Hi ha alguna cosa en la política local que recorda l'aranya del terrat. A la zona assolellada, des d'on domina tot l'esguard, l'aranya teixeix amb paciència per anar capturant les seves víctimes. Els seus fils, prims i delicats, passen desapercebuts i així atrapa els benintencionats. D'altres es deixen seduir pels reflexes suaus i platejats del filament, hi veuen una oportunitat que cal aprofitar.
L'aranya, mica en mica, amb perseverança, va convertint el no res en petits embolcalls endolcits, on predomina el color amorf que impregna la trama. Múrria, de sobte albira una doble oportunitat. Si pot teixir, ràpidament, una nova teranyina, encara podrà repetir-la abans no comenci la propera temporada, quan la seva presència serà qüestionada. Però és prou llesta i sap que no pot abastar tota sola el nou espai, busca col·laboració. Genial! Acaba el teixit a temps i, a més, es nodreix d'algun ajudant despistat. Finalment només li ha calgut embetumar la seva xarxa amb paraules amables i esperar.
Us pot semblar estrany, però aquesta és la idea que em va venir al cap quan vaig sortir de la primera edició de la Nit de la Cultura. Una proposta interessant farcida d'incongruències en el temps.
Molt bon post. T'hem entès. Felicitats
ResponElimina