Sabadell disposa des de l’any 1994 d’un servei d’atenció especialitzada a les persones immigrades, que va néixer a partir de la iniciativa pionera de diferents entitats i que porta el nom d’SCAI (Servei Ciutadà d’Acolliment als Immigrants).
La singularitat de l’SCAI respecte dels serveis d’atenció de la major part de ciutats del nostre entorn, rau en dos elements clau: el seu abordatge integral de tots els aspectes relacionats amb la immigració, i el valor afegit del voluntariat que ha anat generant, un volum del voltant de 40 persones.
A l’SCAI treballen actualment cinc professionals, dos dels quals especialitzats en l’assessorament legal, i una en els programes de sensibilització batejats com “L’SCAI cap enfora”. Però aquesta plantilla s’incrementa espectacularment amb el voluntariat que hi dedica moltes hores a col·laborar, des de la societat civil, en l’acollida i activitats de coneixement de la ciutat i l’entorn. Aquest plantejament que combina la tramitació dels papers tan necessaris per obtenir seguretat jurídica, amb la dimensió humana de l’acollida, és un dels factors que, sense cap mena de dubte, han contribuït decisivament a fer de Sabadell una ciutat amb poca conflictivitat al voltant del fenomen de la immigració.
Ara, però, la continuïtat de l’SCAI i del model que s’havia consolidat a Sabadell està en risc per la decisió unilateral i soterrada del govern municipal de convocar un concurs públic per adjudicar el servei d’assessorament jurídic. Una notícia preocupant per diferents motius: el trencament per part del govern del consens que s’havia anat teixint al voltant de les polítiques que afecten el col·lectiu d’immigrants, el menysteniment de les entitats d’immigrants i dels usuaris del servei, la fragmentació del model integral del qual, d’entrada, només surt a concurs la part d’assessorament jurídic, i, molt previsiblement, la desaparició de l’SCAI perquè es retira la subvenció anual que suposa la part més gran del seu pressupost.
Les explicacions per imposar aquest canvi de model no són gens clares. El govern del PSC per una banda diu que l’SCAI fa un bon servei, però és evident que, per l’altra, són els responsables de l’abandonament del model actual. Per un costat retiren una subvenció de 125.000 euros, però per l’altra volen convocar un concurs per 59.000 euros però només per una part del servei actual. El que ens preguntem és per què, davant de possibles dificultats internes de l’SCAI, en comptes d’intentar trobar alguna solució i aplicar-ne millores, decideixen tirar pel dret i presentar com a fet consumat la convocatòria d’un concurs que és de coneixement general que difícilment guanyaria l’SCAI.
Però el problema va més enllà. Encara que l’SCAI guanyés aquest concurs, que només preveu un advocat a jornada completa i un tècnic a mitja jornada, qui garantiria que es presta la resta de servei que durant 18 anys ha fet l’SCAI? Un servei que l’any 2010 va fer prop de 20.000 atencions! Aniran aquests immigrants que encara no estan gaire arrelats a la ciutat al cursos del Consorci de Normalització Lingüística? No, no tenen cursos adequats al seu nivell. Aniran aquests immigrants a les escoles d’adults? No, no tenen recursos per fer l’alfabetització més bàsica. Aniran aquests immigrants als serveis socials normalitzats? No, en part per desconfiança, en part per la pròpia saturació dels serveis socials. Donarà l’administració el suport emocional que ara dóna l’SCAI?
Per tant, si la feina que fa l’SCAI, a partir de l’1 de gener no l’assumeix ningú, Sabadell haurà perdut no només una entitat pionera en l’atenció integral i gratuïta a les persones immigrades, sinó, sobretot, un plantejament ciutadà i social que ens havia valgut l’etiqueta de ciutat acollidora, que havia entès que les polítiques socials són la millor inversió per garantir la cohesió social.
L’única solució en aquest moment és no convocar el concurs i renovar la subvenció a SCAI per al proper any. I després, abordar el futur del model d’acollida de Sabadell amb serenitat i amb la participació de totes les parts implicades: govern, grups municipals, SCAI, voluntariat, i entitats que representen el col·lectiu immigrant. La pilota ara mateix la té l’equip de govern i esperem que la jugui amb prou intel·ligència sense perdre de vista l’objectiu de la justícia social.
