La sentència de l'Estatut: el final del peix al cove

No fa gaire, només tres o quatre anys, la major part de la gent, a Catalunya, era partidària del nou estatut. Molts el trobaven fluix, defensaven que es podia haver avançat més, però, escolta, al final s'imposava el sentit pràctic i el peix al cove.

Però aquest temps d'espera de la sentència del Tribunal Constitucional ha posat en crisi el sentit pràctic i la multitudinària manifestació de dissabte en dóna fe. I segurament no és tant pel contingut de la sentència, que ja es veia venir, sinó pel ridícul espectacle del tribunal, i per la utilització que n'han fet el PP i el PSOE per fer campanya fora de Catalunya. 

El cas és que Catalunya diu prou, diu estat propi, diu independència, com no ho havia dit mai. El cas és que, paradoxalment, ha estat l'espectacle de la constitucionalitat el que ha impulsat l'independentisme ampli. Ha impulsat que la gent surti al carrer, passant per davant dels representants polítics que encara estaven estudiant si el peix del cove s'ho valia.

El dubte és si el Tribunal Constitucional era conscient de l'efecte pervers de l'espera i de la sentència. Si no ho eren, està clar que viuen d'esquena al que passa al carrer. Si ho eren, potser es tractava de posar problemes  a alguns partits, que, superada la polèmica de la capçalera, ara tenen sobre la taula una missió complexa: recol·locar-se en un escenari que ha canviat i adequar el seu discurs per intentar atrapar la societat. No sé pas si se'n sortiran.

[Imatge de David Datzira]