De mentides i floretes als fanals

Cinc anys denunciant la despesa absurda i desmesurada de les flors als fanals i finalment van i ens fan cas. Però fins i tot quan tenen un gest d'austeritat, un bri de sentit comú, fins i tot llavors han de mentir descaradament.

M'explico: 

2006: Cost d'insal·lació 310.000 euros

2007-2010: 240.000 euros anuals

Això suma ni més ni menys 1.270.000 euros!!

A partir de juny de 2010 es perd el rastre de les contractacions. Davant d'aquest buit, el 10 d'octubre demano a l'alcalde per escrit quan es va aprovar la nova prórroga o concessió. Vuit dies després, encara no tenim resposta (malgrat en teoria han de contestar en quatre dies, però a vegades es descompten, pobres!), però, en canvi, sense dir ni ase ni bèstia el dia 13 comencen a enretirar les polèmiques jardineres.

I... aquí ve la mentida: el regidor Paco Bustos afirma que l'Ajuntament estalviarà 28.000 € anuals amb aquesta mesura. I llegint la lletra petita, sembla ser que vol dir que en els darrers mesos el manteniment el feia l'Ajuntament i per això era molt més barat. Llavors, Sr. Bustos, es pot saber com justificava l'empresa concessionària un contracte de 240.000 euors anuals?

Austeritat i càrrecs de confiança

Apel·lant a l'austeritat, el govern del PSC eliminarà tres places de càrrecs de confiança. Si això és molt o poc depèn de la concepció que té cadascú sobre com hauria de ser l'estructura municipal. I pel meu gust els 20 comissionats, directors d'Àrea, coordinadors i altres càrrecs nomenats a dit i amb sous desorbitats són un excès tant pel que significa pressupostàriament, com pel fet que formen part d'un model d'Administració que menysté els mèrits professionals i només valora l'obediència amb criteris partidistes.

Però, a més, no és del tot cert que s'eliminin tres places. Una, la de gerent del Conservatori, ja va desaparéixer fa un mes i llavors el govern va argumentar que ho feia perquè ja no era necessària aquesta figura (de fet, mai no ho havia estat i l'hem tingut durant set anys), sense fer cap consideració pressupostària. És més, com recordareu, la seva intenció no era pas estalviar, sinó crear un nou comissionat.

Una altra plaça, la de Comissionada de Nova Ciutadania, desapareix de la plantilla eventual però aterra en la plantilla de funcionaris en una nova plaça de Cap de Servei de Convivència i Nova Ciutadania, de lliure designació, que ocuparà sense cap mena de concurs o oposició la mateixa comissionada, que casualment és funcionària.

El darrer cas, el del Comissionat de Medi Natural, és efectivament una amortització que aparentment no es recol·loca enlloc i que sí que sembla obeir a criteris d'austeritat, però ves a saber si el seu ocupant, que és funcionari d'una altra administració ja tenia previst marxar a passar les vaques magres fora de Sabadell.

Especialistes en càrrecs de confiança

Aparentment, el govern municipal -especialista en crear càrrecs de confiança- es veia capaç de combinar el discurs de l'austeritat i de les tissores, amb la creació d'un nou comissionat, és a dir, un càrrec de direcció política no electe, col·locat a dit.

Probablement esperaven que el nou comissionat passés inadvertit entre altres elements de l'enèsima modificació de plantilla, però no va ser així, s'ensumava la polèmica. A última hora, uns minuts abans del ple municipal, van rectificar i van excloure de la proposta el nou càrrec. Vaig pensar que havien pres consciència de la gravetat de la crisi i de l'escarni que suposava inventar un nou comissionat mentre retallaven les nòmines del personal municipal.

Però anava errada. Algunes informacions apunten que va ser el propi afectat -potser en un rampell de dignitat- que va decidir renunciar al premi.

Conclusió evident: la nova plaça no responia a una necessitat de la plantilla... o no van saber trobar cap altre candidat?

Pressupostos a l'alçada dels problemes actuals

Que les economies municipals estan tocades no és cap secret, algunes més que d'altres, però qui més qui menys pateix la disminució d'ingressos com a conseqüència de la baixa activitat en la construcció, que durant molts anys ha aportat molts diners als ajuntaments. D'altra banda, l'administració local assumeix cada cop més competències sense que vagin sempre acompanyades de recursos, i el nou model de finançament tampoc no afavoreix que es pugui superar aquest greuge històric amb els municipis.

Tanmateix, la maquinària ha de seguir funcionant i les demandes de serveis bàsics per als sectors socials que estan en una situació més precària s'han multiplicat en els darrers mesos i els ajuntaments han de fer front a aquestes demandes.

En aquest context, el disseny dels pressupostos pel 2010 no es pot limitar a retallar una miqueta d'aquí una miqueta d'allà, sinó que cal emprendre polítiques clares d'eliminació de les despeses supèrflues i una filosofia global d'austeritat que, d'altra banda, sempre hauria d'estar present en la gestió del diner públic.

Propostes com la reducció del 30% de la partida de  càrrecs electes i personal eventual, que ha fet l'alcalde de Cerdanyola (i que sorprenentment han tingut escassa repercussió als mitjans de comunicació) són un element més per reflexionar sobre les necessitats reals dels Ajuntaments.

Tornant a Sabadell, és coherent que l'Ajuntament mantingui un exèrcit de càrrecs eventuals amb sous molt elevats, mentre retalla en altres partides que potser tenen més repercussió per a la ciutadania? És ètic? És una mesura suficient la congelació dels sous dels càrrecs electes? Quins sacrificis està disposat a fer el govern municipal? Tindrem un pressupost que doni resposta als problemes actuals de la ciutadania? Estarem a l'alçada?

Massa comissionats!

Recupero un article antic, que vaig escriure quan començava la legislatura en conéixer que l'alcalde necessitava, a més dels 12 regidors i regidores del PSC , 9 comissionats, que no deixen de ser una mena de regidors no electes.

Vaig titular llavors Massa comissionats al govern de la ciutat? i plantejava que l'estructura de govern estava sobredimensionada i plena de càrrecs de confiança, que impliquen una gran inversió de diner públic. Un tema que ara, en la situació de dificultats econòmiques del municipalisme, és encara més pertinent.

Les retallades de pressupost que s'ensumen pel 2010 haurien d'afectar també aquest excés de càrrecs, que, d'altra banda, no respon tant a necessitats de gestió, sinó a una política d'anar col·locant gent afí al PSC. I això acaba tenint un altre efecte inquietant: una part considerable dels càrrecs de confiança no coneixen Sabadell i són els que prenen les decisions a la ciutat. Ens hauríem de preguntar per què. Google facilita algunes respostes.