Per començar, aquestes persones no reben l'atenció del seu propi metge o infermera, dels professionals que coneixen cada cas, però, a més, no poden demanar cita amb antel·lació, perquè quan són desplaçats a un altre CAP passen a ser considerats transeünts. D'altra banda, s'han de desplaçar, a vegades molts quilòmetres, i ningú no s'ha preocupat de garantir el transport públic. I, tenint en compte que els usuaris no han estat avisats d'aquests canvis, excepte que hagin anat expressament al CAP a llegir el cartell que hi ha a la porta, es produeixen desplaçaments innecessaris.
Però el més greu és potser que moltes d'aquestes mesures no són provisionals. Per exemple, la major part de CAPs de Sabadell ja no tornarà a obrir els dissabtes i l'únic que obrirà en horari nocturn no tindrà servei de pediatria. Per tant, anem enrere, tornem a posar pressió a les urgències hospitalàries, després d'anys en què se'ns deia que aquestes eren només per als casos realment greus.
Tot plegat, forma part d'un vertiginós procés de regressió dels drets socials, d'una política neoliberal que tot just comença a imaginar mesures per limitar la despesa pública i afavorir descaradament els serveis d'iniciativa privada. I en aquest lamentable escenari, es fa palesa la manca de sensibilitat política davant les moltes protestes i accions reivindicatives, i l'escassa reacció de la major part dels Ajuntaments catalans que semblen acceptar amb ressignació les retallades.