Fa algunes setmanes, el candidat Montilla va protagonitzar una campanya publicitària amb el lema "Segueixo creient". A banda de què, en català, creure vol dir obeir, aquest "creure" inevitablement remet a una qüestió de fe, és a dir, no es basa en arguments, sinó en doctrina.
L'abisme entre creure i pensar l'exemplifica molt bé una resposta de l'historiador Pierre Vilar en una entrevista. Quan li van preguntar si creia que Catalunya és una nació va respondre "No, no ho crec. Ho sé. Creure-ho seria una qüestió de fe, irracional. Saber-ho és el fruit de l'estudi científic d'una realitat històrica, social, econòmica...".
Creure és un fet igualment irracional en el món de la política, però saber és el fruit del coneixement de la realitat i de les problemàtiques de la societat, és el fruit del pensament crític. El coneixement és el que aporta material per elaborar conviccions i per formular propostes des de la racionalitat. Així doncs, millor deixem les creences en l'esfera personal i quan fem de polítics ens dediquem a pensar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada