Tanquem files contra els desnonaments

Des de fa temps, diferents moviments socials i entitats –entre els quals la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca- han vingut alertant de les injustícies que es produeixen cada dia a causa de l’actual regulació hipotecària, han anat generant un estat d’opinió i han forçat que aquest tema s’incorpori a l’agenda política i que es comenci a abandonar el discurs de què es tracta de problemes particulars amb les entitats bancàries.

A Sabadell, el ple municipal del mes de febrer d’enguany ja va aprovar per unanimitat una moció presentada per l’Entesa per Sabadell, que sol·licitava al govern de l’Estat la incorporació de la dació en pagament a la legislació hipotecària; instava a aplicar mesures per paralitzar els desnonaments; i encarregava al Consell Assessor de l’Habitatge possibles mesures a nivell municipal per evitar desnonaments i garantir el reallotjament en cas necessari.

Al setembre, amb la intenció de fer una passa més, l’Entesa per Sabadell va presentar una moció sobre les mesures d’abast municipal, però la vam deixar sobre la taula per afavorir un acord ampli. Així, al ple del mes d’octubre, quatre grups municipals –Entesa per Sabadell, PSC, ICV i EUiA- vam proposar conjuntament una moció elaborada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, amb la confiança de què la resta de grups amb representació també s’hi afegissin.

Volíem aconseguir l’acord al voltant d’un tema molt sensible, que afecta a molts ciutadans i ciutadanes que viuen moments molt difícils, un problema que ultrapassa les barreres de la privacitat, de la família, de l’entorn, que esdevé un veritable problema social que requereix la implicació i la solidaritat del conjunt del ple municipal, de tota la ciutat. Consideràvem –i encara ho pensem– que la moció abordava un d’aquells temes en què la societat ha de tancar files, que ha de tenir el màxim consens polític i social.

Però, malauradament, la unanimitat no va ser possible. Els grups municipals de CiU i del PP no van ser sensibles a la proposta d’un conjunt de mesures que, des del municipi, poden contribuir a frenar les execucions hipotecàries i, en cas que aquestes no es puguin evitar, poden oferir una resposta ràpida a les famílies afectades.

L’acompanyament i assessorament legal en els diferents tràmits i negociacions, la mediació, l’atenció dels serveis socials, o la informació sobre els recursos que ofereixen diferents administracions, són actuacions que es poden promoure des dels serveis municipals per fer costat a les persones afectades. No només perquè una atenció professional pot evitar que es dugui a terme el desnonament, sinó també perquè aquestes persones rebin una atenció més càlida en una situació crítica, puguin expressar els seus dubtes i preocupacions i ajudar a resoldre’ls.

Però l’Ajuntament també pot fer més coses. Pot instar novament les administracions supramunicipals a aprovar moratòries o implementar mesures per paralitzar desnonaments. Pot declarar abusives les clàusules dels contractes hipotecaris. Pot sol·licitar informació estadística als jutjats. Pot convocar els responsables de les entitats bancàries per mirar de buscar solucions.

En definitiva, Sabadell, sola, no podrà canviar les lleis, però això no vol dir que haguem de renunciar a fer-ho, podem demanar-ho i lluitar perquè aquesta demanda es faci realitat. I, sobretot, podem actuar en molts fronts diferents en una situació social que es pot qualificar d’emergència.

En els propers mesos haurem d’estar atents per veure com s’apliquen aquests acords, com es desenvolupen nous instruments de coordinació i de seguiment dels diferents casos, com s’ofereix tot el suport a les persones afectades. Com, amb la implicació de la ciutat i el compromís de l’Ajuntament, Sabadell pot arribar a ser una ciutat lliure de desnonaments.

Sabadell, 10 d’octubre de 2011

(article publicat al Diari de Sabadell el 12/10/2011) 

També podeu veure la meva intervenció de presentació de la moció a youtube

Mentides impunes de l'alcalde

Ràdio Sabadell dóna cobertura a les mentides de l'alcalde sense cap mena de rigor ni dret a rèplica. A l'espai "fil directe amb l'alcalde", conduït per la sra. Aura Costa, la primera trucada d'una ciutadana pregunta per les obres del "Metro". A l'alcalde li falta temps de carregar contra l'Entesa per Sabadell per haver dit que les obres estan aturades des del juliol, una evidència que la pròpia senyora Maria pot comprovar amb els seus propis ulls.

La seva única manera de defensar-se és calumniar-nos. Diu que fem política d'alarmisme, que no hem volgut mai aquest projecte, insinua que hem posat pals a les rodes, afirma que no l'ajudem (a ell?) i ens diu que som irresponsables. 

