dijous, 2 de març de 2017

Ràdio Sabadell: El gest estèril?

El de Ràdio Sabadell és probablement el pitjor conflicte que ha viscut l'actual govern municipal. Un conflicte complex, que recull demandes laborals històriques –i mai abans explicitades obertament–, que traspua els efectes d'una gestió personalista que en els darrers mesos ha generat malestar intern, i que, a més, és instrumentalitzat políticament per l'oposició.

Aquest és el panorama que porta al debat del Ple municipal al voltant d'una moció impulsada pel conjunt de l'oposició, que s'aprofita per atacar durament el govern. Una moció que a la seva part expositiva es fa seu el relat que feia l'exalcalde Manuel Bustos de l'actual Ràdio Sabadell com a ràdio “recuperada” heroicament pel PSC després del tancament que –diuen textualment– “va ser la darrera conseqüència de l'actitud d'indiferència del govern de l'època i de les institucions de la ciutat per la seva ràdio”.  És obligat recordar, doncs, que la ràdio que va desaparèixer l'any 1995 era privada i per tant el seu tancament no va tenir res a veure amb l'Ajuntament. I, d'altra banda, no es pot obviar el veritable interès del bustisme per tenir una ràdio pròpia, que no era pas posar-la al servei de la ciutat, sinó utilitzar-la de manera partidista per lloar la seva obra i silenciar qualsevol bri de crítica política o social. Amb aquests antecedents és d'un cinisme absolut que el regidor trànsfuga exPSC Lluís Monge afirmés que “Ràdio Sabadell no ha de ser una joguina per a ningú”.

Sense negar ni per un moment la preocupació dels diferents grups de l'oposició –i regidors no adscrits– per la situació i les reivindicacions de la plantilla de Ràdio Sabadell i de la Plataforma Ràdio Sabadell diu prou, el debat va mostrar com la majoria dels portaveus no va tenir cintura per modificar el seu discurs precuinat en veure que el govern començava a moure fitxa.

En un gest inèdit a la Sala de plens, el regidor de Guanyem Miquel Soler va posar el seu càrrec a disposició afirmant que volia formar part de la solució i no del problema. La regidora de Crida per Sabadell, Glòria Rubio, va fer autocrítica explicitant que les coses no s'havien fet bé, va entomar les crítiques i va defensar uns mitjans independents, celebrant també que sigui possible que els treballadors i treballadores s'organitzin (per cert, un signe de normalitat democràtica impensable fa només dos anys). El regidor d'ERC, Gabriel Fernández, va esmentar 7 acords de millora de condicions laborals que ja s'han començat a aplicar: 1) mediació externa, 2) taula mixta per avaluar la programació, 3) contractació de personal de cap de setmana, 4) jornada de 8 hores, 5) contractació dels falsos autònoms, 6) compromís de manteniment de plantilla, i 7) presència estable de la representació dels treballadors al consell d'administració.

Malgrat tot, la rèplica de l'oposició va seguir el guió preestablert, sense cap concessió, sense ni tan sols comentar (i no estic dient compartir) les mesures que pretenen millorar unes condicions laborals que aquest govern va heretar del govern del PSC, ara fragmentat en un grup de l'oposició i dos regidors no adscrits, tots ells desmemoriats.

Així doncs, la rèplica va continuar amb la mateixa duresa parlant Lluís Monge de “purgues estalinistes” i de “no voler reconèixer els problemes”; Carles Rossinyol de “ganes de posar fum” o amb la patinada monumental “si aquesta és la seva política, m'agradava més la d'abans”; Josep Ayuso de la dimissió com a “gest estèril”, en un “món happy flower”, paraules que pressuposaven que no es materialitzaria la renúncia del regidor Soler. Únicament el portaveu de Ciutadans, Adrià Hernández,  va saber moderar el seu discurs i valorar positivament el gest del regidor Miquel Soler.

El gest estèril va ser acceptat, però ja hi ha veus com la del propi Josep Ayuso que, abans que reconèixer que el govern ha actuat i ha pres una decisió complexa, prefereix jugar a minimitzar la renúncia pel fet que la responsabilitat recaigui a l'altra regidora de Guanyem, Marisol Martínez. El temps dirà si és la millor solució, de moment el més important és que s'ha desbloquejat una situació complexa i el govern ha demostrat tenir voluntat i capacitat de corregir errors. Ara la prioritat hauria de ser continuar treballant per recuperar un bon clima laboral i per demostrar que aquest gest no ha estat ni estèril ni estètic.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada