Que les economies municipals estan tocades no és cap secret, algunes més que d'altres, però qui més qui menys pateix la disminució d'ingressos com a conseqüència de la baixa activitat en la construcció, que durant molts anys ha aportat molts diners als ajuntaments. D'altra banda, l'administració local assumeix cada cop més competències sense que vagin sempre acompanyades de recursos, i el nou model de finançament tampoc no afavoreix que es pugui superar aquest greuge històric amb els municipis.
Tanmateix, la maquinària ha de seguir funcionant i les demandes de serveis bàsics per als sectors socials que estan en una situació més precària s'han multiplicat en els darrers mesos i els ajuntaments han de fer front a aquestes demandes.
En aquest context, el disseny dels pressupostos pel 2010 no es pot limitar a retallar una miqueta d'aquí una miqueta d'allà, sinó que cal emprendre polítiques clares d'eliminació de les despeses supèrflues i una filosofia global d'austeritat que, d'altra banda, sempre hauria d'estar present en la gestió del diner públic.
Propostes com la reducció del 30% de la partida de càrrecs electes i personal eventual, que ha fet l'alcalde de Cerdanyola (i que sorprenentment han tingut escassa repercussió als mitjans de comunicació) són un element més per reflexionar sobre les necessitats reals dels Ajuntaments.
Tornant a Sabadell, és coherent que l'Ajuntament mantingui un exèrcit de càrrecs eventuals amb sous molt elevats, mentre retalla en altres partides que potser tenen més repercussió per a la ciutadania? És ètic? És una mesura suficient la congelació dels sous dels càrrecs electes? Quins sacrificis està disposat a fer el govern municipal? Tindrem un pressupost que doni resposta als problemes actuals de la ciutadania? Estarem a l'alçada?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada