Aquest any els Saballuts han sortit contents de la seva diada i han vist com el treball fet durant la temporada ha tingut la seva recompensa, que no és altra que la seva pròpia satisfacció. I aquest és precisament un valor a destacar en un any que ha estat intens en la polèmica recurrent pel caràcter competitiu que donen molts mitjans de comunicació, i molt especialment el programa Quarts de nou, de TVC, al fet casteller.
En línies generals, i a banda de rivalitats molt concretes, les colles fan castells per superar-se, i no tant per superar els altres, i si no fos així no tindrien cap sentit les desenes de colles que hi ha escampades pel territori i que mai no faran castells de gamma extra. I no per això viuen amargades.
Les expressions de cultura popular tenen l'extraordinària virtut de ser inclusives -un concepte molt de moda en educació-, és a dir, no exclouen ningú, tothom hi pot participar d'una manera o altra. I les colles castelleres són la màxima expressió d'aquesta inclusivitat: grans i petits, famílies senceres, gent de totes les edats, mides i condicions poden participar activament. I tota la gent que mouen les colles, milers de persones cada cap de setmana, no busquen la copa castellera (que sortosament encara no s'ha inventat), sinó passar una bona estona fent castells i superar-se dia a dia amb cooperació i esforç col·lectiu, uns valors que ja aniria bé que es fessin extensius a altres àmbits de la societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada