diumenge, 30 de gener del 2011

En nom del consens

El govern Zapatero ha abordat sense cap mena de pudor la reforma de les pensions i ha jugat les seves cartes per aconseguir un retrocés dels drets laborals amb un acord amb les cúpules dels sindicats majoritaris CCOO i UGT.

La negociació amb aquests "agents socials", que no li han consultat res a ningú, s'ha transmés als mitjans de comunicació com una reforma de consens i em sobta que gairebé ningú no qüestioni aquesta afirmació tan categòrica com falsa.

Per molt que el govern i la patronal hagin intentat convéncer l'opinió pública de què no hi ha cap més sortida que el retard en l'edat de jubilació (que també implica que els que són a l'atur trigaran més en tenir feina, algú ho ha pensat?), m'atreveixo a afirmar que no hi ha cap consens social o popular per treballar més i cotitzar més anys. Així doncs, si us plau, Sr. Zapatero, imposi la seva reforma, però no ho faci en nom del consens.

1 comentari:

  1. Cert. Una mala proposta que ha estat rebaixada pels sindicats, però que no per això deixa de ser una mala proposta. Pèssima. Socialment injusta. Cal batallar-la, ara des del carrer. No tindrem vaga general, que hauríem, però hem de trobar les vies. Junts sumem.

    ResponElimina