Escoles d'adults: calaix de sastre

Fa un parell de setmanes, el projecte El Sabadell que volem ens va portar a la Concòrdia, un barri farcit d'equipaments educatius. Hi ha una escola bressol, gestionada per l'Associació de Veïns, tres escoles, un institut amb una llarga història, un dels centres d'esplai més actius de la ciutat i una escola d'adults, que dóna servei a 900 alumnes.

Aquesta peça, l'Escola d'Adults, és un d'aquells serveis que funciona malgrat tots els entrebancs, és a dir, malgrat l'Administració no la considera una peça central del sistema educatiu, sinó una mena de calaix de sastre on van a parar exestudiants que es reincorporen al sistema, mestresses de casa, persones que han quedat a l'atur, treballadors que volen obtenir la qualificació professional de l'ofici que fa anys que fan... o fins i tot, persones amb alguna malaltia mental, a qui han aconsellat l'escola com a lloc de relació social.

En fi, 900 alumnes, però ben diversos, que fan itineraris diferents, tenen interessos diferents, parteixen de punts de partida diferents. Tanmateix, aquesta diversitat, que en el dia a dia esdevé riquesa, no es té prou en compte a l'hora de pensar la potencialitat d'aquestes escoles i, sobretot, les seves necessitats de recursos, -especialment personals-, per fer front a aquesta singularitat i per augmentar l'oferta, que està molt per sota de la demanda actual. En un moment en què està tan de moda el concepte de la formació continuada, aquest abandonament resulta terriblement contradictori.