Sento indefensió, no hi ha ningú que vetilli per la pluralitat en aquesta ràdio pública? Ningú no dirà que l'Entesa per Sabadell vam interessar-nos en aquest projecte des del primer dia. Tant, que l'estiu de 2006 vam estudiar a fons el projecte i vam ser l'únic grup municipal que va presentar al·legacions al projecte, entre altres millores, per evitar que s'haguessin d'enderrocar 19 edificis al barri de Gràcia.

Ningú no dirà que l'Entesa per Sabadell vam impulsar el soterrament del tram Gràcia-Can Feu i defensàvem que fos soterrat fins Sant Quirze, hem proposat millores a les estacions, hem reclamat incansablement informació sobre el projecte i els calendaris d'afectacions d'obres. 

Mentre, l'equip de govern ha marejat la perdiu. Són, juntament amb la Generalitat, els responsables de què la ciutat no disposi de cap informació oficial, perquè des de fa gairebé dos anys no es reuneix la Comissió de Seguiment. Van dient que tot va bé, d'acord amb el calendari. Senyors, l'únic calendari que es coneix fixa la posada en servei l'any 2012. Tothom pot jutjar si això té credibilitat.

Fins quan es pot mentir als ciutadans?

Òbviament, la resposta és no es pot mentir, no s'ha de mentir. No m'agrada que em menteixin, que m'amaguin la realitat, i, en un exercici de reciprocitat, no menteixo als altres.

Tanmateix, la política està plena de mentides i de mitges veritats. I és una espiral sense límit. Exemple: quan diem que les obres dels FGC estan aturades des de juliol diem una cosa evident per als centenars o milers de ciutadans i ciutadanes que viuen a prop d'una estació o hi passen cada dia. Als seus ulls és prou clar que les obres estan aturades, no necessiten que els hi digui ningú.

Però la reacció del PSC és acusar-nos de mentiders mentre el govern municipal -en les seves mans- afirma que hi ha normalitat i fins i tot que les obres s'han intensificat. On? Sota terra? Fins quan es pot mentir als ciutadans?

Retallades insensibles

Les retallades en el sistema de sanitat pública han deixat a molts milers de ciutadans i ciutadanes sense assistència aquest estiu en els seus CAPs. Això té conseqüències molt negatives sobre els usuaris afectats, que, casualment no són mai els del centre de les ciutats, sinó els de zones més perifèriques o pobles petits.

Per començar, aquestes persones no reben l'atenció del seu propi metge o infermera, dels professionals que coneixen cada cas, però, a més, no poden demanar cita amb antel·lació, perquè quan són desplaçats a un altre CAP passen a ser considerats transeünts. D'altra banda, s'han de desplaçar, a vegades molts quilòmetres, i ningú no s'ha preocupat de garantir el transport públic. I, tenint en compte que els usuaris no han estat avisats d'aquests canvis, excepte que hagin anat expressament al CAP a llegir el cartell que hi ha a la porta, es produeixen desplaçaments innecessaris.

Però el més greu és potser que moltes d'aquestes mesures no són provisionals. Per exemple, la major part de CAPs de Sabadell ja no tornarà a obrir els dissabtes i l'únic que obrirà en horari nocturn no tindrà servei de pediatria. Per tant, anem enrere, tornem a posar pressió a les urgències hospitalàries, després d'anys en què se'ns deia que aquestes eren només per als casos realment greus.

Tot plegat, forma part d'un vertiginós procés de regressió dels drets socials, d'una política neoliberal que tot just comença a imaginar mesures per limitar la despesa pública i afavorir descaradament els serveis d'iniciativa privada. I en aquest lamentable escenari, es fa palesa la manca de sensibilitat política davant les moltes protestes i accions reivindicatives, i l'escassa reacció de la major part dels Ajuntaments catalans que semblen acceptar amb ressignació les retallades.

Reaccions infantils que no porten enlloc

Un dimarts qualsevol, al que anomenarem dia 1, l'Entesa per Sabadell emet un comunicat de premsa denunciant les retallades que afectaran 15 CAPs del Vallès i que, a més de crear prejudicis als usuaris dels centres afectats, suposarà més pressió sobre els que queden oberts i sobre el servei d'urgències de l'Hospital Taulí.

L'endemà -el dia 2- el secretari de política municipal del PSC apareix als mitjans mossegant l'Entesa. Diu que el PSC està al costat de l'Ajuntament (suposem que vol dir del govern municipal) i de l'alcalde i es concentra en atacar l'Entesa.

La reacció és infantil i no porta enlloc. No explica quines accions ha fet l'alcalde o el govern municipal davant del govern de la Generalitat. No explica per què no tenien coneixement de les mesures -o això diuen- ni si han protestat per haver estat ignorats en aquestes importants decisions. En comptes de buscar complicitats per traslladar una preocupació conjunta a la Generalitat en un tema tan sensible com la sanitat, salta com una molla contra una part del consistori. Criatures! Que la sanitat és competència de la Generalitat, no pas de l'Entesa!

Un episodi qualsevol del nostre dia a dia, que posa de manifest una escassa capacitat de fer política i de liderar la ciutat. Amb aquest panorama, una vegada més, va ser l'Entesa per Sabadell qui va haver de prendre la iniciativa per promoure una declaració institucional de l'Ajuntament per defensar la sanitat pública. Això sí, sense CiU, és clar.

Tirar-se els plats pel cap, o el trencament del grup municipal ICV-EUiA

El grup municipal que porta més guionets: ICV-EUiA-Entesa hauria de correspondre a la candidatura del mateix nom que agrupa dues formacions polítiques i que es va permetre utilitzar també el terme "Entesa" que, voluntàriament o no, a Sabadell porta moltes confusions.

Doncs bé, aquest grup municipal de moment no existeix, és l'únic que no ha estat formalment constituït, perquè s'ha donat la circumstància (per dir-ho d'alguna manera) de què la cap de llista (d'ICV) i el número 2 (independent) van presentar el document de constitució del grup únicament amb els seus noms i, poca estona després, la número 3 i el número 4 (tots dos d'EUiA) van presentar un nou document amb els noms de tots quatre, però signat únicament per dos, que proposa que la portaveu del grup sigui la número 3.

Resultat: de moment, ni pels uns ni pels altres, el Secretari considera que les coses no estan clares i els dóna temps fins el 5 de juliol per constituir-se com cal, cosa que no sembla pas fàcil.

El que sorprèn és que els membres d'una coalició tan acostumats a negociar acords electoral i que són capaços de discutir durant hores pel gruix d'una ratlla verda, no establissin prèviament qui seria la portaveu del grup. I, en cas de dubte, també sembla raonable que fos la cap de llista, o almenys a la majoria de la gent li semblaria raonable, no?

I sorprén sobretot perquè el trencament pot tenir conseqüències de gran calat sobre la respresentativitat a la institució, l'economia del encara no constituït grup o el protocol municipal. En un sistema en què tots els drets i deures dels grups municipals s'estableixen en funció dels vots obtinguts, què caldria fer en aquest cas? Dividir salomònicament els vots en dues parts iguals? I quin seria el grup més petit? I, encara més, tenen dret a ser dos grups? Les respostes aviat.

La intervenció que no m'han deixat fer al ple municipal

Avui s'ha tancat simbòlicament la legislatura amb un ple de comiat dels 7 regidors i regidores que no es van presentar a les eleccions. Tots 7 tenien l'oportunitat de dir unes paraules i em semblava que també era pertinent dir alguna cosa. Ho he demanat a l'alcalde, però no m'ha permès intervenir, al·legant que els protagonistes havien de ser els que plegaven.

Els que plegaven i ell, és clar. Amb el seu parlament, poc elegant, i fins i tot ofensiu, ha buscat ser l'autèntic protagonista. No n'esperava una altra cosa, o potser sí, potser esperava que el sentit institucional i el respecte pels que plegaven moderessin aquesta mena de necessitat de ser el nen en el bateig i el mort a l'enterrament.

La intervenció que no m'ha deixat fer era aquesta:

Avui, en aquest ple, tanquem una etapa i és de justícia que el reconeixement recaigui sobre els homes i dones que han dedicat un temps a representar institucionalment la ciutat i que avui s’acomiaden.

L’Albert Beltran i la Concha Manzano, amb qui he compartit moltes hores de reunió, i que sempre han mantingut bona disposició en el tracte amb l’oposició.

El Jordi Soriano i la Patricia Martínez, amb qui hem tingut clares discrepàncies, però un tracte més que correcte que m’agradaria que fos present en els seus successors.

El Pere Vallverdú, amb qui tinc més en comú del que segurament hem tingut l’oportunitat de demostrar.

El Magí Rovira, del que he après moltes coses, gràcies al seu gran coneixement de l’administració per haver fet, com ha dit sovint, tots els papers de l’auca, però de qui també he admirat el to pausat, curós, respectuós, capaç de dir coses trascendents sense semblar-ho i de fer somriure l’auditori en les seves intervencions. Una absència que es notarà, per ell, però també perquè la veu d’ERC ja no serà al consistori.

I, òbviament, el meu company de grup, Isidre Soler, un referent personal i col·lectiu, un lluitador tenaç i incansable, de qui seria massa llarg explicar tot el que he après i tot el que admiro, que ha dedicat hores i hores a canviar allò que no li agrada i que ha demostrat que hi ha una altra manera de fer política, també des de les institucions.

A tots, els vull donar les gràcies per la seva dedicació i desitjar bona sort en la nova etapa que ara comencen.