govern Local desestimava totes i cadascuna de les al·legacions presentades per diferents persones i col·lectius, entre les quals l’Entesa per Sabadell, i aprovava el projecte d’urbanització de la Fase 1, que comprèn la Plaça de l’Àngel i el Passeig Manresa.

Una urbanització parcial, que no ha tingut en compte el conjunt de l’àmbit afectat, però que per força condicionarà les següents fases i el conjunt del Passeig. Una obra que redueix la plaça de l’Àngel a àrea de jocs infantils, malgrat ser la porta d’entrada a la Plaça Major i un dels pocs llocs que podria esdevenir un gran espai arbrat. Una obra que determina un model de paviment i de mobiliari urbà, que beneeix l’actual model de mobilitat i no planteja cap proposta atrevida, innovadora, ni cap element singular.

Paradoxalment, en les darreres setmanes hem pogut descobrir les moltes possibilitats que ofereix aquest espai gràcies al debat El nou Passeig, que ha acollit la Fundació Bosch i Cardellach. Hem reflexionat sobre el diàleg amb la història que atresora aquest espai, sobre el seu caràcter a mig camí entre la plaça i el passeig, sobre les solucions tècniques per conduir l’aigua... Hem escoltat propostes agosarades que recuperen l’edificació inspirada en les antigues peixateries, o un jardí vertical, o un carril bus enfonsat mentre no arriba el tramvia.

Hem vist dibuixos, maquetes, fotografies que il·lustren el treball excel·lent, i alhora fresc i desacomplexat, d’un conjunt de professionals que han tingut la virtut de mostrar molts vestits diferents. Ens han fet descobrir diferents possibilitats a l’abast per convertir el Centre de Sabadell en un espai de qualitat, atractiu, singular i funcional, lluny de la proposta seriada i mediocre que el govern municipal està disposada a executar.

Sabadell, Passeig de la Plaça Major. Queda un sentiment agredolç, l’alè del que hauria pogut ser i no serà si no fem res, si no defensem el Passeig que volem i únicament deixem fer. El futur del Passeig és també la nostra responsabilitat.

Sabadell, 10 d’octubre de 2012

[Publicat al Diari de Sabadell el 16/10/2012]

Soterrament dels FGC: el conte de la lletera

Fa més d’un any que les obres del perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat a Sabadell estan aturades i no se sap encara res del compromís que va assumir el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, d’aconseguir una fórmula de finançament per reiniciar-les.

Paral·lelament, però, l’alcalde Manuel Bustos i el conseller van signar un conveni, de dubtós compliment, per finançar el cost suplementari del soterrament entre l’Estació de Gràcia i Can Feu que el projecte inicial no preveia. Un conveni que pivota sobre les plusvàlues que presumptament s’aconseguiran per la requalificació com a residencials d’espais i equipaments públics, com ara l’aparcament de Sabadell Estació, l’antiga escola Riu-sec o la pista esportiva de la Piscina de Can Marcet.

Aquest conveni es va fer públic al mes de juny, anunciant que permetria el soterrament del ferrocarril entre el Passeig de Can Feu i el carrer de Sobarber, però el cert és que no hi ha cap garantia que aquesta obra -tan necessària com esperada- es porti a terme. En realitat, es tracta d’un conveni de cooperació institucional que es limita únicament a cercar possibles recursos econòmics amb una estratègia urbanístico-financera de difícil realització.

En concret, el que persegueix l’acord és obtenir els recursos per finançar aquest soterrament a partir de les plusvàlues que es puguin generar en una operació de requalificació urbanística de les finques que donen a l’actual via fèrria, que generaran nous fronts edificables. Un plantejament poc viable, que l’actual situació de crisi econòmica fa encara més inversemblant. D’altra banda, una operació d’aquestes característiques no es pot executar de manera immediata, perquè, entre altres tràmits, requereix una modificació del Pla General d’Ordenació Municipal, que es pot dilatar varis anys.

Per tant, l'operació es planteja sense preveure el temps necessari per obtenir les plusvàlues i al marge dels terminis d'execució de les obres del perllongament dels FGC, que, d'acord amb els compromisos fets públics per la Generalitat i l'Ajuntament, s'haurien de reprendre en les properes setmanes, generant-se un més que probable desencaix entre l'obtenció del finançament i l'execució de les obres de soterrament.

És a dir, el conveni es basa en una operació econòmica poc realista que requereix una tramitació que no és immediata, però, tanmateix, no s’estableix cap via alternativa de finançament, de manera que si no s’assoleixen les plusvàlues equivalents al cost de l’obra, el soterrament no s’executarà. Tant és així, que el propi conveni preveu la seva extinció si no s’han aconseguit plusvàlues suficients en cinc anys.

Tot indica, doncs, que assistim a una nova versió del conte de la lletera, en què abans d’arribar la llet al mercat, ja està venuda i els guanys reinvertits en el cap d’una jove somiadora. Ens resistim, però, a creure que dues administracions serioses hagin generat unes expectatives a la ciutat i als barris de Gràcia i de Can Feu a partir d’una particular versió del conte de la lletera, que deixa el soterrament d’aquest tram dels FGC a mercè d’una imaginària operació urbanístico-financera-especulativa, i que siguin capaces de signar convenis, emprendre plans de millora urbanística i modificacions de Pla General que, malauradament poden afectar espais públics d’us social per quedar en no res, com una gerra trencada.

Sabadell, 29 d’agost de 2012

Ferrocarrils: Fem memòria

Des de fa més de cinc anys, l’Entesa per Sabadell ha intentat que el projecte del perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat sigui el millor possible. Al juliol de 2006 vam presentar al·legacions a un projecte que el govern municipal havia donat per bo sense cap mena de debat ciutadà, amb la finalitat de millorar el seu disseny i la seva seguretat, així com per evitar l’enderroc de 19 edificis afectats pel traçat al barri de Gràcia i promoure el soterrament fins Sant Quirze. Posteriorment vam reclamar un debat de ciutat -malgrat el desinterès del govern municipal-, així com diverses iniciatives de millora.

Les obres van començar l’any 2008 i el primer calendari fixava l’entrada en funcionament el 2012. Tanmateix, aviat es va veure la lentitud de les obres i el govern de la Generalitat ja va decidir en època del tripartit un ajornament fins el 2015, sense prendre’s la molèstia de comunicar-ho a ningú.

Malgrat la importància del projecte, aquest s’ha caracteritzat per l’opacitat: ni el govern municipal ni la Generalitat van fer prou difusió de l’estudi informatiu i mai no s’han pres seriosament la funció de les comissions de seguiment, que s’han reunit poques vegades i sense possibilitats d’incidir.

Però l’aspecte més lamentable, darrerament, ha estat la contínua negació de l’aturada de les obres. El 30 d’agost de 2011 l’Entesa per Sabadell va alertar de la paralització de les obres i el govern municipal i la pròpia Generalitat, enlloc d’explicar-ne els motius, es van afanyar a desmentir-ho i intentar desacreditar l’Entesa, acusant-nos d’estar en contra del tren.

La realitat és que a finals de setembre es van reiniciar els treballs de la tuneladora per acabar el primer túnel, quedant la resta de les obres en un estat d’abandonament. Davant la continuada reclamació de l’Entesa per Sabadell de què s’informés de la situació real de les obres, el govern municipal va respondre sempre amb estirabots, fins i tot quan al mes de desembre el propi conseller Lluís Recoder va admetre que el finançament no estava garantit.

Ara tot són planys. El fet que el conseller anunciés l’aturada que ja havíem avançat, s’ha convertit en titulars. Ara tot són corredisses i declaracions. Ara l’alcalde ho considera inacceptable. Però s’han perdut sis mesos, un temps en què el consistori i les institucions sabadellenques hauríem pogut traslladar a la Generalitat la necessitat de continuar l’obra i la Generalitat podia haver resolt ja el finançament. S’ha perdut el temps del diàleg i ara ja són fets consumats.

Amb la ciutat plena d’entrebancs i una gran inversió enterrada i immobilitzada, tenim moltes preguntes. Des de quan sabia la conselleria que s’aturaria l’obra? Què passarà amb la tuneladora, continuaran pagant l’onerós lloguer sense que treballi? Quines garanties té l’anunci del conseller de què a l’estiu hi haurà finançament? Com aconseguirà aquest finançament?

L’Entesa per Sabadell considera que les inversions en transport públic han de ser prioritàries per avançar cap a un nou model de mobilitat, però, més enllà d’aquest objectiu, exigim que es posi fi a més de cinc anys de greus efectes sobre la mobilitat, sobre l’activitat econòmica i sobre la qualitat de vida de molts veïns i veïnes que pateixen els efectes més directes de les obres.

És inadmissible que després de sis mesos d’aturada ara es parli de sis mesos més per repensar el finançament. La ciutat fa massa temps que pateix les molèsties d’unes obres que l’afecten de punta a punta: des del Parc del nord, la Plaça Espanya, convertida en un gran moviment de terres, el Passeig, ple de forats i de tanques, o l’entorn de Sabadell Estació.

Ara més que mai cal transparència. Cal un compromís creïble sobre la data de reinici i de finalització de les obres. Cal tenir respostes. Saber si hi ha alguna possibilitat de què aquesta aturada sigui breu, o si pel contrari la cosa és seriosa i val més que ho tapem tot i recuperem la normalitat. Una normalitat sense el tren que tant esperem, però almenys amb activitat.

Virginia Domínguez

Regidora portaveu del Grup Municipal d’Entesa per Sabadell

Sabadell, 31 de gener de 2012 

[Publicat al Diari de Sabadell el 7/02/2012]

Mentides impunes de l'alcalde

Ràdio Sabadell dóna cobertura a les mentides de l'alcalde sense cap mena de rigor ni dret a rèplica. A l'espai "fil directe amb l'alcalde", conduït per la sra. Aura Costa, la primera trucada d'una ciutadana pregunta per les obres del "Metro". A l'alcalde li falta temps de carregar contra l'Entesa per Sabadell per haver dit que les obres estan aturades des del juliol, una evidència que la pròpia senyora Maria pot comprovar amb els seus propis ulls.

La seva única manera de defensar-se és calumniar-nos. Diu que fem política d'alarmisme, que no hem volgut mai aquest projecte, insinua que hem posat pals a les rodes, afirma que no l'ajudem (a ell?) i ens diu que som irresponsables. 

Sento indefensió, no hi ha ningú que vetilli per la pluralitat en aquesta ràdio pública? Ningú no dirà que l'Entesa per Sabadell vam interessar-nos en aquest projecte des del primer dia. Tant, que l'estiu de 2006 vam estudiar a fons el projecte i vam ser l'únic grup municipal que va presentar al·legacions al projecte, entre altres millores, per evitar que s'haguessin d'enderrocar 19 edificis al barri de Gràcia.

Ningú no dirà que l'Entesa per Sabadell vam impulsar el soterrament del tram Gràcia-Can Feu i defensàvem que fos soterrat fins Sant Quirze, hem proposat millores a les estacions, hem reclamat incansablement informació sobre el projecte i els calendaris d'afectacions d'obres. 

Mentre, l'equip de govern ha marejat la perdiu. Són, juntament amb la Generalitat, els responsables de què la ciutat no disposi de cap informació oficial, perquè des de fa gairebé dos anys no es reuneix la Comissió de Seguiment. Van dient que tot va bé, d'acord amb el calendari. Senyors, l'únic calendari que es coneix fixa la posada en servei l'any 2012. Tothom pot jutjar si això té credibilitat.

Fins quan es pot mentir als ciutadans?

Òbviament, la resposta és no es pot mentir, no s'ha de mentir. No m'agrada que em menteixin, que m'amaguin la realitat, i, en un exercici de reciprocitat, no menteixo als altres.

Tanmateix, la política està plena de mentides i de mitges veritats. I és una espiral sense límit. Exemple: quan diem que les obres dels FGC estan aturades des de juliol diem una cosa evident per als centenars o milers de ciutadans i ciutadanes que viuen a prop d'una estació o hi passen cada dia. Als seus ulls és prou clar que les obres estan aturades, no necessiten que els hi digui ningú.

Però la reacció del PSC és acusar-nos de mentiders mentre el govern municipal -en les seves mans- afirma que hi ha normalitat i fins i tot que les obres s'han intensificat. On? Sota terra? Fins quan es pot mentir als ciutadans?