Posada en escena

Després de set mesos d'investigació sobre les adjudicacions d'habitatges del Complex de Sant Oleguer, la fiscalia de l'Àrea de Sabadell ha resolt arxivar el cas perquè no considera que hi hagi indicis de delictes penals.

La reacció immediata del govern del PSC ha estat convocar una roda de premsa del conjunt del govern, encapçalada per l'alcalde Manuel Bustos i la regidora de Serveis Socials, Maria Ramoneda, per celebrar el que, aparentment, consideren una victòria. 

Tanmateix, pel que he pogut llegir als mitjans de comunicació, tant l'alcalde com la regidora devien oblidar comentar el gruix de la resolució de la fiscal, que detalla les irregularitats del procediment que afecten al 60% de les adjudicacions pel que fa a l'incompliment de requisits i fa émfasi en el fet que mai no es va constituir l'òrgan de valoració i admissions previst en les bases aprovades pel ple.

Així doncs, la posada en escena de l'alcalde i el seu govern no és res més que això, una escena, una maniobra per fer creure a la ciutat que han obtingut una victòria i que oculta les conclusions a les que ha arribat la fiscal: el conjunt de la gestió va ser irregular. Aquest camí que ha pres l'alcalde fa que cada dia sigui més difícil que assumeixi la seva responsabilitat i la del govern que presideix. Ara ja no només hauria de reconèixer els errors en la gestió i depurar responsabilitats; ara també hauria de rectificar i admetre que la roda de premsa va ser una farsa.

El fet de comunicar

Després de gairebé tres anys, després de més de quaranta plens, encara em sorprenc sovint quan veig l'endemà les cròniques en els mitjans de comunicació o quan algú m'assegura que no ha llegit enlloc les coses que li explico. Tanmateix, sóc molt conscient de què és impossible traslladar el conjunt dels temes i dels posicionaments que es donen durant les cinc hores que acostuma a durar el ple, fer-ho seria una pallisa descomunal, com ho deu ser escoltar-ho en temps real per internet.

Així doncs, penso que és absolutament impossible que un ciutadà es faci una mínima idea del que hem viscut en un ple, o del que s'ha aprovat, a partir del resum que pot trobar a la premsa. Moltes vegades, el més destacat acaba sent la frase més dissonant, s'expliquen les coses en un ordre diferent al que passen o s'atorga més relleu al tema que ha dilatat més els debats, que no forçosament és el que tindrà més impacte a la ciutat.

Ja sé allò de què la notícia és que l'home ha mossegat al gos i no a l'inrevés, però estem parlant de mitjans d'abast local que, a més de comunicar, aporten un valor afegit de proximitat. I en aquest context, la notícia sobre l'home que ha mossegat el gos hauria de travar-se amb la de la notícia plana, aquella que no suscita cap mena de polèmica, però que tindrà efectes directes sobre la ciutadania.

No sé pas com es fa, no sóc professional de la comunicació, i possiblement em direu que és massa utòpic pensar que un ciutadà s'hauria de poder informar sobre les vicissituds del ple a través dels mitjans de comunicació. Potser sí que ho és, i potser, per viure de prop les limitacions del fet de comunicar, el millor seria que tothom es fes el propòsit, si més no un cop a la vida, d'anar a un ple municipal i en tregués les seves pròpies conclusions.

Vacances Gent Gran

Des dels anys noranta, l’Ajuntament de Sabadell organitza un programa de vacances per a la gent gran, que inicialment tenia el doble objectiu de fomentar el coneixement i la relació social entre persones grans de diferents barris de la ciutat i permetre gaudir d’uns dies de descans a persones amb pocs recursos econòmics. Era, per tant, un programa eminentment social, dissenyat des dels Serveis Socials municipals per atendre un sector concret de la població que no es podia permetre anar de vacances.

Amb el pas dels anys, el govern del PSC ha anat transformant aquest programa fins que pràcticament no conserva res de la seva essència inicial. Per exemple, s’han anat encarint les estades, incorporant destinacions més llunyanes que sovint incorporen bitllet d’avió. Així, ens trobem amb preus que arriben als 650 € per una estada de només 6 dies.

Hi ha hagut, doncs, un evident canvi d’objectius, una alteració de la consideració de vacances socials per convertir l’Ajuntament en un mer gestor de viatges que encarrega a una agència privada uns paquets turístics. Però, tanmateix, l’Ajuntament hi destina força diners. L’any 2009, per exemple, hi va destinar 170.000 € i l’any 2008 250.000 €, a més de dedicar-hi personal municipal. Està justificada aquesta despesa de diner públic per una activitat que ha deixat de ser un servei social?

Cal tenir en compte que les persones participants abonen entre el 87 i el 93% del preu de les vacances. És a dir, malgrat l’Ajuntament hi destina molts diners, aquesta aportació té una incidència mínima en el preu per als usuaris. D’altra banda, des de l’any passat es bonifica els participants que tinguin ingressos iguals o inferiors a l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), però aquesta bonificació únicament va beneficiar l’any 2009 el 5% dels participants, que van abonar el 50% del preu de les vacances.

El fet que només 284 de les 5.000 places ofertades estiguessin ocupades per persones amb ingressos baixos mostra que l’orientació d’aquest programa no és la correcta. Les persones amb pocs ingressos no es poden permetre accedir-hi, perquè els preus són massa alts, fins i tot estant bonificats. I, en canvi, les persones que hi accedeixen també podrien recórrer a les vacances de l’IMSERSO o als paquets turístics de les agències de viatges.

Ja fa temps que des de l’Entesa reclamem que aquestes vacances s’orientin a les persones que més ho necessitin que, al cap i la fi, haurien de ser els veritables destinataris d’aquest servei, però ara, en temps de precarietat econòmica, encara està menys justificat destinar diners públics a un programa que no té res de social.

També fa temps que venim denunciant la utilització propagandística per part del govern municipal, i de l’alcalde en particular, d’aquest programa de vacances, com també del cost que comporta els desplaçaments de l’alcalde i del seu seguici (regidora, tècniques, fotògraf, guardaespatlles, etc.) costos que acabem pagant tots.

Cal recuperar doncs la funció social del programa de vacances per a la gent gran, cal reorientar-lo per tal d’oferir uns dies de descans a persones que, si no és amb un programa molt subvencionat, mai no hi podrien participar. I no es tractar de destinar-hi més diners, sinó de gestionar-los adequadament, de buscar destinacions properes i econòmiques, i de subvencionar el 80% del cost d’un programa adreçat únicament a persones amb pocs recursos o en risc d’exclusió social.

Aquest és l’únic sentit que té que els diners públics, de tota la ciutadania, es destinin a vacances socials, que s’inverteixin en resoldre veritables necessitats i no en finançar campanyes propagandístiques del partit que governa.

[Publicat al Diari de Sabadell, 6/04/2010]