En nom del consens

El govern Zapatero ha abordat sense cap mena de pudor la reforma de les pensions i ha jugat les seves cartes per aconseguir un retrocés dels drets laborals amb un acord amb les cúpules dels sindicats majoritaris CCOO i UGT.

La negociació amb aquests "agents socials", que no li han consultat res a ningú, s'ha transmés als mitjans de comunicació com una reforma de consens i em sobta que gairebé ningú no qüestioni aquesta afirmació tan categòrica com falsa.

Per molt que el govern i la patronal hagin intentat convéncer l'opinió pública de què no hi ha cap més sortida que el retard en l'edat de jubilació (que també implica que els que són a l'atur trigaran més en tenir feina, algú ho ha pensat?), m'atreveixo a afirmar que no hi ha cap consens social o popular per treballar més i cotitzar més anys. Així doncs, si us plau, Sr. Zapatero, imposi la seva reforma, però no ho faci en nom del consens.

Opacitat

Al mes d'octubre, després d'una tenaç "invitació" a les entitats sabadellenques a signar una declaració a favor de l'autovia orbital que ja vaig comentar en el seu moment, el govern del PSC va fer gala d'haver aconseguit el suport de 150 entitats.

Encuriosits pel fet que el llistat d'entitats no és publiqués, quan la seva finalitat era recolzar públicament una infraestructura, el 2 de novembre vam demanar a l'alcalde la relació d'entitats. La primera denegació va ser amb l'excusa de què no formava part de cap procediment administratiu.

Tossuts, el dia 15 vam insistir, mostrant la nostra sorpresa pel fet que un document del Consell de Ciutat -del qual en som membres- i que, a més va ser lliurat al Conseller d'Obres Públiques en nom de l'Ajuntament del que som regidors, no se'ns pugués mostrar. La segona denegació va ser amb l'excusa que no era un document del Consell de Ciutat.

Encara més tossuts, més que una mula, vam insitir novament el dia 22, entre altres arguments transcrivint part de l'esmentada declaració que textualment deia "... el Consell de Ciutat de Sabadell acorda...". Suposo que no cal que us digui que la tercera  resposta també va ser una denegació i aquesta vegada no es van molestar en buscar cap excusa.

Amb aquest historial, no se pas si ens mereixem aquell famós premi que ens van donar fa poc a l'Ajuntament més transparent, o si potser seria més adequat el premi a la tenacitat... en l'opacitat, és clar.

El ple de la lectura

Durant el ple municipal del mes de desembre em va inquietar la sobtada afició a la lectura de la major part dels regidors i regidores del grup socialista. Fins i tot vaig prendre nota del que llegien, hi havia una gran diversitat: un regidor llegia -molt aplicat- un informe enquadernat, un tinent d'alcalde llegia el diari (potser un diari d'esports, ves a saber), el regidor de cultura llegia amb devoció una novel·la, una regidora llegia i rellegia una llibreta mentre remugava, i una tinenta d'alcalde llegia una revista. Vaig pensar que potser havien esmorzat sopa de lletres.

Reconec que tenia curiositat per saber si aquesta afició lectora continuaria en el ple de gener, però aquest cop la major part de regidors i regidores socialistes només llegien la pantalla del móbil i comentaven la jugada.

M'he preguntat sovint per què van al ple, a banda de per cobrar el sou a final de mes. La majoria no tenen cap mena d'interès en el debat ni mostren cap tipus de consideració ni respecte per la resta de regidors i regidores. La majoria es dedica només a fer temps, com si fessin un viatge en tren.

La pregunta, però, hauria de ser una altra, la pregunta hauria de ser per què volen ser regidors i regidores? I, sobretot, per què algú ha decidit que aquestes són les millors persones per representar el PSC?