Coalició del No?

Em pregunto si el Sr. Josep Manuel Piedrafita és conscient de la falsedat de les seves afirmacions a l’article publicat al Diari de Sabadell el 9 de febrer. Deixant de banda la grandiloqüència de la comparació entre l’alcalde Manuel Bustos i Galileu Galilei –totalment fora de lloc–, l’article consisteix únicament en desqualificar la tasca dels grups de l’oposició, que tenen lògiques discrepàncies amb el govern en molts temes de ciutat. És evident, és obvi, és inherent al sistema democràtic.

La pluralitat i la discrepància són elements que enriqueixen la cultura democràtica i la pràctica política. El diàleg, el debat, la confrontació d’opinions, formen part de l’exercici polític i ajuden a recordar que la societat és diversa i el ple municipal n’és el reflex. Aquesta constatació, per mi evident, està molt lluny del que voldria el Sr. Piedrafita que, amb les seves afirmacions, demostra que el que desitja és un ple monocolor –el pensament únic– amb grups municipals tan obedients com el Partit Popular que, sorprenentment, no mostra mai cap mena de discrepància i actua de facto com a coalició amb el PSC des de fa gairebé quatre anys.

Així, davant de qualsevol crítica, en lloc de defensar els seus arguments, el Sr. Piedrafita i altres rellevants dirigents del PSC s’esforcen en presentar l’oposició –a excepció del PP, és clar– com a “coalició del no”, donant a entendre que hi ha alguna mena de tàctica conjunta oculta i, encara més greu, que ens oposem sistemàticament a tot i diu textualment “és el no pel no, sense alternativa”.

El senyor Piedrafita sap perfectament que cap de les seves dues falses afirmacions, la de la coalició i la del no, no és creïble per a qualsevol que segueixi mínimament la política municipal, en primer lloc per la diversitat de posicionaments que es donen entre els grups de l’oposició, que sovint també discrepen en els debats, i en segon lloc, perquè des de l’oposició alguns grups municipals treballem per la ciutat fent multitud de propostes. Una realitat tangible per molt que es vulgui manipular.

En qualsevol cas, el que no li puc acceptar de cap manera és que atribueixi a l’oposició la paralització del Parc de Salut i encara menys que afirmi que la justícia ha demostrat que no teníem raó. Perquè el Sr. Piedrafita no parla pas des del desconeixement o des de la ignorància, sinó des de la mala fe, sap perfectament que el contenciós administratiu que alguns grups vam interposar contra l’operació de la caserna no paralitzava en absolut el projecte del Parc de Salut, de la mateixa manera que sap que la Justícia no es va arribar a pronunciar sobre el conflicte, tot al·legant un defecte de forma en la tramitació, tot i no ser certa, com a subterfugi per no haver-se de pronunciar.

Així doncs, Sr. Piedrafita, li demano més respecte pels càrrecs electes dels grups de l’oposició, que defensem els nostres plantejaments amb coherència i, sobretot, li demano més respecte pels ciutadans i ciutadanes que representem, que no es mereixen que la seva manca d’arguments es tradueixi en amargor, hipocresia i falsedats.

[Publicat al Diari de Sabadell el 18/02/2011]

Apostem pel Vallès

Fa aproximadament un any es va iniciar el debat de la llei de constitució de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, un ens que ha fixat el seus límits entre Barberà del Vallès i Sabadell.

Precisament la qüestió dels límits, de gran importància, pràcticament no va ser abordada en el debat. Els diferents ponents que van participar en les jornades organitzades per l’Ajuntament, van explicar majoritàriament les bondats de l’Àrea Metropolitana i van reconèixer que s’havia obviat la seva definició territorial, simplement es van limitar a incorporar en la nova administració tots els municipis que formaven part d’alguna de les entitats metropolitanes existents.

Aquest enfocament denota una visió molt pobre del debat polític a l’entorn de la realitat territorial. Perquè, al cap i a la fi, quines diferències hi ha entre Barberà i Sabadell pel que fa al fet metropolità? Barberà és metropolitana i Sabadell no?

Tampoc ningú no va preguntar si Sabadell volia formar part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ni ens van demanar quins compromisos estaríem disposats a assumir. Però, aquestes són preguntes que haurien hagut d’estar sobre la taula.

I si ens haguessin preguntat, des de l’Entesa per Sabadell hauríem respost que ens preocupaven diferents elements al voltant de l’AMB, però potser el que més seria la pèrdua de personalitat de Sabadell, engolida per la gran Barcelona o, més aviat, per la perifèria de la gran Barcelona i, sobretot, suposaria la fragmentació del Vallès.

De fet, la fragmentació del Vallès ja és una realitat. La llei, aprovada el 3 d’agost de 2010, estableix que formen part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona sis municipis vallesans: Sant Cugat, Cerdanyola, Ripollet, Montcada i Reixac, Barberà del Vallès i Badia del Vallès. Hi ha, doncs, una total incoherència entre la divisió comarcal i la nova administració metropolitana.

No podem estar d’acord amb aquesta fragmentació, no podem donar per bona una definició territorial aleatòria, que consisteix en ajuntar municipis que comparteixen serveis, sense cap mena de reflexió conjunta ni visió global del territori, posant en evidència que es persegueix crear un nou instrument de poder polític, més que no pas un govern territorial.

El Vallès no pot quedar ni diluït ni fragmentat en l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ha de tenir la seva personalitat pròpia, defensar la identitat d’un territori on viuen 1 milió de persones, que té característiques molt diferents de la metròpoli i que, com reivindica Via Vallès, té un dinamisme econòmic al voltant del corredor de la B-30.

L’Entesa aposta per reivindicar el pes del Vallès. Apostem per la suma dels municipis del Vallès Occidental i del Vallès Oriental. Apostem per una cooperació entre municipis que ens són propers, amb els que tenim molt en comú, i amb els que compartim més que amb Barcelona.

Defensem una entitat que posi fi a l’obsoleta rivalitat Sabadell-Terrassa i que potenciï el Vallès, que busqui la complicitat de Granollers, de Mollet, de Cerdanyola i Ripollet, de Rubí, de Sant Cugat, però també dels municipis més petits, que formen part de la realitat de cadascuna d’aquestes ciutats, de les seves pròpies metròpolis.

Però per impulsar una opció com aquesta, cal voluntat de lideratge, no pas per crear un contrapoder, sinó per bastir una administració que defensi els interessos del Vallès, que reivindiqui la necessitat d’inversions, que ordeni i racionalitzi la gestió dels creixements, dels espais naturals, que gestioni el territori i les infraestructures i que ofereixi serveis d’adscripció voluntària ajustats a les necessitats dels municipis.

Defensem el nostre dret a tenir una visió metropolitana, a formar aliances sòlides amb els nostres veïns, orientades a la cooperació, a optimitzar i a racionalitzar la gestió de serveis, orientades a mirar més enllà. Una entitat metropolitana del Vallès, que mantingui la coherència territorial i socioeconòmica de la plana, compliria amb els mateixos objectius positius que l’AMB: visió supramunicipal i compartir serveis per optimitzar recursos.

Sabadell, 19 de gener de 2011
[Publicat al Diari de Sabadell el 8/02/2011]

Per una ciutadania activa i desinteressada

El candidat Bustos ha entrat en campanya i ho ha fet vestit d'alcalde i convidat per una oportuna plataforma creada per "un grup de sabadellencs" amb el nom Sabadell pel futur. Són lloables aquestes iniciatives de ciutadans i ciutadanes tan altruïstes que dediquen el seu temps i els seus diners a organitzar trobades multitudinàries en espais com ara Fira Sabadell o hotels de la ciutat, assumint les despeses de lloguer, catering, difusió, etc.

Però encara és més gran la generositat de l'alcalde, que ha reservat en la seva habitualment ocupada agenda una pila d'hores per dedicar a aquests ciutadans que pretenen "aportar idees per al futur de Sabadell". Uns ciutadans que, d'altra banda, deuen estar molt ben relacionats, perquè no s'estan de convocar les seves trobades a través de les entitats de la ciutat.

Davant d'aquest desplegament em ronden pel cap dues preguntes: la primera, si el candidat Bustos també tindrà temps per participar en els debats públics que organitzin els mitjans de comunicació o altres entitats de la ciutat. La segona, si aquests amables ciutadans i ciutadanes no podrien aportar més idees pel futur de la ciutat si convidessin tots els i les candidates a l'alcaldia.