Ara fa 32 anys, un grup de veïns del barri de Can Deu, vam acampar als terrenys on la constructora Vallehermoso havia de fer una nova promoció de casetes unifamiliars. La reivindicació «Salvem el Bosc de Can Deu», que va rebre la solidaritat de desenes d’entitats, també ens va fer obrir els ulls a noves amenaces.
Recordo nítidament un membre de l’ADENC, explicant que el que ens hauria de preocupar veritablement era una nova autopista que trinxaria el bosc i no unes quantes casetes més. En aquell moment el pobre gairebé podria haver estat nomenat persona non grata per minimitzar la nostra reivindicació, però tenia tota la raó del món, el Quart Cinturó era una amenaça pel nostre bosc i pels espais agroforestals més valuosos de la Plana del Vallès.
Vam aixecar la mirada i vam trobar-nos amb altres entitats que es preocupaven pel rodal, com ara la UES, la Unió de Pagesos, entitats veïnals i fins i tot una FAV ben diferent a la que ara és capaç de donar suport a un altre projecte amenaçant: la irresponsable construcció d’una piscina d’onades a la riba del Ripoll.
Uns quants d’aquí i uns quants d’allà vam anar conformant un moviment que inicialment es va dir Quart cinturó, Quitrà o Vida i que es va representar molt gràficament amb el dibuix d’un arbre escanyat per una autopista. Poc després van venir trobades i reunions amb companys d’altres pobles del Vallès Oriental i el Baix Llobregat, que van donar lloc a la Campanya Contra el Quart Cinturó. Marata i Les Franqueses, on hi havia una autèntica revolta popular en contra d’aquesta infraestructura, van portar la força de la pagesia i van posar els tractors al capdavant de les manifestacions. Abrera ens va aportar la força urbana, des d’un municipi ja molt castigat pel pas de trànsit pesat, que veien com el Quart Cinturó passaria literalment per sobre del barri del Rebato.
Van ser uns anys molt actius, de reunió mensual i moltes campanyes per donar a conèixer els impactes negatius del Quart Cinturó i per reivindicar una mobilitat alternativa. Anys en què intuíem els efectes irreversibles que ens podia portar aquesta autovia sobre els espais agroforestals i el nostre rodal, la contaminació atmosfèrica, la qualitat de vida... Anys en què encara no sabíem que a la cantonada ens esperava una crisi d’emergència climàtica, en què no es coneixia la relació tan directa que han demostrat estudis posteriors entre contaminació i mortalitat precoç.
En aquests anys ens hem carregat d’arguments cada cop més contundents. Ja no ens poden ridiculitzar dient que ens preocupem per quatre ocells (que també) o que som uns idealistes que volem anar sempre en bicicleta. Tenim estudis que demostren amb rigor que posar més autovies al mapa no millora els problemes de mobilitat, ans al contrari, alhora que impliquen una colonització especulativa del territori que destrueix l’activitat agrícola i ramadera i només genera urbanització dispersa i irracional.
El territori és finit i és petit. Un futur amb qualitat de vida passa per mantenir la seva diversitat, per fomentar l’activitat productiva de proximitat, per reduir la mobilitat innecessària i arrelar l’economia al territori. Crisis climàtiques com la que estem vivint ens mostren que no podem continuar hipotecant el planeta i encara menys el nostre rodal. Anem ja molt tard.
El 29 de maig, mou-te en defensa del Vallès contra el Quart Cinturó!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada