El govern municipal s'escuda en l'encàrrec a la Fundació Bosch i Cardellach d'un informe sobre el Museu Tèxtil per no pronunciar-se sobre la preservació de l'única instal·lació de selfactines que queda a Catalunya. En canvi, ja ha comunicat a la premsa més d'un cop que una part del Vapor Pissit acollirà un equipament per a la creació teatral.
Contraposen així patrimoni i memòria del tèxtil amb manifestacions culturals també molt arrelades a la ciutat, però, no ens enganyem, aquesta no és una controvèrsia entre les entitats del món del teatre i els col·lectius que vetllem per la preservació de les selfactines. És mes, m'atreviria a dir que les mateixes persones i entitats que tenen sensibilitat per conservar el patrimoni sabadellenc tenen la mateixa sensibilitat per altres manifestacions culturals, com ara el teatre.
No és incompatible, doncs, defensar la preservació per a les futures generacions d'un patrimoni d'abast nacional i atendre la legítima petició d'unes entitats que necessiten nous espais. Ara bé, cal que tot sigui al Pissit? No hi ha altres espais a la ciutat?
Aquesta falsa disjuntiva l'ha provocat el propi govern que persevera en seguir el camí més fàcil i que ara busca guanyar temps. Com si estigués anestesiat precisa corroborar si les màquines s'ho valen, fent oïdes sordes de les peticions dels professionals del sector tèxtil, que clamen per la seva conservació in situ. Però, alhora, converteix les entitats del món del teatre en cómplices d'una decisió prou lleugera com per destruir un escenari amb peces úniques i una escenografia immillorable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada