El projecte de l'Entesa

El passat 23 d’octubre l’assemblea de l’Entesa per Sabadell va prendre la decisió de concórrer a les eleccions municipals de maig de 2011 defensant una vegada més el seu propi projecte polític, un cop constatat que la resta d’organitzacions polítiques descartaven la possibilitat de crear una candidatura conjunta a l’esquerra del PSC.

L’Entesa per Sabadell defensa que és possible una altra manera de fer política que, de fet, és imprescindible per recuperar la política com a activitat a favor dels serveis públics i com a espai per generar propostes per fer progressar la nostra societat.

L’Entesa ofereix un espai independent per a totes les persones que volen exercir activament el dret de ciutadania, més enllà de la restringida participació de votar cada quatre anys. Un espai on fer propostes, suggeriments, crítiques i on tothom es pot implicar en primera línia. Un espai que vol superar les tradicionals dinàmiques dels partits polítics clàssics, que sovint tenen la presa de decisions allunyada de la nostra ciutat i que han acabat esdevenint una mena de franquícies.

El projecte de l’Entesa és eminentment sabadellenc i vallesà. Es basa en una manera de treballar que parteix de la proximitat que aporta el coneixement de la ciutat, els contactes periòdics amb les entitats i les aportacions que fan molts ciutadans i ciutadanes que saben què volen per a la seva ciutat. Un treball que té referents també en altres municipis del Vallès amb qui ens coordinem a les Candidatures Alternatives del Vallès – CAV.

El projecte de l’Entesa s’ha anat construint dia a dia durant dotze anys, a partir d’un treball rigorós, propositiu, honest i transparent, i actualment és un projecte plenament consolidat. Rigorositat perquè plantegem alternatives a les iniciatives del govern després d’estudiar-les a fons per tal de millorar-les pensant en l’interès comú i en la ciutat. Propositiu perquè fem contínuament aportacions per aconseguir una ciutat amb més serveis i més qualitat de vida i amb una gestió racional dels seus recursos pensant únicament en els interessos de la ciutat. No en va, som el grup municipal que hem fet més propostes i hem presentat més al·legacions i suggeriments en tota la legislatura. Honestedat, perquè ens devem únicament a la ciutat i a les persones que ens han fet confiança i perquè ens regim per un codi ètic i de conducta i fem un constant exercici de transparència publicant al nostre web totes les propostes i documents i donant compte públicament en la presentació de la memòria anual.

En aquests anys hem après molt sobre Sabadell i hem conegut més a fons les diferents realitats socioeconòmiques i els diferents col·lectius que conformen la nostra ciutat, i paral·lelament hem anat consolidant un model de ciutat per a Sabadell. L’Entesa ha esdevingut un referent en la política municipal, sabem quines són les prioritats de la ciutat i, avui més que mai, estem convençuts de què el projecte que defensem és l’opció més beneficiosa per a Sabadell, una opció feta des de la ciutat i per a la ciutat.

[Publicat al Diari de Sabadell, 17/11/2010]

L'estrany concepte de paritat del govern municipal

El Comitè de Seguretat i Salut Laborals de l'Ajuntament de Sabadell és, com tota la resta de comitès de Seguretat i Salut Laborals, un òrgan col·legiat participatiu, de caràcter paritari. Amb aquesta definició s'entén que les dues parts -treballadors/es i Ajuntament- són iguals en nombre i en drets, són igualment importants i han de gaudir de la mateixa consideració.

Però no és així. El govern municipal ha tirat pel dret i ha promogut una reforma del reglament que merma la paritat. Una reforma que va ser aprovada únicament amb els 7 vots de l'Ajuntament i que va rebre el vot contrari dels 5 delegats de CCOO i l'abstenció del delegat d'UGT que va assistir i l'absència de l'altre. Per tant, és únicament la part de l'empresa -l'Ajuntament- la que ha decidit desvirtuar la filosofia de la paritat que impregna la creació d'aquests comitès, que precisament busquen evitar la confrontació.

En la seva defensa, el regidor del PSC Joan Manau, va argumentar que el govern ha de governar i que no sempre és possible el consens. I en això li dono la raó, ves per on, però no és excusa per forçar la modificació d'aquest reglament per la via executiva, com si vingués d'un dia. Talment semblava que el regidor Manau insinuava que si no s'aprovava aquest canvi la governabilitat de la ciutat estava paral·litzada!

Les demandes de deixar-ho sobre la taula per continuar la negociació entre les parts que vam formular diferents grups de l'oposició no van tenir èxit i finalment el ple va aprovar inicialment el nou reglament únicament amb els vots del PSC, l'abstenció del PP i el vot contrari de la resta del consistori.

Sorprén, doncs, aquesta obstinació en canviar el reglament passant per alt l'oposició de gran part del Comitè i de mig consistori, especialment quan estem parlant de la protecció dels treballadors i treballadores, que se suposa - almenys la llei així ho planteja- que és un interès comú.

L'aposta municipalista: per què fem el pas a la política local?

Aquest és el títol d'un article que recull la meva intervenció en les jornades "Construint municipi des dels moviments socials. L'aposta municipalista del teixit ciutadà 30 anys després de les primeres eleccions locals", que les Candidatures Alternatives del Vallès, amb el lideratge valent de l'Altraveu, van celebrar a Castellar del Vallès l'abril de 2009.

Deia llavors que la pregunta que en feien, per què fem el pas a la política local, tenia una primera resposta que per mi era evident: que els motius són bàsicament els mateixos que ens han portat a treballar en el món associatiu en diferents tipus d'entitat: veïnal, estudiantil, ecologista... Que els meus motius són l'aspiració a millorar la qualitat de vida i els serveis, la reivindicació d'un determinat model social i urbanístic, la indignació davant de la manera de fer dels que ens governen i la voluntat de denunciar tot el que no ens agrada i, sobretot, d'oferir alternatives.

Així comença el meu article a la publicació que recull tot el que es va dir en aquelles jornades, una publicació que, entre altres coses, serveix per fer entrar les CAV a les biblioteques i trencar així un buit que no feia justícia als pioners del 79, el COP de Ripollet, ni a totes les candidatures que han anat sorgint en els darrers quinze anys al Vallès i que han demostrat que és possible una altra manera de fer política.

Manipulació

Que els instruments de participació ciutadana són absolutament inoperants i ineficaços a Sabadell és una realitat prou coneguda. Una inoperància que és deliberada, que respon a l'objectiu d'utilitzar els consells sectorials i altres organismes com a espai de legitimació de la política del govern municipal i no pas com a marc per al diàleg i la deliberació. Així, les reunions dels consells de districte, per exemple, esdevenen una mena de cinema en què el govern explica presentacions powerpoint i les entitats hi assisteixen com a mers espectadors. No s'espera altra cosa de la seva presència.

Ara bé, hi ha vegades que fins i tot es traspassa aquesta ratlla de la inoperància i s'entra en un terreny molt més fosc, el del xantatge a les entitats, que han de triar entre signar una declaració a favor del Quart Cinturó i continuar així en la llista dels bons, o bé no signar-la i veure el seu nom en una llista negra.

Aquesta ratlla s'ha traspassat aquesta darrers dies de manera barroera, pressionant les entitats de la ciutat per tal que donessin suport a una declaració escrita des d'alcaldia, sense cap tipus de debat previ, que no recull les diferents sensibilitats representades al consistori ni al teixit social, una declaració que el PSC no s'ha atrevit a portar al ple municipal per tal que fos debatuda públicament.

L'alcalde no les deu tenir totes quan ha de recórrer a estratagemes d'aquest tipus per aconseguir suports.

El canvi real?

Cada cop que veig el candidat Montilla en alguna imatge de la seva precampanya amb el lema "El canvi real" penso que deu estar molt mal assessorat. No dec ser la primera ni l'última que pensa que és un lema del tot desencertat per a un senyor que actualment és el president de la Generalitat. És a dir, és -simplificant una mica, no m'ho tingueu en compte- qui té a les seves mans la possibilitat de canviar (o no) les coses. I de canviar-les en un sentit o en un altre.

Perquè, a veure, què és el canvi? És bo el canvi? Sens dubte, en el context electoral, el concepte "canvi" és interpretat com a positiu. Aquesta és l'única cosa que pot explicar l'obsessió dels assessors del candidat Montilla per estendre pel territori la imatge del canvi. Però, pot ser precisament l'opció que representa continuïtat la que es vesteixi de canvi?

Consorci Òpera: l'art de signar convenis que no diuen res

El passat dimarts el ple municipal va aprovar inicialment el conveni i els estatuts del nou Consorci Òpera a Catalunya, un acord que l'endemà ja es va escenificar amb l'acte de signatura protagonitzat pel Conseller Joan Manuel Tresserras i l'alcalde Manuel Bustos.

El nou consorci, que reconeix el paper històric que ha jugat la producció operística a Sabadell, té com a objectiu desenvolupar el Centre de Producció Territorial Òpera a Catalunya. M'inquieta terriblement, però, l'article 10 del conveni, que, sota el títol "Adscripció de recursos", es refereix únicament als "mitjans humans, físics i tècnics" de l'Ajuntament, però no contempla que la Generalitat hi aporti cap tipus de recurs.

Això sí, les fotos ja estan fetes i s'han generat uns quants titulars triomfalistes. S'ha publicat que ara "el pressupost està garantit" o que "això suposarà estabilitat econòmica". A mi que em perdonin, jo no veig per enlloc ni pressupost ni estabilitat. Deu haver molts compromisos verbals d'un govern que, d'altra banda, ja té les maletes mig fetes, perquè d'escrits no n'hi ha cap. Només un conveni de dues pàgines i contingut escàs. Si això és el que garanteix el futur de l'òpera a Catalunya, malament rai!

La Mirna i tota la gent que treballa per l'òpera a Sabadell es mereixen alguna cosa més.

Quart Cinturó: tot s’hi val?

[Article d'opinió d'Isidre Soler i Virginia Domínguez - Regidors del Grup Municipal d’Entesa per Sabadell]

Forçat pel calendari electoral, el Ministerio de Fomento ha tret a exposició pública l’Estudi informatiu del Cierre de la autovía Orbital de Barcelona, o sigui el Quart Cinturó, entre Terrassa i Granollers. Es posa així de manifest el veritable caràcter d’una autovia dibuixada i promoguda des de Madrid.

L’intent d’imposar el Quart Cinturó sigui com sigui ha comportat que aquest avantprojecte s’hagi tramitat de manera absolutament fraudulenta, en no haver respectat els tràmits legals necessaris, malgrat el Ministerio de Medio Ambiente havia declarat a l’abril de 2010 la caducitat de l’avaluació ambiental que s’havia fet l’any 2004. Des de llavors s’han succeït importants canvis en l’àmbit legislatiu i de planificació que afecten directament al projecte i que requeririen un nou procediment d’avaluació ambiental.

La vulneració de la legalitat impulsada i justificada des del govern central, però també des de Catalunya, amb les greus declaracions del conseller Joaquim Nadal avalant el frau, o la negativa d’alguns ajuntaments, com el de Sabadell, a reclamar una nova avaluació ambiental, fa palès que volen imposar aquesta via a qualsevol preu, encara que sigui menyspreant el territori i la legalitat.

L’Estudi informatiu també ha posat fi als intents de confondre l’opinió pública amb eufemismes, com ara denominar-lo Ronda del Vallès. L’avantprojecte deixa clar que el Ministerio de Fomento no pretén construir infraestructures per vertebrar el territori metropolità, sinó per fomentar encara més el trànsit de vehicles. Per als defensors del Quart Cinturó, el Vallès és tan sols un corredor de pas entre el sud de la península i la frontera francesa.

Amb aquest concepte, el Quart Cinturó travessa de manera sagnant tot el Vallès, des de Terrassa fins Marata, destruint al seu pas els camps i boscos de Can Bon Vilar, Ca n’Ustrell i Mas Canals, el Torrent de Colobrers, Can Moragues i els boscos de Togores i Can Vilar, per continuar malmetent els sistemes del RiuTort i els boscos de Can Canyameres on s’endinsa cap els conreus de Sentmenat i de Caldes, fins les planes agrícoles del Vallès Oriental.

La destrucció d’aquests espais tan emblemàtics com imprescindibles per a mantenir la biodiversitat del Vallès tindria uns costos ambientals, socials i territorials inassumibles. La construcció del Quart Cinturó comportaria en un termini no llunyà un augment de la pressió urbanitzadora fins fer desaparèixer els darrers espais lliures de la plana. El procés de transformació del territori seria similar al que ha patit la zona de la B-30.

El més greu és que tot i aquesta destrucció el Quart Cinturó no resoldria els principals problemes de mobilitat que té el Vallès i la regió metropolitana, tal i com avalen diferents estudis de mobilitat. Al contrari, els prop de 1.500 milions d’euros que costaria la seva construcció no s’invertirien en altres prioritats i altres infraestructures realment necessàries per millorar les comunicacions.

La millora de les comunicacions no passa per construir el Quart Cinturó, sinó que passa per reduir la mobilitat basada en el vehicle privat i potenciar una veritable xarxa ferroviària de passatgers i mercaderies que doni servei a tot el territori i per gestionar millor les infraestructures existents adequant l’actual xarxa viària i retirant els peatges. És a dir, una mobilitat basada en criteris de sostenibilitat i de respecte pel territori que faci compatible les comunicacions amb la preservació dels espais naturals.

Hi ha alternatives. No s’hi val tot. No podem acceptar projectes tan destructius que hipotequin el futur del país.

Qui assumirà la responsabilitat d’haver destruït els darrers espais naturals del Vallès; d’haver col·laborat a malmetre el medi i la salut pública; d’haver gastat tants diners públics en una obra que no resol les necessitats de mobilitat? Les organitzacions polítiques, institucions i administracions que avalen el nefast projecte del Quart Cinturó reconeixeran algun dia aquests greuges?

Apel·lem a la responsabilitat política i ètica per no deixar a les generacions futures una ciutat, un Vallès i un país sense vida i sense futur.

[Publicat al Diari de Sabadell el 29/09/2010]