La proposta del govern Zapatero d'ajornar l'edat de jubilació als 67 anys genera diferents debats i preguntes. En primer lloc per les formes. Ho ha decidit el PSOE i prou? Ja hi estan tots d'acord? Abans de fer una proposta d'aquestes característiques que qüestiona un element clau de l'Estat del Benestar, no es fa cap tipus de consulta? Es pregunta els afectats? (que, de fet, en som tots).
En segon lloc, per l'abast de la proposta: què es preten amb la mesura? Serà l'inici d'una tendència progressiva a anar pujant l'edat? I, molt important, necessàriament ha d'anar vinculat el pagament de les pensions als ingressos de la seguretat social?
La nostra societat té moltes contradiccions. Durant molts anys, les prejubilacions han estat (i encara ho són) una estratègia empresarial per abaratir costos laborals, per deixar anar llast, i la societat ho ha tolerat. Qui ha pagat aquest sobrecost? Com ens hem pogut permetre prescindir de tanta experiència acumulada?
En canvi, ara es planteja augmentar el temps de treball, perllongar la "vida útil" del treballador o treballadora. I això, no va en sentit contrari a la lògica del repartiment del treball? Simplificant el missatge, si la gent que treballa es jubila dos anys més tard, la gent jove que encara no treballa trigarà dos anys més en trobar feina. Hi ha algú que pensi sobre el conjunt d'implicacions d'aquestes propostes? O es tracta només d'anar llençant globus sonda per veure com respon la gent i per fer veure que hi ha algú que té propostes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada