La Bassa: com a mostra un botó

No hauria de passar inadvertit que en el Ple del mes de juliol s'hagin aprovat els dos punts sobre les obres de la Bassa de Sant Oleguer per majoria, amb les abstencions dels grups municipals de CiU i Ciutadans.

Alguna cosa ha passat a Can PSC, i ho dic sense segones intencions, penso que finalment han entès que no poden negar l'evidència de l'estat d'aquest equipament. Fa només un mes van votar en contra de l'inici de la segona fase de reparació de la Bassa, consistent en treballs d'impermeabilització i renovació del revestiment del vas. En canvi, ahir van donar suport tant a l'aprovació del projecte del sistema de filtració com a la reparació d'un tram del col·lector de Sant Oleguer.

És una passa endavant. Potser s'han acabat adonant que tenen una responsabilitat molt directa en el fet que les obres de la Bassa siguin inajornables. Tal com ha explicat la tinenta d'alcalde de Territori, Glòria Rubio, les filtracions eren desmesurades, el sistema de depuració està fora de normativa i les rajoles interiors –que han d'estar en perfecte estat per evitar filtracions– no es canvien des de 1999, és a dir, no se n'ha fet cap manteniment en 16 anys.

No rectifica, però, el grup municipal de CiU, que continua afirmant sense cap mena de pudor que s'ha gestionat malament i que “hi havia altres maneres de fer-ho, sense haver de tancar la Bassa durant els mesos d'estiu”. Personalment no acabo d'entendre l'obstinació de CiU per minimitzar el problema, quan s'ha acreditat que l'estiu de 2015 es perdien 290.000 litres al dia, equivalents al consum diari de 2.900 persones. Ni tampoc la seva insistència en posar en risc la instal·lació i les persones que l'utilitzen quan els informes tècnics evidencien l'existència de fissures i esquerdes en diversos trams del col·lector.

Quan la senyora Rubio els hi diu que li agradaria tenir un informe tècnic que permetés obrir la Bassa, el senyor Rossinyol contesta que li agradaria tenir un informe que digués que no es pot obrir. Jo hi aniria una mica més enllà, estaria disposat el Sr. Rossinyol (o qualsevol altre dels membres del Grup municipal de CiU) a signar un decret que en permetés l'obertura? A assumir aquesta responsabilitat sabent que en els darrers anys hi ha hagut deixadesa i omissió? A desestimar el consell dels tècnics municipals?

Tinc la impressió que després d'un any CiU no ha acabat d'assumir el seu rol, d'oferir una alternativa al govern que miri endavant sense oblidar per exemple que si la Bassa ha de tancar, la responsabilitat l'ha de buscar en els que han governat en els darrers anys, no en els que han hagut d'arremangar-se per veure com es pot solucionar. I com a mostra, un botó.

Un reglament per transparentar la cessió de locals

Per entendre la necessitat que té aquesta ciutat de posar ordre en les cessions de locals a través d'un reglament transparent cal remuntar-se un parell de legislatures fins l'any 2009, quan el PSC va decidir unilateralment cedir un local a l'Associació Llatinoamericana de Sabadell –filial de la potent Fedelatina vinculada al responsable de Formació i Ciutadania del PSC, Josep Maria Sala–, menystenint altres entitats formades pel col·lectiu d'origen llatinoamericà. Van ser precisament aquestes entitats les primeres en reaccionar, alertant del tracte de favor a l'entitat presidida per Ligia Castelo que podia estar motivat per interessos electoralistes per captar el vot d'origen immigrat a les eleccions municipals.

Aquest rebuig va provocar la implicació de la major part de grups municipals de l'oposició i al ple del 3 de març de 2009 es va debatre una moció presentada conjuntament per CiU, ICV, l’Entesa per Sabadell i ERC per demanar que no es cedís aquest local i que es fes una diagnosi de la situació de cessions i de necessitats de les entitats per tal d'elaborar una proposta. Finalment la moció es va aprovar amb el vot contrari del PSC, que unes hores abans del ple havia intentat a la desesperada que es retirés la proposició, rectificant sobre el local.

Després d'això res efectiu. Es va debatre en comissió informativa una proposta de reglament que el govern no va arribar a portar mai a Ple “perquè no hi havia consens” i en el mandat següent es va continuar marejant la perdiu. És a dir, 7 anys perduts ! Perduts per a la transparència i per a l'equitat, però molt ben utilitzats pel PSC que podia continuar la seva política clientelar impunement.

Ha calgut tot un any de treball per posar ordre en el caos. Entitats que tenien diferents tipus d'acord, algunes sense conveni, altres amb llicències demanials, unes pagant subministraments, altres amb tot gratuït, dates que no sempre quadren... Ha estat molt més complex i lent del que ens podríem haver imaginat.

Però finalment el Ple del passat dijous va debatre una proposta de Reglament de cessió que parteix d'una radiografia real de la situació, que ja ha passat un procés participatiu amb les entitats i amb els grups municipals i que ara està en exposició pública per poder-hi fer al·legacions.

La tinenta d'alcalde de Territori i Habitatge, Glòria Rubio, va defensar el Reglament sobre les llicències demanials com el primer pas cap a la transparència i per ordenar el que ens hem trobat, amb la voluntat política de tenir un teixit associatiu fort i divers amb qui l'Ajuntament estableixi unes relacions sanes, lluny de les relacions clientelars que hi havia fins ara. És aquesta la primera vegada que es posen per escrit uns criteris per a aquestes cessions i es planteja un període de transició on caldrà acompanyar les entitats, alhora que es treballarà també en la millora del reglament de centres cívics i en la concreció de les concessions administratives, que ja estan molt regulades per la legislació.

Al meu entendre, els grups municipals de l'oposició no van estar a l'alçada del que es posava sobre la taula i van votar-hi en contra, tot i ser una aprovació inicial en què és molt habitual abstenir-se. No van voler donar ni un bri d'aire al govern en un càstig sorprenent, tenint en compte que venim d'anys d'opacitat. Cap grup municipal no va entrar en el fons de la qüestió, ni en la situació de desregulació que hem patit ni en els aspectes regulats.

Els únics arguments esgrimits per votar en contra van ser que no hi havia un calendari per treballar el reglament de concessions administratives, el desacord amb el fet que no es cobreixi directament el cost dels subministraments i el fet que el reglament contempli multes de fins 6.000 € pels incompliments.

En aquest sentit, Glòria Rubio va respondre amb convicció que el govern ja s'ha compromès a continuar treballant en els propers mesos amb les concessions administratives (que són aproximadament el 10% de les cessions) i que no es poden donar subvencions encobertes amb diners públics i per tant l'ajut al pagament de subministraments s'ha de fer amb concurrència pública.

No va ser prou per convèncer l'oposició que hauria preferit no tenir reglament a tenir-ne aquest, que hauria preferit mantenir el caos i l'opacitat en detriment de la transparència, tot i que realment no sabem per què.

El que se m’escapava de Can Balsach

En el meu article de fa uns dies sobre el Ple municipal del mes de maig, deia que se m’escapava alguna cosa sobre la cessió de Can Balsach, perquè no entenia la insistència del PSC en posar-hi pals a les rodes si tots els informes jurídics i tècnics avalaven la cessió.

Ara ja sé que no era una, sinó vàries les coses que se m’escapaven.

La més flagrant és que el PSC, en aquell Ple, ja tenia coneixement al contingut de les denúncies contra el tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Maties Serracant, i dues tècniques municipals. De fet, no només en tenia coneixement, sinó que el seu portaveu, Josep Ayuso –en nom del Grup municipal del PSC, no ho oblidem–, era el signant d’una de les denúncies, però no en va dir ni mitja paraula. I això és important, aquest és un element que exemplifica el respecte que té el Sr. Ayuso per les decisions del Ple, fins i tot les denuncia per via penal abans de què siguin adoptades. Això sí, sense fer esment a la seva denúncia –en el que si no mentida, segur que és mitja veritat–, es va atrevir a afirmar que el jutge tenia dubtes, un fet curiós si tenim en compte que en tot l’expedient judicial no hi ha ni una sola interlocutòria o escrit motivat, únicament les dues denúncies.

També va ser sorprenent que el PSC defensés com a al·legacions pròpies tres elements sobre els quals en realitat no havia al·legat, tot i donar-ho a entendre: la durada de la concessió, la seva gratuïtat i l’absència de pública concurrència, elements que com apuntava en el meu primer article, no són pas excepcionals en les concessions administratives. De fet, el que fa excepcional –insisteixo, excepcional–, l’expedient de Can Balsach a l’historial de cessions sabadellenques, és precisament l’extensió i la precisió de la justificació d’aquests aspectes, on s’explica tant que l’entitat ha d’invertir-hi 200.000 € com els càlculs que s’han fet per determinar el termini de 21 anys. De la mateixa manera que és excepcional que no es faci en un mateix Ple l’aprovació del Plec de clàusules i l’adjudicació, com ens tenia acostumats el PSC.

Ara, però, ja sabem que aquestes tres al·legacions les havia manllevat de la denúncia interposada per Maite Morao, amb qui s’observa una inquietant familiaritat a part de tenir en comú el fet d’estar imputats des del mes de març per la denúncia de Ca n’Alzina, després de 2 anys d’investigació, que inclouen un informe policial de 1000 pàgines i les declaracions de diferents testimonis que, al cap i a la fi, són els que els van incriminar.

Així doncs, això era la palla, el farciment, l’embolcall per fer el discurs més grandiloqüent. Però el veritable objectiu de Josep Ayuso i del Grup municipal del PSC era i és atacar directament al govern municipal amb l’excusa d’una presumpta prevaricació amb l’únic argument que no s’hagi fet una modificació de Pla General per canviar la qualificació d’ús d’esportiu a associatiu.

Si més no, això és el que el Sr. Ayuso ha dit públicament. Ho va dir al Ple i en un recent article, a la vegada que insistia una i altra vegada en afirmacions com aquestes: “el PSC manté la voluntat i el compromís de cedir la part nord de Can Balsach”, “reiterar la voluntat de cessió ferma i clara”, o “estem absoluta i radicalment a favor de la cessió dels espais a la part nord de Can Balsach al Tallaret”.

Doncs miri, potser que comenci a explicar tota la veritat. La seva veritable voluntat es posa de manifest de forma nítida a la denúncia penal presentada abans del Ple on afirma que el regidor Maties Serracant “actua con total connivencia con el Casal Popular de La Creu Alta El Tallaret” o que l’adjudicació “responde a afinidades de carácter político”.

Honestament, Sr. Ayuso, posi’s d’acord amb vostè mateix. O està d’acord en cedir Can Balsach a les entitats que conformen el Tallaret perquè desenvolupin el seu projecte per a la Creu Alta, o aquesta cessió és un exemple de connivència. Ha de triar, no s’amagui en un jutjat.

Aquest és l’estil de fer política del Grup municipal del PSC, avalat també per la Gestora del PSC que havia de portar un nou estil al partit, i amb qui lamentablement també s’han alineat el PP i CiU. I un cop més CiU ha perdut l’oportunitat de desmarcar-se del suport als hereus del bustisme.

2 de juny de 2016

Tot en ordre a Can Balsach

Per tercer cop en poc més d’un any va tornar al Ple municipal la proposta de cessió de Can Balsach al Casal El Tallaret.

El primer cop va ser el febrer de 2015 quan es va aprovar per unanimitat del Ple una moció que havien presentat conjuntament tots els grups municipals. Rellegint l’acta d’aquella sessió tot són elogis i paraules d’ànim i suport al projecte d’El Tallaret, una entitat que aplega l’AV de la Creu Alta, la Coordinadora Jove de la Creu Alta Llamps i Trons, l’Esplai la Branca, els Diables i Banyetes de la Creu Alta i els Gegants i Grallers de la Creu Alta.

El govern del PSC va recollir llavors el mandat del Ple i va començar a negociar els termes de la concessió, procés que a partir del mes de juliol va continuar el nou govern.

Així, al gener de 2016 es va portar al Ple l’aprovació inicial del Plec de Clàusules per a la concessió administrativa de Can Balsach i llavors van començar a sentir-se les veus discrepants, bàsicament del PSC, que juntament amb C’s es va abstenir amb l’argument de presentar al·legacions.

Arribem ja al Ple del passat dijous on es va aprovar definitivament el Plec de clàusules, després de desestimar les al·legacions presentades pel grup municipal del PSC. I alguna cosa se’m deu escapar, perquè no acabo d’entendre la insistència del PSC en posar pals a les rodes en un projecte que diuen defensar i que és un mandat democràtic del Ple.

Les seves al·legacions anaven en la línia de qüestionar la durada de la cessió, de 21 anys, del fet que sigui una concessió gratuïta, que no hi hagi pública concurrència i que no es canviï la qualificació urbanística d’ús esportiu del Pla General d’Ordenació de Sabadell.

Abans de res cal recordar que estem parlant d’un local abandonat, sense cap ús des del moment que va passar a ser de titularitat municipal i reivindicat des de fa gairebé 4 anys per les entitats del barri. Però sobretot, cal tenir en compte que el Casal El Tallaret, si finalment obté la concessió, haurà de fer una inversió que al dictamen del Ple es fixa en 200.000 €. Tenint en compte aquesta elevada quantitat, no s’acaba d’entendre el qüestionament de la durada de la concessió, perquè és evident que l’entitat haurà d’amortitzar aquesta inversió. Per posar un exemple ben clar, a quants anys es donaria avui dia una hipoteca de 200.000 €? De ben segur que a més de 21!

També crida l’atenció aquest qüestionament perquè, si mal no recordo, la darrera concessió de característiques molt similars que es va fer a la ciutat va ser al maig de 2012 en favor d’una entitat de cultura popular amb un termini de 30 anys prorrogable 10 més, és a dir, gairebé el doble del termini que es fixa ara. També es va fer de manera gratuïta, és a dir, sense requerir un cànon, i fent una aportació municipal de 40.000 €. El motiu? Donar un ús a un espai municipal abandonat a favor d’una entitat de la ciutat amb un projecte de convertir-lo en un local social. Exactament el mateix que passa ara amb Can Balsach.

Per últim, la qüestió de la qualificació d’ús. Certament Can Balsach està qualificat com a ús esportiu dominant –que no exclusiu–, però a l’extracte recollit al dictamen de l’informe del Cap de Servei de Planificació Urbanística de 5 d’abril, diu que només es cedeix el 12% de l’equipament i que l’ús associatiu és compatible amb l’esportiu, no contradictori. I suposem que el PSC no qüestiona els tècnics i tècniques municipals tal com ha demanat durant anys i panys a l’oposició quan ells eren govern.

En resum, si els informes tècnics avalen la cessió, si el Tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Maties Serracant, i l’Alcalde de la ciutat, Juli Fernández, expressen al Ple municipal que després de fer totes les consultes administratives i jurídiques l’expedient conté tots els requisits, em pregunto quin motiu porta al PSC a voler paralitzar aquesta cessió. Ja dic jo que em sembla que se m’escapa alguna cosa.

O més d’una, potser, perquè tampoc sembla que hi hagi cap element perquè algú –es desconeix fins ara qui- interposés una denúncia al Jutjat d’Instrucció núm.2, de la qual el govern va informar fa pocs dies. Això sí, si bé altres portaveus van mostrar en les seves intervencions prudència sobre aquest fet, el portaveu del PSC, Josep Ayuso, no es va estar d’afirmar que el Jutjat té dubtes sobre si s’ha fet bé. Potser anava una mica lluny en les seves conclusions, tenint en compte que el Jutge encara no ha tingut temps material per examinar l’expedient.

En definitiva, el govern va mostrar novament la seva voluntat de transparència, el dictamen es va aprovar amb l’abstenció de CiU i PP, que demanaven que no es retirés aquest punt del Ple “per prudència”, sense tenir en compte que hi ha uns terminis per respondre les al·legacions, i de C’s, “per coherència amb el vot a l’aprovació inicial”, i el vot negatiu del PSC.

S’ha avançat una passa més, però les entitats de la Creu Alta no tenen encara concedit aquest local. El tema haurà de tornar novament al Ple quan correspongui per tal que es pugui fer efectiva la concessió definitiva al Tallaret.

28 de maig de 2016

Municipalitzacions i presumptes incompliments

Si el govern volia que en aquest mandat es parlés de municipalitzacions, no ho podia haver fet millor. El ple municipal n'és un exemple, és tema recurrent fins i tot portat a l'extrem que alguns grups quan volen acusar el govern de qualsevol cosa, amb allò de què el Pisuerga passa per Valladolid, li retreuen que no hagi presentat un estudi sobre les municipalitzacions.

I això donarà de sí, perquè m'imagino que el govern no farà “un estudi”, com qui fa la bíblia de les municipalitzacions, sinó que anirà analitzant cada cas, cada concessió que és recuperable, i aportarà llavors els estudis i informes econòmics i de viabilitat. Per cert, informes que segons la legislació vigent, eren preceptius per als anteriors governs que es van cuidar de privatitzar-ho pràcticament tot. Algú els ha vist, els que van fer llavors?

En el context de la memòria recent dels anys d'externalitzacions, es va debatre la moció sobre la municipalització de serveis presentada pel conjunt de l'oposició i el portaveu del PSC Josep Ayuso va insistir en què iniciar municipalitzacions sense informes tècnics i jurídics seria una irresponsabilitat i va parlar de la col·lisió del dret privat i el públic o de l'actual manca de capacitat financera de l'administració per assumir les municipalitzacions.

Que calen aquests informes és evident, igual que calien per externalitzar. És més, l'actual govern és el principal interessat en tenir aquests estudis, perquè municipalitzar forma part del seu programa polític, no pas de dogmatismes o “reaccions compulsives”. En aquest sentit, el regidor de Nova economia, Albert Boada, va explicar tres novetats importants: la posada en marxa d'un grup de treball tècnic per coordinar tots aquests estudis i guiar els processos de municipalització, la creació d'una partida pressupostària per fer aquests estudis, i la signatura d'un conveni amb altres Ajuntaments per compartir recursos tècnics per desenvolupar els processos d'internalització de serveis amb el màxim rigor.

No puc deixar de comentar que per les referències a la col·lisió del dret privat i el públic i la presumpta manca de capacitat financera de l'Ajuntament, la intervenció del Sr. Ayuso va semblar més aviat una defensa de les externalitzacions, cosa que tampoc no sorprèn després de 16 anys de croada del PSC per privatitzar-ho tot, independentment de si era rendible econòmica i socialment, de si d'aquests manera s'allunyava la pressa de decisions de l'Ajuntament o de si amb aquesta via s'obria també la porta a episodis de corrupció a través de determinades contractacions externes. Aquesta vinculació és innegable en multitud de casos de corrupció de plena actualitat (Pokemon, Manga, Inipro...), per molt que els hi molesti als senyors Ayuso i Rossinyol, que van demanar que el govern “deixés de mirar pel retrovisor”. Massa ràpid volen oblidar.

Cal dir que el debat no va acabar del tot de ser debat. Després de puntualitzar alguns elements per respondre a falsedats que s'havien dit sobre el servei de Grua, l'alcalde va considerar que això no implicava obrir un segon torn. Amb el Reglament Orgànic a la mà certament ho podia fer, però hauria estat més elegant i més enriquidor poder continuar escoltant arguments dels que, aparentment en defensa de les municipalitzacions, qüestionaven tota l'acció de govern i més que reclamar semblava celebrar que no s'haguessin complert els acords de la moció aprovada el passat mes de juliol per unanimitat del Ple.

Però al cap i a la fi, els acords que es van aprovar llavors -consultables a l'acta- en cap cas no parlaven de sotmetre a la decisió del Ple si uns serveis eren o no municipalitzables, com s'insinuava en algunes intervencions, sinó que es limitaven a demanar: 1) l'obertura d’un expedient per a cada servei per determinar la seva situació i la dels seus treballadors i treballadores; 2) iniciar estudis que conduïssin a la municipalització dels serveis, que analitzessin que suposarà la gestió directa des de les perspectives econòmiques, tècniques i socials, preservant els llocs de treball, la viabilitat del projecte i el manteniment de la qualitat del servei; i 3) que aquest procés es fes en 6 mesos.

Per tant, l'únic acord que el govern està incomplint és el del termini de 6 mesos, perquè van ser prou il·lusos i inexperts per pensar que seria molt més senzill fer aquests estudis, especialment il·lusos si pensem que en aquest Ajuntament no hi havia cap oficina o servei encarregat de fer-los ni cap dotació pressupostària destinada a això. Segurament s'hauran de fer estudis durant molts anys, tants com calgui per entrar a fons en la realitat de cada concessió i garantir, tal com demana l'oposició i el sentit comú, un bon procés de recuperació de la gestió directa.

A banda d'això, el que sigui competència del Ple anirà a Ple i el que no ho sigui s'aprovarà a l'òrgan competent. I esperem que aviat hi pugui haver els primers fruits amb la recuperació de la prestació directa del servei de zona blava.

Transparència i herències del PSC

Al nou govern municipal li toca la feina d’endreçar la Casa del comú després d’anys de deixadesa, més o menys interessada. Per exemple, el Ple municipal del mes de març va aprovar la classificació d’empreses públiques municipals, que probablement no es va fer en el seu moment perquè llavors els sous dels gerents d’aquestes empreses s’haurien hagut de limitar a un màxim de 63.000 € anuals, molt per sota per exemple dels 78.500 € que percebia el gerent de VIMUSA l’any 2014.

Però algunes herències encara són més escandaloses. Com ara que en aquests anys, mentre ens deien que fomentaven el transport públic, s’estigués produint una pèrdua de vehicles i un envelliment temerari de la flota. Així, el regidor d’Espai Públic, Xavier Guerrero, va explicar que des del 2008 la flota ha perdut 6 dels 68 autobusos que tenia, que s’han retirat de circulació sense substituir-los per noves unitats. Això ha provocat un empitjorament del servei que no pot incrementar línies ni freqüències.

A més, Guerrero va denunciar la manca d’inversions en aquests anys que té com a resultat que la mitjana d’edat dels vehicles que ha heretat el nou govern és de 13,6 anys i que hi ha 5 vehicles de més de 21 anys, totalment obsolets des del punt de vista mediambiental i de la seguretat. El Ple va aprovar per unanimitat –també amb el vot del PSC, que no va fer ni la més mínima autocrítica– una primera compra de 3 vehicles amb un import de 780.000 euros, amb el compromís de substituir durant aquest mandat tots els vehicles anteriors a l’any 2000, que són insostenibles per les seves emissions.

Una tercera herència molt present a la Sala de plens van ser les irregularitats comeses a Ca n’Alzina, perquè els regidors i regidores de la Crida per Sabadell van lluir samarretes amb el lema Prou corrupció. Fora imputats de l’Ajuntament, en al·lusió al portaveu del PSC i exregidor d’Urbanisme, Josep Ayuso.

En un altre ordre de coses, el Grup municipal de CiU va presentar una moció per crear el registre de grups d’interès que estableix la Llei de transparència de Catalunya, aprovada l’any 2014, llençant l’acusació que l’Ajuntament incompleix aquesta llei. La regidora de Transparència i Organització, Elena Hinojo, va respondre amb decisió que el govern de la ciutat està plenament compromès amb la llei de transparència, però que en el cas del registre, la pròpia Generalitat va preveure crear un mecanisme que encara no existeix per a disposar d’un registre únic per tal que els municipis es poguessin adherir. D’altra banda, va recordar al portaveu de CiU, Carles Rossinyol, que és ell qui presideix la Comissió de Transparència de l’Ajuntament i té la potestat de proposar l’ordre del dia, però que mai no ha inclòs aquest tema per debatre a la Comissió, fet que va provocar una reacció totalment fora de to de Rossinyol, atrapat doblement pels arguments d’Hinojo.

El debat, però, va quedat totalment eclipsat per la surrealista intervenció del PSC, que en boca de Carles Bosch, va acusar el govern municipal de manca de respecte i coacció per vetar entitats per participar en una processó de setmana santa, referint-se ni més ni menys que a la Legión, i va comparar el reglament de cessió de locals que s’està impulsant amb la Santa Inquisició. Amb la sala de plens perplexa pel discurs histriònic del regidor, que en cap moment va abordar el contingut de la moció, l’alcalde Juli Fernàndez va intervenir per reafirmar-se en la decisió que la banda municipal no participaria en un acte on desfilaven els legionaris i va defensar amb contundència que tothom té cabuda a la ciutat, excepte les expressions feixistes i els cossos paramilitars. Qui anava a pensar que el PSC seria el defensor de l’herència d’una subcultura que ve de lluny i que evoca una realitat tan antidemocràtica! 

No banalitzem l’Estil Bustos

He de dir que l'oposició té raó quan es queixa d'haver tingut poc temps per estudiar el pressupost, tot i que alguns tenen ben poca memòria, perquè el cert és que més o menys han tingut la documentació amb la mateixa antelació de sempre, que era entre 2 i 3 setmanes abans del Ple com a màxim. És obvi que això cal canviar-ho, perquè els grups municipals que realment tinguin voluntat de mirar-s'ho a fons disposin del temps necessari, però sobretot perquè tots hagin de fer l'esforç de bastir una crítica seriosa sobre el projecte de pressupost.

El regidor de Nova Economia, Albert Boada va entomar la crítica a la manca de temps i va convidar els grups a començar a fer propostes pel Pressupost 2017, perquè la seva intenció és començar-lo a treballar ja ben aviat, un cop estigui en marxa el que va qualificar com un “pressupost de reordenació”, és a dir, per posar ordre en el caos que va trobar el nou govern. També va assumir que gran part de la despesa ja està compromesa, però amb el marge que queda s'ha posat l'èmfasi en l'emergència social, tenir una ciutat digna i planificada i recuperar el lideratge des de la transparència.

Lamentablement els portaveus del PP, Esteban Gesa, i de CiU, Carles Rossinyol, van preferir banalitzar l'Estil Bustos assimilant-lo a un Estil Fernàndez, que segons ells implica manca de diàleg. No es poden dir coses com aquesta alegrement al Ple. No es pot confondre la crítica democràtica, plenament legítima, amb la trajectòria populista i delictiva de Manuel Bustos. L’Estil Bustos és clientelisme, amiguisme, és utilitzar l'Ajuntament i altres organismes per col·locar mig partit i mitja família. L’Estil Bustos compta ja amb una condemna en ferm i segurament en vindran més i seria molt d'agrair que els actuals representants polítics no caiguin en l'error de minimitzar-lo com un element més del discurs.

Per la seva part, el portaveu del PSC Josep Ayuso va parlar d'un presumpte “increment desmesurat de la pressió fiscal” i va arribar a acusar el govern municipal de fer enginyeria financera, que segons ell és “més vella que el caminar” i consisteix en inflar els ingressos per quadrar el pressupost. Es referia potser al que feia ell quan era regidor d'Economia? No, Sr. Ayuso, el nou govern no ha caigut en aquestes pràctiques, ha fet un esforç per calcular els ingressos reals a partir de la recaptació de 2015, perquè no té cap interès fer-se trampes al solitari.

Un altre element recurrent en les crítiques va ser confondre participació amb negociació de despatx. Si bé el govern ja va explicar que enguany no es podria fer un pressupost participatiu, perquè això requereix molt més temps del que teníem (recordem que la pròpia oposició ha qüestionat reiteradament no tenir pressupost a 1 de gener), els grups municipals han tingut l'oportunitat de preguntar i fer propostes en les comissions informatives i les entitats de la ciutat han pogut participar, com la resta de la ciutadania, a les sessions que s'han organitzat als districtes, per cert menyspreades pel PSC que va qualificar-les de “bolos”. Certament no hi ha hagut mercadeig de despatx, una pràctica habitual del govern anterior, el de l’Estil Bustos que alguns sembla que trobin a faltar, on els debats no es feien a les comissions informatives obertes a tots els grups municipals, sinó en reunions a porta tancada bàsicament entre el PSC i el PP i/o CiU. Poc importava a canvi de què, només importava assolir la majoria suficient.