Ferrocarrils: Fem memòria

Des de fa més de cinc anys, l’Entesa per Sabadell ha intentat que el projecte del perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat sigui el millor possible. Al juliol de 2006 vam presentar al·legacions a un projecte que el govern municipal havia donat per bo sense cap mena de debat ciutadà, amb la finalitat de millorar el seu disseny i la seva seguretat, així com per evitar l’enderroc de 19 edificis afectats pel traçat al barri de Gràcia i promoure el soterrament fins Sant Quirze. Posteriorment vam reclamar un debat de ciutat -malgrat el desinterès del govern municipal-, així com diverses iniciatives de millora.

Les obres van començar l’any 2008 i el primer calendari fixava l’entrada en funcionament el 2012. Tanmateix, aviat es va veure la lentitud de les obres i el govern de la Generalitat ja va decidir en època del tripartit un ajornament fins el 2015, sense prendre’s la molèstia de comunicar-ho a ningú.

Malgrat la importància del projecte, aquest s’ha caracteritzat per l’opacitat: ni el govern municipal ni la Generalitat van fer prou difusió de l’estudi informatiu i mai no s’han pres seriosament la funció de les comissions de seguiment, que s’han reunit poques vegades i sense possibilitats d’incidir.

Però l’aspecte més lamentable, darrerament, ha estat la contínua negació de l’aturada de les obres. El 30 d’agost de 2011 l’Entesa per Sabadell va alertar de la paralització de les obres i el govern municipal i la pròpia Generalitat, enlloc d’explicar-ne els motius, es van afanyar a desmentir-ho i intentar desacreditar l’Entesa, acusant-nos d’estar en contra del tren.

La realitat és que a finals de setembre es van reiniciar els treballs de la tuneladora per acabar el primer túnel, quedant la resta de les obres en un estat d’abandonament. Davant la continuada reclamació de l’Entesa per Sabadell de què s’informés de la situació real de les obres, el govern municipal va respondre sempre amb estirabots, fins i tot quan al mes de desembre el propi conseller Lluís Recoder va admetre que el finançament no estava garantit.

Ara tot són planys. El fet que el conseller anunciés l’aturada que ja havíem avançat, s’ha convertit en titulars. Ara tot són corredisses i declaracions. Ara l’alcalde ho considera inacceptable. Però s’han perdut sis mesos, un temps en què el consistori i les institucions sabadellenques hauríem pogut traslladar a la Generalitat la necessitat de continuar l’obra i la Generalitat podia haver resolt ja el finançament. S’ha perdut el temps del diàleg i ara ja són fets consumats.

Amb la ciutat plena d’entrebancs i una gran inversió enterrada i immobilitzada, tenim moltes preguntes. Des de quan sabia la conselleria que s’aturaria l’obra? Què passarà amb la tuneladora, continuaran pagant l’onerós lloguer sense que treballi? Quines garanties té l’anunci del conseller de què a l’estiu hi haurà finançament? Com aconseguirà aquest finançament?

L’Entesa per Sabadell considera que les inversions en transport públic han de ser prioritàries per avançar cap a un nou model de mobilitat, però, més enllà d’aquest objectiu, exigim que es posi fi a més de cinc anys de greus efectes sobre la mobilitat, sobre l’activitat econòmica i sobre la qualitat de vida de molts veïns i veïnes que pateixen els efectes més directes de les obres.

És inadmissible que després de sis mesos d’aturada ara es parli de sis mesos més per repensar el finançament. La ciutat fa massa temps que pateix les molèsties d’unes obres que l’afecten de punta a punta: des del Parc del nord, la Plaça Espanya, convertida en un gran moviment de terres, el Passeig, ple de forats i de tanques, o l’entorn de Sabadell Estació.

Ara més que mai cal transparència. Cal un compromís creïble sobre la data de reinici i de finalització de les obres. Cal tenir respostes. Saber si hi ha alguna possibilitat de què aquesta aturada sigui breu, o si pel contrari la cosa és seriosa i val més que ho tapem tot i recuperem la normalitat. Una normalitat sense el tren que tant esperem, però almenys amb activitat.

Virginia Domínguez

Regidora portaveu del Grup Municipal d’Entesa per Sabadell

Sabadell, 31 de gener de 2012 

[Publicat al Diari de Sabadell el 7/02/2012]

Disculpi's Sr.Ayuso

Una de les coses que fan més urticària a l'alcalde Bustos és que algú li parli del seu sou o que s'atreveixi a proposar-ne la rebaixa. Cada cop que toquem aquest tema al ple, el grup socialista salta com una molla i el discurs de moda és dir que es va arribar a un consens i que si no estàs d'acord que renunciïs a la indemnització per assistències.

Des de l'Entesa per Sabadell hem defensat una reducció del 50% de les indemnitzacions per assistències que rebem els regidors i regidores de l'oposició i una rebaixa significativa de les retribucions del govern. Això molesta. De la mateixa manera que molesta que votéssim en contra d'aquestes retribucions i indemnitzacions a començament de la legislatura. Per això només els hi queda l'atac personal.

A vegades la molla salta tant que els representants del govern adopten una actitud que només es pot qualificar de mesquina, com quan el Sr. Ayuso, portaveu del grup socialista, em va retreure al ple municipal del 13 de desembre que jo cobrava més que un regidor amb dedicació exclusiva. També va afegir que si s'equivocava demanaria disculpes en un ple municipal. Consta en acta.

I efectivament s'equivocava:

- Regidor amb dedicació exclusiva: 62.230 euros (+extres com teléfon, tiquets aparcament, etc).

- Servidora: 18.800 euros per l'activitat laboral + 28.200 d'indemnitzacions com a regidora i portaveu. És a dir, 47.000 euros, que no és poc.

Si la paraula del Sr. Ayuso val alguna cosa, ja pot preparar la disculpa...

Prec adreçat a l'alcalde en el ple del 5 de gener:

Sr. Alcalde,

En el ple del 13 de desembre es va produir una situació molt desagradable durant el debat dels pressupostos, quan el Sr. Ayuso, portaveu del grup socialista, va traspassar el límit de l’ètica política per caure en l’atac personal quan va afirmar que aquesta regidora cobrava més que un regidor amb dedicació exclusiva.

Aquesta afirmació, a part de ser falsa, va estar totalment fora de lloc en el context d’un debat sobre el pressupost municipal en què les retribucions dels càrrecs electes i les indemnitzacions per assistència -que es paguen amb diners públics- formen part del debat polític en tant que formen part del pressupost.

Cal deixar clar que les meves retribucions en l’àmbit professional i privat són completament alienes a la política municipal, és a dir, no formen part del debat polític, de la mateixa manera que mai ningú en aquesta sala no s’ha referit a les retribucions dels regidors del grup socialista que compatibilitzen el càrrec amb una activitat professional.

Ara bé, tampoc no tinc cap inconvenient en fer públics els meus ingressos, perquè no tinc res a amagar, i, en pro de la transparència, Sr. Alcalde, li vull adreçar un doble prec.

En primer lloc li prego que permeti que el Sr. Secretari doni fe, per tal que consti de la manera més rigorosa possible a l’acta d’aquest ple, què l’import brut de la meva nòmina és actualment de 1.345 euros mensuals, tal com puc demostrar documentalment.

I en segon lloc li prego que insti al Sr. Ayuso a complir de manera immediata el seu compromís recollit a la pàgina 87 de l’acta del ple del 13 de desembre, quan va dir textualment: “si m’equivoco li demanaré perdó en un ple municipal, li demanaré disculpes”. 

Sr. Ayuso, estic esperant les seves disculpes. 

Un pressupost gens creïble

El debat del pressupost hauria de ser un espai per abordar els reptes que tenim com a ciutat, les necessitats de la ciutadania i la manera d’oferir els millors serveis públics des de l’Ajuntament, d’establir les línies centrals de les polítiques municipals.

Tanmateix, el govern municipal ha plantejat un debat de pressupostos que es basa merament en estimacions, perquè encara es desconeix quines seran les aportacions de la Generalitat a l’Ajuntament, i encara menys quines intencions tindrà el Sr. Rajoy.

No és realista, no és responsable i no és creïble tirar endavant un pressupost amb tantes incògnites, amb tantes incerteses, en un moment en què i cal ser molt curós amb les despeses i ajustar-les a les necessitats reals de la ciutat.

Per això, l’Entesa per Sabadell va demanar a l’alcalde que prorrogués el pressupost de 2011 fins que es resolguessin les incerteses econòmiques i poguéssim fer un pressupost molt més realista, una opció que han pres altres municipis, perquè no té cap mena de sentit aprovar un pressupost basat en la “intuïció”, tal i com va firmar el Tinent d’alcalde Sr. Ramón Burguès. Una pròrroga però que no va ser acceptada.

Així, el pressupost que va aprovar inicialment el PSC, amb l’abstenció del PP i EUiA, no és un pressupost creïble perquè no sabem quins ingressos rebrem de les altres administracions, però també per altres especulacions, com ara estimar 2,5 milions d’euros d’ingressos per l’ICIO, que aquest any amb prou feina ha arribat al milió i mig. Però, de fet, l’objectiu del govern de Manuel Bustos no és pas fer un pressupost creïble, sinó complir el tràmit. Després ja l’aniran modificant, com ho demostra la pràctica dels darrers anys, en què el pressupost final s’ha incrementat de l’ordre del 60% respecte de l’aprovat inicialment.

D’aquest pressupost pel 2012 no compartim la disminució de les actuacions de protecció i promoció social o els programes de promoció social: nova ciutadania, cooperació i solidaritat, o joventut, mentre s’hi destina un excés de recursos a la direcció de drets civils i ciutadania, entre altres coses per un comissionat o un tècnic auxiliar de protocol. I no acceptem la retallada de més d’un milió d’euros en personal, que implicarà un retrocés en els drets laborals dels treballadors i treballadores municipals.

D’altra banda, xifren el programa d’inversions en 11,5 milions d’euros, el 6% del pressupost, però les inversions reals amb prou feines seran de 5 milions. No hi haurà diners per projectes com la Ciutat de la Música, això sí, després de gastar més d’1,5 milions d’euros en projectes, comissionats i gratificacions.

En canvi, sí que qüestionem que pràcticament l’únic projecte pel que han aconseguit inversió externa sigui un projecte tan negatiu per a la ciutat com el Complex Olímpia. Una inversió que implica la cessió durant 50 anys a la Federació Catalana de Futbol, que privatitzarà l’ús d’un equipament que és de tota la ciutat.

Davant d’una proposta de pressupost continuista, des de l’Entesa per Sabadell vam fer arribar tot un seguit de propostes d’estalvi, d’austeritat, que l’equip de govern un cop més ha rebutjat. Una austeritat que defensem des de l’any 1999, també en èpoques de bonança quan hi havia més ingressos, perquè els diners públics han de ser administrats des de la responsabilitat i destinar-los a serveis a la ciutadania.

En aquest sentit, un petit pas ha estat l’eliminació de les flors dels fanals, que en els darrers cinc anys han costat un milió tres cents mil euros. Amb aquesta mesura, cada any estalviarem 240.000 euros, que, per posar un exemple, és gairebé el doble del que li costa l’SCAI a l’Ajuntament.

Però amb això no hi ha prou, hi ha moltes més mesures d’estalvi que no afecten els serveis, però que el govern no aplicarà: mesures de reducció de càrrecs de confiança, de les retribucions dels càrrecs polítics, eliminació de propaganda institucional, restricció de contractacions externes, etc.

En definitiva, aquest és un pressupost sense credibilitat perquè gran part dels ingressos es basa en xifres incertes i estimacions sense cap base. Un pressupost sense novetats, continuista, que no fa esforços reals per reduir la despesa innecessària i concentrar-se en les necessitats de la ciutat. Un pressupost opac perquè, un cop més, el temps mostrarà que el resultat final poc tindrà a veure amb el que es va aprovar el 13 de desembre.

[Article publicat al Diari de Sabadell el 28/12/2011]

El gasoducte sense impacte. Quina presa de pèl!

El 21 d'octubre el Diari de Sabadell publicava en la seva edició en paper declaracions del regidor de Medi Abient, Sr. Ricard Estrada, afirmant que el gasoducte Martorell-Figueres no tindria impacte sobre el Bosc de Can Deu. Al web del diari també es podia llegir que "El Bosc de Can Deu no se verá alterado por la construcción del gasoducto Martorell-Figueres...".

Un mes després les obres començaven a "alterar" el Bosc de Can Deu, com es prou evident al video difós per l'Entesa per Sabadell.

Heu vist que el regidor de Sostenibilitat i Gestió d'Ecosistemes (en altres paraules, Medi Ambient) hagi fet alguna declaració valorant l'impacte? Heu vist que hagi posat el seu càrrec a disposició de l'alcalde? Heu vist que hagi demanat canviar la seva regidoria per la d'Insostenibilitat i Destrucció d'Ecosistemes? Jo tampoc.

SCAI: El servei integral

Sabadell disposa des de l’any 1994 d’un servei d’atenció especialitzada a les persones immigrades, que va néixer a partir de la iniciativa pionera de diferents entitats i que porta el nom d’SCAI (Servei Ciutadà d’Acolliment als Immigrants).

Aquest servei ha esdevingut el punt de referència per al col·lectiu immigrant, que sovint hi arriba per tramitar la documentació d’estrangeria, però hi troba un suport emocional i tot un seguit d’activitats d’acollida i acompanyament.

La singularitat de l’SCAI respecte dels serveis d’atenció de la major part de ciutats del nostre entorn, rau en dos elements clau: el seu abordatge integral de tots els aspectes relacionats amb la immigració, i el valor afegit del voluntariat que ha anat generant, un volum del voltant de 40 persones.

A l’SCAI treballen actualment cinc professionals, dos dels quals especialitzats en l’assessorament legal, i una en els programes de sensibilització batejats com “L’SCAI cap enfora”. Però aquesta plantilla s’incrementa espectacularment amb el voluntariat que hi dedica moltes hores a col·laborar, des de la societat civil, en l’acollida i activitats de coneixement de la ciutat i l’entorn. Aquest plantejament que combina la tramitació dels papers tan necessaris per obtenir seguretat jurídica, amb la dimensió humana de l’acollida, és un dels factors que, sense cap mena de dubte, han contribuït decisivament a fer de Sabadell una ciutat amb poca conflictivitat al voltant del fenomen de la immigració.

Ara, però, la continuïtat de l’SCAI i del model que s’havia consolidat a Sabadell està en risc per la decisió unilateral i soterrada del govern municipal de convocar un concurs públic per adjudicar el servei d’assessorament jurídic. Una notícia preocupant per diferents motius: el trencament per part del govern del consens que s’havia anat teixint al voltant de les polítiques que afecten el col·lectiu d’immigrants, el menysteniment de les entitats d’immigrants i dels usuaris del servei, la fragmentació del model integral del qual, d’entrada, només surt a concurs la part d’assessorament jurídic, i, molt previsiblement, la desaparició de l’SCAI perquè es retira la subvenció anual que suposa la part més gran del seu pressupost.

Les explicacions per imposar aquest canvi de model no són gens clares. El govern del PSC per una banda diu que l’SCAI fa un bon servei, però és evident que, per l’altra, són els responsables de l’abandonament del model actual. Per un costat retiren una subvenció de 125.000 euros, però per l’altra volen convocar un concurs per 59.000 euros però només per una part del servei actual. El que ens preguntem és per què, davant de possibles dificultats internes de l’SCAI, en comptes d’intentar trobar alguna solució i aplicar-ne millores, decideixen tirar pel dret i presentar com a fet consumat la convocatòria d’un concurs que és de coneixement general que difícilment guanyaria l’SCAI.

Però el problema va més enllà. Encara que l’SCAI guanyés aquest concurs, que només preveu un advocat a jornada completa i un tècnic a mitja jornada, qui garantiria que es presta la resta de servei que durant 18 anys ha fet l’SCAI? Un servei que l’any 2010 va fer prop de 20.000 atencions! Aniran aquests immigrants que encara no estan gaire arrelats a la ciutat al cursos del Consorci de Normalització Lingüística? No, no tenen cursos adequats al seu nivell. Aniran aquests immigrants a les escoles d’adults? No, no tenen recursos per fer l’alfabetització més bàsica. Aniran aquests immigrants als serveis socials normalitzats? No, en part per desconfiança, en part per la pròpia saturació dels serveis socials. Donarà l’administració el suport emocional que ara dóna l’SCAI?

Per tant, si la feina que fa l’SCAI, a partir de l’1 de gener no l’assumeix ningú, Sabadell haurà perdut no només una entitat pionera en l’atenció integral i gratuïta a les persones immigrades, sinó, sobretot, un plantejament ciutadà i social que ens havia valgut l’etiqueta de ciutat acollidora, que havia entès que les polítiques socials són la millor inversió per garantir la cohesió social.

L’única solució en aquest moment és no convocar el concurs i renovar la subvenció a SCAI per al proper any. I després, abordar el futur del model d’acollida de Sabadell amb serenitat i amb la participació de totes les parts implicades: govern, grups municipals, SCAI, voluntariat, i entitats que representen el col·lectiu immigrant. La pilota ara mateix la té l’equip de govern i esperem que la jugui amb prou intel·ligència sense perdre de vista l’objectiu de la justícia social.

De mentides i floretes als fanals

Cinc anys denunciant la despesa absurda i desmesurada de les flors als fanals i finalment van i ens fan cas. Però fins i tot quan tenen un gest d'austeritat, un bri de sentit comú, fins i tot llavors han de mentir descaradament.

M'explico: 

2006: Cost d'insal·lació 310.000 euros

2007-2010: 240.000 euros anuals

Això suma ni més ni menys 1.270.000 euros!!

A partir de juny de 2010 es perd el rastre de les contractacions. Davant d'aquest buit, el 10 d'octubre demano a l'alcalde per escrit quan es va aprovar la nova prórroga o concessió. Vuit dies després, encara no tenim resposta (malgrat en teoria han de contestar en quatre dies, però a vegades es descompten, pobres!), però, en canvi, sense dir ni ase ni bèstia el dia 13 comencen a enretirar les polèmiques jardineres.

I... aquí ve la mentida: el regidor Paco Bustos afirma que l'Ajuntament estalviarà 28.000 € anuals amb aquesta mesura. I llegint la lletra petita, sembla ser que vol dir que en els darrers mesos el manteniment el feia l'Ajuntament i per això era molt més barat. Llavors, Sr. Bustos, es pot saber com justificava l'empresa concessionària un contracte de 240.000 euors anuals?

Tanquem files contra els desnonaments

Des de fa temps, diferents moviments socials i entitats –entre els quals la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca- han vingut alertant de les injustícies que es produeixen cada dia a causa de l’actual regulació hipotecària, han anat generant un estat d’opinió i han forçat que aquest tema s’incorpori a l’agenda política i que es comenci a abandonar el discurs de què es tracta de problemes particulars amb les entitats bancàries.

A Sabadell, el ple municipal del mes de febrer d’enguany ja va aprovar per unanimitat una moció presentada per l’Entesa per Sabadell, que sol·licitava al govern de l’Estat la incorporació de la dació en pagament a la legislació hipotecària; instava a aplicar mesures per paralitzar els desnonaments; i encarregava al Consell Assessor de l’Habitatge possibles mesures a nivell municipal per evitar desnonaments i garantir el reallotjament en cas necessari.

Al setembre, amb la intenció de fer una passa més, l’Entesa per Sabadell va presentar una moció sobre les mesures d’abast municipal, però la vam deixar sobre la taula per afavorir un acord ampli. Així, al ple del mes d’octubre, quatre grups municipals –Entesa per Sabadell, PSC, ICV i EUiA- vam proposar conjuntament una moció elaborada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, amb la confiança de què la resta de grups amb representació també s’hi afegissin.

Volíem aconseguir l’acord al voltant d’un tema molt sensible, que afecta a molts ciutadans i ciutadanes que viuen moments molt difícils, un problema que ultrapassa les barreres de la privacitat, de la família, de l’entorn, que esdevé un veritable problema social que requereix la implicació i la solidaritat del conjunt del ple municipal, de tota la ciutat. Consideràvem –i encara ho pensem– que la moció abordava un d’aquells temes en què la societat ha de tancar files, que ha de tenir el màxim consens polític i social.

Però, malauradament, la unanimitat no va ser possible. Els grups municipals de CiU i del PP no van ser sensibles a la proposta d’un conjunt de mesures que, des del municipi, poden contribuir a frenar les execucions hipotecàries i, en cas que aquestes no es puguin evitar, poden oferir una resposta ràpida a les famílies afectades.

L’acompanyament i assessorament legal en els diferents tràmits i negociacions, la mediació, l’atenció dels serveis socials, o la informació sobre els recursos que ofereixen diferents administracions, són actuacions que es poden promoure des dels serveis municipals per fer costat a les persones afectades. No només perquè una atenció professional pot evitar que es dugui a terme el desnonament, sinó també perquè aquestes persones rebin una atenció més càlida en una situació crítica, puguin expressar els seus dubtes i preocupacions i ajudar a resoldre’ls.

Però l’Ajuntament també pot fer més coses. Pot instar novament les administracions supramunicipals a aprovar moratòries o implementar mesures per paralitzar desnonaments. Pot declarar abusives les clàusules dels contractes hipotecaris. Pot sol·licitar informació estadística als jutjats. Pot convocar els responsables de les entitats bancàries per mirar de buscar solucions.

En definitiva, Sabadell, sola, no podrà canviar les lleis, però això no vol dir que haguem de renunciar a fer-ho, podem demanar-ho i lluitar perquè aquesta demanda es faci realitat. I, sobretot, podem actuar en molts fronts diferents en una situació social que es pot qualificar d’emergència.

En els propers mesos haurem d’estar atents per veure com s’apliquen aquests acords, com es desenvolupen nous instruments de coordinació i de seguiment dels diferents casos, com s’ofereix tot el suport a les persones afectades. Com, amb la implicació de la ciutat i el compromís de l’Ajuntament, Sabadell pot arribar a ser una ciutat lliure de desnonaments.

Sabadell, 10 d’octubre de 2011

(article publicat al Diari de Sabadell el 12/10/2011) 

També podeu veure la meva intervenció de presentació de la moció a youtube