Llegeixo al Diari de Sabadell que l’Associació Vallès Amics de la Neurologia (AVAN) durant el sopar anual ha fet un reconeixement públic a diferents persones pel suport que han donar a l’entitat. Fins aquí res a dir. Està bé que una entitat que fa un gran treball per visibilitzar la problemàtica de les malalties neurològiques i aportar-hi solucions vulgui fer un agraïment públic a persones de les quals ha rebut suport.
Ara bé, es dóna el cas que una d'aquestes persones és un càrrec públic, una regidora amb responsabilitats de gestió, una persona que actua amb recursos públics. Això em fa pensar en la incorrecció d’aquest tipus de reconeixement. No deixa de ser el reconeixement d’un col·lectiu que lluita per tirar endavant el seu projecte a qui, en teoria, ho té tot per fer-lo possible. Sense que sigui la pretensió de ningú s’estableix una relació de vassallatge.
Podem preguntar-nos per què altres entitats del mateix rang no fan el mateix? Perquè són desagraïdes o perquè la sensibilitat de la regidora es dedica especialment a l’AVAN... Ho faran a partir d’ara per veure si...? Cal fer una distinció a qui fa el que li toca fer des de la seva condició de govern? I, en aquest cas, és un mèrit únicament i exclusiva de la regidora o de l’equip de persones que té al darrera?
És evident que l’entitat vol agrair una atenció rebuda com millor sap, i poc es pot imaginar que amb el seu gest a un càrrec públic, està tocant una fibra sensible. És la regidora implicada la que, davant d'una proposta així hauria de fer veure que això no toca. I, fins i tot si ha estat una relliscada de la regidora per falta d’experiència en aquests afers, no hi ha ningú que l'assessori? On és el servei de protocol? Si fer política és també fer pedagogia, aquesta ha estat una oportunitat perduda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada