A Sabadell cada cop passen coses més greus. Direu que el mateix passa a tot arreu, però el cert és que aquí ens haurien de donar un premi als més pressionadors. Aquest sí que se'l mereixen l'alcalde i el seu sèquit.
Ja fa anys que passen coses, que la ciutat està segrestada, les entitats pateixen tot tipus de pressions i amenaces més o menys velades i fins i tot sembla que la llibertat de premsa fa vacances.
Ara, però, la proximitat de les eleccions ha intensificat aquesta pressió. Per una banda en forma d'insistent invitació a les entitats de la ciutat per assistir a les trobades organitzades per un grup pressumptament independent que convida l'alcalde a explicar les seves propostes. Han estat els propis regidors del PSC, que també deuen formar part d'aquest emergent col·lectiu ciutadà tan altruïsta, els que han trucat als presidents o altres membres de les entitats per instar-los a assistir.
Però la cirereta ha estat la notícia de la dimissió del consell de redacció de la revista Quadern, fruit de les pressions per col·locar-hi una entrevista a l'alcalde, que no s'adequava a la línia de la revista i que va ser imposada, forçada, sense el coneixement previ del consell. Mai a la llarga història de Quadern no hi havia hagut una intromissió semblant, mai no havia calgut una resposta d'extrema dignitat: la dimissió massiva, una acció valenta i radical que contesta èticament el que no té cap mena de justificació: l'abús de poder.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada