dijous, 27 de maig del 2010

Creure, saber, pensar

Fa algunes setmanes, el candidat Montilla va protagonitzar una campanya publicitària amb el lema "Segueixo creient". A banda de què, en català, creure vol dir obeir, aquest "creure" inevitablement remet a una qüestió de fe, és a dir, no es basa en arguments, sinó en doctrina.

L'abisme entre creure i pensar l'exemplifica molt bé una resposta de  l'historiador Pierre Vilar en una entrevista. Quan li van preguntar si creia que Catalunya és una nació va respondre "No, no ho crec. Ho sé. Creure-ho seria una qüestió de fe, irracional. Saber-ho és el fruit de l'estudi científic d'una realitat històrica, social, econòmica...".

Creure és un fet igualment irracional en el món de la política, però saber és el fruit del coneixement de la realitat i de les problemàtiques de la societat, és el fruit del pensament crític. El coneixement és el que aporta material per elaborar conviccions i per formular propostes des de la racionalitat. Així doncs, millor deixem les creences en l'esfera personal i quan fem de polítics ens dediquem a pensar.

dijous, 20 de maig del 2010

El viatge

El Casal Pere Quart acull aquests dies l'exposició "Viatge a Tatinutropo", un suggerent itinerari, organitzat pel Consell Comarcal, que pretén que els visitants ens posem a la pell de les persones migrants i, ja de pas, desmuntem alguns dels nostres prejudicis i estereotips.

Aquest Tatinutropo, que es pot llegir de dreta a esquerra com a oportunitat, simbolitza una ciutat de destí del viatge del migrant, sobre la qual hi ha posat moltes expectatives, però també inquietuds, i això passarà amb la feina, amb els veïns o amb els companys de viatge.

La idea és bona, busca l'empatia del visitant, li dóna la volta al procés i veu com a estranys als autòctons. I segur que provoca més d'una reflexió personal, però tinc la impressió que la provoca en les persones que ja estan prèviament disposades a fer la reflexió. El problema, doncs, continua sent com es provoca reflexió en les persones que mai no aniran a veure aquesta exposició i que, en canvi, estan convençudes de què als immigrants els hi regalen menjar, habitatge i places a les escoles bressol.

divendres, 14 de maig del 2010

El treball de l'aranya

Hi ha alguna cosa en la política local que recorda l'aranya del terrat. A la zona assolellada, des d'on domina tot l'esguard, l'aranya teixeix amb paciència per anar capturant les seves víctimes. Els seus fils, prims i delicats, passen desapercebuts i així atrapa els benintencionats. D'altres es deixen seduir pels reflexes suaus i platejats del filament, hi veuen una oportunitat que cal aprofitar.

L'aranya, mica en mica, amb perseverança, va convertint el no res en petits embolcalls endolcits, on predomina el color amorf que impregna la trama. Múrria, de sobte albira una doble oportunitat. Si pot teixir, ràpidament, una nova teranyina, encara podrà repetir-la abans no comenci la propera temporada, quan la seva presència serà qüestionada. Però és prou llesta i sap que no pot abastar tota sola el nou espai, busca col·laboració. Genial! Acaba el teixit a temps i, a més, es nodreix d'algun ajudant despistat. Finalment només li ha calgut embetumar la seva xarxa amb paraules amables i esperar.

Us pot semblar estrany, però aquesta és la idea que em va venir al cap quan vaig sortir de la primera edició de la Nit de la Cultura. Una proposta interessant farcida d'incongruències en el temps.

dimecres, 5 de maig del 2010

Responsabilitats polítiques

El cas dels habitatges per a gent gran de Sant Oleguer i la seva pèssima gestió ha estat objecte d’una àmplia atenció política que s’ha traslladat a diversos plens municipals, així com de gran quantitat de comunicats, rodes de premsa i articles d’opinió. També ha suscitat l’interès ciutadà en conèixer que un servei públic ha concentrat un percentatge d’irregularitats espectacular i que el govern municipal no ha fet front a aquesta realitat.

Ara, després de set mesos d’investigació, la fiscal ha emès la seva resolució que implica l’arxiu del cas. Aquest fet ha generat una roda de premsa del conjunt del grup municipal socialista, encapçalada per l’alcalde, Manuel Bustos, i la regidora de Serveis Socials, Maria Ramoneda, que curiosament s’havien mantingut en silenci durant tot aquest temps malgrat la insistent reclamació de què donessin explicacions del perquè s’havien produït les irregularitats. L’alcalde i la regidora han fet un discurs victoriós i del tot fals, pretenent donar la sensació que la gestió de Sant Oleguer va ser exemplar, ignorant interessadament, però, que la fiscal ha constatat diferents tipus d’irregularitats que afecten setanta expedients, que és més de la meitat dels expedients. És a dir, la fiscal conclou que en el 60% dels casos hi ha hagut irregularitats i, a més, afirma que no es va seguir el procediment correcte. Un veritable escàndol.

Des del primer moment que vam conèixer aquest cas, l’Entesa per Sabadell ha parlat d’irregularitats administratives i de procediment i ha reclamat l’assumpció de responsabilitat polítiques. Hem manifestat reiteradament que les possibles responsabilitats penals formaven part de la tasca de la fiscal i que s’havien de desvincular completament de les responsabilitats polítiques.

Així doncs, després de conèixer la resolució de la fiscal, no podem fer res més que continuar reclamant una explicació a l’alcalde i, sobretot, que sigui conseqüent i depuri responsabilitats per les greus irregularitats que ja vam constatar des de l’Entesa fa mesos i que ara han estat del tot confirmades per la investigació fiscal.

No s’hi val amagar el cap sota l’ala, com ha fet fins ara l’alcalde, i tampoc no s’hi val intentar fer passar gat per llebre, pretenent que la gent s’empassi que la resolució de la fiscal neteja el bon nom de la regidora i la seva gestió. La ciutadania es mereix conèixer perquè el govern va actuar de manera tan irresponsable a l’hora d’adjudicar uns habitatges públics. L’alcalde ha de prendre decisions, ha de demanar disculpes per no haver garantit un procés d’adjudicació just i transparent i determinar quins han estat els responsables de la mala gestió del procés d’adjudicacions. Ha de moure fitxa, ha d’assumir responsabilitats. 

Sabadell, 29 d'abril de 2010
[Publicat al Diari de Sabadell el 5 de maig de 2010]